Els contes de Pere Calders juguen amb les nostres representacions del món i amb la impossibilitat, o la pretensió, que siguin perfectes, reixides, cabals.

      De fet, sabem prou que la realitat se’ns apareix sempre des d’una determinada perspectiva. Així, els cercadors de mites ens la fan veure poblada d’essers fabulosos i d’herois èpics; els tècnics i els científics ens la mostren, tot omplint-la d’invents i teories; els esperitistes, al seu torn, convoquen per a nosaltres fantasmes, viatges astrals, desaparicions i  estranys mags, mentre que els juristes ens envolten de lleis, reglaments i procediments. Per no parlar dels artistes, just en el moment quan ens proposen altres móns versemblants diferents de la realitat que patim cada dia. Estem d’acord en que voler representar tota la realitat suposa distorsionar-la i que els nostres intents només en poden abastar alguns fragments o alguns aspectes.  Sempre hi ha un punt a partir del qual les nostres cuites es tornen excesives, certament exagerades, absurdes, tal vegada ridícules o un pèl patètiques.

     Calders no lamenta mai el fracàs que se’n deriva; ben al contrari: les trames del nostre autor desdramatitzen la situació, apel·len a l’humor, són afables. Sovint, els protagonistes, fins i tot els negatius,  tenen l’oportunitat de rectificar, de ser salvats, de sortir-se’n. El narrador, a més,  ens ho explica amb ironia, buscant tothora la nostra complicitat.

      Us convidem que ho disfruteu amb nosaltres una altra vegada.

      Representació d’Invasions al Teatre El Magatzem dissabte dia 16 de maig a les 10,30 nit i l’endemà diumenge dia 17 a les 8 de la tarda.  Mateix repartiment i   programa que el dia 28 i 29 de març. 

 Nota biogràfica

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

 (Pere Calders. Invasió subtil i altres contes)

       El dissabte dia 28 de març el grup escènic Tecla Smith Teatre Popular va estrenar al Magatzem l’obra Invasions. Contes de Pere Calders. L’atrabiliària i incombustible Tecla Smit —potser aquest nom tan astut espera que l’ajuntament financi vés a saber quina insòlita beca— comet las gosadia de presentar en escena uns quants contes d’un dels grans mestres de la narrati-va del segle XX. ¿Pere Calders al Magatzem? Sí, i de la manera adient a la seva grandària, en escena, i amb un bon grapat de contes, nou per un costat i dotze contes breus per l’altre.

       La primera sorpresa amb què es troba l’espectador és l’aparició, entre nar-ració i narració, de les petites peces que Pere Calders va denominar ‘contes breus’ que hi apareixen al llibre Invasió subtil i altres contes (1978). Els dotze contes breus fan a l’escenari el paper d’una mena de frontisses narratives o d’entremesos dramàtics. Sens dubte, es tracta d’un bon recurs, una manera adequada per configurar un conjunt escènic que, encara que no en total con-gruència o concatenació —tal vegada impossibles d’aconseguir— sí en acorda-da harmonia. Perquè els petits contes de Pere Calders, amb les seves particu-lars riqueses, no només serveixen com a diversos colofons de les successives peces dramàtiques. En primer lloc, i des d’una perspectiva de la mera organit-zació escènica, les actrius-personatges mobilitzen parts de l’attrezzo, situen decoració i mobiliari i fan el paper de subtils moviments de caiguda del teló. En segon lloc —i aquest és el capital sentit de la seva funció escènica—, des d’una perspectiva estructural els petits contes presenten una dimensió estric-tament oral, amb la qual cosa les peces entre les quals s’intercalen prenen un singular protagonisme dramàtic. Així s’explica l’espectador que les actrius-personatges dels petits contes no tinguin cap figuració individual, que no si-guin personatges autònoms, independents, i així s’explica que llurs movi-ments siguin obligadament mecànics, automàticament rítmics. La suma d’aquests elements atorga a l’oralitat una importància excepcional, decisiva. I els dotze petits contes es constitueixen en una peça sencera i uniforme que recorre tota la representació escènica i avança de manera solidària entre el conjunt de contes llargs.

       Un total de nou contes, “L’esperit guia”, “Pedagogia aplicada”, “Història na-tural” , “L’arbre domèstic”, “Feblesa de caràcter”, “Un crim”, “Nit de pau i bo-nes festes”, “Invasió subtil” i “Cicle de terror” (La pràctica totalitat correspon a Cròniques de la veritat oculta, 1955), es despleguen al llarg de la represen-tació escènica. És davant d’aquests nou contes on la resposta del públic és particularment significativa. Al costat de la ironia també hi apareixen l’humor i un suau costumisme que vesteix els personatges. Però és la ironia, subtil i intel·ligent, la que és capaç de fer-hi participar l’espectador fent-lo còmplice. Perquè l’espectador ha de realitzar l’esforç de distanciar-se de l’episodi que contempla, de l’escena que té al davant. I aquest distanciament —l’espectador ho admet al final— no és sinó una forma de mirar-se a si mateix i a l’absurd de la condició humana.

       L’obra Invasions. Contes de Pere Calders que Tecla Smith Teatre Popular ha estrenat al Magatzem mostra el veritable sentit dels contes d’un dels grans narradors del segle XX: Que la ironia no és un simple artifici literari o teatral, sinó una manera de mirar-se l’ésser humà i veure les seves mesquineses.

JUAN GONZÁLEZ SOTO
2 d’abril de 2009

(Fotos de Martí Xirinacs)

Text publicat al diari “El Punt” edició Camp de Tarragona el dia 11 d’abril 2009    p. 25

Xirinacs estrena al Magatzem un nou muntatge basat en contes de Calders

La companyia Tecla Smit presentarà l’obra «Invasions» demà al Teatre el Magatzem de Tarragona

27/03/09 02:00 – Tarragona – CARINA FILELLA

Tarragona La companyia tarragonina de Teatre Popular Tecla Smit estrenarà demà Invasions, un nou muntatge basat en els contes de Pere Calders dirigit per Sergi Xirinacs amb l’ajut de Josep Maria Garcia Requena. L’obra es presentarà demà a dos quarts d’onze de la nit al Teatre el Magatzem, i s’ha previst una segona sessió per a diumenge. Invasions inclou una vintena de contes d’aquest escriptor, entre relats curts i petit esquetxos, a partir de la mirada del director. Isabel Bitria, Núria Cartanyà, Arga Sentís, Pau Gavaldà, Josep Maria Yago i Cecília Panisello són alguns dels actors que integren el repartiment de l’obra.

     Amb una presentació semblant a la del primer espectacle, Invasions subtils i altres contes, que es va estrenar al desembre del 2007, els membres de la companyia tarragonina de Teatre Popular Tecla Simit proposa ara un nou muntatge basat en els contes de Pere Calders. Invasions inclou una vintena de contes d’aquest escriptor, entre relats curts i petits esquetxos, a partir de la mirada del director, Sergi Xirinacs, que ha comptat amb l’ajut de Josep Maria Garcia Requena.

Concretament, es posaran sobre l’escenari els contes «Un crim» (a càrrec dels actors Ramon Llop i Cecilia Panisello), «Feblesa de caràcter» (Josep Maria Yago i Duly Ramos), «Història natural» (Mònica Ors i Montse Sans), «L’esperit guia» (Esteve Masalles, Pau Gavaldà i Núria Gondolbeu), «L’arbre domèstic» (Montse Sans i Josep M. Yago), «Invasió subtil» (Pau Gavaldà, Ramon Llop i Isabel Bitria), «Nit de pau i bones festes» (Teresa Valls i Cinta Ramon), «Cicle de terror» (Isabel Bitria i Agnès Martí) i «Pedagogia aplicada» (Nil Selle, Núria Gondolbeu i Miki Villalba).

Petites peces

La resta de petites peces de Calders («Balanç», «L’exprés», «No se sap mai», «Venim de la pols», «Per a un demà millor», «Mirall de l’ànima», «Miratge», «L’hora en punt» i «Bons costums», etc.) aniran a càrrec d’Arga Sentís, Mireia Pons, Helena Sardà, Núria Cartañà i Marta Cervantes. La nova proposta teatral de Sergi Xirinacs s’estrenarà demà, a dos quarts d’onze de la nit, al Teatre el Magatzem. S’ha previst una segona funció per al diumenge, a les vuit de la tarda.

(Esteve Masalles i Pau Gavaldà en la representació d’Invasions subtils. Foto: MARC GAVALDÀ)

Publicat a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 27-03-2009 Pàgina 27

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/-/-/19338.html

        Només pronunciar-lo, el nom de Pere Calders evoca un món ben particular, on són corrents l’humor, la sorpresa i un característic sentit de l’absurd.  Sovint en els contes de Calders un petit canvi, potser un atzar, ens fa adonar de l’estranyesa que guarden dins seu gestos i paraules que fins aleshores semblaven del tot familiars. En girar una cantonada, en la cua del cinema o en el just moment de mirar el mar, persones i coses prenen un relleu inesperat.  Potser estem consultant l’horari d’un tren que no té via o, qui sap, potser fins i tot la mort pot faltar a alguna ineludible cita per problemes d’agenda. I, és clar, dubtem si el naixement d’un tigre és un fet normal en segons quines ciutats de l’Orient, si en els pisos poden créixer arbres, si cal demanar permís municipal per fer el pessebre al menjador o si, al capdavall, els esperits fantasmals són tan limitats com qualsevol persona del carrer.  Mai, però, ens haurem allunyat del món real de cada dia. No tenim davant un esclat de fantasia, perquè Pere Calders ens convida a reconéixer els contrasentits de la vida mateixa. La ironia –  continguda, subtil i tendre -  recorre les seves narracions, tot mostrant-nos com l’absurd i les convencions socials estan units de mil maneres diferents. Les grans raons i els nostres propòsits més ferms són simples aparences.

La companyia de Teatre Popular Tecla Smit proposa un nou muntatge sobre contes de Pere Calders amb el títol Invasions. El muntatge és similar al primer espectacle Invasions subtils i altres contes, estrenat el 21 de desembre de 2007. Se’ns ofereixen una vintena de contes, entre relats curts i breus esquetxos al Teatre el Magatzem. La direcció ha anat a càrrec de Sergi Xirinacs amb l’ajut de Josep Maria Garcia Requena. Pau Gavaldà ha dissenyat el cartell.

dissabte 28 de març a les 22′30h (estrena)
diumenge 29 de març a les 20 h.

Preu 5 euros
REPARTIMENT

Un crim :  Ramon Llop, Cecilia Panisello
Feblesa de caràcter:   Josep M. Yago, Duly Ramos
Història natural :  Mònica Ors, Montse Sans
L’esperit guia :  Esteve Masalles, Pau Gavaldà, Núria Gondolbeu
L’arbre domèstic:   Montse Sans, Josep M. Yago
Invasió subtil :  Pau Gavaldà, Ramon Llop, Isabel Bitria
Nit de pau i bones festes:  Teresa Valls, Cinta Ramon
Cicle de terror:  Isabel Bitria, Agnès Martí i la tirallonga…
Pedagogia aplicada:   Nil Selle, Núria Gondolbeu, Miki Villalba

Balanç, L’exprés, No se sap mai, Venim de la pols, Per a un demà millor, Mirall de l’ànima, Temps difícils, Cibernètica, Miratge, Obituari, L’hora en punt, Bons costums:  Els breus van a càrrec d’Arga Sentís, Mireia Pons, Helena Sardà, Nuria Cartañà i Marta Cervantes

Pere Calders

El passat 28 d’octubre es va comentar el llibre de contes de Pere Calders Cròniques de la veritat oculta. Fou un llibre molt ben valorat per tots els assistents. Ens va permetre parlar de l’obra de l’escriptor i també de la literatura catalana a l’exili. Alguns dels integrants del Club són d’origen mexicà i ens explicaren com es veu la literatura catalana a Mèxic.

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

De Invasió subtil i altres contes; Pere Calders.

L’excel·lent exposició virtual Imatges i Paraules de Pere Calders: una invasió subtil, és una mostra del Fons Pere Calders que es troba dipositat a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB.

El portal es nodreix del material llegat per la família Calders a la Universitat Autònoma. A cadascun dels apartats de l’exposició (els pares, anys d’aprenentatge, arts i oficis, la guerra i l’èxode, l’exili a Mèxic, Catalunya, la maduresa) trobem informació sobre el moment vital de l’autor, il·lustrada amb moltes imatges de part d’aquest ric i interessant fons.

http://www.iec.cat/perecalders/

Pere Calders (Barcelona, 1912-1992, aunque vivió muchos años exiliado en México) es un maestro del relato breve, que maneja a la perfección la ironía. En sus cuentos investiga las fronteras entre lo real y lo que suponemos real, la verdad oculta, la verdad transparente que quizá no es tal, la magia cotidiana. Además, es un escritor de estilo cuidadoso y preciso, que matiza muy bien para crear juegos de distanciamiento. Pese a su valía, por la razón que sea, en castellano apenas ha encontrado el eco que por su calidad merece. Como lector, os invito a aprovechar que Anagrama ha reeditado en su colección de bolsillo Ruleta rusa y otros cuentos.

Yo entiendo que la literatura juvenil debe dar cabida a los buenos autores que escriben con los jóvenes en mente, pero no menos, en ningún caso, a los buenos autores en general que escriben con pericia formal, buen estilo y capacidad de sorpresa. El paso de la adolescencia a la edad adulta debe hacer sin más andaderas que las necesarias, aunque para evitar naufragios convenga ajustar la dificultad de los textos. Calders es una buena opción, con la ventaja que le da el hecho de dominar, sobre todo, una forma breve como la del cuento. Por eso es un clásico de las aulas catalanas, pero no debería quedar confinado a ellas.

Como ya he escrito sobre Calders en otros sitios, creo que no vale la pena repetir aquí la introducción y la selección de cuentos hiperbreves que hay en el sitio web de nuestro club de lectura local. Dejo aquí, en cambio, unos pasajes de un cuento que tal vez habría gustado a Gila: “Hecho de armas” (en traducción de Joaquín Jordá).

… Me senté al margen de un camino … y hete aquí que, de repente, un paracaidista vestido de una manera extraña tomó tierra a mi lado. Debajo de la capa que llevaba, se veía una ametralladora y una bicicleta plegable, bien disimuladas, claro.
Se me acercó y con un acento extranjero muy pronunciado me preguntó:
—¿Podría decirme si voy bien para ir al Ayuntamiento de este pueblecito?
(Ahí cerca, la semana anterior, había un pueblo.)
—No sea asno —le dije—. Se nota en seguida que es un enemigo, y si va allí le cogerán.
Eso le desconcertó y, después de hacer un ruido con los dedos que denotaba su rabia, replicó:
—Ya me parecía que no lo habían previsto todo. ¿Qué me falta? ¿Cuál es el detalle que me delata?
—El uniforme que lleva ha caducado. Hace más de dos años que nuestro general lo suprimió, dando a entender que los tiempos habían cambiado. Ustedes están mal informados.
—Lo hemos sacado de un diccionario —me dijo con tristeza.
…
Pensando, encontré una solución:
—¡Ya está! Nos lo podríamos jugar al tres en raya. Si gana usted puede utilizar mi uniforme correcto y hacerme prisionero; si gano yo, el prisionero será usted y el material de guerra que lleva pasará a nuestras manos. ¿De acuerdo?
Se avino, jugamos y gané yo. Aquella misma tarde, entraba en el campamento, llevando mi botín, y cuando el general, lleno de satisfacción por mi trabajo, me preguntó qué recompensa quería, le dije que, si no le importaba, me quedaría con la bicicleta.

Traducciones al castellano, según la base de datos del ISBN español:

• Antología de cuentos de Pere Calders, Polígrafa, Barcelona, 1969
• Cepillo (para niños), Hymsa, Barcelona, 1981
• Aquí descansa Nevares, Grijalbo, Barcelona, 1985
• Ronda naval bajo la niebla, Anagrama, Barcelona, 1985
• De lo tuyo a lo mío, Laia, Barcelona, 1986
• El principio de la sabiduría, Llibres del Mall, Barcelona, 1987
• Todo se aprovecha, Ediciones B, Barcelona, 1987
• El primer arlequín. Crónicas de la verdad oculta. Gente del alto valle, Alianza, Madrid, 1988
• Los niños voladores, Argos Vergara, 1984; Toray, 1991
• Ruleta rusa y otros cuentos, Anagrama, Barcelona, 1984, 2007

La imagen procede del portal Lletra.

Que els diccionaris són una foto fixa d’un determinat moment de la història de la llengua no és una imatge que m’hagi empescat —de fet l’he llegida en algun lloc, no recordo on, en relació amb la nova edició del Diccionari de l’IEC—^*, però sí és característica d’aquestes obres que la major part de les persones que les consulten no tenen en compte (excepte per criticar-les perquè tal paraula no hi apareix i bé que tothom la fa servir…). M’hi ha fet pensar aquest fragment del «Fet d’armes» de les Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders:

— No sigueu ase —vaig dir-li—. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:

— Ja m’ho semblava, que no ho havien previst tot —respongué—. Què em falta? ¿Quin és el detall que m’acusa?

— Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.

— L’hem tret d’un diccionari —va dir-me amb tristesa.

Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 48.

* Com diu la Tina als comentaris, és una frase d’en Màrius Serra en un article sobre el nou diccionari publicat al Cultura|s de La Vanguardia.