E muito…

… la placa dels puta lloro

UN GRUP D’AMICS FAN UNA INSTÀNCIA

EL BATLE INAUGURA LA PLACA

L’AJUNTAMENT CONTESTA LA INSTÀNCIA

L’AJUNTAMENT TREU LA PLACA DELS LLOROS

LA PLACA DE L’AJUNTAMENT DESAPAREIX I APAREIX AL LLOC DE LA PLACA DELS LLOROS

LA PREMSA SE’N FA RESSÒ

CONTINUARÀ?

Recentemente houve uma mudança de lugares aqui no meu trabalho. Fui “promovido” e agora estou na baia de frente pra porta e onde está o interfone. Ou seja, agora além de ficar recebendo tudo quanto é entrega eu tb tenho que atender as chamadas da portaria.

Mas o pior de tudo no meu lugar novo é que estou também em frente à porta da cozinha/copa. Pra quem não sabe, geralmente as cozinhas/copas são as áreas de socialização dos escritórios. É lá que o povo vai tomar um café e contar piadas e “causos”, geralmente qdo estao estressados.

Até aí tudo bem. Seria tudo lindo se não fosse o barulho causado pela turma quando estão na hora do recreio. Sem contar a tal da maquina de café, que emite sons equivalentes a um Concorde decolando.

Daí eu tive a brilhante idéia de colocar uma plaquinha na porta da área de lazer do escritório. Com mto esmero e precaução, fiz em 3 línguas:

문을 꼭 닫아 주세요

FAVOR MANTER A PORTA FECHADA

PLEASE KEEP THE DOOR SHUT

A primeira frase está em coreano (pra quem ainda nao sabe eu trabalho com coreanos). Depois vem em português e inglês.

Pronto! Meus problemas acabaram! Todo mundo vai entender que é pra %$@#$% da porta ficar fechada, não?

Não.

Não sei pq cargas d’água, minha placa de tamanho A4 parece ser invível aos olhos dos meus colegas de trabalho.

Daí, quando eu peço para alguém pra por favor fechar a %#$&@ da porta, recebo a pergunta: “MAS POR QUÊÊÊÊÊÊÊ ???????????????????”

*dá um suspiro longo*

Gente. Não estou pedindo pra vc’s decorarem o número pi até o 34º digito. Não peço pra me darem uma solução para e emissão de gas carbônico na Terra. Não tô pedindo pra darem uma cambalhota quando saírem da cozinha. Só peço pra deixar a %$#@$ da porta fechada! É demais? Pergunto eu, ó Jesus: É DEMAIS???????????????????

Mesmo depois de explicar o porquê pra quase todo mundo, a ¨#$&*@ da porta sempree – SEMPRE – continua aberta.

*dá um suspiro curto*

Depois não sabem pq eu ando estressado.

L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Glòria, que ens permet escalar la Miranda de Can Jorba i l’Aresta Brucs, que ens mena fins al cim de l’Agulla de Can Jorba. Es tracta de dues escalades totalment diferents; mentre la Glòria és de concepció moderna  i molt ben equipada, l’Aresta Brucs, totalment desequipada, té un regust 100% clàssic que ens transporta a altres èpoques.

Des del cim de l'Agulla de Can Jorba gaudim d'exel·lents vistes sobre el Faraó, el vessant sud del Montgrós i els Plecs de Llibre

Ressenya de la via

• Via: Combinació de la Via Glòria i l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
• Zona: Montserrat – Can Jorba
• Dificultat: V+ (MD-)
• Llargària: 215 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Compromís: Baix
• Equipament: Via Glòria pràcticament equipada, Aresta Brucs desequipada
• Material: 8 cintes exprés, vagues per savines, joc de tascons, Camalot nº 3 i micro-friend nº 00 (prescindible)
• Orientació: Sud

Iniciant el Ll1

Aproximació:

Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat esquerra d’un roc amb un gran forat.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

La via s’inicia en un diedre. Escalem per la placa de l’esquerra del diedre pràcticament fins que aquest s’acaba, aleshores podem xapar el primer parabolt, que es troba a la placa de la dreta.

Acabant el Ll1

Hem de col·locar-nos a la placa de la dreta. Sembla un pas difícil, però si ens fixem una mica trobarem una magnífica fissura horitzontal que ens permet fer el canvi i pujar peus. És un moviment força elegant i atlètic, però no és difícil. Un cop a la paret hem d’escalar més o menys recte pel costat esquerre d’una fissura. Cap a la meitat del llarg les presses es tornen més escadusseres, però en cap moment compliquen l’escalada. Segons la ressenya que portàvem hem trobat a faltar un clau. Al forat que ha quedat podem emplaçar un micro-friend del número 00.  30 metres.

Inici del Ll2

L2(V)

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per anar a atènyer una fissura. Escalem uns pocs metres i passem a la placa de la dreta. Uns 10 metres abans d’arribar a la reunió, la placa es posa lleugerament més vertical; si volem podrem llaçar una savina i una mica més amunt equipar una fissura que admet tascons. 30 metres.

L3(V-)

Sortim directament cap a la dreta per tal de situar-nos a una nova placa.

Tercera tirada

Un cop hi siguem seguim recte amunt fins passar unes savines. Anem a la dreta i superem un ressalt que ens permet situar-nos a una nova placa. La flanquegem lleugerament a la dreta i seguim recte amunt fins a la reunió, molt còmoda. 30 metres.

L4(V+)

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per escalar per una placa que evoluciona al costat d’un diedre. El llarg va guanyant verticalitat a mida que anem progressant. En un moment donat passarem per una llastra buida que no dona gaire confiança.

Quarta tirada

Un cop superada venen els passos més fins del llarg, verticals però amb més bones presses del que d’entrada pugui semblar. 20 metres.

Si donem per acabada l’escalada en aquest punt haurem de rapelar la via (totes les reunions es troben equipades per rapelar); per contra, si desitgem continuar fins al cim de l’Agulla de Can Jorba sortirem caminant cap amunt, per després anar cap a la dreta i situar-nos al peu de l’Agulla en una còmoda esplanada.

L5(IV)

Primera tirada de l'Aresta Brucs

L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Fem la reunió a una savina evident. 45 metres.

L4(III)

Sortim recte amunt. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.

Descens:

L'Enric arribant a la darrera reunió

Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)

El que més m’ha agradat:

• Molt bona primera tirada, amb una roca de pel·lícula els primers metres.
• Ambient agradable.
• L’Aresta Brucs té una roca boníssima i tot i que és una via molt senzilla ens transportarà a una altra època de l’escalada montserratina.

El que no m’ha agradat tant:

• Tot i que la Glòria ha estat netejada a consciència, encara trobem algun tram amb roca dubtosa, sobretot la llastra buida del darrer llarg.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

o

Veja mais Placas Desmotivacionais clicando aqui!

0

0

Es tracta potser de la millor via de la Paret de la Codolosa, ben equipada per no patir gens i amb roca de primera. La via, curta com totes les de la Codolosa, es compon de dos tirades del tot diferents: Una primera fàcil, on es superen una sèrie de ressalts amb la major elegància possible i una segona dreta amb una roca excepcional. La Full Equip és de visita obligada quan escalem a la Paret.

Ressenya de la via

• Via: Full Equip
• Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
• Dificultat: 6a (MD)
• Llargària: 65 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 13 cintes exprés
• Orientació: Sud

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Primera tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

A l’inici de la via hi ha una anella metàl·lica que ens serveix de referència. En aquest primer llarg haurem d’anar superant una sèrie de ressalts, tots ells molt ben assegurats i de dificultat molt assequible. Arribarem a la reunió, molt còmoda, que es troba uns metres a l’esquerra d’una mena de triangle de pedra força característic. 35 metres.

L2(6a)

Segon llarg

Aquest segon llarg comença una mica desplomat, però amb bona pressa, són dos passos de 6a. A partir de la segona xapa, la paret pren una agradable verticalitat, que juntament amb la qualitat de la roca fan d’aquest tram tot un plaer. Després la placa s’ajeu lleugerament fins deixar-nos davant una nova placa, que fa una mica de bombo. Es tracta de superar la panxeta amb una mica de col·locació i anant a buscar uns bons forats a l’esquerra de la primera xapa. Un cop passat aquest tram, de nou escalada 100% plaisir fins la segona reunió. 30 metres.

Descens:

Dos ràpels de 30 metres o bé un sol de 60.

El que més m’ha agradat:

• Segona tirada preciosa i variada… Llàstima que la via s’acabi!!
• Roca de primera.
• Ràpida de fer, el que ens permet tastar altres vies de la Paret.

Da Folha Online:

Entre o canto de pássaros, muito verde e ninguém mais por perto, uma placa fincada ao lado dos trilhos da ferrovia de Engenheiro Evangelista de Souza, no extremo sul da cidade de São Paulo, anuncia: “É proibido transar sobre a linha férrea. Logo abaixo, outro aviso. A “pena” é de “reclusão de dois a cinco anos e multa”, conforme o artigo 260 do Código Penal.

O aviso está errado, segundo a Secretaria Municipal de Verde e Meio Ambiente e a concessionária ALL, que têm logotipos na placa. Segundo elas, foi efeito de vandalismo.

A secretaria explica: o autor da gracinha descolou as quatro últimas letras (adesivadas) da palavra “transitar” e colou de volta as duas últimas, chegando a “transar”. De fato, as letras “a” e “r” estão desalinhadas na comparação com as restantes. As secretaria já pediu alterações à concessionária.

Leia mais e veja a placa clicando aqui.

Hoy vengo con una curiosidad que creo que es curioso y no muchos saben.

Torrent, como cualquier otra población, también sufrió las olas del antiguo régimen, y aun en sus fachadas podemos encontrar placas pertenecientes al I.N.V.

Iba con un amigo el otro día, y le comenté lo de las placas, no salía de su asombro al ver el yugo de falange en la misma, y no tenía ni idea de nada de eso, y claro, eso me hizo plantearme la creación de esta entrada, para que la gente sepa que es y para que sirvió. No lo digo porque este a favor o en contra de estas simbologías callejeras, sino para dar a conocer esta curiosidad que aun hoy en día, en pleno siglo XXI, es posible ver restos del antiguo régimen por nuestras calles.

El INV (Instituto Nacional de la Vivienda) se creó nada más terminar la guerra en 1939 para fomentar la vivienda en el régimen y hacer uso de la misma. Podemos ver este tipo de fincas muy similares, bloques iguales para dar cabida a la gente.
Junto a la creación del I.N.V., se inauguró el régimen Viviendas Protegidas, lo que viene siendo los “VPO”. La INV era de organización sindical llevada a cabo por Falange Española.

En la placa se puede observar un dibujo con una casa, y con las inscripciones de INV, superpuesto sobre el yugo y las flechas, con el fondo rojo, negro y rojo, la bandera de falange española.

Esta foto es un ejemplo, tomada en la fachada de una finca en la Plaza Colon de Torrent, junto a la torre.

Placa conmemorativa de la estancia de san Josemaría en Logroño.

Desde hace poco, se recuerda en dos placas conmemorativas los años en que san Josemaría vivió en Logroño. Concretamente, desde 1915 hasta 1925. Una de ellas está en la calle Sagasta n 12.  Es de bronce y mide 60 x 35cm con un bajo relieve del rostro de san Josemaría. El texto reza así:

San Josemaría Escrivá. En este edificio vivió San Josemaría y su familia, desde 1915 a 1918 (4º piso derecha) y de 1921 a 1925 (2º piso a la derecha).

La otra se encuentra en la calle Marqués de San Nicolás y en la inscripción se explica la importancia del recuerdo de este lugar:

Placa de la puerta de la calle Sagasta, donde vivió san Josemaría.

“San Josemaría Escrivá. En este lugar, entre diciembre de 1917 y enero de 1918, San Josemaría Escrivá descubrió su vocación de entrega a Dios, al ver las huellas que dejaban en la nieve los pies descalzos que de un religioso carmelita, que transitaba por la calle”.

Algumas são muito uteis:

Já esta…

Para quem é preguiçoso e nem tentou não conseguiu traduzir a placa ai vai:

“CUIDADO! Essa placa tem pontas afiadas, não toque as pontas desta placa! Além disso a ponte está a frente”

……

Porra meu, sem ao menos um protetor ouricular!