Hem estat a Madrid, al FICOD 09, (Foro Internacional de Contenidos Digitales) acompanyant la nostra col·lega de Patient Opinion (PO), Miriam Rivas-Aguilar, que participava  a la taula rodona Empoderamiento de la ciudadanía: escucha activa, en aquest  link podeu veure la gravació i els ponents. Per cert, gràcies Alberto Ortiz de Zárate, Director de Atención Ciudadana del  Gobierno Vasco i moderador de la taula, per la teva paciència i amabilitat amb mi, novata en aquests fòrums tecnològics.

La significació de la ciutadania, els processos participatius i el coneixement generat pels usuaris adquireix cada dia més importància a la xarxa. Una xarxa oberta i lluire, on la experiència de PO a Anglaterra i e-Criterium, a Espanya, des de Catalunya, ens mostra com és possible portar endavant un projecte amb un denominador comú: tots hi guanyem. La ciutadania (pacients, acompanyants, cuidadors, professionals i empleats sanitaris…), que participen expressant les seves opinions i posant-les a disposició de tothom; l’administració que escolta aquestes opinions com a generació de coneixements i ho aprofita per canviar, impulsar i repensar els serveis sanitaris i a més respon a la ciutadania informant de la millora efectuada, dels canvis a realitzar i de les raons per adoptar una determinada decisió…i de nou comença el circuit, de nou la ciutadania per ratificar, rectificar i donar noves idees.

És un procés circular i col·laboratiu de retroalimentació mútua, en el que cada element participa amb un mutu objectiu: la millora del sistema sanitari, del qual ens beneficiem tota la comunitat. Aquí està el guany comú.

e-Criterium  exerceix de mediador en aquest procés, facilitant espais i mitjans i col·laborant amb tots aquells sectors de la societat que promouen iniciatives similars, presentant, tal qual es definia a FICOD  “…iniciatives de diferents tipologies que pretenen fomentar la participació ciutadana i com els nous mitjans, fan possible que els ciutadans participin més activament en el conjunt de la societat…”

Bona experiència.

I és que, al mateix temps que la grip, com deien al setembre els més de 40  professionals  blogueros del sector sanitari que van decidir ajuntar els seus esforços per llençar un missatge de tranquil·litat a la població, Gripe A ante todo mucha calma, continuen existint totes les malalties habituals: diabetis, asma, problemes psiquiàtrics, dolor crònic…i totes requereixen una adequada atenció .

A la Web Patient Opinion dels nostres col·legues anglesos, comprovem,  pel  relat d’una mare respecte al que li passa al seu fill, de quina manera el bosc tan atapeït de la grip porcina/A, dificulta el diagnòstic i  l’atenció adequada envers un pacient amb apendicitis.

Es tracta d’un jove  de15 anys que suposadament va passar la grip porcina, però, arrel dels intensos dolors d’estómac i malgrat que la infermera i el metge  ho relacionen amb una possible apendicitis, quan arriba a la sala d’urgències de l’hospital, sospiten que pateix  la grip porcina, l’aïllen i entre una cosa i altra passen 27 hores abans que pugui ser operat.

Malgrat que, afortunadament per aquestes dates s’ha anat recuperant un cert clima de normalitat i ja n’hi ha molta gent que ha passat la grip amb els tres/quatre dies de febrades, malestars, estossegades i dolors musculars habituals, ens sembla oportú aquest recordatori per si un cas es poguessin produir aquí situacions com la que descrivim.

Quan visiteu la Web  Patient Opinion,  la podreu veure tant en castellà com en català, segons sigui la configuració del vostre navegador.

Aquest és el  primer resultat pràctic de la col·laboració entre Patient Opinión i la nostra Web e-Criterium, que molt aviat estarà operativa i a disposició  de tots els que vulgueu participar.

Olga Fernández Quiroga

On es construirà el biopol’H? es a dir, quin dels dos projectes de parc que des del nostre Ajuntament es van publicitar fa uns anys com a grans plans per la ciutat es carregaran:  “el oasis agrícola” o “el gran parc urbà de 12 Ha“?,… o es carregaran els dos?, o pasarà com amb el jardí botànic de Pedrosa, que el faran i el sepultaran en poc temps amb l’excusa de que el progrés, sempre el progrés,… demana ampliar?

De fet, ni ells mateixos ho tenen clar. Les imatges de l’esquerra s’han tret, les dues i avui, de la web del biopol’H i com es veu al plànol de sobre, el projecte englobaria els dos hospitals i tot el sector agrícola de Cal Trabal, i com es veu al plànol de sota, no es veu res al sector de Cal Trabal i el parc empresarial es trobaría al gran parc urbà de 12 Ha de Cal Jaume de la Vidala (que no surt al plànol de sobre).

Sobre el oasis agrícola, es a dir el sector de Cal Trabal, ja sabeu que estem lluitant tot el que podem per que acomplixin el que van dir i des d’aquí demanem ajuda a tothom que pugui donar part del seu temps, ja que és molta la feina que hem de fer, sobre tot amb el tema de la recollida de signatures fora de Bellvitge, ja sabeu el nostre correu electrònic.

Sobre el gran parc urbà de 12 Ha: des de l’entorn de l’AV es va fer una consulta a l’Ajuntament mitjançant instància preguntant si el faria el parc o no; això va ser el 12 de juny de 2009,… i encara no tenim resposta. El Síndic de Greuges s’està encarregant de solucionar aquesta manca de comunicació i/o transparència dels nostres gobernants, així que encara no hem perdut l’esperança d’obtenir una resposta. També es va realitzar una pregunta directament a l’alcaldessa, al seu nou programa de TVL’H “L’Alcaldessa Respon” del dia 30.09.2009. La pregunta era “M’agradaria conèixer quins terrenys estan afectats pel Biopol” i la resposta des del programa va ser més o menys que els terrenys que envolten els hospitals, per tant ens vam quedar igual. Una vegada finalitzat el programa vam rebre un correu electrònic des del gabinet de l’alcaldia dient-nos que en uns dies ens respondrien aquesta i 19 preguntes més que vam enviar al citat programa. No sabem quants son “uns dies” però ja portem un mes. El que sembla clar segons aquest plànol és que el parc es farà, però no el previst, sinó un d’empresarial. Cal veure ara que faran amb la zona verda que desapareix, la donara al Prat de Llobregat, con en el projecte de Cal Trabal, o pot ser la perdran a una rambla pavimentada?

Cambiant de tema, ens cal dir als responsables del biopol’H que s’hauria de ser una mica més rigorós amb la seva web, no sols és el tema de que figurin dos plànols contradictoris, a més, existeixen un munt d’apartats sense contingut i creiem que símplement s’haurian de treure, ja que fan perdre el temps i donen la sensació de deixadessa, de “cutre”, per exemple: Glossari, Butlletí, Activitats, Video,  subapartats com Projectes Empresarials, Projectes Educatius, etc.

També caldria que quan es selecciona una de les tres llengues en que s’ha escrit la pàgina, tot el contingut estigui en aquella llengua, per exemple, a la versió anglesa el plànol de situació del Biopol’h el trobem en català, passa el mateix amb l’apartat d’organització, el de projectes,… Quan vas a Activities->Training tot canvia a l’espanyol, i igual en altres apartats. El rètol d’ “Agenda” o “Buscar” és el mateix en tots els idiomes,…

Aquesta web, que ja porta molts mesos oberta, es veu a Corea, a Viena i a tot arreu, i com tothom sap, Internet, com la feina ben feta, no té fronteres.

Després d’una llarga temporada sense col·laboracions, per fi algú s’anima a publicar de nou un cameo en aquet blog! Es tracta del Toni, un antic company de feina que, desafortunadament per l’arqueologia, ha abandonat la professió. Avui ens parlarà sobre un altre tipus de referèndums municipals: els que es realitzen a Rivas Vaciamadrid, tot i que, com ell diu, les comparacions son odioses!

Estava de visita per Rivas Vaciamdrid, a casa de la meva tieta, quan em trobo una carta de l’Ajuntament que, amb el permís de la propietària, obro per llegir-se-la.

Jo esperava que fos alguna cosa propagandística, com un anunci sobre xerrades que habitualment fan per allà. La darrera  a la que vaig assistir va ser molt interessant: tractava sobre el conflicte basc,  i anava a càrreg de  Juan Pablo Fusi, (catedràtic de Història Contemporànea a la Complutense, especialista en el tema de nacions i nacionalismes), tot i que els temes més habituals versen sobre conflictes econòmics i socials, des de les condicions de vida dels camperols a Guatemala, fins xerrades sobre el comerç just o la economia sostenible.

Però vet aquí que, quan la començo a llegir, em quedo a quadres o a cercles… no sé.

El que em vaig trobar era una espècie de tríptic, com es pot veure a les fotos, on s’anuncien 100 suggeriments que es proposen des de l’Ajuntament, els partits polítics (IU, que governa amb majoria absoluta, PSOE i PP), així com les associacions de veïns i els particulars, per tal d’elaborar el pressupost municipal. Totes les propostes es divideixen en actuacions per barri o per tot el municipi.

Es a dir, que la meva tieta, com qualsevol ciutadà de Rivas, pot agafar el tríptic en qüestió, triar les idees que més li agradin pel seu barri o pel poble en general i enviar-ho a l’Ajuntament (evidentment, qualsevol no pot fer-ho, per això obliguen a posar totes les dades personals).

No sé que faran amb tots aquests “vots” però, pel que comenten, tenen molt pes a l’hora de fer el pressupost. És a dir, que és el poble el que decideix on i en què es gasten els seus calerons, o com a mínim té una influència capdal (la meva tieta m’ho confirma).

Evidentment, aquests suggeriments no tracten sobre coses que no li pertoca decidir a l’Ajuntament, com per exemple la independència de la Comunidad de Madrid respecte al Sistema Solar (amb tanta estrella de furbo quasi podrien fer una galaxia pròpia!!), i no van més enllà de invertir en enllumenat públic, en algun acte solidari o cultural, realitzar propostes socials… es a dir, al que normalment es dedica a un Consistori Municipal.

Passat uns dies, arribo a Blanes… i sé que les comparacions són odioses… però no puc deixar de confrontar els llocs on he viscut, per si algun dia em dona per independitzar-me amb la meva parella. Així doncs començo a donar voltes pel meu estimat poble…

El primer que em trobo és que el jardí botànic Pinya de Rosa (no fa gaire declarat paisatge protegit per la Generalitat) s’ha venut a un propietari privat per a que l’exploti. El primer que fa aquest es posar una tanca metàl·lica que envolta tot el terreny, sense tenir en compte tota la fauna que viu allà i que ara no pot creuar d’una banda a l’altre del bosc.

També contemplo esmaperdut com la urbanització San Francesc, que està al costat d’una cala que no fa gaire era quasi verge, cada cop es fa més i més gran, i el bosc que hi havia ho substitueix unes grans mansions burgeses (que ríete tú de la Moraleja).

A més, em trobo que l’únic lloc per aparcar que hi havia al poble de Blanes, ara es de pagament, cosa que no van anunciar en lloc… només a TV Blanes i a l’Ajuntament… es a dir, hem de tenir com a pàgina web d’inici la web municipal, si no pobret del que només estigui pel poble els cap de setmana. El millor es que si pagues els impostos a Blanes és gratuït… però per aixó necessites un cartell cutre amb la matrícula pintada amb “taquer” que et donen a una secció de l’Ajuntament de 9 a 14 de dilluns a divendres. Així doncs, he de perdre un dia de feina per anar a buscar un cartellot?… Bé que quan pasen els impostos sempre se’n recorden d’on visc… perquè no em poden enviar la merda de rètol? Han perdut la meva direcció?

I per postres els carrers de Blanes tallats perquè fan obres. Cosa que em sembla magnífic però que, quan vas amb el cotxe i has de fer tota una volta per carrerons estrets per sortir del poble, trigues 20 minuts més.

Per finalitzar… vull fer una reflexió. Realment es necessiten molts diners per fer les coses bé? Els que demanen més finançament, o que diuen que suposadament ens roben, no estàn amagant la seva incapacitat de solucionar els problemes reals de les persones? No és de cobards i d’irresponsables el de donar-li la culpa al veí de que un mateix sigui un incapaç, individualment i/o colectivament parlant?

Rivas (Madrid) té 65.000 habitants, Blanes (Girona) té 40.000. Crec que el pressupost municipal d’aquestes poblacions hauria de ser semblant  i, des de la meva opinió, a la pràctica son com el sol i la lluna.  No cal disposar de molts calers per fer correctament les coses, trobar solucions o, com a mínim, si les fan malament que t’informin.

Perquè nassos hi ha persones que, davant la menor dificultat, només busquen enemics fantasmals exteriors i no dins seu? De veritat es creuen tan perfectes?

*by Toni…. ex-arqueòleg*

planificació territorial des del diàleg, la participació i l’acció

View Larger Map

¡Out!, que diría el jutge de línia. L’aposta participativa de l’administració Obama va començar amb més dubtes que respostes clares.

En paraules de Micah Sifry:

Like I said, about as interactive as buying a sandwich at the deli

Així es pot resumir el mal sabor de boca que va deixar l’actuació d’Obama a l’Open For Questions, la iniciativa impulsada des de la Casa Blanca i que tenia com a objectiu que el President respongués les preguntes que havien proposat i votat els internautes.

El cert és que el balanç de participació va ser força bo, la gent tenia ganes de provar l’invent. En total van haver-hi 92.918 participants, 104.110 preguntes i 3.607.370 vots.

De totes aquestes preguntes Obama en va contestar 5. Una sobre educació, una altra sobre el benefici del pla d’estímul per a aquells que paguen una hipoteca, una sobre la possibilitat d’implantar un sistema sanitari universal, una altra sobre la situació laboral dels veterans que tornen de l’Irak i una última sobre la legalització de la marihuana.

Les 5 preguntes que més vots havien rebut. ¿Les respostes? Doncs plenes de llocs comuns, és a dir, com si d’una roda de premsa normal es tractés.

En aquest punt la pregunta que em faig és: ¿De què serveix saltar-se el filtre de la premsa si les respostes seràn en el mateix to fugicer i políticament neutre? De res. Va respondre a les preguntes que havien escollit els internautes, és cert, però fins aquí la interactivitat. Si és que això ho és.

És veritat que era un experiment per a incentivar la participació de la ciutadania i que com a tal se l’ha d’aplaudir. Però aquest experiment, o aquestes bones intencions, no serviràn de res si no s’intenta anar més enllà. S’ha de prestar atenció al feedback, que n’hi ha i molt, i sobretot s’han d’emprendre les millores necessàries per a que les eines que teòricament han de facilitar la participació, realment ho facin.

Bona nit, és 19 de març, el gloriós dia del pare (sort en té que l’in donem un a l’any), a molts d’ells els hi regalaria un pin per donar-ls’hi les gràcies per fer tants sacrificis… els bons pares, de moment i sota el meu parer, haurien de ser espècie protegida…

Avui he sentit que formava part d’una petita gran cosa. Amb les meves col·legues de feina he construit nous llaços i he actuat en bloc, m’he posicionat per plantar cara a l’administració (potser més a la local que a la del principat, elles ja saben per què… ) He participat a la vaga del 19 de març de 2009.

No vull aquesta política educativa!!!! On és la participació de la Comunitat Educativa en la presa de decisions? On és l’esperit democràtic de la reforma? Quins instruments tindrem per construir l’autonomia dels centres? Què me’n dieu de les condicions i drets dels treballadors dels centres escolars????????????

I el que és més important: hem lluitat per la dignitat… No m’he deixat vèncer per l’apatia, ni per la por a ser mal considerada, ni pel conformisme, ni he cedit a les amenaces. Potser no us sembla gran cosa però ha implicat un gran esforç en quant a assumpció de riscos de ser qüestionades a molts nivells (administració local, superiors, companys…)  i, principalment he patit per la comunitat de famílies, volia que ens entenguessin i ens donguessin suport i sobretot volia que “els serveis mínims” fossin el més mínims possibles, és a dir, que els petitons i petitones no patissin les conseqüències de les mobilitzacions. Feu els càlculs i veureu que 16 famílies de 73 són un 18 i poc% dels usuaris del nostre servei, un èxit de participació i d’entesa. Gràcies a tots!

Hi vaig participar per defensar-los a tots i totes, usuaris, professionals i polítics. Lluitàvem pel benestar comú i per l’equilibri social. Crec que d’aquesta manera venerant els nostres avantpassats.

Potser no us sembla gran cosa, però penso que és d’aquesta manera, amb petites accions de moltes petites persones que es poden generar els grans canvis. Hem de ser pacients però perseverants. La vida quotidiana està plena de petites grans accions que estan a la vora nostra i que sovint passen desapercebudes mentre no fem altre cosa que queixar-nos i desresponsabilitzar-nos de l’actual estat de les coses…

Cadascú dóna el significat que vol als esdeveniments, avui hem reflectit la lluita que desenvolupem dia a dia pels nostres petits, pels futurs ciutadans d’aquestes terres i en contra de qui sembla vanalitzar la gran tasca social que duem a terme al cicle educatiu 0-3: heu de saber que eduquem per ser persones lliures, no guardem nens i sembla ser que no perseguim els mateixos interessos de l’administració (mal que ens sapigui) = €.

Potser ha estat un petit pas per al meu col·lectiu professional… Alguns “col·legues” ens miraven com si els números “0-3″ que representàvem signifiquessin els resultats de l’últim partit del Barça… però nosaltres hi èrem allà, l’Escola Bressol existia! Hem d’agrair especialment la seva participació al “col·leguilla” de la camisa de ratlles compromés en quant a pare de criatures (quin xorro de veu “El zeru tressssss… hiiiiii ésssssssss!!!!!!”, si si, we can… jeje ) i al abuelo que ens ha aturat pel carrer i que gairebé ens fa desorientar-nos entre la multitud…

- Nena, nena què hi feu tota aquesta munió de gent? què és per això de la universitat?

- En principi no! Venim perquè no estem d’acord amb la nova Llei d’Educació!

- Aaaaaaaaaaaah molt bé, molt bé! Us apoio, us apoio! (deia amb gran satisfacció) Està la cosa molt malament! Heu de reclamar, ara us toca a vosaltres, si no ho feu vosaltres… nosaltres ja som vells!

- No tant!, enara ens pot acompanyar!!!!, arribem fins a la plaça Sant Jaume!!!

- Uiii, nena jo avui no estic per gaires trotes, tinc els ossos… però us apoyo molt molt!

- Bueno, bueno hem de marxar! adéu adéu!

Quina emoció veure la cara de satisfacció de la gent que tot passejant, de sobte es trobava dins el rebombori. Potser somiaven que l’esperit de lluita pacífica encara és viu en el cor dels seus “veïns”? Espero no oblidar mai el só dels aplaudiments de les iaies de la residència del carrer Pelai que sortien pletòriques al balcó, llàstima que no els pogués sentir a causa del gran soroll que feien els timbals, micròfons, xiulets i consignes dels milers de persones que èrem allà concentrats. Gràcies també als estudiants “antibologna” per fer de la nostra lluita, la seva. Gràcies als globus de colors dels sindicats i a les “aleluies” que llançaven els col·lectius de lluita social! Aquest migdia grans i petits, homes i dones, joves i vells compartíem un objectiu comú: ni els ciutadans, ni els professionals de l’educació, no ens quedarem de braços plegats mentre els polítics ens abandonen a la sort de la lògica mercantilista. L’Estat del benestar és una farsa. Volem i lluitarem pel bé comú!!!!!!!!!!

El programa de Kbaret digital del divendres 13 de març tractarà del següent:

1. Novetats de la llibreria Setciències;
2. Notes d’internet;
3. Participació ciutadana entorn del projecte d’urbanització de la riera del Capaspre de Calella.

Ara fa uns dies que al Maresme ens hem fet ressò de les activitats d’un grup d’internautes units en la causa de presentar esmenes a la urbanització de la riera del Capaspre de Calella. Es tracta d’una obra pública que va començar el mes de gener, en una primera fase van ultimar-se amb els preparatius per cobrir la riera, i ara resta pendent de ser superada la fase d’alegacions dels veïns.

Extreta de l'àlbum de Saül Gordillo.

Arribat aquest punt els veïns han dit la seva, fent-ho a partir de dos canals a internet: han creat un bloc, Riera Capaspre, i un grup al Facebook, Propostes per a la riera del Capaspre de Calella; ambdós són una forma de fer política que, des de la ciutadania, en aquest cas ha estat l’única, com informa la Teresa Márquez del diari El Punt:

L’única al·legació al projecte per urbanitzar la riera, que s’ha presentat seguint els canals habituals de la instància segellada a l’Ajuntament, s’ha gestat al Facebook. Una única al·legació signada per una única persona de les prop de 19.000 empadronades a la ciutat però que, a més, ha estat parcialment presa en consideració pel govern, que accepta modificar la situació del carril bici previst en el projecte aprovat.

El grup, format per 88 internautes, ha presentat una modificació del projecte consistent en la creació d’un carril de bicicleta que, tot i que no significa una modificació substancial, sí que pretén donar un toc d’atenció al govern municipal a l’hora de gestionar aspectes tan importants com l’urbanisme. En paraules de l’administrador del bloc i el grup, Josep Barri, conegut com en Vilapou, en la instància presentada a l’ajuntament,

En una societat com la nostra, el coneixement de l’opinió del ciutadà és, o hauria de ser, un dels pilars bàsics del funcionament democràtic

El cobriment i la urbanització de la Riera Capaspre és per a Calella un dels moments més importants en quant a definir una imatge de la ciutat que volem per al nostre futur.

Tot i que finalment no ha prosperat, aquest tipus de participació haurà de seguir-se d’aprop en el desenvolupament de futures formes d’associació veinal, política o corportativa dels ciutadans maresmencs. És enriquidor de poder seguir la política vista des de la perspectiva que et donen les eines de comunicació actuals, com p. e. fa Ràdio Calella en el seu bloc; permet d’aproximar-nos a les decisions polítiques que molt sovint coneixem a posteriori, allunyant-nos de la gestió dels interessos col·lectius que tan ens afecten.

Felicitem en Vilapou i l’animem a seguir proposant elements de debat públic que dinamitzin l’opinió pública, fent arribar la noció de participació a llocs que tenen un enorme potencial com són els canals d’internautes.

Compromís per Paiporta considera ridícul el Pla de Participació Ciutadana encetat per l’equip de govern al voltant de la modificació parcial del PGOU de Paiporta a les zones industrials.

La proposta de modificació presentada a iniciativa de la immobiliària Villa Metropolitana S.A. preveu un augment ostensible de la volumetria en altura permesa (de 3 a 8 altures) per a fer edificis, en principi destinats a l’activitat hostalera i d’oficines.

Des de Compromís per Paiporta consideren estrany que el PP es mostre a favor de la modificació, quan resulta que en el Pla d’actuació proposat no existeix cap contrapartida expressa per part de la immobiliària que beneficie al poble.

Compromís califica de menyspreu a la participació ciutadana, la forma velada de publicitar el projecte i més encara la ridícula enquesta (no vinculant) realitzada per la pròpia empresa i amb preguntes clarament dirigides a un resultat positiu per a la immobiliària. “Només els ha faltat preguntar ¿de qué color es el caballo blanco de Santiago?“, ha matitzat la regidora de Compromís, Isabel Martín.

Es fa patent per tant, la clara falta d’un projecte urbanístic del senyor Ibor, ara prenent la iniciativa de fer un gratacel “desde el que se podría ver Mallorca en los días claros”, com va dir l’alcalde en el seu moment, ara cedint-la totalment a l’empresa immobiliària.

A pesar de tot, la regidora de Compromís per Paiporta, ha manifestat que “anime a tots els paiportins i paiportines a participar i donar la seua opinió, encara que hauran d’afanyar-se doncs el termini és només d’un mes”.

La densitat de població, i el fet d’haver d’estar apinyats en espais reduïts són una carcaterística de les ciutats (almenys de les anomenades ciutats compactes). Això ens obliga als que vivim així a compartir espais i equipaments col·lectius.Una visió idíl·lica de la ciutat parteix de la participació dels ciutadans en la gestió d’allò col·lectiu. A través d’assemblees i processos de participació els ciutadans miren pel bé públic.

En la realitat, però, aquests processos estan desvirtuats per un escàs interès dels ciutadans o per una participació basada en defensar els interessos col·lectius particulars. I és que defensar coses col·lectives no és defensar “la cosa pública”: sovint els veïns volen decidir sobre espais públics apropiant-se’ls a conveniència pròpia. Mentre vaig treballar en pràctiques a Sant Andreu els nous veïns feien moltes demandes d’aquest tipus, com intentar decidir a l’hora que un parc públic al qual tenien accés des de les seves finques es tancava i s’obria per la resta de ciutadans.Quan es tracta de reivindicar, aquests veïns es mobilitzen per evitar les actuacions que no els agraden, en el que s’ha anomenat fenomen ‘NIMBY’ (Not in my Back Yard, no al meu pati).

Aquesta discussió enfronta en realitat interessos col·lectius privats i interès públic. Com quasi bé tot, aquest problema ja se’l van plantejar els pensadors socialistes al llarg del segle passat. Mentre que per uns calia col·lectivitzar les terres i les fàbriques i repartir-les entre els obrers que hi treballaven (postura defensada per l’anarquisme) pels altres calia calia que fos l’estat qui ‘nacionalitzés’ els béns de producció i els posés al servei del poble (postura comunista). Pels segons, la primera postura portava a una societat burgesa en la qual els obrers defensarien els interessos particulars del seu col·lectiu mentre que els primers veien amb recel un estat que ho concentrés tot (amb certa raó, veient com han anat les coses per la URSS).

Però tornem al segle XXI. El fet que apareixi el fenomen NIMBY i aquestes actituds privatitzadores de l’espai públic no és un signe dels temps que no es pugui canviar. En el cas de Barcelona, alemenys, aquest model s’ha perseguit des del punt de vista tant urbanístic com de gestió. En el cas de Sant Andreu que us comento, hi havia un canal permanent entre ajuntament i comunitats de propietaris, que anaven a fer les seves peticions. Les associacions de veïns ho tenien més difícil. A d’altres llocs s’han impulsat associacions de veïns afins al govern municipal. Podriem anar sumant pràctiques que consoliden un model on la gestió pública no admet cap control però si que admet les demandes privades de col·lectius.

El BLOC JOVE de l’Horta Sud demana a la Mancomunitat que es faça un Pla d’Acció per tal de fomentar la Participació Juvenil del jovent a totes les localitats de la comarca. Tant a nivell personal com associatiu i comptant amb els principals executors a l’hora de portar endavant aquestes polítiques, els tècnics i personal de joventut dels ajuntaments de la comarca. Amb el compromís de realitzar-lo dels diferents regidors/es de joventut i alcaldes/es de la comarca.

“No entenem com aquesta comarca que compta amb les eines fonamentals en matèria d’associacionisme i participació no fa res per la participació juvenil. En aquests moments el nombre d’associacions a la comarca ha baixat en una mesura considerable, encara que als registres encara queden associacions fantasma, donat que des de l’administració pública encara no s’ha fet cap depuració. No sols això, hi han només 3 Consells Locals de la Joventut: Mislata, Quart de Poblet i Silla. No entenem com des de la Mancomunitat no es col·labora amb el CJCV i amb les regidories de joventut alhora de fomentar l’associacionisme juvenil havent-hi projectes col·lectius molt interessants per a treballar entre el jovent. Aquest Pla d’Actuació també entenem que te que anar adreçat a aquells col·lectius més desfavorables de la societat per tal de fer una integració plena en la societat local i comarcal”, declaren des de la formació juvenil valencianista.

Des del BLOC JOVE de l’Horta Sud reclamen una reunió de tots els agents implicats: regidors i tècnics de joventut (agrupats en la xarxa joves.net), agrupacions juvenil de partits polítics i sindicats, associacions juvenils de caire comarcal i local. Per tal de donar una solució a aquest tema i començar un treballar eficaç i unificat a tota la comarca en un dels pilars de les polítiques de joventut.

“Durant l’any 2008 s’han presentat pel nostre grup una desena de mocions que han estat desestimades per l’unic motiu de no tenir representació institucional”

Les lleis (7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local com de El Reglament d’Organitzacions, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals de RD 2568/1986 de 28 de novembre) determinen que les presentacions d’iniciatives han de realitzar-se a instancia de regidors i/o regidores. Aquesta circumstancia impossibilita a Mislata un canal per a la participació ciutadana que altres ajuntament si tenen recollida.

“Pel que fa a les mocions presentades pel nostre grup el govern local no ha entrat a debatre en cap moment el contingut ni la conveniència de les iniciatives presentades i les ha desestimat directament pel fet de no poder ser defensades a les comissions o sessions plenàries del consistori”.

Des de Bloc amb Iniciativa i Verds entenem que quantes més veus siguen escoltades major serà la implicació ciutadana i més participativa la decisió final. Per aquest motiu és aconsellable una reforma del reglament d’organització i funcionament local per a que quede recollida la inclusió dels Consells de Participació Ciutadana que democratitzen i amplien la vida social i política de Mislata. En aquest sentit instarem a la recollida de signatures per a fomentar la reforma pertinent del rof que facilite la participació ciutadana en la gestió dels assumptes locals i millora en la seua organització, funcions i competències de la corporació.

>>Contestació de BLOC amb INICIATIVA i VERDS per Mislata a l’Alcalde<<

Des de Bloc amb Iniciativa i Verds de Mislata, atenent a la resposta amb RE. 7443 de 17 d’octubre manifestada per la secretaria general de l’ajuntament de Mislata i en el seu nom l’Alcalde Manuel Corredera Sanchis,

comunica que

Sent coneixedors/es tant de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local com de El Reglament d’Organitzacions, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals de RD 2568/1986 de 28 de novembre i sent conscients per tant de la inexistència en aquest moment de grup municipal propi que tramite directament les iniciatives,

1.- Hem considerat important per al desenvolupament de la vida municipal l’atenció de les iniciatives presentades.

2.- Així mateix hem fet partícips els diferents grups municipals de les mateixes.

3.- Seguirem utilitzant, per tant, el registre general com única via atès que no s’habilita cap canal per a la participació ciutadana que possibilite la tramitació de les inquietuds veïnals no presents al consistori

4.- En aquest sentit aprofitem per demanar el desenvolupament de rof i la constitució dels consells de participació ciutadana per activar la participació dels veïns i veïnes en la vida política del municipi.

Mitjançant una enquesta els veïns de la localitat podran deixar constància com volen que cresca el municipi i si consideren que l’horta, els arrossars i el Port de Catarroja són un patrimoni a protegir.

El Bloc de Catarroja, a través del seu regidor, Jesús Monzó, vol fer una crida a tots els ciutadans de Catarroja perquè participen contestant les enquestes que, o bé via presencial acudint a l’Ajuntament de Catarroja (departament d’urbanisme) o bé via on line (http://www.catarroja.es/) es poden fer sobre Catarroja i el seu futur Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU).

Tot i que l’actual equip de govern no ha posat massa interés en què estes enquestes tinguen la repercussió que han de tindre, el Bloc anima a tots a que col•laboren i opinen perquè, segons Monzó, es tracta del futur de la nostra ciutat i del model de creixement i sostenibilitat que desitgem per als pròxims anys. Entenem que és una de les poques ocasions en què es demana el parer als ciutadans sobre projectes com l’expansió urbanística (Nou Mil•lenni), espais culturals, neteja viària, jardideria, zones verdes, etc.

POLÍTICA DE BAIX CAP A DALT. CONSULTA ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT I ESMENA’LS

Ja podeu consultar el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat. El temps de les esmenes ha començat. El termini de presentació acabarà el 26 de novembre a les 14:30 hores. Tenim quasi un mes per treballar-nos els pressupostos al col•lectiu local, al grup municipal, al col•lectiu comarcal a fi d’introduir les nostres prioritats. És una bona oportunitat per aplicar la nostra màxima de la Política de baix cap a dalt. Vos adjuntem el calendari pressupostari (calendario_pressupostos_GV.pdf) a fi que tingueu tota la informació de terminis al vostre abast per convocar totes les reunions que cregueu convenient. Estem a la vostra disposició en el 963876389. Podeu fer-nos arribar els vostres esmenes a institucional@bloc.ws .

El BLOC de Paiporta considera un atac directe a la participació ciutadana que el govern del PP haja canviat les preferències de nom triades per al col·legi nº 6 de Paiporta. Canviant la proposta preferia per l’AMPA i el Consell Escolar Municipal (en primer lloc era Rosa Serrano per Mestra Na Joanna que va quedar en quart lloc). Tot i considerar que totes dos representen personatges molt vàlids no obviem que s’ha de respectar la voluntat democràtica de l’AMPA i del Consell Escolar Municipal i creguem que la tria del PP no s’ajusta a esta i ha sigut així només per a vetar el nom de Rosa Serrano, donat que a preguntes de la nostra regidora, Isabel Martín, al plenari del passat dijous, no saberen dir el cognom de la benvolguda mestra de Paiporta Na Joanna.