Hola!com os trobeu? jo molt conenta per haver vist la nova pelicula de la saga crepuscle!si encara no l’heu vist os la recomano es mes guai, i més emocionant que la primera o almenys per amí, si no l’heu vist no os vull adelantar res pero…això segurisimament ja ho sabreu! el taylor lautner (en jacob ala película es talla els cabells i queda monísim: aa os posaré una foto doncs, comenteume molt eh!

En Danny (Jet Li) es un noi xinès que de ven petit l’han adiestrat per fotre pantuflades a tort i a dret sense cap tipus de mirament. Només dient-li ‘ataca’ es transforma amb un gos sanguinari sense pietat que destrossa a tot aquell al que se li posa per devant. Després d’un accident consegueix lliurar-se de les lluites il·legals que el seu tiet (Bob Hoskins) l’obligava a fer i coneix un nou món per a ell que li és completament desconegut i un restaurador de pianos (Morgan Freeman) serà l’encarregat d’ajudar al Danny a lluirar-se del seu obscur passat.
Una peli molt violenta amb un rerafons molt sentimental.
Volieu películes de Kung Fu? Aquesta es la primera:

La película explica la vida de Ting (Tony Jaa), un jove orfe que viu amb un monjo a un poble pobre de Tailandia. Els habitants del poble admiren al déu Ong Bak, que està representat a una estàtua. Una nit uns lladres roben el cap de l’estàtua i el jove Ting té el deure de recuperar-la i així iniciar la seva odisea a la ciudad per trobar als lladres. Allà es trobarà amb Humlae, que l’ajudarà a recuperar el cap de l’Ong Bak. Humlae estarà acompanyat per la seva neboda Muay Lek però en contes d’ajudar al pobre Ting no faran res més que posar-lo en problemes.

Una esbojarrada i debastadora película que no et deixarà indiferent. L’actor, Toni Jaa interpreta a un jove aprenent de les arts marcials característiques de Tailandia, el Muay Thai. És un art marcial violentíssim que utilitza molt les parts mes dures del cos com a armes, ja siguin colzes o genolls. Sense parar de fer cabrioles i salts impossibles, Ting se les haurà de veure amb molts enemics si vol acavar recuperant el cap de l’Ong Bak.

Hola:)

Bueno avui us presento la pelicula del Magos de Waverly Place!

Es molt chula aquí us deixo una imatge i mes endavant os posaré un petit tràiler!

Us la recomano!!

Adeeu:D

BESELEESS!

Benvinguts al Club de la Lluita. La primera norma que heu de saber del Club de la Lluita, és que no heu de parlar del Club de la Lluita…
Es una película de òsties a tort i a dret si la mires per sobre, però te un rerefons molt interessant que et demostra que no només és això. Així que he considerat que començar la categoria de ‘Películes’ amb ‘El Club de la Lluita’ era la millor opció.

Brad Pitt (“Seven”, “El curiós cas de Benjamin Button”) i Edward Norton (“L’Increïble Hulk” i nominat a 2 Òscars per “American History X” i “Les Dues Cares de la Veritat”) realitzen una extraordinaria interpretació en aquesta fascinant película dirigida per David Fincher (“Seven”, “Alien 3″).
Jack (Eduard Norton) es un personatje insomni i desesperat per fugir de la seva fatal i aburrida vida. En un viatge amb avió coneix a Tyler Durden (Brad Pitt), un peculiar venedor de sabó amb una filosofia molt particular, Tyler creu que el perfeccionisme és pels dèbils i que és la destrucció d’un mateix el que realment fa que la vida valgui la pena. Jack y Tyler formen un club de lluita secret que aviat es transforma amb un lloc de moda. Un sorprenent final, que no podeu ni imaginar…

Per anar fent boca us deixo aquí el tailer del Club de la Lluita:

I’VE ALWAYS BEEN THE KIND OF GIRL
THAT HID MY FACE
SO AFRAID TO TELL THE WORLD
WHAT I’VE GOT TO SAY
BUT I HAVE THIS DREAM
BRIGHT INSIDE OF ME
I’M GONNA LET IT SHOW
IT’S TIME TO LET YOU KNOW
TO LET YOU KNOW…

THIS IS REAL, THIS IS ME
I’M EXACTLY WHERE I’M SUPPOSED TO BE NOW
GONNA LET THE LIGHT SHINE ON ME
NOW I’VE FOUND WHO I AM
THERE’S NO WAY TO HOLD IT IN
NO MORE HIDING WHO I WANT TO BE
THIS IS ME

DO YOU KNOW WHAT IT’S LIKE
TO FEEL SO IN THE DARK
TO DREAM ABOUT A LIFE
WHERE YOU’RE THE SHINING STAR
EVEN THOUGH IT SEEMS
LIKE IT’S TOO FAR AWAY
I HAVE TO BELIEVE
IN MYSELF, IT’S THE ONLY WAY

THIS IS REAL, THIS IS ME
I’M EXACTLY WHERE I’M SUPPOSED TO BE NOW
GONNA LET THE LIGHT SHINE ON ME
NOW I’VE FOUND WHO I AM
THERE’S NO WAY TO HOLD IT IN
NO MORE HIDING WHO I WANT TO BE
THIS IS ME

YOU’RE THE VOICE I HEAR INSIDE MY HEAD
THE REASON THAT I’M SINGIN’
I NEED TO FIND YOU
I GOTTA FIND YOU
YOU’RE THE MISSING PIECE I NEED
THE SONG INSIDE OF ME
I NEED TO FIND YOU
I GOTTA FIND YOU

THIS IS REAL, THIS IS ME
I’M EXACTLY WHERE I’M SUPPOSED TO BE NOW
GONNA LET THE LIGHT SHINE ON ME
NOW I’VE FOUND WHO I AM
THERE’S NO WAY TO HOLD IT IN
NO MORE HIDING WHO I WANT TO BE
THIS IS ME

YOU’RE THE MISSING PIECE I NEED
THE SONG INSIDE OF ME
YOU’RE THE VOICE I HEAR INSIDE MY HEAD
THE REASON THAT I’M SINGIN’

NOW I’VE FOUND WHO I AM
THERE’S NO WAY TO HOLD IT IN
NO MORE HIDING WHO I WANT TO BE
THIS IS ME

Mandy Moore – Only Hope (A Walk to Remember) movie soundtrack

There’s a song that’s inside of my soul
It’s the one that I’ve tried to write over and over again
I’m awake in the infinite cold
But You sing to me over and over and over again

So I lay my head back down
And I lift my hands
and pray to be only Yours
I pray to be only Yours
I know now you’re my only hope

Sing to me the song of the stars
Of Your galaxy dancing and laughing
and laughing again
When it feels like my dreams are so far
Sing to me of the plans that You have for me over again

So I lay my head back down
And I lift my hands and pray
To be only yours
I pray to be only yours
I know now you’re my only hope

I give You my destiny
I’m giving You all of me
I want Your symphony
Singing in all that I am
At the top of my lungs I’m giving it back

So I lay my head back down
And I lift my hands and pray
To be only yours
I pray to be only yours
I pray to be only yours
I know now you’re my only hope

Estic Molt Cabrejat i amb mal de Panxa.

I es que acabo de venir del Cine. Sí, aquesta cosa que en algun moment algun boig va anomenar “Art”. Doncs que sapiguen que l’Art, com l’entenc jo, és per definició una cosa Bella i Agradable. En cap cas ha de provocar el rebuig i la repusió com ho esta fent el Cinema sobre el meu cos amb els seus productes de ínfima qualitat. Parlo de rebuig i repulsió en el sentit més literal de la paraula, doncs els sentiments afloren al meu cos en forma de nàusees i vòmits.

Anem a veure l’argument de la MERDA (és com em referiré a les pelicules que crec dignes de ser anomenades aixi) que vinc de veure:

El Incidente

13 anys Ciencia-Ficcio

Una familia huye de un inexplicable fenómeno que amenaza a la humanidad… y también al más básico de los instintos humanos: el de la supervivencia.

D’entrada no crec que sigui recomanada 13 anys doncs he hagut d’apartar la mirada en varies ocasions. És natural, en ma vida m’he abocat a la tassa del vàter a menjar merda, així que em nego a empassar-la pels ulls. Segon, de ciència-ficció en té el mateix que jo de Stripper o Capellà. Només perquè diguin la paraula “ciencia” repetides vegades en el guio aixo no justifica RES Senyor del magnific mon del Cinema. I finalment… jajaja quina merda de Sinopsi. Bé de fet en fa justicia doncs ens movem en temes escatologics tota l’estona…

Faré una cosa que per alguns sera de mal gust o mal vista pero crec que estic fent un be a la humanitat.

A EEUU apareix “magicament” un brot d’una extranya toxina que provoca el Suicidi (¿¿??) sobre tots aquells que l’inhalen. Aixo el protagonista ho atribueix a un mecanisme de defensa de les plantes contra els humans (WTF) i que de nou “magicament” nomes dura un dia. El temps just per mostrar durant tota la pelicula un munt de morts explicites que no venen gens al cas acompanyades de dosis de violencia gratuita totalment fora de l’argument. Al final el protagonista la seva novia i la filla d’aquest es salven “magicament” i viuen feliços.

Si aquest és el millor recurs cimenatografic que tenen alguns per mantenir una pelicula (1h 30min de la meva vida no es poc!) és que hem arribat al final d’aquest gènere. I és que em queixo d’aquesta però la meva queixa és a un nivell molt més general. Podria encaixar tota la MERDA que es fa posar el nom de CINE DE TERROR en una gran planta de compostatge que podria abastir els pagesos d’aquesta terra fins la fi dels temps. Si s’aixequés Bram Stoker de la tomba (que igual algun dia ho fa qui sap) o Mary Shelley… vomitarien de Fàstic davant de tals muntanyes de MERDA.

I és que això NO ÉS ART senyors del mon del cinema. És un producte que per desgracia s’esta extenen com un CANCER a la societat moderna amb l’unic objectiu d’alimentar els cervellets MALALTS de gent sense sentit del gust, de la bellesa i molt menys de l’Art. Incapaços de controlar sentiments i emocions, segurament propensos a l’autisme i la psicopatia.

A Menjar MERDA que America ho diu!!!

Bueno m’he decidit a parlar sobre aquesta pelicula( o mes ben dit serie de pelicules) perque a partir de la primera ha anat de mal en pijtjor, ja que ara per ara tenen 6 pelicules, la meitat estrenades en DVD, si comptant per fer una pelicula com a minim necesites 6 millions de dolars son 18 milions de dolars enviats a la brossa ja que aquestes pelicules ningu se les comparan.

Si les mires hauras llençat a la paperera unes 5 hores