A petició dels propietaris del sòl, s’han modificat les Normes Subsidiàries. ICV opina que la junta de govern IdS, amb el vistiplau de CiU, vol tenir “enllestit el projecte del sector central abans de l’aprovació del POUM” perquè això permetrà construir 233 d’habitatges dels quals tan sols 30 seran de protecció oficial. En canvi, el futur pla general preveu un màxim edificable de 204 pisos, dels quals 67 seran protegits. Volen avançar-se al POUM per donar més valor als terrenys. Mentrestant, veïns de Can Cabirol es pregunten perquè l’arquitecte municipal -coneixedor del tema- no va proposar als polítics locals la modificació puntual de les envellides i obsoletes Normes Subsidiàries abans de l’edificació de la nau industrial coneguda com a Nyap de Sils.

Nova zona residencial al centre de Sils

Comunicats del grups locals ICV i AMS

El bloc publica dos comunicats dels grups locals ICV i AMS. Pel que fa a les actes dels plens municipals on es debaten aquests temes, al web municipal únicament es publiquen (amb molt retard) uns “extractes d’acords” molt resumits (algú diria molt retallats o, fins i tot, molt censurats), sense els debats dels regidors i regidores, etc., etc.

Comunicat AMS:

ARGUMENTACIÓ DEL GRUP AMS SOBRE EL SECTOR CENTRAL:

Primerament hem de dir que, l’actual projecte, per nosaltres com a grup, millora el preexistent i que agraïm que la proposta s’hagi adaptat globalment a una modernització urbanística del sector si ho comparem amb les actuals normes subsidiàries.

Per altra banda, el nostre grup, com a grup polític, té dret a opinar sobre el que seria un model de poble, urbanísticament parlant. Això ha quedat pal·les en la història del nostre poble com en projectes urbanístics de davant el passeig Sants Cosme i Damià; on no només hi va haver opinions polítiques per part de l’actual equip de govern sinó que a més, va passar factura al grup de CiU ( avui a l’oposició). També volem fer esment de construccions com les del supermercat CONSUM que han portat a enfrontaments i demandes entre l’actual equip de govern i veïns. Raó per la qual, demanàvem en el darrer ple, el màxim de transparència i participació de la resta de grups del consistori en un projecte de “renovació urbanística “ com aquest, i on va quedar clar que l’alcalde no va fer el gest que se li demanava.

En resum, és important remarcar per nosaltres aquest sector dos aspectes :

1- Les places d’aparcament del sector .

2- L’entrada del poble per la rotonda d’aquesta zona amb dos edificis de Planta +3.

Per tant , volem demanar als tècnics d’aquest ajuntament, una reordenació de la mobilitat del sector central conjuntament amb els carrers limítrofs ( Prudenci Bertrana, Santa Maria, Francesc Mas Ros i Pep Ventura ), per tal de realitzar sentits únics de direcció de vehicles i així projectar les zones d’aparcament segons l’estudi de mobilitat viària , i que així el projecte d’urbanització contempli aquest informe tècnic.

En quant a que aquest sector comprengui una de les entrades del poble. És justament en aquesta entrada ( marcada en el projecte per una rotonda ) on el nostre grup hi veu el major inconvenient d’aquest projecte. Tornar a tenir una entrada del poble amb edificis alts, no és la idea de poble que tenim com a grup i així ho han manifestat en diverses ocasions i amb diversos exemples els nostres veïns.

És cert que en el moment de les al·legacions, aquestes propostes no van ser presentades. Reconeixem aquí que ara no és el moment de fer-ho. Tampoc sabem si aquestes al·legacions haguessin estat o no estimades.

La conclusió és que, malgrat sabem que actualment la zona del sector central, té una edificabilitat de Planta + 3, també sabem que en el projecte del nou POUM, aquesta zona té una edificabilitat de Planta + 2 i que l’aprovació d’aquest projecte, permetrà tirar endavant aquesta planta de més malgrat hi hagi una aprovació posterior del POUM.

També sabem o pensem que, no podem obstacularitzar un projecte en funció de si s’aprova o no el nou POUM, pel dret dels propietaris a fer-ho.

Per tot l’explicat, el nostre vot recolzarà el que decideixi la majoria en aquest ple i per tant ens ABSTINDREM.

Font: bloc d’AMS

Comunicat ICV:

El passat 5 de novembre, el ple ordinari va rebutjar l’aprovació provisional de modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament 1/2009 a l’àmbit del sector central amb els vots en contra de ICV-EUiA-EPM i les abstencions de AMS i CiU.

Els quatre vots de IdS-PM en solitari no varen tenir la majoria absoluta necessària per l’aprovació en el ple.

Pocs dies desprès, el 3 de desembre, se’ns fa una convocatòria extraordinària d’un nou ple, que en la nostra opinió no està justificat veient l’ordre del dia. Aquesta convocatòria extraordinària encara està menys justificada perquè és quasi segur que aquest mes de desembre tindrem un altre ple extraordinari per la presentació, debat i si s’escau, l’aprovació dels pressupostos 2010. I en aquesta convocatòria extraordinària hi tornem a trobar el sector central.

Sembla que hi ha pressa, tanta com per fer dos plens en un interval d’un mes. Com pot ser que amb l’ aturada de les edificacions que veiem per tot arreu hi hagi tantes presses? Queden per construir tres blocs dels de davant de l’Ajuntament, un grapat d’ habitatges a la nova urbanització de Mallorquines, un munt de parcel•les en sòl urbà, queden per vendre molts dels habitatges construïts.

Potser la resposta és que es vol tenir enllestit el projecte del sector central abans del POUM?

Veiem. Si no estem equivocats, en el projecte del POUM del govern de CiU al sector central hi eren previstes 222 habitatges, dels quals 26 eren de HPO. En el projecte de POUM del govern de IdS-PM eren en total 204 habitatges, dels quals 67 eren de HPO. Ara, amb la modificació de les normes subsidiàries que ens presenta l’Alcalde, són 233 habitatges, dels quals 30 són de HPO.

Les diferències són substancials, i està clar que la millor en aprofitaments és la darrera, la que permet la màxima edificació i el màxim rendiment econòmic. Més blocs a Sils, de planta i dos i de planta i tres pisos.

Està clar que amb un o altre POUM aquets rendiments serien sensiblement inferiors, per tant és comprensible voler avançar-se al POUM, per donar més valor als terrenys, perquè ara per ara és difícil de pensar que les obres de construcció comencin enseguida.

En la nostra opinió, cal trobar un punt d’equilibri i harmonia entre el que ara ja hi es i el que es vol fer de nou, no estem d’acord en dir que les coses s’han de fer perquè ho diuen els tècnics i perquè està escrit en les normes. Amb els mateixos tècnics i normes veiem com es pot canviar substancialment el nombre d’habitatges.

El nostre grup es manté en coherència amb el que varem plantejar en els plens anteriors, i no estem d’acord amb aquesta proposta d’ aprovació provisional modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament 1/2009 a l’àmbit del sector central i mantenim totes les al•legacions presentades, excepte la que fa referència a la recollida pneumàtica de brossa.

No val dir que ara en el projecte no està dibuixat enlloc on aniran les vivendes de HPO, però està clar que darrera els pisos blaus està prevista la construcció d’un nou bloc i això tots els grups ho sabem.

Reproduïm les al•legacions presentades:

EXPOSA:

Atès que en data de 21 de setembre de 2009 s’ha publicat al BOP de Girona nº 181, l’edicte d’aprovació inicial d’una modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament a l`àmbit del sector central de Sils.

Acollint-se com a persona interessada, en el termini establert, formulo les següents propostes, amb la intenció de millorar el projecte inicial

AL•LEGACIONS:

- Al llindar d’aquesta zona hi ha comerç de proximitat (Estanc de Sils, merceria i complements Rissech, esteticient Dolors, perruqueria Carlus, forn de pa Can Companyó, pastisseria Montrosa, fusteria d’alumini Alumsils,…), que cal contemplar i potenciar. Aquest comerç de proximitat necessita facilitat d’aparcament per afavorir la seva activitat, una mancança del projecte actual que cal modificar. Cal marcar en els vials les zones d’aparcament, de manera que siguin incloses en el projecte d’urbanització. Amb aquesta proposta es descongestionarà la zona, amb una millora de la mobilitat que també afavoriria el nou comerç que s’instal•li a la nova zona definida al projecte..

– Hem de considerar l’existència de tres anomenats pisos blaus, amb mancances d’aparcament, així com d’ascensor. Hem d’evitar la desvalorització d’aquests blocs i els hem d’integrar a l’entorn, suplint en la mesura que sigui possible les seves mancances. Proposem que la zona verda estigui al darrera d’aquests blocs, amb la dotació d’aparcaments al carrer Francesc Mas i Ros. Per tant, proposem que l’habitatge protegit previst darrera aquests blocs vagi a una altra ubicació.

– Totes les places d’aparcament a les quals fem referència considerem que han d’ésser en bateria, per a optimitzar l’ús del sòl.

DEMANEM:

1. Ubicar la zona verda al darrera dels pisos blaus.
2. El sòl destinat a HPO (Habitatge de Protecció Oficial) equivalent al 10% de l’aprofitament urbanístic, reubicar-ho a la zona verda que actualment està prevista al projecte aprovat inicialment.
3. Definir amb tota claredat en els vials del projecte la configuració de les zones d’aparcament públic, afavorint al màxim l’aparcament en bateria.
4. La vorera del c/ Prudenci Bertrana, en el tram en que és possible, ampliar-la i situar-hi també aparcaments.

No ens val dir que ara en el projecte no està dibuixat enlloc on aniran les vivendes de HPO, però està clar que darrera els pisos blaus està prevista la construcció d’un nou bloc.

Sils, a 3 de desembre de 2009.
Font: bloc La Veu de Sils (ICV)

Nova zona residencial al centre de Sils

Modificació NNSS sector central. Construcció de pisos a la zona Enher i modificació de les actuals normes urbanístiques de Sils als plens de 3/09 i 5/11/2009.

Modificació NNSS sector central. Construcció de pisos a la zona Enher i modificació de les actuals normes urbanístiques de Sils al ple del 3 setembre. Un tema destapat pel bloc Des de Sils camí d’Itaca.

IDS vol modificar a corre-cuita les normes subsidiàries del sector central

Fonts properes d’IDS confirmen que el Ple d’avui vol modificar el sector on s’ha constuit una junta de compensació presidida per l’alcalde i amb domicili al mateix ajuntament.

IDS va obrir fins i tot un bloc amb el seu logotip en aquest espai a l’entrada del poble on es faran pisos, després de les crítiques el logotip d’IDS va desaparèixer, el Bloc però encara està actiu en el moment de publicar aquest escrit a l’adreça http://uasectorcentralsils.blogspot.com/

Tant des del Bloc d’AMS ( POUM) com des del nostre ja s’ha vingut informant d’aquest sector.

A AMS es pronunciaven així:

“e) El sector central – zona Enher (Plànol 3F): lliguem aquests dos sectors que apareixen en el mateix plànol, en el sector central apareixen dos Plans d’Actuació Urbanística (PAU 1 i 3), en el PAU 1 no coneixem els criteris que s’han seguit per a les delimitacions ni els criteris de cessions ( sembla que plantegen dubtes en alguns veïns) i en el PAU 3 no se’ns aporten les claus de definició. En el zona Enher apareix (un Pla de Millora Urbanística – PMU 1) que tampoc se’ns especifica. “

Té urgència l’alcalde en plena tramitació del POUM i amb l’anunci de les negociacions de la moció de censura?

Font: http://losilenc.blogspot.com, dijous, setembre 03, 2009

• Urbanisme a Sils
• Ple municipal 3 setembre
• Normes subsidiàries de Sils
• POUM 2009
• Moció de censura

Enderrocat !

Enderroc !

33.150 €

• PUOSC
• L’Estació i la Renfe
  
• Sils, gran pàrquing de Girona, una idea de l’alcaldessa Pagans
• L’alcalde Rovira diu que els usuaris de l’aparcament de l’estació no tenen dret a queixar-se
• Pas subterrani a l’estació

Aquests dies, desprès que la Demarcació de Costes hagi començat a netejar de xabolisme el nostre litoral, estem llegint a la prema eivissenca tot un seguit de titulars relatius a les casetes avaradores, i és que resulta que a la població d’Eivissa li ha agafat una sobtada preocupació per aquest tipus de patrimoni històric (que ara surt com surten els bolets després de les pluges, per cert):

Los consistorios cuentan (o están a punto de hacerlo) con inventarios de todas las construcciones de este tipo para reclamar ante la Demarcación de Costas y el Consell el blindaje de todas aquellas que cumplan con «la función tradicional» de dar cobijo a embarcaciones.

El alcalde de Santa Eulària, Vicent Marí, anuncia que en el próximo pleno el equipo de gobierno elevará una propuesta para que se haga «un inventario exhaustivo» de todas las casetas varadero del municipio y, al igual que el resto de los ayuntamientos, enviarlo al Consell de Ibiza [sic] para que confeccione «un catálogo definitivo de aquellas que deben ser protegidas».

Dos asociaciones de vecinos piden la protección de las casetas varadero de Jesús

Resulta que ara tothom té catàlegs i inventaris de casetes avaradores. I si no en tenen, els encarregaran. Jo crec que cal celebrar aquest amor, inèdit a Eivissa, per aquesta part del nostre patrimoni. El que seria desitjable és que ajuntaments i associacions sentissin la mateixa necessitat de catalogar i protegir les cases pageses, els forns de calç, les sènies, pous, fonts, aljubs, parets de marge, etc. Però no és així. Ja se sap: aquests elements de patrimoni no serveixen per a fer torrades el diumenge ni es poden convertir en xaletets a primera línia de mar.

Sils:

Vallcanera :

Nigrizia

La corte d’Appello di Parigi, giovedì scorso, ha detto no all’apertura di un’inchiesta sui patrimoni multimilionari che tre presidenti africani hanno in Francia. Così ha negato la possibilità di verificare i legami tra banche e compagnie petrolifere francesi, e Denis Sassou Nguesso (Congo), Teodoro Obiang Nguema (Guinea Equatoriale) e il defunto Omar Bongo (Gabon).

Niente da fare, non s’indaga sui beni “francesi” di tre presidenti africani: lo ha deciso il 29 ottobre la corte d’Appello di Parigi. La denuncia, che è stata depositata lo scorso dicembre dall’organizzazione non governativa Trasparency International, specializzata nella lotta alla corruzione, ipotizza che beni mobili e immobili per centinaia di milioni di euro, in territorio francese, siano frutto di ricettazione, riciclaggio, appropriazione indebita e che in queste azioni possano essere coinvolte anche banche e compagnie petrolifere francesi.

I presidenti africani in questione sono Denis Sassou Nguesso, presidente di Congo-Brazzaville; Teodoro Obianga Nguema, presidente della Guinea Equatoriale; e il capo di stato gabonese Omar Bongo, scomparso quest’anno.

Lo scorso 6 maggio, la denuncia era stata considerata ricevibile dalla giudice François Dasset, decana dei giudici istruttori. Ora la corte d’appello si allinea con l’esecutivo e decide di non aprire pagine che potrebbero risultare assai spiacevoli per la Francia, ex potenza coloniale in Congo e in Gabon. Insomma meglio non occuparsi di Françafrique, cioè di quell’intreccio poco limpido e affaristico che, nella stagione dopo le indipendenze (dagli anni ‘60) ha visto interagire grandi imprese, uomini politici francesi e leader  africani.

Trasparency International, in un comunicato congiunto con Sherpa (rete internazionale di giuristi con sede a Parigi) ha annunciato che ricorrerà in cassazione contro un decisione che definisce «incresciosa», in quanto la corte d’Appello non si pone nessun dubbio su come i tre presidenti possiedano tali patrimoni, considerati gli emolumenti che percepiscono come presidenti: 30mila euro al mese per Sassou Nguesso, 5mila dollari per Obiang Nguema e 14mila euro per Omar Bongo. Se si segue la logica, continua il comunicato, si può seriamente presumere che ci sia stata una sottrazione di denaro pubblico.

Nota di Pao: Rientra nella categoria Non commento (che è meglio).

°°°

Via libera della Commissione Finanze del Se­nato, con il parere favorevole del governo, allo scudo fisca­le allargato. Il pagamento del­la sanzione del 5% per il rien­tro o la regolarizzazione dei capitali e dei patrimoni illeci­ti all’estero renderà non puni­bili anche alcuni reati penali fiscali e societari, compreso il falso in bilancio. Lo scudo resterà invece precluso per i contribuenti nei cui confron­ti fossero stati già avviati gli accertamenti da parte del fi­sco e per chi avesse a carico procedimenti penali già av­viati.

L’emendamento che modi­fica lo scudo fiscale, che sarà oggi stesso al voto nell’Aula di Palazzo Madama, anticipa inoltre la chiusura della sana­toria al 15 dicembre e solleva gli intermediari incaricati del­le procedure di rimpatrio e re­golarizzazione dall’obbligo di segnalazione ai fini dell’an­tiriciclaggio.

«Il nuovo scudo fiscale è in piena linea con lo schema dell’Ocse» ha detto il ministro dell’Economia, Giu­lio Tremonti, respingendo le critiche molto dure dell’oppo­sizione. Secondo Dario Fran­ceschini, candidato alla segre­teria del Pd, lo scudo «si chia­ma condono ed è una vergo­gna», mentre per Antonio Di Pietro, leader dell’Italia dei Valori, non è nient’altro che «riciclaggio di Stato».

«Il nostro sistema è molto simile a quello inglese e a noi risulta che il costo dello scu­do britannico per i contri­buenti sia più basso rispetto a quello dello scudo italiano. Poi quella è un’amnistia asso­luta che non guarda a nessun reato che ci può essere dietro la costituzione illecita di pa­trimoni all’estero» ha detto ancora Tremonti, senza sbi­lanciarsi più di tanto sul pos­sibile gettito dell’operazione. «La lotta all’evasione sta dan­do risultati positivi e questo ci fa pensare a un gettito con­sistente » ha aggiunto il mini­stro ricordando che, dopo le modifiche approvate in Sena­to, la sostanza del provvedi­mento «ricalca in pieno quel­la dello scudo fiscale degli an­ni passati».

Rispetto ad allora resta esclusa la possibilità di acce­dere alla sanatoria da parte delle società, ma le garanzie giuridiche offerte dallo scu­do saranno più o meno le stesse. La copertura, che pri­ma delle modifiche riguarda­va solo l’omessa o infedele di­chiarazione fiscale, si esten­derà a una serie di reati tribu­tari, come la dichiarazione fraudolenta, ad esempio con l’uso di fatture inesistenti, e l’occultamento o la distruzio­ne di documenti contabili. La stessa norma prevede la non punibilità di altri reati commessi per eseguire oppu­re nascondere i reati prece­denti.

Tra questi i reati di fal­sità materiale, falsità ideolo­gica in atto pubblico, falsità nelle scritture private, sop­pressione e occultamento di atti, fino alle false comunica­zioni sociali. Visto che lo scu­do è accessibile solo alle per­sone fisiche, la non punibili­tà del falso in bilancio, nella versione attuale della norma, sarebbe in sostanza circo­scritta alla contestazione del falso in bilancio commesso dal contribuente nelle vesti di amministratore della socie­tà.

Dopo il voto atteso per og­gi dal Senato, le modifiche al­lo scudo fiscale contenute nel decreto correttivo del provvedimento anticrisi del­lo scorso luglio dovranno passare al vaglio della Came­ra dei Deputati. Dove partirà una corsa contro il tempo, vi­sto che il decreto dovrà esse­re convertito in legge entro sabato 3 ottobre.

Mario Sensini  – www.corriere.it

E’ in corso un interessante dibattito sulle ragioni e la durata di una ripresa dei corsi azionari che sta suscitando stupore per la sua forza, malgrado il quadro economico  resti ancora molto difficile.  In effetti l’evoluzione di questa crisi non smette di sorprendere,  non solo per la sua profondità, ma anche per la sua velocità.

Se osserviamo, su un lungo orizzonte il grafico dell’SP500 – probabilmente l’indice azionario americano più rappresentativo – identifichiamo chiaramente le due crescite smisurate che hanno preannunciato le crisi del 2000-2003 e del 2008-2009, ma vediamo chiaramente anche un supporto di lunghissimo periodo sul quale il grafico si è sistematicamente appoggiato per 20 anni e che è stato tagliato come burro al ribasso solo nell’ottobre 2008.  Cos’è quella linea?  Rappresenta uno sviluppo medio dei corsi del  6.5%  annuo. Probabilmente qualcosa che ha a che fare con tassi di crescita della produttività e dell’inflazione nel lungo periodo. In un certo senso è il limite dello sviluppo ragionevole.  Quando il mercato se ne  discosta troppo verso l’alto, pone le basi di una crisi perché sta erroneamente scommettendo su uno sviluppo insostenibile (a livello globale, non di singola azienda) nel medio termine. Quando, come nei mesi passati, se ne è discostato verso il basso, ha scommesso su un rischio di fallimenti a catena  – il modello ’29 – che sembrerebbe ormai inattuale. E dunque il grafico sta rapidamente tornando verso quel supporto di lungo periodo.

Fino a qui tutto bene.  Ma se sullo slancio le borse continuassero a salire veloci, come probabilmente succederà, pur in presenza di una ripresa delle economie incerta e comunque lenta?

Come consulenti indipendenti, dunque particolarmente attenti alla salvaguardia e allo sviluppo dei patrimoni dei nostri clienti, dovremmo porci alcune domande:  1) perché i mercati sbagliano sempre di più e sempre più spesso ?  2)  cosa è cambiato  in quest’ultimo anno nella gestione delle aziende e delle banche ovvero nei metodi di analisi per valorizzare aziende e banche che ci consenta di ritenere che il mercato saprà evitare gli eccessi ?  3) se la ripresa dei corsi continuerà forte e rapida, esiste la  possibilità di  una nuova crisi profonda e non lontana ?   (scenario di cicli violenti e ravvicinati)   4) in questa infausta ipotesi, quali strategie  dovremmo adottare per ottenere performance ragionevoli , mantenendo sotto strettissimo controllo il rischio ?

Credo che il futuro richieda visione, lucidità, coraggio di scelte drastiche, anche controcorrente,   e soprattutto rapidità nel reagire e nel rigirare portafogli. Operazioni che richiedono l’intervento diretto dei clienti e che dunque imporranno dei miglioramenti nella nostra efficienza operativa. Il controllo del rischio, che andrà forse ridefinito in funzione delle fasi del ciclo, sarà  un tema centrale.

Perché  un consulente indipendente non ha il diritto di recitare  la solita litania “Cosa ci potevo fare?  è tutta colpa di un mercato pazzo” …

Enzo Bocca  -  B&I Consulting  – www.biconsulting.it – Varese

enzo.bocca@biconsulting.it

Degut a les obres al centre de Vilanova, han sortit a la llum galeries soterrades que comunicaven diferents convents de la ciutat.

A finals de la setmana passada, l’enginyer Sacarias Piedra del Suelo va haver de parar les obres que s’estan efectuant al centre de Vilanova i la Geltrú degut a l’esfondrament d’una de les rasses. Al mirar de calcular el volum del forat per intentar omplir-lo de formigó, els tècnics municipals desplaçats fins al lloc van descobrir l’existència d’un túnel que s’endinsava, a banda i banda, per sota del subsòl vilanoví.

El grup espeleològic de l’AE Talaia ha començat a investigar aquest passadís subterrani, trobant-hi tot un entramat de galeries que, sembla ser, intercomunicaven els diferents convents i parròquies de la ciutat. Alguns dels accessos es troben en perfecte estat i, segons les primeres investigacions, els túnels han estat transitats fins a l’actualitat. Cosa que si es demostrés suposaria un delicte d’ocultació de patrimoni històric tipificat en el codi civil.

Es desconeix encara el motiu pel qual els diferents convents vilanovins estaven comunicats de forma secreta entre ells; però en breu es preveu disposar de les primeres hipòtesis, gràcies al suport d’arqueòlegs vinguts des de diferents punts d’Europa per estudiar el cas.

Diario de Ibiza, 30.11.09: “Vila proyecta eliminar el cableado aéreo de la Marina, sa Penya y Dalt Vila“. Cal celebrar aquesta iniciativa. Esperem que també es faci alguna actuació en relació al cablejat que decora les façanes d’aquests carrers i ens estalviarem imatges com aquesta i aquesta.

Residus d’un paisatge mític. Rubí: topants de Ca n’Alzamora i la Torre de la Llebre.

Teníem disset anys i ens agradava parar per les rodalies feréstegues i solitàries del poble. I us haureu de refiar de la meva paraula: en aquell món anterior a la gran especulació, els afores de Rubí oferien incitants casalots abandonats o vells magatzems industrials mig enderrocats a dojo, o llocs tan estranys i encisadors com el “cementiri de les caves”, un xiprerar apartat on en època indeterminada algú havia tingut la pensada de plantar-hi un grapat d’estàtues d’inspiració vagament romana i de rèpliques de capitells dòrics. Tot allò feia les delícies d’una colla amb tantes galindaines decadentistes com la nostra, i sovint ens lliuràvem a expedicions nocturnes d’exploració d’un territori sobre el qual havíem anat construint una personal mitologia.

Tres o quatre anys més tard vaig topar-me amb un petit article de la premsa local que ara em planyo de no haver conservat. L’ escrit recollia l’enderroc de l’edifici i n’explicava breument la història. Segons aquella font, l’havia fet erigir un prohom de la vila als anys vint (o trenta) del passat segle per allotjar-hi… una sinagoga. Són tots els detalls que puc recordar, i si el projecte va reeixir o a quina comunitat pensava atendre són detalls boirosos que no he aconseguit recuperar. Per més que m’hi escarrassat, no hi ha hagut manera de localitzar cap ulterior informació. La minuciosa fitxa tècnica de l’ inventari de la Diputació, tan tristament rica en vestigis rubinencs desapareguts, no en diu una paraula, i caldrà veure si abans d’ésser esfondrada va trobar lloc en el catàleg definitiu de bens patrimonials (prou sé que és una incoherència, però aquest país és així i aquí han passat moltes coses que mai hagueren d’haver passat). Mentrestant he buscat la confirmació d’alguns dels coparticipants de la descoberta, però les seves respostes han tingut un caire al·lucinatori que no ajuda a desmentir la sensació que tot plegat forma part d’un passat perdut i soterrat, tan irreal com si fos purament imaginari. Potser sigui aquest el to que pertoqui a l’evocació d’una vida que s’allunya i es desfà sense remei: la del nostre vell poble i la de la nostra adolescència, cada cop més llunyana i llegendària.

DISSABTE 12 DEDESEMBRE

Després de la bona acollida de les dues rutes guiades organitzades per Topia fins ara, a les construccions de pedra seca i una mirada diferents sobre el monestir de Santes Creus, aquest pròxim dissabte repetim la sortida de pedra seca.

11.30 matí Casalot de Santes Creus

Sortida per a totes les edats.

Durada aproximada: 2h.

Preu: 3 € adults / 2 € infants fins a 14 anys

Informació i opció de reserva anticipada: Topia    topia@tinet.org 666282904 / 977602158

[ eng. Useless in politics? Yes, but with nuances. ] [ esp. Inútiles en la política? Si, pero con matices. ] [ fr. Inutile dans la politique? Oui, mais avec des nuances. ] [ deu. Useless in der Politik? Ja, aber mit Nuancen. ] [ it. Inutile in politica? Sì, ma con sfumature. ] [ ch. 在政治上没有用呢？是的，但有细微差别。 ] [ rus. Бесполезно в политике? Да, но с нюансами. ] [ ar. عديمة الجدوى في السياسة؟ نعم ، ولكن مع اختلافات طفيفة ]

A la política hi arriben moltes persones que no serien bons professionals enlloc més. Es pot evitar? No. Sempre hi haurà personatges de tota mena, a la vinya del Senyor. Però seguint el fil del meu darrer article, si no podem evitar-ho, hauríem d’aconseguir que la ciutadania pogués escrutar fins al darrer detall de la vida dels “nostres” inútils. Conèixer-los a fons, vaja.

Recordeu quan es va crear el primer tripartit? Una de les promeses que es van fer va ser que no hi hauria tants assessors personals ni càrrecs de lliure designació, com en l’administració convergent, que havia governat durant 23 anys.  No va transcórrer ni un any, i els càrrecs nomenats a dit ja superaven de llarg els del darrer mandat de Convergència. Haver d’alimentar 3 boques famolenques (el tripartit), obligava a donar de menjar a molta més gent. I el DOGC cremava, amb nomenaments a dojo.

L’estat del benestar “nostrat” ha de permetre que els llepes, els addictes a l’adulació, els conserges, cambrers i repartidors amb ambicions polítiques, puguin usar el cèlebre “ascensor social” que van descobrir els savis, malgrat que no acreditin cap mèrit ni actitud que ho justifiqui. Però aquesta tolerància amb els polítics incapaços  ha de tenir un límit. I aquesta limitació no és cap altra que la d’exhibir-ne la seva baixesa intel·lectual i moral davant de tothom. Com es fa això? És molt senzill.

Cal prohibir els nomenaments de càrrecs a través del DOGC, sense cap altre mena de control que el de donar-ne publicitat. Hauria de ser obligatori que qualsevol persona proposada per a un càrrec de designació directa -inclosos consellers- se sotmeti a un escrupolós escrutini, a través de la comissió parlamentària corresponent, davant dels diputats. Aquest escrutini hauria de consistir, bàsicament, en una explicació oral del candidat sobre el seu historial professional, sobre les seves aptituds pel càrrec proposat, sobre el coneixement de les matèries que haurà de tractar i, com no, sobre les relacions polítiques, professionals i personals, amb la política, alhora que sobre el seu patrimoni. I aquesta exposició pública l’hauria de fer l’ínclit en solitari, sense cap mena de suport informatiu (dossier, memoràndum, o similar) de cap mena. I ser pública i publicada.

Seria nomenat sempre i quan superés el tràmit del nomenament amb l’aprovació d’un 75% de la comissió. En segona instància, amb una aprovació del 66%. I en tercera instància, sempre i quan aconseguís l’aval de la meitat més un (51%). S’evitaria d’aquesta forma que els inútils aconseguissin saquejar l’erari públic? No, però si en una gran mesura.

Està demostrat que cap partit polític, institució o grup organitzat s’atreveix a enaltir personatges sense cap mena de personalitat, criteri o vàlua… excepte que ho puguin fer d’amagatotis i sense donar-ne explicacions. Perquè els ciutadans hauríem de permetre que els partits polítics nomenin a qui vulguin, per ocupar càrrecs de responsabilitat, sense donar-ne explicacions? Reitero, doncs, que en política no haurien de permetre res que els partits i els professionals  de la política no poguessin explicar públicament.