28 mai 2008

I have been dealing with a great deal of frustration, stress and blues and I don’t exactly know why. In fact I’m more distressed than I think I know I am.

Yesterday I was quite excited about something and now, well, not.

I know something is up because my eczema has made a reapparition, dandruff as well even if winter’s over, my chest feels closed up and I sometimes forget to breathe. I feel like I have a very long grumble inside of me…

If I draw myself as I see myself, I would draw a balled up figure scrawled all over in black.

Rappel des faits : du 18 au 20 septembre prochain aura lieu le Off/Short dans la patrie du Festival du Film Grolandais, à Quend-Plage-Les-Pins. Pas un festival pour le coup, mais des festivités visuelles uniques ; un défilé d’images, un bouillonnement de projections improvisées, un paradis d’écrans animés à quelques centaines de mètres du bord de mer et tout près des crabes. Vous n’avez jamais vu ça ? Nous non plus.

Sous un joli soleil picard (mais si, il fera beau, ce sera encore l’été) en journée ou, au choix, à la belle étoile à la nuit tombée (faites les deux, ce sera mieux), venez découvrir et parcourir un campement de 40 salles de cinéma insolites et éphémères.
Au programme : plus de 250 films et courts en tous genres proposés par des auteurs, réalisateurs, producteurs, collectifs, associations, groupes, bricoleurs d’images, reporters, vidéastes expérimentaux, manipulateurs numériques, kinoïtes, dézingueurs d’histoires, informaticiens déjantés, demosceners, VJ, chercheurs, clipeurs, joueurs d’images… Ouf ! La liste n’est pas exhaustive, de même que celle des émotions et surprises suscitées par l’événement.

Et en parallèle de ces projections en folie aux formes toutes plus inventives les unes que les autres, l’Icôn Parc vous proposera d’explorer des nouveaux espaces mixant création et technologies, avec des ateliers de vidéo numérique, de Super 8, de Vjing, de Pixel art, de Machinimas, d’animation 3D…

Autre chose ? Oui : la baignade pour ceux qui ne sont pas frileux !
Mais aussi, c’est pas fini attendez, une ambiance sympathique, des espaces ludiques juniors pour que les enfants ne soient pas en reste (plateaux de jeux, “cartoonerie”…), des écrans sauvages, des jeux d’images, des grandes conversations, des happenings, des rencontres avec plein d’envahisseurs et d’autres gens très sympathiques venus de festivals européens.
Le tout en accès libre.

Vous trouvez qu’on en fait trop ? Vous trouvez qu’on en dit trop ?
Vous n’avez pas encore tout vu.

Voici une recette toute simple et très agréable.  Ce shampoing vous donnera un peu de pep le matin et luttera contre les pellicules et la chute de cheveux tout en donnant force et brillance.

198 ml base lavante neutre
2 capsule de levure de bière (force et brillance)
2 cs rhassoul (nettoyant naturel)
1.2 ml glycérine végétale (humectant et protection)
1.2 ml silicone végétale (brillance)
1.2 ml hv olive (hydratant)
20 gouttes he citron (purifiant)
15 gouttes he lavande fine (anti infectieux)
15 gouttes he pamplemousse (anti chute)
15 gouttes he menthe verte (rafraîchissant et cicatrisant)
2 cc miel liquide (humectant)
40 gouttes AHA, acide de fruit (brillance)
30 gouttes bisabolol (calmant)
20 gouttes vitamine E
45 gouttes EPP

Difficulté : ––Conservation : 1 mois —–Contenance : 200 ml

Mélanger tous les ingrédients ensemble et verser dans un flacon bien stérile.  Appliquer ce shampoing sur des cheveux bien mouillés, vous verez il donne une sensation de fraîcheur et traite bien le cuir chevelu en douceur.

Una pel.lícula potser no gaire coneguda, però que en el seu dia va obtenir dos premis Goya.
Basada en la novel.la “El renacimiento”, de Lorenzo F. Aristarain amb guió d’Adolfo Aristarain i Kathy Saavedra.

Us la recomano…

(font: Wikipedia)

No puc deixar de dir que estic una mica sorprés pel fet de que la Pé estigui en el punt de mira de tothom i estigui rebent premis i reconeixement  generalitzat pel seu treball a “Vicky Cristina Barcelona”. Segueixo pensant el que reflexo al meu post sobre la película encara que puc comprovar que la meva opinió és minoritària.

Si aquesta matinada la Penélope obté un Òscar, estaré molt content sobre tot pel fet que reconèixer que és una gran actriu amb una carrera impecable i brillant, però, no ens enganyem, el seu paper a la película de’n Woody Allen i el seu ressó és pura anècdota.

Stress, changement de saison, régime amaigrissant, exposition au froid et à la pollution perturbent la bonne santé des cheveux. Au-delà des capillaires qui traitent l’extérieur sans tenir compte de l’origine du problème, de nombreux actifs vous aident à retrouver une chevelure vivante.

• La silice colloïdale est connue pour stimuler la pousse et améliorer la qualité du cheveu. On la trouve dans l’ortie et l’alfalfa et en complément phytothérapique.
• Les vitamines B : Les vitamines B6 et B3 favorisent la synthèse de la kératine. Les vitamines B2 et B8 renforcent la résistance et l’élasticité de la kératine. La vitamine B5 stimule la pousse du cheveu en stimulant le follicule pileux.
• La cystine et la méthionine : ces 2 acides aminés sont les principaux composants de la kératine et donc du cheveu.
• Le zinc, le fer et le silicium participent à la synthèse de la cystine et de la méthionine.

Després d’acavar de veure la pel.lícula no he sigut capaç de posar altre títol a aquest post.

Definitivament confirmat: és una pel.lícula d’encàrrec. Woody Allen hauria quedat millor si no hagués fet aquest film, millor amb els seus seguidors i millor amb Barcelona per la imatge que ha deixat d’ella. Tot i això estic segur que Barcelona es consolidarà més encara con a ciutat de referència a nivell mundial, tothom voldrà visitar-la encara més i l’alcalde estarà molt content; però la imatge que tindran de nosaltres serà totalment distorsionada. No entenc el poupurri de tòpics que surten constantment, guitarres espanyoles barrejades amb saturació gaudiniana i ramblera. El Bardem ho podria haver fet molt millor, o no, la peli no dona per més,  la Penélope fa un paper totalment exagerat i sobreactuat i la Scarlett, ni fu ni fa.

Resumint, si Woody Allen va fer un film com Match Point en el que Londres tenia una presència magistral però no invasiva que enmarcava un brillant guió, perquè no ha pogut fer el mateix amb Vicky Cristina Barcelona?

♥VISCA CAMP ROCK NO US PERDE AKESTA PELI VISCA

I ME EL JONES BROTHERS ELS MILLORS VISCA ELS JONES BROTHERS!!!!!!!!!!! 

Ahir vaig veure “Los girasoles ciegos”, una pel.lícula impecable, genial la reconstrucció i ambientació de l’època, però em va semblar un pèl pretensiosa. La Verdú el Càmara fan un treball de primera, també haig de dir que sento una certa devoció per la Maribel Verdú que encaixa a la perfecció amb els papers enmarcats al voltant de la Guerra Civil -”Amantes”-. Vaig arribar al final de la peli amb una sensació de que s’havien quedat coses pel camí, s’hem va fer massa curta amb una final sobtat i brusc. El resultat cinematogràfic a nivell de guió podria haver sigut més rodó; de totes maneres és digne i crec que val la pena veure el film, això sí, per iniciats en el cinema espanyol.

Perquè el cinema espanyol crea clarament dos bàndols ben definits?: partidaris i detractors, és difícil trobar un terme mitjà. El nostre cinema no té una salut de ferro, això és evident, els contrastos a través del temps són molt marcats, podem passar mesos sense veure una pel.lícula d’una qualitat acceptable, també hem d’admetre que les temàtiques varien molt dels estàndarts americans, el efectes especials i les grans produccions no són el més comú, però no es pot negar que de tant en tant surt algun produccte que val la pena.

Podria posar con a exemple l’últim film de la Coixet, “Elegy”, ja sé que em direu que aixó és pràcticament un producte americà, però no hem d’oblidar que l’estil de les seves pel-lícules és si més no, europeu.

I què em dieu de l’Almodòvar? jo crec que és únic, encara que per mi els seus últims films no són els millors, em quedo amb el “triangle” “Todo sobre mi madre”, “mujeres l borde…” i “La ley del deseo”.

Podriem començar a nomenar pelis i més pelis, però no és això el que vull, el que volia era intentar entendre el perquè hi ha gent que mai veurà una pel.lícula feta aquí, “si és espanyola és una porquería”. En el fons alguna cosa no deu funcionar del tot bé quan això passa, de tant en tant surt alguna producció infumable.

Jo, sempre que pugui, intentaré veure les pelis que aquí es filmen, amb una mica de sentit crític, es clar. Per cert, la meva recomanació, una peli que vaig veure no fa gaire a la tv i que em va agradar força: “Mala uva”, jo no la coneixia, té quatre anys i jo sense enterar-me,  em va sorpendre gratament. Avui fan a la tv la primera del José Corbacho: “Tapas”, un bon film fet amb quatre mitjans i amb un resultat quasi rodó. Aquest cap de setmana s’estrena “Los girasoles ciegos”, ja us diré que em sembla.

Últim film del realitzador alemany, molt recomanable i amb un to menys dur que “Contra la pared”.

Personatges solitaris que van de un cantó a l’altre buscant alguna veritat que aporti sentit a les seves vides. És la segona película que veig d’aquest jove director i no ha baixat el seu bon nivell, diuen que la seva propera película serà una comèdia.

Tots els amants del cinema de Woody Allen i més els catalans, esperem en candeletes l’estrena de la pel.lícula rodada a Barcelona. Si bé, he de dir que tinc una certa temença de que estiguem davant d’un film “d’encàrrec” i que no s’ajusti als mínims estandarts de qualitat inherents a les creacions del geni; el temps ho dirà. M’encomanaré a “Sant Woody” fins que la vegi.

He estat algun temps sense escriure res al bloc, ja és hora de afagir alguna coseta, i per començar us parlaré de cinema, com no.

Fa poc he descobert a un director d’origen turc, Fatih Akin, he vist la seva pel.lícula “Contra la pared”, m’ha causat molt bona impressió, us la recomano, us haig de dir que és una mica dura, però és una bona història ambientada a Istambul.

Interssant peli sobre l’adolescència, amb un punt de vista alternatiu. Bona mostra de l’altre cinema que es pot fer als Estats Units.

Título: Juno
Título original: Juno
País: USA
Estreno en USA: 05/12/2007
Estreno en España: 01/02/2008
Productora: Fox Searchlight Pictures
Director: Jason Reitman
Guión: Jason Reitman
Reparto: Ellen Page, Michael Cera, Allison Janney, JK Simmons, Olivia Thirlby, Jason Bateman, Jennifer Garner

Juno es una adolescente de Minnesota, aguda como un puñal y que vive de acuerdo con sus propias reglas. Una tarde típicamente aburrida se transforma en algo exactamente opuesto cuando Juno decide mantener relaciones sexuales con el encantadoramente sencillo Bleeker. Enfrentándose a un embarazo imprevisto, ella y su mejor amiga Leah urden un plan para encontrarle al bebé la perfecta pareja de padres. Así, fijan su mirada en Mark y Vanessa Loring, una acomodada pareja de las afueras que desea adoptar a su primer hijo. Por suerte, Juno goza del apoyo de su padre y su madrastra. Pero a medida que Juno se acerca más y más a la salida de cuentas, la idílica vida de Mark y Vanessa comienza a dar señales de estar agrietándose. Mientras va pasando el tiempo, los cambios físicos de Juno reflejan su crecimiento personal. Con un intrépido intelecto muy alejado de la habitual angustia adolescente, Juno resuelve sus problemas de frente, exhibiendo una juvenil exhuberancia tan aguda como inesperada.

Després d’una llarga desaparició he mig tornat. Tampoc prometo res eh? ^_^ mai se sap que aquesta gent de la universitat em tenen esclavitzada a programar Però per cel.lebrar que he tornat, faig una mica d’olla barrejada de cosetes que han passat o que han sigut notícia:

- sí, ha guanyat el PSOE i Chikilicuatre va a Eurovisión. Aquestes són les notícies poc importants. (tot i que tinc ganes de veure que passarà entre “l’artiste” del Buenafuente i el pollastre d’Irlanda…) Definitivament Espanya i Europa està “siendo absorvido hacia el interior…”

- Leonardo DiCaprio farà la versió real d’Akira. O_o <– així és com em vaig quedar més o menys quan ho vaig saber. ^_^”
Us deixo la web amb la notícia.

- A partir del dia 26 estic d’exàmens. S’aproxima l’apocalipsi. u_u

- El dissabte vaig veure per primera vegada, i no és conya, que el símbol de la marca del Carrefour és un rombo amb una C al mig. Us prometo que sempre havia pensat que era una espècie de fletxa sense sentit… :S

- Dijous és el meu aniversari. Abandono un “pato kuak” i arriba un tres.

- Microsoft ha dit que obrirà el codi del nous programes del Vista. Diria que no han tingut gaira vista amb aquest nou sistema operatiu. buah. Passeu-vos tots a linux. (o cremeu els pcs)

- He vist que hi ha un ratolí submergible. Algú ha tingut mai la necessitat de rentarlo amb aigua, o és que sóc la única que no té un pc impermeable que em permeti treballar a la dutxa o la piscina? O_o

- El video més vist d’internet: Evolution of dance. (està molt “currat”, però crec que té més gràcia la resposta que diu: Evolution of dance for the rest of us)

- i ja per acabar aquesta estupidesa. La novia de l’Orlando Bloom es queixa perquè diu que l’actor està tota la setmana amb els mateixos mitjons. I jo que em pensava que els elfos eren gent neta :S

Aunque la película es del año 2004, hace poco que la ví y me impactó. El film es un buen ejercicio de reflexión sobre los prejuicios raciales en nuestro entorno social global.

SIPNOPSIS:

Incomodidad es lo que más sentirás al ver Crash. Nada que ver con la butaca de tu cine. Nos referimos a ese sentimiento que muy pronto se apodera del espectador, ese reconocerse en el constante cabreo de sus protagonistas, en sus arraigados prejuicios, en su miedo al otro. Crash es un retrato desolador de la ciudad que mejor condensa algunos de estos terribles síntomas del hombre urbano y contemporáneo: Los Ángeles. Paul Haggis ha conseguido crear una película realmente coral, compuesta por un buen número de personajes que únicamente tus preferencias convertirán en protagonistas o no. A Haggis le conocimos como guionista de Million Dollar Baby, pero esta vez, además de escribir la historia, se ha colocado detrás de la cámara. Con un estilo y ritmo que recuerdan al Michael Mann de “Collateral”, el director se gana la atención del espectador gracias a un guión de difícil estructura y evidente gancho narrativo.

Racismo y clasismo campan a sus anchas en estos personajes, pero no un racismo de escupitajo y bate de béisbol, sino algo mucho más sutil y soterrado, y por lo tanto más peligroso. La esposa adinerada, los delincuentes de poca monta, los traficantes de personas, el policía amargado y el que aún cree que es posible mejorar las cosas, el político y el tendero, todos flotan en un mar de coches y carreteras infinitas en las que, a veces, chocan. Esta colisión a la que hace mención el título parece despertarles de un limbo pegajoso e injusto. Lástima que esa reacción dure poco, y no lleve a nada. No encontrarás moralejas ni justicia en el destino que espera a cada uno de estos individuos perdidos en las carreteras y calles de Los Ángeles.

Enlaces:
Crash

Cada dia falta menys per a que arribi l’animac a Lleida

Lleida, del 25 de Febrer al 2 de Març

Jo de moment, no sé si en veuré cap, però el que puc assegurar és que ja fa molts dies que espero per veure la nova pel.lícula d’en Burton: “Sweeney Todd, el barbero de la calle Fleet“, que com no, serà un musical.

Com m’agraden en Burton i en Johnny Depp. n___n”

Aquest cap de setmana em vaig enterar que havia mort l’actor Heath Ledger. 28 anys, casat i amb una filla.

He entrat a wikipedia per saber una mica més i he llegit que l’havien trobat al terra de casa seva, despullat i entremig de pastilles. Segons el seu pare no és un suicidi, jo no n’estic tant segura… però que hi farem. Us deixo una foto per aquells que no sapiguin qui és, i un parell de pelis per a que el vegueu en acció.

- Brokeback mountain (que no l’he vist… xD)

- El secreto de los hermanos Grimm,

- Destino de caballero…

Ah, també he llegit que l’última pel.lícula que estava rodan, la nova entrega de Batman – The Dark Knight - podria acabar-la l’actor Johnny Depp. A veure que passarà.

 Aquí teniu la pel·lícula més dolça per submergir-vos en un mar de somnis, colors, pintura, xocolata, caramels, surrealisme i sobretot molta, moltíssima imaginació. L’última pel·lícula del director més curiós, Tim Burton, ens transforma ens nens altre cop.

Molt recomanada! Per disfrutar-la amb qui vulguis!