<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>pere-portabella &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://en.wordpress.com/tag/pere-portabella/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "pere-portabella"</description>
	<pubDate>Sat, 26 Dec 2009 04:21:53 +0000</pubDate>

	<generator>http://en.wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Se proyectará Cola De Gusano, Vampiro en la Sociedad de Cine de Tlatelolco]]></title>
<link>http://cinecinecine.com/2009/08/05/se-proyectara-cola-de-gusano-vampiro-en-la-sociedad-de-cine-de-tlatelolco/</link>
<pubDate>Thu, 06 Aug 2009 00:22:31 +0000</pubDate>
<dc:creator>Lorena Loeza</dc:creator>
<guid>http://cinecinecine.com/2009/08/05/se-proyectara-cola-de-gusano-vampiro-en-la-sociedad-de-cine-de-tlatelolco/</guid>
<description><![CDATA[Cola de Gusano, Vampiro, es un documental experimental sobre el rodaje de El Conde Drácula de Jesús ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-23190" title="cola de gusano, vampiro" src="http://cineyvideo.wordpress.com/files/2009/08/coladegusano.jpg" alt="cola de gusano, vampiro" width="400" height="240" /></p>
<p><strong>Cola de Gusano, Vampiro,</strong> es un documental experimental sobre el rodaje de El Conde Drácula de Jesús Franco. Pere Portabella &#8211; director del mismo-  elimna totalmente el color y sustituye la banda sonora por un paisaje de colisiones imagen-sonido a cargo de Carles Santos.</p>
<p>La Sociedad de Cine de Tlatelolco, proyectará este interesante cinta en sus instalaciones, el próximo jueves 6 de agosto en dos funciones, la primera las 20:30 y la segunda a las 22:30. La cita es en Centro Cultural Universitario Tlatelolco, en Av. Ricardo Flores Magón No. 1.</p>
<p>Para mayores datos, visiten el <a href="http://www.tlatelolco.unam.mx/sociedaddelcine.html">site oficial</a></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Towers of London]]></title>
<link>http://dcairns.wordpress.com/2009/08/05/towers-of-london/</link>
<pubDate>Wed, 05 Aug 2009 09:54:19 +0000</pubDate>
<dc:creator>dcairns</dc:creator>
<guid>http://dcairns.wordpress.com/2009/08/05/towers-of-london/</guid>
<description><![CDATA[A disrespectful obit. Regular Shadowplayer Paul Duane alerts me to the demise of noted B-movie god a]]></description>
<content:encoded><![CDATA[A disrespectful obit. Regular Shadowplayer Paul Duane alerts me to the demise of noted B-movie god a]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[EL  SILENCIO   ANTES    DEL    FRÍO]]></title>
<link>http://misiglo.wordpress.com/2009/07/28/el-silencio-antes-del-frio/</link>
<pubDate>Mon, 27 Jul 2009 22:11:07 +0000</pubDate>
<dc:creator>jjulio</dc:creator>
<guid>http://misiglo.wordpress.com/2009/07/28/el-silencio-antes-del-frio/</guid>
<description><![CDATA[Como en &#8220;El silencio antes de Bach&#8221; - la película de Pere Portabella -, el silencio del ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/pOlmW3Ltvj0&#038;rel=1&#038;fs=1&#038;showsearch=0&#038;hd=0' /><param name='allowfullscreen' value='true' /><param name='wmode' value='transparent' /><embed src='http://www.youtube.com/v/pOlmW3Ltvj0&#038;rel=1&#038;fs=1&#038;showsearch=0&#038;hd=0' type='application/x-shockwave-flash' allowfullscreen='true' width='425' height='350' wmode='transparent'></embed></object></span></p>
<p>Como en &#8220;<strong>El silencio antes de Bach</strong>&#8221; - la película de <strong>Pere Portabella -,</strong> el silencio del frío del invierno parece que no hubiera existido nunca y el violonchelo del mar viene y va entre las arenas, con rumores de verano, como si el verano hubiese ocurrido siempre. Pero antes de este verano el frío estuvo entre nosotros y el frío volverá, y con él el trepidante ruido de las calles mezclado con el griterío de los partidos políticos, trufado con el eco de los circos mediáticos, a veces vociferante, a veces insultante. El silencio viaja por los túneles de nuestro vivir, las panzas de los violonchelos recogen la vibración de las cuerdas y la música &#8211; a la que muchas veces hacemos poco caso &#8211; nos recuerda que hay otra vida de melodías y silencios, el silencio antes de <strong>Bach</strong>, el silencio después de <strong>Bach</strong>, <strong>Bach </strong>mismo reposando en las cantatas que nos acompañan.</p>
<p>El silencio antes del frío del invierno es en estas noches un silencio alargado, iluminado por la luna, pacífico silencio de sueños. Vienen los violonchelos en soledades, bajan de las montañas, llegan al mar.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Vampir]]></title>
<link>http://dcairns.wordpress.com/2008/11/29/vampir/</link>
<pubDate>Sat, 29 Nov 2008 12:09:13 +0000</pubDate>
<dc:creator>dcairns</dc:creator>
<guid>http://dcairns.wordpress.com/2008/11/29/vampir/</guid>
<description><![CDATA[Now there&#8217;s a bad film  &#8211; Jesus Franco&#8217;s CONTE DRACULA, scripted and produced by H]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Now there&#8217;s a bad film  &#8211; Jesus Franco&#8217;s CONTE DRACULA, scripted and produced by H]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Le silence avant Bach]]></title>
<link>http://carnetsdeculture.wordpress.com/2008/11/25/le-silence-avant-bach/</link>
<pubDate>Tue, 25 Nov 2008 20:34:23 +0000</pubDate>
<dc:creator>carnetsdeculture</dc:creator>
<guid>http://carnetsdeculture.wordpress.com/2008/11/25/le-silence-avant-bach/</guid>
<description><![CDATA[A la suite d’une première expérience peu concluante dans la réalisation d’un film documentaire sur l]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">A la suite d’une première expérience peu concluante dans la réalisation d’un film documentaire sur la tauromachie, Pere Portabella monte sa propre société de production : Film 59. Décidé à se consacrer à la production de film portant sur la réalité socio-politique de l’époque, fortement inspiré par le néoréalisme italien, il produit des réalisateurs tels que Carlos Saura ou Marcos Ferreri. Sa rencontre avec Buñuel sera décisive et donnera naissance au film <em>Viridiana</em>, palme d’or du festival de Cannes en 1961.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-family:Times New Roman;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE">Porteur d’une double critique, celle du cinéma conventionnel et celle de la société dans laquelle il vit, Portabella milite pour un cinéma alternatif. Sur le plan formel, cette remise en question passe par une approche ponctuée de la narration cinématographique qui touche à la fois aux images, à la temporalité ainsi qu’aux personnages mis en scène.</span><span style="font-size:small;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">Le silence avant Bach, s’insère dans la droite lignée de ses partis-pris fondamentaux. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">Conçu comme une succession de tableaux, le film centré autour de la musique et du personnage de Jean-Sébastien Bach, intègre autour d’une narration composite et anachronique, des images, des figures d’hier et d’aujourd’hui, des histoires, des légendes parfois. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">Le film s’ouvre sur la ronde d’un piano mécanique jouant, dans la solitude des murs blancs d’une galerie d’art déserte, les variations Goldberg. Ce soliloque inaugural permet d’ores et déjà à Portabella d’introduire une réflexion sur l’interprétation, la pérennité de la musique, sa manière de coloniser le vide de l’espace.<span>  </span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">Autour de partis pris esthétiques et narratifs audacieux, Portabella nous transporte d’un bout à l’autre de l’Europe, traversant les époques, caressant les lieux de mémoires, revenant sur des biographies individuelles. Par le truchement de cette galerie de portraits, le réalisateur aborde une série de questions portant sur l’histoire européenne, la prégnance de cette musique dans la société contemporaine, les traces qu’elle a laissé et dépose encore le long des parcours individuels.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">La musique de Bach, intemporelle, est avant tout mouvement, circulation, transmission, la base d’un échange qui touche à tous les aspects de la vie, depuis les routes du continent européen, en passant par le cours de l’Elbe qui permet au réalisateur de traverser et de se pencher sur l’histoire de Dresde, jusqu’à cette suite pour violoncelle magistralement orchestré dans une rame de métro. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">Enfin, alors que le réalisateur nous propose d’écouter la parole d’un membre de la chorale de l’église Saint Thomas, dans laquelle Bach avait été nommé Cantor, le film s’achève sur une interprétation du Magnificat, que nous suivrons au rythme des portées, jusqu’à ce qu’apparaisse la dernière page, la page blanche, celui du silence : le silence avant Bach. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">Déroutant, complexe, hybride, le film est le récit d’une aventure musicale entre fiction et documentaire, un moment d’une troublante musicalité qui ne laissera pas indifférent. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;">Le Silence avant Bach, <span style="font-size:10pt;font-family:&#34;" lang="FR-BE">Film germano-espagnol de Pere Portabella</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align:justify;margin:0;"><span style="font-size:10pt;" lang="FR-BE"><span style="font-family:Times New Roman;"><a href="http://carnetsdeculture.wordpress.com/files/2008/11/le-silence-avant-bach.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-63" title="le-silence-avant-bach" src="http://carnetsdeculture.wordpress.com/files/2008/11/le-silence-avant-bach.jpg" alt="le-silence-avant-bach" width="82" height="124" /></a></span></span></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Pere Portabella de Rubén Hernández]]></title>
<link>http://monrovialiteratura.wordpress.com/2008/11/20/pere-portabella-de-ruben-hernandez/</link>
<pubDate>Thu, 20 Nov 2008 14:57:38 +0000</pubDate>
<dc:creator>Antonio Jiménez Morato</dc:creator>
<guid>http://monrovialiteratura.wordpress.com/2008/11/20/pere-portabella-de-ruben-hernandez/</guid>
<description><![CDATA[Que el cine ha sido una de las simientes de algunos de los mejores textos del siglo pasado es algo q]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignleft" src="http://www.erratanaturae.com/hades/wp-content/uploads/2008/10/hernandez.png" alt="" width="194" height="300" />Que el cine ha sido una de las simientes de algunos de los mejores textos del siglo pasado es algo que todo buen aficionado a la literatura y al cine conoce. Lo que no es tan común es que la difusión de esos textos proceda de una editorial dedicada, sobre todo, al pensamiento. Las editoriales que, tradicionalmente, han publicado textos profundos y con sustancia sobre el cine han sido Plot, dedicada casi por entero a libros de este tema; Paidós, con una colección dedicada también por completo al cine, pero siempre dentro de un catálogo amplísimo -conviene recordar que se trata de una &#8220;multinacional&#8221; con sede en tres países-; y alguna cosa en Cátedra, pero siempre enfocada desde la perspectiva docente, la de publicar textos de referencia para ser usados como manuales. Y, casi siempre, la visión de estas colecciones ha tenido que ver con la historiografía del cine, algo muy cercano a esas charlas que provocaban bostezos y que presidía Garci en la dos.</p>
<p>Por eso resulta especialmente interesante la labor de una editorial pequeña, nueva, situada al margen del mercado editorial, que está demostrando un criterio muy sólido a la hora de elegir títulos para su catálogo: <a href="http://www.erratanaturae.com/">Errata naturae</a>. En especial dentro de una colección, Los polioftálmicos, dedicada al pensamiento generado desde el cine. La abrieron con un intensísimo texto de Jean Luc Nancy sobre el cine de Abbas Kiarostami: <em>La evidencia del filme</em>, y la continúan ahora con otro texto atinadísimo: <em>Pere Portabella, hacia una política del relato cinematográfico</em>, cuyo autor es uno de los editores del sello, Rubén Hernández.</p>
<p>Se podrían decir muchas cosas buenas de este libro. Que aúna con especial habilidad la erudición con la exposición clara y directa, que está escrito con soltura y se lee con mayor comodidad aún, y que postula un ramillete de ideas interesantísimas sobre el cine que pueden ser, fácilmente, extrapolables a toda narración, sea ésta del tipo que sea.</p>
<p>No está de más, en un momento donde el cine se ha convertido en una sala oscura donde los chavales van a meterse mano, donde entre palomitas y chocolatinas uno tiene la sensación de estar en una barraca, y por cuya pantalla suelen desfilar banalidades de una estolidez desesperante, no está de más recordar que el cine puede ser, y es cuando hay voluntad de ello y calidad para hacerlo, un instrumento de pensamiento y de aprehensión de esa cosa abstracta y cambiable que llamamos vida.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cuadecuc, Vampir (1970)]]></title>
<link>http://madeoutofmouth.wordpress.com/2008/10/28/cuadecuc-vampir-1970/</link>
<pubDate>Wed, 29 Oct 2008 00:00:26 +0000</pubDate>
<dc:creator>Ryan Sarnowski</dc:creator>
<guid>http://madeoutofmouth.wordpress.com/2008/10/28/cuadecuc-vampir-1970/</guid>
<description><![CDATA[It&#8217;s only when the moments of gorgeous, abstracted imagery shot on high contrast film stock ap]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p>It&#8217;s only when the moments of gorgeous, abstracted imagery shot on high contrast film stock appear that I can stop reminiscing about Jesus Franco&#8217;s <a href="http://www.imdb.com/title/tt0065569/"><em>Count Dracula</em></a>. <em><a href="http://www.imdb.com/title/tt0066517/">Cuadecuc, Vampir</a></em> is an experimental documentary by Pere Portabella, but the experiment quivers between behind the scene glimpses and brilliant bursts of purely artistic imagery. Plodding ambient sounds stretch themselves across the soundtrack, adding little insight into the filmmaker&#8217;s intentions.  Hopes for more pointed or ponderous consideration about the legend of Dracula and how film has helped to create this mythos never arise. During the film&#8217;s final reel a series of well crafted edits begin to comment on the difference between the film&#8217;s image and the image of those being filmmed. However, by then it is too late and I am left with a few stunning, but meaningless images and a lingering desire to revisit Franco&#8217;s <em>Count Dracula</em>.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Así se vampiriza a Drácula]]></title>
<link>http://javierpulido.wordpress.com/2008/07/31/asi-se-vampiriza-a-dracula/</link>
<pubDate>Thu, 31 Jul 2008 21:44:14 +0000</pubDate>
<dc:creator>javierpulido</dc:creator>
<guid>http://javierpulido.wordpress.com/2008/07/31/asi-se-vampiriza-a-dracula/</guid>
<description><![CDATA[Te sabes la secuencia de memoria, pero nunca la has visto de esta manera: Christopher Lee/Dracula, p]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-33" title="portabella" src="http://javierpulido.wordpress.com/files/2009/01/portabella.jpg" alt="portabella" width="320" height="219" /></p>
<p>Te sabes la secuencia de memoria, pero nunca la has visto de esta manera:<strong> Christopher Lee/Dracula</strong>, precedido del enorme mostacho que adornaba su rostro en los 70, abre las puertas de su transilvana morada a un atontado Jonathan Harker. Los equivocados títulos de crédito nos aseguran que se trata de una producción de <strong>Hammer Films</strong>, pero es una película de<strong> Jess Franco</strong>. Sin embargo, las imágenes originales han sido manipuladas, y se acercan más al territorio angustioso de <em>Vampiro </em>de<strong> Dreyer</strong> o expresionista del<em> Nosferatu</em> de <strong>Murnau</strong>.</p>
<p>Hay truco, claro. Mientras Franco rodaba su versión de <em>El conde Drácula</em> en 1970, su buen amigo <strong>Pere Portabella</strong>, a quien conocía de compartir mesa en las cavas de jazz, espiaba con sus cámaras el propio rodaje.</p>
<p>El experimento, bautizado como <em>Vampir-cuadecuc</em>, nació como un intento de reflexionar sobre el lenguaje cinematográfico. &#8220;Le propuse que me dejara presentarme con un equipo reducido para hacer un trabajo sobre el vampirismo. La idea era que mi película vampirizara a la suya. Cuando él rodaba, yo también lo hacía. Me colocaba fuera de campo, en una posición en la que los focos reventaban química y físicamente la película, que por otra parte era lo que yo deseaba&#8221;, recuerda <strong>Portabella</strong>.</p>
<p><strong>El vampiro reflejado </strong></p>
<p><em>Vampir-cuadecuc </em>se rodó en 16 milímetros y con una acentuada fotografía en blanco y negro, sin tonalidad de grises. La banda de sonido original de <em>El Conde Drácula</em> se eliminó por completo, incluyendo los diálogos, sustituyéndose por melifluas melodías y efectos disonantes a cargo del compositor <strong>Carles Santos</strong>.</p>
<p>Portabella también filmó durante los descansos y ensayos del rodaje, para pervertir los mecanismos de la representación cinematográfica y diluir la frontera entre realidad y celuloide. Las imágenes del film de Franco se alternan con planos de la malograda actriz <strong>Soledad Miranda</strong> guiñando un ojo a la cámara, <strong>Christopher Lee</strong> desmaquillándose con parsimonia, murciélagos de pega deslizándose sobre muy visibles hilos invisibles y ventiladores que esparcen paja sobre el ataud de los no muertos.</p>
<p><strong>Inventando sin querer el making-of</strong></p>
<p>Se dice que <em>Vampir-Cuadecuc</em> es un claro precedente del género del making of, algo en lo que Portabella está de acuerdo, aunque con matices. &#8220;Hace unos tres años, el Festival de cine de Buenos Aires hizo una retrospectiva en la que se pasaron mis películas. Un crítico aseguró que <em>Vampir-Cuadecuc</em> se había realizado a modo de making-of en una época en la que todavía no se hablaba del término. Técnicamente hablando sí lo es, con un pequeño equipo de rodaje que hace un seguimiento de una película, aunque yo en este caso hice otra película distinta, mi propia película&#8221;, reconoce Portabella.</p>
<p>La película data de 1970 pero se estrena este verano en los cines españoles porque durante años no pudo conseguir la calificación oficial. Se estrenó en la Quincena de Realizadores del Festival de Cannes del 1971 y desde el 1972 forma parte artístico del Museo de Arte Moderno de Nueva York (MOMA). Portabella no pudo acudir a la presentación de la película en la ciudad de los rascacielos, porque las autoridades franquistas le denegaron el pasaporte y anularon la existencia legal del film en el país.</p>
<p>Casi 40 después, Portabella no tiene que enfrentarse a la censura, aunque su cine, enemigo de los convencionalismos y de lo políticamente incorrecto, sigue teniendo problemas para llegar al gran público. &#8220;Es muy difícil que en la autopista del consumo de cine, que parte de grandes corporaciones y va a los cines controlados por distribuidoras y grandes productoras, pueda entrar otro cine que no sea el que exige la demanda de mercado. A cineastas como Godard o yo mismo no nos han dejado pasar por la autopista, sino por las vías alternativas&#8221;.</p>
<p><a href="http://www.adn.es/cultura/20080730/NWS-1403-cine-pere-portabella-vampir-cuadecuc.html">Publicado en ADN.es</a></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[MIFF '08 - The Silence Before Bach]]></title>
<link>http://cutnonono.wordpress.com/2008/08/01/miff-08-the-silence-before-bach/</link>
<pubDate>Thu, 31 Jul 2008 17:57:17 +0000</pubDate>
<dc:creator>Adam Del Mastro</dc:creator>
<guid>http://cutnonono.wordpress.com/2008/08/01/miff-08-the-silence-before-bach/</guid>
<description><![CDATA[THE SILENCE BEFORE BACH Pere Portabella, 2007 Nestled somewhere between playful art-film form-fuck a]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone" src="http://www.pereportabella.com/eng/img/cartel_die_gr.jpg" alt="" width="255" height="390" /></p>
<p><a href="http://www.imdb.com/title/tt1079450/" target="_blank"><strong>THE SILENCE BEFORE BACH</strong></a></p>
<p><em>Pere Portabella, 2007</em></p>
<p>Nestled somewhere between playful art-film form-fuck and Bach-dork fan-piece lay this, Portugese politician Portabella&#8217;s lengthy and sketchy rumination on the meaning and legacy of one J. S. Bach. Ostensibly a series of skits and bits with no real thread to link them, Portabella&#8217;s greatest asset here is his ability to interpret the various ages&#8217; methods of absorbing various aspects of Bach&#8217;s works; his images filled with instruments and performances and spaces that quite literally reverberate with the evergreen omnipresence of Bach&#8217;s dynamic compositions.</p>
<p>The stretch, though, is more that its central conceit is rather singular, and while Portabella comes close to running it out for 102 minutes it is perhaps too big an ask that each vignette set the same table in the same manner as the previous table&#8217;s setters, minus the repetition.</p>
<p> </p>
<p>Off-topic: It started <a href="http://cutnonono.wordpress.com/2007/11/02/miff-07-the-recap-2/" target="_blank">all those moons ago</a>, but I am now officially slightly in love with <a href="http://www.imdb.com/name/nm0107165/" target="_blank">Àlex</a> <a href="http://www.micec-barcelona.com/media/noticias/yo.jpg" target="_blank">Brendemühl</a>. He has a face that makes me want to move to Barcelona and start a fan-site dedicated to sightings and rumours and awkward photos of me standing with him outside MACBA.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[VAMPIR-CUADECUC: estreno 38 años después]]></title>
<link>http://jordialonso.wordpress.com/2008/07/28/vampir-cuadecuc-estreno-38-anos-despues/</link>
<pubDate>Mon, 28 Jul 2008 22:02:14 +0000</pubDate>
<dc:creator>jalonso</dc:creator>
<guid>http://jordialonso.wordpress.com/2008/07/28/vampir-cuadecuc-estreno-38-anos-despues/</guid>
<description><![CDATA[El próximo día 14 de agosto se estrenará, després de 38 años de su rodaje, en los Cines Verdi de Mad]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p>El próximo día 14 de agosto se estrenará, després de 38 años de su rodaje, en los Cines Verdi de Madrid y Barcelona, la película de <strong>Pere Portabella</strong> &#8220;VAMPIR-CUADECUC&#8221;.<br />
&#8220;VAMPIR-CUADECUC&#8221; , rodada en 1970 en plena dictadura, no ha podido tener hasta ahora la calificación oficial, con todo y que, fuera de España, tuvo una inmediata y excelente acogida (por ejemplo, se estrenó en la Quincena de Realizadores del Festival de Cannes de 1971 y desde 1972 forma parte del fondo artístico del Museo de Arte Moderno de New York- MoMA).<br />
Portabella no pudo estar presente en ninguna de estas presentaciones porque tenía retirado el pasaporte por las autoridades franquistas.<br />
&#8220;VAMPIR-CUADECUC&#8221; , es la particular visión de Portabella del relato clásico de DRACULA de <strong>Bram Stoker</strong>, elaborada a partir del rodaje del film &#8220;El conde Drácula&#8221; que su colega <strong>Jesús Franco</strong> llevaba a término con <strong>Christopher Lee</strong> como protagonista.<br />
Portabella inventa con su film el &#8220;making off&#8221;, antes de que existiera este subgénero audiovisual. La película nos explica la historia del más famoso de los vampiros y, a la vez, &#8220;vampiriza&#8221; el proceso de trabajo cinematográfico.<br />
Este juego entre realidad y ficción se rodó en negativo de sonido en 16 mm.<br />
Para su actual estreno en salas, se ha restaurado este material obteniendo copia en 35mm en blanco y negro (sin gama de grises), tal como era el trabajo original de Portabella.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[VAMPIR-CUADECUC: estrena 38 anys després]]></title>
<link>http://jordialonso.wordpress.com/2008/07/28/vampir-cuadecuc-estrena-38-anys-despres/</link>
<pubDate>Mon, 28 Jul 2008 21:57:50 +0000</pubDate>
<dc:creator>jalonso</dc:creator>
<guid>http://jordialonso.wordpress.com/2008/07/28/vampir-cuadecuc-estrena-38-anys-despres/</guid>
<description><![CDATA[El proper dia 14 d&#8217;agost s&#8217;estrenarà, després de 38 anys del seu rodatge, als Cines Verd]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p>El proper dia 14 d&#8217;agost s&#8217;estrenarà, després de 38 anys del seu rodatge, als Cines Verdi de Madrid i Barcelona, la pel.lícula de <strong>Pere Portabella</strong> &#8220;VAMPIR-CUADECUC&#8221;.<br />
&#8220;VAMPIR-CUADECUC&#8221; , rodada el 1970 en plena dictadura, no ha pogut tenir fins ara la qualificació oficial, tot i que , fora de Espanya, va tenir una immediata i excel.lent acollida (per exemple, va estrenar-se a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes del 1971 i des del 1972 forma part del fons artístic del Museu d&#8217;Art Modern de New York- MoMA).<br />
Portabella no va poder ser present en cap d&#8217;aquestes presentacions perquè tenia retirat el passaport per les autoritats franquistes.<br />
&#8220;VAMPIR-CUADECUC&#8221; , és la particular visió de Portabella del relat clàssic de DRÀCULA de <strong>Bram Stoker</strong>, elaborada a partir del rodatge del film &#8220;El conde Drácula&#8221; que el seu col.lega <strong>Jesús Franco</strong> duia a terme amb <strong>Christopher Lee</strong> com a protagonista.<br />
Portabella inventa amb el seu film el &#8220;making off&#8221;, abans de que existís aquest subgènere audiovisual.  La pel.lícula ens explica la història del més famós dels vampirs i, alhora, &#8220;vampiritza&#8221; el procés de treball<br />
cinematogràfic.<br />
Aquest joc entre realitat i ficció es va rodar en negatiu de so en 16 mm.<br />
Per a la seva actual estrena en sales, s&#8217;ha restaurat aquest material obtenint còpia en 35mm en blanc i en negre (sense gama de grisos), tal com era el treball original de Portabella. </p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Puente de Varsovia' de Pere Portabella]]></title>
<link>http://elseptimoarte.wordpress.com/2008/07/19/puente-de-varsovia-de-pere-portabella/</link>
<pubDate>Sat, 19 Jul 2008 12:19:36 +0000</pubDate>
<dc:creator>Ramon Balcells</dc:creator>
<guid>http://elseptimoarte.wordpress.com/2008/07/19/puente-de-varsovia-de-pere-portabella/</guid>
<description><![CDATA[Hoy, día 18 de julio, se reestrena la película Puente de Varsovia (Pont de Varsovia, 1989) del direc]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Hoy, día 18 de julio, se reestrena la película Puente de Varsovia (Pont de Varsovia, 1989) del direc]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Annex a l'agenda de divendres]]></title>
<link>http://xfar.wordpress.com/2008/07/18/annex-a-lagenda-de-divendres/</link>
<pubDate>Fri, 18 Jul 2008 10:10:15 +0000</pubDate>
<dc:creator>xfar</dc:creator>
<guid>http://xfar.wordpress.com/2008/07/18/annex-a-lagenda-de-divendres/</guid>
<description><![CDATA[Dues estrenes més per avui divendres dia 18, i una confirmació. Parlo de A soap (enjabonado), ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p>Dues estrenes més per avui divendres dia 18, i una confirmació. Parlo de <em><strong>A soap (enjabonado),</strong> &#8220;opera prima&#8221; </em>de la<em> Pernille Fischer Christensen, </em>una realitzadora danesa que va estrenar aquesta història ara fa dos anys. Sembla que parla de les relacions que s&#8217;estableixen entre dues veines, una noia de 32 anys -la <em>Charlotte</em>- que comença una nova vida a un nou apartament i la <em>Verónica, </em>una transexual que està molt tancada a si mateixa i està tot el dia a casa. La relació entre les dues serà el motiu de gairebé tot el desenvolupament de la trama a una cinta que va guanyar el<em> Gran Premi del Jurat </em>l&#8217;any 2007 al <em>Festival de Berlin. P</em>araules majors, doncs, per una cinta protagonitzada per la<em> Trine Dyrholm (</em>considerada una de las millors actrius de la seva generació)<em> i</em><em> el David Dencik. </em>Em penso que valdrà molt la pena.</p>
<p>La segona estrena és <strong><em>P</em></strong><em><strong>ont de Varsòvia</strong></em>, pel.lícula del<em> Pere Portabella</em> (<em><strong>D</strong><strong>ie Stille vor Bach, </strong></em>2007) realitzada l&#8217;any 1989 <strong>( !!! )</strong> i que protagonitzen gent com el J<em>osep Maria Pou</em>, el <em>Jordi Dauder </em>o el <em>Francesc Orella</em>. Cinta catalana que parla de tres personatges, un músic una professora i un escriptor, dins un argument de difícil definició i que sembla busca la crítica exagerada a la banalització de la creació artítica mitjançant un cinema força experimental. Tenint en compte qui és el seu director i l&#8217;any de producció (fa 19 anys), potser valdria la pena passar-se pel cinema abans que desapareixi.</p>
<p>Finalment, concloure explicant que la cinta <em><strong>Yo serví al rey de Inglaterra</strong></em> sembla que si s&#8217;estrena aquesta setmana, i per tant voldria comentar que es tracta d&#8217;una cinta dirigida pel <em>Jiri Menzel</em>, director premiat amb <em>l&#8217;Oscar</em> per la seva pel.lícula <em><strong>Trenes rigurosamente vigilados</strong></em>, i que parla de com un cambrer d&#8217;ambició infinita reflexiona, en sortir de la presó, al voltant dels fets que el van dur al seu tancament. L&#8217;arribada de <em>Hitler</em> al poder, el seu matrimoni amb una alemana i el profit que en va treure de tot plegat són alguns d&#8217;aquests fets sobre els que gravita l&#8217;argument d&#8217;un film que va guanyar el <em>Premi a la Millor Pel.lícula al Festival de Cinema de Comèdia de Peñíscola</em> i el <em>p</em><em>remi FIPRESCI a la Berlinale 2007</em> . Se&#8217;ns dubte, una cinta interessant protagonitzada per dos actors de qualitat, el <em>Oldrich Kaiser</em> -destacat del món del teatre- i l&#8217;I<em>van Barnev, </em>actor jove bulgar de gran projecció.</p>
<p> </p>
<p>En tots tres casos, i sobretot en el cas dels dos primers -aquests dos sembla que s&#8217;estrenen només als <em>Verdi</em>, a <em>Gràcia</em>- , parlaríem de risc greu de desparició imminent, i podríem dir que són una mostra d&#8217;aquell <em>cinema invisible</em> del què parlava al <em>post</em> d&#8217;<strong><em>Aleksandra</em></strong> i que han acabat apareixent. Quedeu, doncs, avisats, i tant de bo no me&#8217;n deixi cap més!</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA["El Silenci abans de Bach" de Pere Portabella. No us la perdeu!]]></title>
<link>http://valentitorra.wordpress.com/2008/04/12/el-silenci-abans-de-bach-de-pere-portabella-no-us-la-perdeu/</link>
<pubDate>Sat, 12 Apr 2008 21:10:20 +0000</pubDate>
<dc:creator>valentitorra</dc:creator>
<guid>http://valentitorra.wordpress.com/2008/04/12/el-silenci-abans-de-bach-de-pere-portabella-no-us-la-perdeu/</guid>
<description><![CDATA[El dia 30 de març, diumenge, Cine Club Manresa va programar la pel•licula de Pere Portabella &#8220;]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img style="float:left;border:0;padding:10px;" src="http://valentitorra.files.wordpress.com/2008/04/bach.jpg" alt="" />El dia 30 de març, diumenge, Cine Club Manresa va programar la pel•licula de <strong>Pere Portabella</strong> <em>&#8220;Die Stille</em> <em>vor</em> <em>Bach&#8221;,</em> amb la sala plena de gom a gom. Jo no sé el què en diuen els entesos però la meva impressió és que som davant d&#8217;una obra com poques, que es mira amb interès i es veu amb sorpresa, que no sabria encabir-la en cap dels esquemes retòrics &#8212; si així es pot parlar de cinema &#8212; que conec.</p>
<p>Al sortir de la sala, la certesa d&#8217;haver tingut una bella i gran experiència, és la impressió dominant. No és tracta solament d&#8217;una experiència estètica, tot i que de començament a final és tota una sorpresa. Es tracta també d&#8217;un experiment intel·lectual, una repassada a les idees fetes per avançat i un experiment moral que destrueix <em>nyonyeries</em> i posa les coses exactament al lloc on no toca.</p>
<p>Aquest amic de Joan Brossa i de Carles Santos i d&#8217;altres que ara mateix no puc recordar, fa una obra digne de la millor poesia!</p>
<p>El col·loqui va durar estona. Preguntes i preguntetes a part, les respostes de <strong>Pere Portabella</strong> constitueixen <em>per se</em> tota una lliçó sobre el fet artístic. Diria, si ho he entès bé, que l&#8217;autor fa una pel·lícula, o sigui: l&#8217;obra és l&#8217;objecte directe del director. D&#8217;acord. Però el més importat per ell no és l&#8217;obra en si, sinó el ressò que tindrà dins de l&#8217;espectador. És a dir que el film en si és un mitjà per sorprendre, provocar, fer patir o fer tocar la glòria, donar emocions i crear-ne de desconegudes. El veritable objecte de &#8220;<em>El silenci abans de Bach</em>&#8221; sóc jo, el qui en rep el profit, o sigui: el complement indirecte.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Die Stille nach Bach]]></title>
<link>http://martacarreton.wordpress.com/2008/03/25/die-stille-nach-bach/</link>
<pubDate>Tue, 25 Mar 2008 09:24:36 +0000</pubDate>
<dc:creator>martacarreton</dc:creator>
<guid>http://martacarreton.wordpress.com/2008/03/25/die-stille-nach-bach/</guid>
<description><![CDATA[Parlava fa uns dies de la Passió segons Sant Mateu i del silenci que hauria de seguir-la sempre. Don]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p>Parlava fa uns dies de la Passió segons Sant Mateu i del silenci que hauria de seguir-la sempre. Doncs en la mateixa línia, per fi he aconseguit veure la peli d&#8217;en Portabella (mira, no vaig al cine en un any sencer, i aquesta setmana dues vegades, però aquesta ha vingut després d&#8217;un dia especialment productiu). No m&#8217;ha sorprès perquè ja esperava de tot menys una peli convencional&#8230; Fins i tot esperava trobar-me cares conegudes, i en efecte m&#8217;ha fet gràcia veure la Meritxell tocant a un vagó de la línia 2, along with altres cares conegudes esmuqueres&#8230; <img src='http://s.wordpress.com/wp-includes/images/smilies/icon_smile.gif' alt=':)' class='wp-smiley' /> </p>
<div style="text-align:center;"><img src="http://martacarreton.wordpress.com/files/2008/03/bach2.jpg" alt="bach2.jpg" /></div>
<p>Tot i que no es pot dir que sigui el protagonista de la peli, m&#8217;ha encantat el personatge de Bach, jo crec que era així d&#8217;honest i de savi, i que per això escrivia com escrivia. Realment ha de ser impactant seure a l&#8217;orgue de la Thomanerkirche i tocar-hi alguna cosa&#8230;</p>
<p>Molt maco el moment quan surten un pilot de pianistes tocant la mateixa obra a diferents temps, i es queda sol el nen que havia fet de fill de Bach. I el moment Magnificat com si tinguessis posat el Scroll View del Finale&#8230; Això ja és per usuari avançat! <img src='http://s.wordpress.com/wp-includes/images/smilies/icon_biggrin.gif' alt=':-D' class='wp-smiley' />  Molt friki també el moment pianola, anava seguint les entrades de la fuga amb els foradets de la màquina&#8230; En resum, que m&#8217;ha encantat, que no esperava res però més o menys esperava això, una sèrie de guiños a la gent que aprecia i admira la música de Bach, encara que visquin en un temps que ja no hi té res a veure.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El silencio antes de Bach (Pere Portabella, 2007)]]></title>
<link>http://pieldegnomo.wordpress.com/2008/03/07/el-silencio-antes-de-bach-pere-portabella-2007/</link>
<pubDate>Fri, 07 Mar 2008 21:31:28 +0000</pubDate>
<dc:creator>pieldegnomo</dc:creator>
<guid>http://pieldegnomo.wordpress.com/2008/03/07/el-silencio-antes-de-bach-pere-portabella-2007/</guid>
<description><![CDATA[]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p align="center"><a href="http://pieldegnomo.wordpress.com/files/2008/03/silencio-antes-de-bach-ok.jpg" title="silencio-antes-de-bach-ok.jpg"><img src="http://pieldegnomo.wordpress.com/files/2008/03/silencio-antes-de-bach-ok.jpg" alt="silencio-antes-de-bach-ok.jpg" /></a></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Vampir Cuadecuc (Pere Portabella, 1970)]]></title>
<link>http://pieldegnomo.wordpress.com/2008/01/04/vampir-cuadecuc-pere-portabella-1970/</link>
<pubDate>Fri, 04 Jan 2008 18:24:55 +0000</pubDate>
<dc:creator>pieldegnomo</dc:creator>
<guid>http://pieldegnomo.wordpress.com/2008/01/04/vampir-cuadecuc-pere-portabella-1970/</guid>
<description><![CDATA[]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><div align="center"><a href="http://pieldegnomo.wordpress.com/files/2008/01/39-cuadecuc.jpg" title="39-cuadecuc.jpg"><img src="http://pieldegnomo.wordpress.com/files/2008/01/39-cuadecuc.jpg" alt="39-cuadecuc.jpg" height="155" width="304" /></a></div>
</div>]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
