D’aquesta manera s’ha superat l’últim escull per la ratificació del tractat, que serà molt important pel futur dels europeus i entrarà en vigor el mes de gener. El president txec Vaclav Klaus el va firmar ahir al migdia.

Amb l’aplicació del nou tractat, Espanya tindrà quatre diputats més, entre ells jo mateix, satisfet de poder contribuir a defensar els interessos de Catalunya i dels catalans a Europa.

Tindré l’honor i la responsabilitat de ser el diputat d’Unió al Parlament Europeu.

Fotografia copiada del blog de EUiA l'Hospitalet de Llobregat - http://euialh.wordpress.com/ on es veuen les verdures que es cultiven als terrenys que hi ha al costat de la masia de Cal Masover Nou

Aquí teniu quasi tot (molts artícles s’han repetit en molts medis) el que s’ha parlat a internet fora d’aquest bloc sobre el parc de La Marina o zona de reordenació de Cal Trabal aquest setembre:

• 201. 01.09.2009 – Ara més que mai SOS Cal Trabal (Els verds Esquerra ecologista)
• 202. 02.09.2009 – Laporta, un dels propietaris de Can Trabal (Guia-lh.com)
• 203. 05.09.2009 – Volem una consulta popular sobre el futur de Cal Trabal (Bloc Salvem la zona agricolha)
• 204. 07.09.2009 – Can Trabal (Blog L’H is not Barcelona)
• 205. 08.09.2009 – Alcaldesa L’Hospitalet: En Can Trabal se hará “lo mejor” para la ciudad (ADN)
• 206. 08.09.2009 – ERC porta el conflicte urbanístic de Cal Trabal al Parlament Europeu (El Punt)
• 207. 08.09.2009 – L’eurodiputat Oriol Junqueras porta el conflicte de Can Trabal al Parlament Europeu (Blog Jesús Palomar)
• 208. 08.09.2009 – L’Hospitalet assegura que Can Trabal complirà els criteris mediambientals de la Generalitat (yahoo noticies)
• 209. 08.09.2009 – ERC lleva al Parlamento Europeo el ‘pelotazo’ del Barça (e-Noticies)
• 210. 09.09.2009 – Els tentacles de Laporta arriben fins als terrenys agrícoles de Bellvitge (Directa)
• 212. 09.09.2009 - Els ecologistes denuncien que la destrucció de Cal Trabal és un atemptat contra la natura, la història i el patrimoni (Ecodiari)
• 213. 10.09.2009 - Denuncien que l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat està al servei dels especuladors (Llibertat.cat)
• 214. 10.09.2009 - Salvem Cal Trabal, l’última zona agrícola de l’Hospitalet (Canal solidari)
• 215. 10.09.2009 - Los Verdes comparan l’Hospitalet con Marbella (e-Noticies)
• 216. 12.09.2009 - Denuncian el abandono de una masía barroca en L’Hospitalet de Llobregat (El Mundo)
• 217. 13.09.2009 – Signatures per demanar una consulta popular sobre cal Trabal a L’Hospitalet de Llobregat (Llibertat.cat)
• 218. 13.09.2009 - Els Verds porten a la Fiscalia l’abandonament d’una masia barroca a L’Hospitalet de Llobregat (yahoo noticies)
• 219. 13.09.2009 - Denuncian el abandono de una masía barroca en L’Hospitalet de Llobregat (El Mundo)
• 220. 15.09.2009 – Can Trabal (Manuel Fernando González en Catalunyapress)
• 221. 15.09.2009 - Grupos vecinales y ecologistas impulsan una consulta popular sobre la recalificación de Can Trabal (Catalunyapress)
• 222. 15.09.2009 - Los ecologistas llevan a Laporta ante la Fiscalía por “delito contra el patrimonio histórico” (El Confidencial)
• 223. 16.09.2009 - Quatre nous escàndols esquitxen Laporta (El Triangle)
• 224. 20.09.2009 - Can Trabal s’enquista (Avui)
• 225. 20.09.2009 - Pagesos i veïns sobrats de motius (Avui)
• 226. 22.09.2009 - L’H is not Barcelona? (Bloc Antoni Garcia)

Si voleu continuar llegint articles publicats fora d’aquest bloc podeu anar al llistat del març, al de l’abril, al del maig, al del juny, al del juliol-agost i/o al llarg llistat previ. Si voleu llegir tot el que hem publicat a aquest bloc aneu a la secció del Parc de la Marina. Si trobeu alguna noticia més feu-nos un missatge o un comentari!

El gran nom de la política europea aquesta setmana ha estat el de José Manuel Durao Barroso. El curs polític europeu, s’ha estrenat amb un nou Parlament Europeu que ha procedit a la reelecció del polític portugués, membre del PPE, com a president de la Comissió Europea.

Duran i Lleida amb Durao Barroso

Hi havia diverses opinions sobre si la elecció del nou president de la Comissió s’havia de fer en aquests moments, que amb l’aplicació del Tractat de Niça actualment en vigor, ha de ser per majoria simple, o bé esperar la ratificació i entrada en vigor del Tractat de Lisboa, en que seria necessària la majoria absoluta. El cas és que Durao Barroso ha convençut a la majoria de diputats per donar-li suport, pel que el debat a quedat tancat. No s’esperava a l’inici de les negociacions que aconseguís la majoria absoluta, però ha estat així. Tenia el suport de tots els governs de la UE, fins i tot els socialistes, que no van voler presentar candidat alternatiu.

La seva elecció també dóna un missatge de fortalesa política de la Unió, de no haver-hi desgovern, quinze dies abans del decisiu i important referèndum a Irlanda per la ratificació del Tractat de Lisboa.

En Durao Barroso potser no és un líder carismàtic, però és un bon gestor. I és el que es demana al president de la Comissió Europea. Bon gestor, i que defensi ‘interès comú europeu enfront dels Estats. I això ho ha fet. Amb aquesta elecció encara una presidència que no serà fàcil per la importància dels problemes en que es trobarà (crisi econòmica, polítiques sobre el canvi climàtic, una política energètica europea o la implantació de Lisboa entre d’altres), però ha demostrat que la falta de carisma polític l’ha suplit perfectament en la negociació amb els grups parlamentaris que li han donat un suport majoritari.

I cal destacar una cosa: els diputats socialistes espanyols, van votar a favor. Els diputats del PSC s’hi van abstenir. Molt estrany!!! Resulta que la unitat de grup no funciona a Brussel·les però si a Madrid. A veure si són capaços de també trencar la disciplina de vot al Congrés dels Diputats per defensar els interessos de Catalunya?

La visió de cultura al parlament europeu

La diversitat com un valor europeu i el canvi de perspectiva d’una Unió Europea com formació econòmica cap a una Unió Europea cohesionada des de la perspectiva social. Aquests van ser els temes més importants del debat Quin és el paper de la cultura en la construcció europea?. L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) va oferir aquest debat el passat 3 de juny a la Universitat de Barcelona.

La trobada va ser realitzada en ocasió de les eleccions al parlament europeu i hi van participar representants dels partits polítics amb representació a aquella cambra: la Sra. Sandra Ramos (PSC), Sr. Julio Añoveros (PP), Sra. Vanessa Farré (CIU), Sr. Josep Maria Diéguez (ERC), Sr. Pep Altayó (ICV). Ells cinc, moderats pel membre de la Junta de l’APGCC, Jordi Pascual, van compartir opinions i exposar propostes programàtiques dels partits en l’àmbit de la cultura.

Llevat d’alguns discursos poc consistents – ja gairebé inherents a la pròpia pràctica política – i també algunes crítiques amb clara vocació de cercar l’empatia del públic entorn de qüestions de consens, alguns dels representants van exposar qüestions realment essencials en la discussió sobre cultura a Europa.

Primer, es va poder percebre una clara disposició – per part d’ICV, PSC i ERC – a enfortir la diversitat cultural com un valor europeu i a apropar la gestió de la cultura als ciutadans. D’altra banda,  la defensa de la llengua catalana dins de les institucions europees – va ser el principal tema del discurs de CIU, així com la dimensió econòmica de la cultura. El PP es va centrar en la necessitat d’unió europea davant la crisi.

També els principis d’una cultura de caràcter públic, social, com un dret ciutadà i vinculada a la promoció del benestar – encara que discutits fa temps – semblen ser eixos centrals que alguns partits diuen tenir en compte per a la gestió de les polítiques culturals.

El tema dels pressupostos també va ser abordat amb la clara voluntat que els recursos per a la cultura siguin més representatius. Actualment les indústries culturals representen a 3% del PIB europeu i generen 5 milions d’ocupacions, però encara segueixen rebent 0,6% del pressupost global de la UE.

7-J. 375 millones de europeos están llamados a las urnas con el fin de escoger el nuevo Parlamento europeo. Cuando se cierran los colegios electorales se confirma el triunfo del PPE en medio de unas vergonzantes cifras de abstención que rondan el 43% de media europea, el 45% en España y un ¡37.49%! en Catalunya.

Sin entrar en la valoración de los resultados, algunos curiosos, como la consolidación del caricato ítalo Berlusconi en su país o la victoria del PP español, entre casos de corrupción varios, haremos un alto en el camino para hablar de la abstención.

La noche electoral siempre va precedida de la salida como seta otoñal de políticos vomitando datos sin parar entre muestras de alegria varias. Todos ganas. Nadie pierde. En el caso que nos atañe pierde el votante, quién después de soportar una durísima campaña electoral, enfocada como unas primarias de las generales, marcada por la polarización partidista y con el olvido deliberado de los verdaderos motivos por los cuáles debemos acercarnos a la urna, decide, como yo, omitir el deber democrático basado en la gran mentira que nos quieren imponer.

Luego siempre saldrá el zangano que te dirá “Si no vas a votar, luego no te quejes“, axioma falaz, puesto que por esta misma máxima los no socios del Barça no tendrían derecho a protestar (y/o opinar) cuando su equipo va mal. La democracia está basada en la libertad individual y la mía consiste en no hinchar el ego de unos descerebrados que sólo piensan en clave interna. Eso si, a partir de hoy mismo, dicen, harán acto de constricción para encontrar las claves de la alta abstención.

Aseguran eso si, que necesitarán de la ayuda de otros medios, como los de comunicación. Teniendo en cuenta que anoche TV3 me argumentó el sentido del Parlamento europeo en unos breves 5 minutos, quizás para las próximas me apunte a votar…a la cadena autonómica.

PD: en un día estrelladamente azul, felicitar al extranjero suizo Roger Federer, quien conquistó brillantemente Roland Garros, el único trofeo que faltaba en su palmarés, completando el Grand Slam. Lo hizo entre los vítores del respetable, claramente parcial en cuanto a la implicación emocional con los finalistas. Libre es el público de escoger sus favoritos aunque abuchear en su momento al campeón que ha dignificado su torneo durante los últimos 4 años deseando su caída dice muy poco de la supuesta caballerosidad en la que se mueve un deporte tan bello como el tenis.

Ahir al vespre, des del míting final de Tarragona vaig dir que defensarem la nostra gent per a que pugui viure en plenitud, defensarem el territori i seguirem defensant els interessos de tots els sectors, com la pagesia i els pescadors. Ho fem a Catalunya i ho farem a Europa els propers cinc anys.

Des de CiU volem una Europa políticament més forta i econòmicament més potent, perquè Europa és l’espai on millor es viu, on hi ha major benestar.

No es poden dir més mentides sobre Catalunya i el català, i per això demano respecte per la diversitat que neguen PP i PSOE.

Sedó en un acte a la ciutat de Vic

Cal fer una mobilització massiva de l’electorat de CiU. Si nosaltres no fem Catalunya des del Parlament Europeu, altres persones la faran per nosaltres, i en cap cas pensaran en els nostres interessos. És per això que Catalunya no pot delegar el seu vot en altres comunitats autònomes.

Votar CiU és votar Catalunya i és votar l’únic partit que defensarà els interessos dels catalans, de la pagesia catalana, de la pesca catalana i de l’empresariat català.

Catalunya s’hi juga molt el proper dia 7 de juny, per la qual cosa cal que s’expliqui que Europa ens afecta en el nostre dia a dia quotidià.

(Versión en castellano aquí)

Benvolguts i benvolgudes,

Poca gent millor que vostès coneix com s’ha transformat la realitat quotidiana de la ciutat de Brussel·les en les darreres dècades. A banda de l’increment de càrrecs polítics i de funcionaris de les institucions europees, ha proliferat una nova casta professional dedicada en cos i ànima a explicar a les persones amb poder de decisió quines són les polítiques que s’han de dur a terme per garantir el bon funcionament de la vida econòmica i social d’Europa. A finals de l’any passat, algunes fonts censaven en 15.000 el nombre “lobistes” professionals que, amb refinada educació i cortesia, desenvolupaven la noble tasca de mantenir-los informats i informades per a que no cometin cap descuit que suposi fer enfadar a les grans corporacions que els hi paguen el sou.

No falten experts, acadèmics, ONG i d’altres organitzacions de la societat civil, que es queixin de l’opacitat dels processos de decisió de la UE. Malgrat que tampoc falten veus optimistes que manifestin el contrari, el cert és que els ciutadans i ciutadanes d’Europa demostren sentir-se força lluny d’un Parlament de 785 diputats i diputades que forma part del poder legislatiu de laUE però que, a la pràctica, està supeditat a les voluntat dels estats membres. Com que no m’agradaria perdre’m divagant sobre la idoneïtat democràtica de l’arquitectura institucional europea, prefereixo exposar directament la meva preocupació pel fet que la fredor que els potencials votants mostren cap al Parlament i la Comissió és directament proporcional a la proximitat existent entre les grans empresestransnacionals i les esmentades institucions.

Per descomptat gran part de la culpa la tenim els propis votants: a nosaltres només se’ns demana que un cop cada cinc anys dipositem el nostre vot en una urna i no tenim esma per fer-ho, però les empreses, en canvi, estan disposades a pagar quantitats gensdespreciables per tenir una colla d’individus treballant per vetllar pel “bon funcionament” de la UE . El més probable és que aquesta asimetria sigui resultat d’un senzill càlcul: els potencials beneficis de la participació individual a les eleccions europees és irrisori al costat dels rendiments que poden obtenir els grups empresarials d’unes polítiques públiques orientades a afavorir les seves butxaques.

No és d’estranyar, per posar un exemple, que la European Alliance for Acces to Safe Medicines (EAASM) es prengués la molèstia d’organitzar una recepció al Parlament Europeu per presentar un estudi sobre “l’amenaça de les farmàcieson-line”. No voldria dubtar del compromís de l’EAASAM amb la salut de la ciutadania pero si alguna cosa posen en risc les farmàcies on-line són els beneficis de la poderosa industria farmacèutica oferint productes genèrics a través de la Xarxa. El que l’EAASAM va intentar amagar és que el seu finançament prové, majoritàriament, de Bayer-Schering, Boehringer Ingelheim, Eli Lilly, Johnson & Johnson, Pfizer i Wyeth.

També té la seva lògica econòmica que la International Air Transport Association (IATA) s’hagi esforçat a divulgar que el transit aeri només és responsable del 2% de les emissions de CO2 a l’atmosfera obviant que la xifra és de 1992, que els avions emeten altres gasos d’efecte hivernacle, que hi ha efectes indirectes provocats per les emissions a gran alçada i que informes independents asseguren que l’aviació és responsable d’entre el 3 i el 7% de l’escalfament global (2005). LaIATA, que agrupa entre d’altres a Lufthansa, British Airways i Air France, ha mantingut una agressiva campanya de pressió i ha aconseguit que la UE “imposi” un ridícul retall de l’emissió de gasos hivernacle del 3 al 5% a partir del 2012 i que s’eximeixi a les línies aèries de pagar un 85% dels drets d’emissió deCO2.

D’entre tots els grups de pressió, mereix un especial esment la International Association of Bussiness and Parliament, una organització que, a canvi d’una quota de 15.000 euros anuals, ofereix als seus membres grans oportunitats per mantenir trobades i per intercanviar impressions amb els parlamentaris. Entre aquestes oportunitats destaca el programa d’estades en empreses a través del qual els diputats i diputades poden passar una setmana coneixent a fons una corporació. LaIABP afirma que les seves activitats estan regides per la transparència i l’honestedat i que no pretén exercir com a grup de pressió. Em pregunto llavors amb quina finalitatl’IABP va convidar als participants en la cimera UE-Amèrica Llatina (celebrada el maig de 2008 a Perú) a visitar les oficines locals de Telefónica, BBVA, BP i SUEZ. Les cuatre empreses tenen en comú dues coses: totes quatre són membres de l’IABP i les quatre porten alguns anys rebent fortes crítiques pels abusos que estan cometent a Amèrica Llatina.

Ara que estem tan a prop de les eleccions, em preocupa força la capacitat d’aquests lobbys d’impulsar polítiques que optimitzin els beneficis a les grans empreses transnacionals. Si tenim en compte que en la majoria de les ocasions la política i l’economia no són jocs de suma cero, cada cop que aquestes corporacions s’apunten una victòria tremolo pensant quines seran les repercussions per a la ciutadania europea y per als pobles dels països patidors de les polítiques industrials i comercials europees. Em sumo a la crida per la participació que vostès fan des de la majoria de les forces polítiques. Desentendre’s de la política europea suposa deixar encara més poder a les grans empreses i a la sevalobbycràcia . Però demano als ciutadans i ciutadanes que no perdin cap ocasió per preguntar, abans d’encaminar-se cap al col·legi electoral, què pensen fer vostès, un cop instal·lats aBrusel·les, per democratitzar amb urgència extrema les institucions i introduir transparència en les actuacions dels lobbys.

Espero amb impaciència les seves respostes seguint atentament la campanya electoral,

Albert Sales i Campos
Professor del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra
Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya

Heus aquí unes noves eleccions. Però aquestes no són importants pensarà molta gent, massa gent segurament, aquesta gent que no té cap interès en anar a votar el dia 7 de juny.

Catalunya té una innegable vocació europea. El catalanisme sempre ha tingut com a referent una Europa democràtica, amb cohesió social, innovadora i amb un gran potencial econòmic. Catalunya forma part de la història d’Europa i li aporta idees així com un patrimoni cultural i lingüístic molt important. Així doncs els catalans no podem prescindir d’Europa. Europa és el nostre futur i aquest futur passa pel Parlament Europeu i per tant passa per les pròximes eleccions del 7 de juny. Potser és el moment de canviar aquesta majoria que tenen el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista que conquerint la majoria d’escons parlamentaris europeus col·laboren en fer d’Europa un lloc llunyà que cansa i aporta poc a cada una de les civilitzacions europees. Aquest bipartidisme europeu, a la espanyola, contribueix a l’abstenció massiva que té lloc cada 5 anys als països de la Unió Europea.

Encara n’hi ha que somiem. Somiem amb una Europa federal, amb una Europa d’estats federals on hi pugui tenir veu i lloc un estat català. Una Europa més multicultural, una Europa d’excel·lència democràtica, cívica, econòmica i social,on Catalunya pot aportar molt però aprendre bastant més.

Així em remunto a l’expresident Pasqual Maragall, promotor d’aquesta idea del federalisme europeu o dels Estats Units d’Europa. Maragall va inscriure al llistat de partits polítics d’Espanya l’any 1998 el Partit Català d’Europa sense èxit ja que finalment no es va presentar a les eleccions. Un partit que tenia com a principal interès guià Catalunya cap Europa i guià Europa cap al federalisme i d’aquesta manera fer que Catalunya tingués veu i representació en uns Estats Units d’Europa que contribuirien a la cohesió social i al potencial econòmic que a hores d’ara és gairebé inexistent. Potser seria ara el moment de tornar a fer sorgir aquesta idea i que prengués lloc a la política europea d’hores d’ara.

Animo així a que tothom vagi a votar aquestes pròximes eleccions al Parlament Europeu perquè així col·laborem amb aquesta Europa que ens ensenya i a qui li devem moltes de les coses que la encarcarada Espanya ens nega dia rere dia.

M’he reunit amb la comunitat búlgara a Barcelona per dir-los que com a catalans integrats, només poden confiar en CiU.

Des d’Europa es pensa en global però sense oblidar el local, que és pel que realment treballem des del Parlament Europeu. Els ciutadans han de ser conscients de la importància de les eleccions del 7 de juny, ja que Europa ens afecta en el nostre dia a dia.

Amb la comunitat búlgara a Catalunya hem departit sobre els problemes i les solucions que pot aportar CiU des d’Europa. Destaco l’excel•lent integració de la comunitat a Catalunya. Com a nous catalans només poden confiar en Convergència i Unió ja que és l’únic partit que defensa els interessos dels ciutadans de Catalunya allà on va i és al Parlament Europeu, on CiU podrà defensar als catalans sense intermediaris.

Avui, en diferents trobades amb empresaris de Lleida ha quedat clar que s’ha d’obrir un debat al voltant de l’energia nuclear per una banda i per l’altra també recullo que els pagesos no volen viure de subvencions.

CiU lluitarà perquè el marc legal europeu no penalitzi l’agricultura mediterrània.

Els pagesos i agricultors catalans no volen rebre ajuts i subvencions sinó que el que realment necessiten és competir en igualtat de condicions amb els seus homòlegs europeus. Em comprometo a lluitar des del Parlament Europeu per tal d’evitar que el marc legal no penalitzi l’agricultura mediterrània.

Treballaré a fons per resoldre els tres problemes fonamentals que fan que Catalunya no sigui prou competitiva. Un dels motius és el tractament que fem dels residus ja que ens neguem a veure que les incineradores són una solució; en segon lloc està el problema de l’aigua, la solució del qual la trobem al Roine, i finalment, la dependència energètica que tenim de l’exterior. Soc partidari d’iniciar el debat de l’energia nuclear perquè està molt bé parlar d’energies sostenibles però cal plantejar-se la seva rendibilitat.

Després de departir amb pagesos i empresaris els he demanat que mobilitzin les persones que estan desencisades i desencantades amb la política per tal que CiU tingui la representació que es mereix al Parlament Europeu ja que només mitjançant els eurodiputats de CiU Catalunya estarà defensada sense intermediaris a Europa.

El cap de llista de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, jo, com a candidat N. 2 de CiU al Parlament Europeu, el president de CiU, Artur Mas i el secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida oferirem una roda de premsa sobre política social que, amb el títol “Al servei de les persones, per l’Europa social”, permetrà explicar les propostes de la federació en aquest àmbit.  L’acte es farà  demà dimarts 26 a les 10h. a la Sala de Conferències de la seu de la ONCE a Catalunya (C/ Sepúlveda, 1), de Barcelona.

La important presència de joves a les llistes del PSOE al Parlament Europa, demostra que el Partit Socialista sap que la Unió Europea és una prioritat per a tota una generació que ha crescut i s’ha sentit part d’ella, i que vol fer-los participar en la construcció d’una Europa millor, més justa i solidària.

El futur dels joves passa per la construcció d’una Europa que defensi els seus valors, una Europa social i dels ciutadans que treballi en defensa dels drets laborals, i a favor de més i millor educació pública. Una Europa que defensi la pau, que posi l’enteniment per davant del militarisme, que defensi el diàleg i l’acord entre cultures i religions, i que integri al diferent i no exclogui al que no pensa com ells.

En relació a aixó, el Secretari General de JSE Sergio Gutiérrez s’ha mostrat convençut de que els joves estan implicats en el projecte europeu, i que ho han de demostrar el proper 7 de juny, i s’han de convertir, com així ho varen fer a les eleccions generals de 2004, en els impulsors del canvi necessari

Hem de recordar que en el Parlament Europeu es fan lleis que canvien la vida de la gent, i els joves hem de ser conscients d’això, per a poder apostar per un projecte europeu que camini cap el futur apostant per la igualtat, els drets, i per la construcció d’una Europa unida i forta, és a dir, pel projecte SOCIALISTA.

M’ha agradat com resumeix Ramon Tremosa la importància del 7 de juny, dia d’eleccions al Parlament Europeu:

“Europa vol dir benestar, estabilitat, i seguretat econòmica. La participació hauria de ser molt alta perquè ens hi juguem molt. Els propers 5 anys són importants per la construcció d’Europa. I Catalunya s’hi juga també molt. El dia 7 de juny, Catalunya s’ha de visualitzar com a nació. I no pot permetre que la cara resultant sigui la de Magdalena Álvarez.”

Avui ens ha arribat una carta del diputat al Parlament Europeu Raül Romeva demanant un front comú dels partits catalanistes per defensar els interessos comuns de país en les institucions comunitàries. De fet ho sabíem abans de rebre la carta per alguns teletips de premsa, on potser el “candidat” Romeva va primar per sobre el “diputat” Romeva. Suposo, com li dic a la carta que li he enviat, que va ser un error involuntari i no una tàctica per tenir protagonisme electoral.

La proposta no és nova. Fa anys que els diputats catalanistes al Parlament Europeu treballen conjuntament per defensar Catalunya. I en Romeva segur que ho ha fet aquests darrers cinc anys. Per tant no s’està inventant res. De fet, fins i tot segurament no calia la carta, sino llegir-se els programes dels partits, almenys el de Convergència i Unió. O si molt m’apureu nit tant sols això, perquè unes dinàmiques que s’allarguen en el temps des de 1986 crec que es poden donar per sentades.

El que si seria nou, és que un diputat català utilitzes aquest consens, que no cal cercar perquè ja existeix, en benefici de la seva tàctica partidista o del seu protagonisme personal.

La sopa d’all, com el consens catalanista a Brussel·les, ja està inventada.

El passat dijous la premsa es feia ressò del web parlorama.eu, una iniciativa impulsada per l’eurodiputat francès Flavien Deltort on s’avaluava els eurodiputats i les eurodiputades en funció dels nivells d’assistència i l’activitat parlamentària, a a partir de les estadístiques públiques del propi Parlament. Avui, al web apareix un missatge: “lloc web tancat. Degut al saturador nombre de queixes, aquest lloc ha sigut tancat”.

Segons informa Jean Quatremer, periodista de Libération, al seu bloc per assumptes comuntaris, Deltort hauria decidit tancar el web davant les pressions d’altres eurodiputats, que haurien amenaçat de prendre acccions judicials contra Deltort. De moment, l’eurodiputat francès hauria decidit suspendre temporalment (s’especula que fins dilluns) el web a l’espera de poder consultar amb el seu advocat.

D’altra banda, m’arriba pel portal de notícies Pica’m que el PSOE inclourà a la llista de les eleccions europees (al lloc 15) la regidora d’Elx María Ángeles Avilés, únicament per evitar que pugui donar recolzament a la moció de censura que el Partit Popular es plantejava a Elx. “No es podia perdre Elx” diuen al PSOE.

Serà la rebel·lió (o intent) dels eurodipuats i les eurodiputades curritos contra els i les situats per “agraïr la tasca feta” en d’altres administracions?

Continuarà…

Galeuscat no canviarà el seu nom per Valeuscat, una possibilitat que s’havia especulat les darreres setmanes després que el BNG haja decidit sumar-se a la candidatura representada per ERC, sinó per Coalició Europea. S’acaba així un dels anhels que havien confessat dirigents del BLOC, principalment en privat, que aspiraven a fer visible el gentilici valencià en la marca davall la qual concorreran a les eleccions al Parlament Europeu d’enguany.

Galeuscat-Pobles d’Europa va ser el nom de la candidatura integrada per Convergència Democràtica de Catalunya, el Partit Nacionalista Basc, el Bloque Nacionalista Galego, Unió Democràtica de Catalunya, el Bloc Nacionalista Valencià i el Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista, que va obtindre en les eleccions europees de 2004 798.816 vots (un 5,15%) i dos europarlamentaris.

Igualment, Europa dels Pobles va ser el nom amb què va concórrer als comicis europeus la coalició integrada per Esquerra Republicana de Catalunya, Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista, Partido Socialista de Andalucía, Andecha Astur, Conceju Nacionaliegu Cántabru i Iniciativa Ciudadana, que va obtindre 380.709 vots (un 2,45%) i un representant al Parlament Europeu.

Així, per a les eleccions de 2009 hi haurà alguns canvis en les candidatures que agrupen les forces nacionalistes no espanyoles, per tal com el BNG i el PSM-Entesa Nacionalista se sumaran a la coalició encapçalada per ERC, en la qual també figurarà Aralar, així com Coalició Canària, Unió Mallorquina i el Partit Andalucista s’incorporan a la candidatura que té com a cap de llista l’economista Ramon Tremosa, que s’hi presentarà davall la marca electoral de Coalició Europea. En tot cas, encara no és definitiva la composició d’ambdues candidatures.