http://www.planetaki.com/eusebinhoplanet

PlanetaKi
Esta magnífica herramienta es ideal como complemento al trabajo con blogs en el aula.
Después de haber enseñado a nuestros/as alumnos/as a crear blogs, mediante esta herramienta podremos visualizar todas las noticias que publiquen en una
sola página. Por Educared,software libre

Planeta Edublogs cántabros

A través de la herramienta Planetaki se han agrupado algunos blogs o edublogs de Cantabria

A través de la herramienta Planetaki han agrupado algunos blogs o edublogs de Cantabria. La primera recopilación sólo incluye unos pocos blogs, pero pretende incluir a todos aquellos blogs que tengan algo interesante que compartir relacionado con la educación. En Planeta Edublogs cántabros

Este feed lo que hace es mostrarnos las últimos entradas publicadas en los blogs que tiene resgistrados (nace con casi cuarenta) por lo que es una sencilla y eficaz herramienta para conocernos y estar al día de muchas cuestiones educativas de Cantabria. ¡A disfrutarlo!

Bubok, Planetaki y Wolpy se imponen a 300 nacientes empresas de 22 países – Su apuesta: publicación bajo demanda y agregación social de contenidos

Acaban de nacer. Entre las tres, no suman ni medio año de vida y el fundador más longevo no sobrepasa los 33 años. Les falta experiencia, pero les sobra ambición y olfato de éxito. Son tres de los 10 finalistas seleccionados entre más de 300 start-ups de 22 países, desde Portugal a Ucrania, en el concurso ya conocido como la Eurovisión de la web 2.0. Potencias tecnológicas como Israel, países con sólidos mercados de capital riesgo como el Reino Unido o Alemania, y economías emergentes de Europa del Este pujaban por un puesto. Las españolas Bubok, Planetaki y Wolpy lo han conseguido.

Miguel Abad y Ana María Ramón aún no se lo creen. Son los más jóvenes, 28 y 26 años respectivamente. Él desde Málaga y ella desde Zúrich se las han arreglado para levantar un proyecto del que se hablará mucho durante 2008: Wolpy, una web donde crear un mapa personalizado de viajes y compartir las experiencias con otros visitantes. “Está a caballo entre una red social y una guía de viajes interactiva con recomendaciones de lugares que explorar en todo el mundo”, explica Ana María. El comienzo es prometedor: en apenas un mes han alcanzado 515 registros y su base de datos acumula 4.000 ciudades y más de 450 recomendaciones.

Wolpy .“Hemos apostado por un diseño sencillo, muy intuitivo con el mashup de Google Maps, y estamos recibiendo muchas sugerencias de los miembros sobre cómo hacer evolucionar el servicio”, asegura Abad. Los propios visitantes decantarán el énfasis hacia la red social o la aplicación colaborativa. Wolpy expande el hueco abierto por servicios como Dopplr, centrado en viajeros de negocios. El proyecto fue uno de los seis seleccionados en el concurso del Barcelona Digital Global Congress, que se celebra esta semana en Barcelona.

Planetaki se ganó su puesto gracias a los votos de los internautas. Aspira a innovar en el terreno de los agregadores de feeds, dominado por Bloglines, Netvibes y Google Reader. “Usaba Bloglines desde hace cuatro años, siempre pensé que se podrían mejorar, hoy los agregadores son demasiado complejos, sólo los geeks los utilizan a fondo”, dice Javier Cañada, fundador de la compañía y experto en usabilidad. Planetaki permite crear y compartir planetas de webs, condensando en una sola página blogs, periódicos digitales, podcasts y álbumes de fotos. No se pueden organizar en carpetas ni exportar ni buscar. Es la simplicidad llevada al extremo. “Está diseñada para los que no saben ni lo que es un feed”.

Bastaron dos meses para convencer a 1.500 personas de usar la aplicación como lector de contenidos, indexar más de 4.500 webs y lograr 8.000 visitantes únicos mensuales. Bernardo Hernández, director mundial de geomarketing de Google, hizo de inversor invitado. “Le conocí en mi etapa de 11870.com. Me planté en su oficina y le dije: ‘Éste es el dinero que tengo, éste es el que necesito y mi condición es clara: yo llevo toda la gestión y tomo las decisiones”, explica Cañada. Funcionó. La bendición de Hernández le sirvió para contratar al programador inglés Sam Lown y lanzar el proyecto. Ahora descifra cuáles serán los próximos pasos, entre fuentes de ingresos y traducción de la web a varios idiomas.

La tercera promesa, Bubok, lleva un mes en marcha pero transmite una sensación de experiencia innata. Su fundador, Ángel María Herrera, ha trasladado a España la publicación de libros bajo demanda, un modelo probado en otros países a cargo de Lulu, Blurb y CreateSpace. “Venimos del mundo editorial, es nuestro diferencial. Queremos crear un gran altavoz para escritores noveles y consagrados”. Cualquiera puede publicar su libro en Bubok, en formato digital o en papel, escoger el precio y embolsarse el 80% de los beneficios. Cuentan con 3.000 miembros registrados y 700 obras, algunas de autores consagrados como el novelista Alberto Vázquez-Figueroa y el emprendedor y ex gurú de Apple Guy Kawasaki.

Recibió el espaldarazo financiero de 360.000 euros para empezar con buen pie y aupar su plantilla a 12 empleados. Su estrategia es doble: venta de libros por un lado y servicios de maquetación e impresión personalizada por otro. El objetivo es ir más allá del ámbito literario y convertir Bubok en una plataforma de venta de todo tipo de documentos, desde tesis doctorales a libros caseros de recetas de cocina. Los próximos pasos están definidos: más funcionalidades sociales, “foros, comentarios, recomendaciones”, apunta Herrera, “y el salto a Latinoamérica”.

La pasada edición de Start-up 2.0 descubrió algunos de los proyectos de Internet más brillantes de Europa. Desde las españolas Panoramio, 11870 y nVivo a la francesa Trivop o la israelí 5min, consolidada en enero con cinco millones de dólares de inversión.

Del vídeo a la red social Para Jose Antonio del Moral, cofundador de Ya.com y responsable de Alianzo, organizadora del concurso junto con La Caixa, el protagonista en 2007 fue el vídeo. Este año han sido las redes sociales. “El problema es su rentabilidad. Pasaremos hambre durante mucho tiempo hasta dar con modelos viables”.

El otro resquicio de duda está en las ideas. ¿Podrá Europa innovar sin convertirse en un mero espejo de Silicon Valley? Michael Arrington, fundador de TechCrunch, lo deja claro en su blog: “No eres nadie si no te ha surgido un clon en Alemania”. Al otro lado del Atlántico, la visión es diferente: “El fallo es de las start-ups americanas”, afirma Ana María, “no se preocupan por la internacionalización y dejan huecos en Europa”.

Acaban de nacer. Entre las tres, no suman ni medio año de vida y el fundador más longevo no sobrepasa los 33 años. Les falta experiencia, pero les sobra ambición y olfato de éxito. Son tres de los 10 finalistas seleccionados entre más de 300 start-ups de 22 países, desde Portugal a Ucrania, en el concurso ya conocido como la Eurovisión de la web 2.0. Potencias tecnológicas como Israel, países con sólidos mercados de capital riesgo como el Reino Unido o Alemania, y economías emergentes de Europa del Este pujaban por un puesto. Las españolas Bubok, Planetaki y Wolpy lo han conseguido.

[...]

Vía: Ciberpaís

Llocs de constant actualització i, especialment, els blogs (en podeu contemplar un en aquest mateix blog), han desenvolupat el popularment conegut RSS, sigles que corresponen al concepte de Really Simple Syndication, uns indicadors que ens mostren que el lloc ha estat actualitzat quan hi estem subscrits, aleshores, gràcies als agregadors, rebem els nous articles publicats. Aquest sistema també és aplicable als comentaris respecte les noves publicacions. A continuació analitzarem tres d’aquestes eines RSS per extreure’n les seves principals característiques. Els tres escollits són: Planetaki, Google Reader i Bloglines.

Planetaki el podriem definir com l’agregador pels principants, és a dir, la senzillesa al poder útil per evitar complicacions a l’usuari inexpert, però que evidentment queda curt per a l’usuari expert. Prescindint de carpetes, etiquetes, cercadors i altres virgueries, Planetaki és pur i dur, un simple llistat d’últimes actualitzacions. Possiblement tanta senzillesa, pot acabar esdevenint complicació per la manca de marge per a la classificació. Possiblement l’usuari de Planetaki acabi marxant a altres agregadors més complerts un cop superada la primera fase d’aprenentatge.

Google Reader , a diferència del cas anterior, ja ens permet la tria lliure del idioma, la possibilitat d’organitzar-te la informació en carpetes, poder fer ús d’etiquetes, així com una selecció prèvia de la informació. Un agregador molt més complert i que deixa a l’usuari un major marge de maniobre i organització personal. Fruit de l’experiència Google, se’ns mostra com un servei pensat per a l’usuari, sense excessives complicacions tècniques per tal de fer-lo de fàcil ús amb pocs coneixements tècnics necessaris però alhora complert. Un aspecte negatiu és el fet de que has de ser obligatoriament client de gmail, així que t’obliguen a entrar d’una manera o altre als tentàcles del món Google. 

Finalment, Bloglines, primerament dir que no t’obliga com l’anterior a tenir que estar sota una paraigues determinat, sinó que et permet l’accés al servei sota el teu pròpia compte, però si hem de parlar del servei pròpiament dit, direm que és d’ús senzill i fàcil, possiblement permet menys la personalització, però té una filosofia més comunitària entre usuaris, oferint blogs que desconeixies per tal que els puguis agregar. Permet grup de correus, forums, comunitats… podriem dir que és la versió comunista del capitalista Google Reader?

RSS és una eina que ens informa dels blocs que han estat actualitzats. Per rebre les novetats, ens hem de subscriure als blogs desitjats. Mitjançant agregadors rebem els articles nous. Alguns dels exemples que em vist a classe són Google Reader, Bloglines o Planetaki. Aquests, els hem analitzat i n’hem escollit el que hem trobat més interessant. Google Reader i Bloglines són més complets que Planetaki. 

Les opcions interessants de Google Reader són: que es pot seleccionar la llengua; la possibilitat de poder classificar per carpetes els blocs als quals t’has subscrit, poder-hi posar etiquetes; també que a la pàgina principal mostri el començament dels tres articles principals de cada bloc, així et pots fer una petita idea del tema de l’escrit i poder compartir quelcom que creiem que pot ser útil a amics, etc.

Bloglines, igual que Google Reader, també pots posar carpetes, compartir informació, etc. Aquí tens la possibilitat de crear un blog juntament amb l’agregador, també t’ofereix blocs per agregar que poden complementar o ampliar la teva xarxa de blocs, etc.

Planetaki, és molt diferent de Google Redaer i de Bloglines, aquí només pots agregar els blocs que vulguis, però no els pots classificar ni etiquetar. Per això és tan simple. Els blocs agregats apareixen en llista i a la pàgina principal mostra els articles de cada bloc. Planetaki es podria millorar afegint-hi la possibilitat de classificar per carpetes, d’aquesta manera no has de buscar un bloc en una llista, i la cerca es simplifica.

Ara que he donat un cop d’ull a tots tres, prefereixo Google Reader, perquè és el que té les opcions que s’adequen més a les meves necessitats de rebre les novetats dels blocs agregats. Des del meu punt de vista, Google Reader té una interfície més clara que Bloglines. Tampoc he escollit Planetaki per la seva simplicitat.

Per acabar, només dir que també vam veure una altra eina semblant a l’RSS que s’anomena DSI: Difusió Selectiva de la Informació. Per exemple els usuaris d’un centre de documentació poden rebre informació de novetats de diversos temes. Aquestes novetats les envia el/la bibliotecari/a en els correus electrònics dels usuaris que s’han subscrit en temes que li siguin d’interès. Llavors, periòdicament, rep informació de revistes; informació sobre congressos, conferències; dossiers de premsa; bases de dades; noves publicacions, etc.

Les sigles RSS signifiquen Really Simple Syndication, l’RSS és un programa que permet redifondre el contingut d’un blog sense necessitat de visitar-lo. Per aprofitar l’RSS utilitzarem un programa anomenat agregador que interpreta el llenguatge que utilitza l’RSS, normalment xml.

Ara que ja tenim els conceptes generals, ens cal triar un agregador per utilitzar, les tres opcions estudiades són: el Google reader, el Bloglines i el Planetaki.

Google reader

Destaca per la seva interfície i la facilitat amb què es pot utilitzar. Utilitza un disseny semblant al dels correus electrònics, que resulta familiar a tots els usuaris. La informació està ben presentada i es senzill trobar allò que es busca.

Per afegir recursos és molt fàcil, des de la pàgina principal pots escriure la url de la web o, si no ho tens clar, disposes de la opció discover. Des d’aquí, simplement amb el nom d’usuari, pots registrar-te a blogs de WordPress, Flickr, Blogger… A més, pots triar entre els temes predeterminats o buscar els blogs fent una cerca per paraula clau. Google reader disposa d’altres eines com estadístiques sobre els blogs, rebre avisos al mòbil, accés al correu electrònic de gmail…

Bloglines

Aquest agregador s’assembla al Google reader en la seva estructura i serveis: la interfície també és simple i fàcil d’utilitzar. Cal destacar el gran nombre de blogs predeterminats que t’ofereixen per agregar, hi ha molta informació sobre qualsevol tema.

El sistema per agregar pàgines noves és semblant al del Google reader però hi ha algunes opcions més: grups de correu, notícies, comunitats, cerca per paraula clau o una gran novetat: buscar feina. Bloglines és més complert pel que fa a les cerques i els serveis. S’ha de destacar la possibilitat de fer-te el teu propi blog.

Planetaki

Finalment, comentarem aquest recurs. Planetaki és un agregador molt simple, principalment indicat per principiants o per persones que no vulguin afegir gaires blogs ja que no permet organitzar-los en carpetes. La presentació és massa simple i embolicada: les novetats es situen en una llista contínua sense diferenciar ni de quin blog provenen. Planetaki tampoc ens permet fer cerques, simplement podem posar la url del que volem agregar.

Finalment, com a l’article Flickr vs. Fotolog, només cal dir que cadascú triï l’agregador que li vagi més bé per les seves necessitats. Personalment, descartaria Planetaki per la seva excessiva simplicitat. En el meu cas, he escollit el Google reader per la comoditat de la interfície i l’accés a gmail, el correu electrònic de google, amb el mateix compte. En tot cas, però, si no saps quins blogs agregar, la millor opció és el Bloglines que té més opcions i la possibilitat de fer el teu propi blog.