Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I, si imaginem Múrcia a l’estiu te la seva lògica, tot i que Múrcia te platges maravelloses, i zones de la seva costa, com ara les compreses entre Mazarrón i Aguilas, son una passada. Però Múrcia és molt més que les platges verges de la costa rocosa o les platges turístiques del mar Menor. Múrcia és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de reclams turístics de primer ordre. Només en citaré alguns. A Múrcia capital teniu la Catedral, (a la foto), els carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglèsies, plenes d’obres d’art, i museus com el Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. La setmana santa es viu a Múrcia capital, i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de la regió teniu Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una sobirana ciutat, plena d’art. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, a tocar del mar. L’interior depara sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i llunar dels voltants de La unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el NH Rincón de Pepe, o l’NH Amistad. O bé cèntric com l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan i mengeu productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Badalona te una platja molt bonica. A més de banyar-nos heu de saber que la majoria de festes que es fan a Badalona es fan a la platja. Sovint de nit. Son festes com ara la cremada del dimoni, els correfocs i els focs artificials. Ja veieu que les festes de Badalona son molt animades. A totes la festes hi ha molta gent que no se las vol perdre. Si us agrades viure aquestes festes, no us ho penseu dues vegades i veniu, que us esperarem. Són pel mes de maig. I després de tanta festa ara ens toca relaxar nos: Heu vist que tranquil·la la foto de la platja de nit?.Escrit per l’Antonio i el Marc

Badalona te més de 4 kms. De platja. Una platja llarga,

de sorra. La platja de Badalona te l’aigua molt neta.

També molt calenta. A l’hivern està a +14º, i a l’estiu

a +24º C. Algunes vegades està millor que altres,

segons l’hora del dia, com per exemple al matí, que

sembla una piscina. No ni ha moltes meduses i la sorra

està molt neta. Des d’inicis del mes de juny fins a finals

d’octubre ens hi podem banyar perque l’aigua encara

està molt calenta. Jo vaig a la platja del Cristall, que te

una longitud de 300 metres y una amplada de 35 metres.

Està entre el torrent Vallmajor i la Riera de Canyadó.

També hi ha un xiringuito, (un bar i restaurant de platja).

Escrit per la Sheila Cobos.

Badalona has got a beautiful beach. Most festivals that take place in Badalona are on the beach. Often at night. They are festivals such “the burning of the devil”, the “correfocs” and fireworks. You can see that the festivals are lively in Badalona. In all the festivals there are many people who do not want to lose them. If you want to live this holidays, will not think it twice and come, you are waiting for you. They are on May. And after the party we will relax ourselves: Did you see that quiet photo from the beach at night?.
Written by Marc and Antonio

Pílot, acrílico y Posca sobre papel.

Photographed by Joseeivissa

Esto es lo que pasa por no borrar las fotos patéticas el día que las descargas, al final te las miras, y acabas haciendo cosas raras….

– License

Hacía tiempo que no ponia vídeos ni novedades sobre Fura… pues que sepais que está hecha un bicho y que ayer fue a la playa por primera vez… y se lo pasó pipa.

És ja un tema d’humor negre. Fa uns dies li vaig comentar a la Dawn que m’agradaria escriure un llibre, però que no sé de què.

Dilluns passat vam decidir anar a Sitges a passar-hi el dia i fer l’última banyadeta de la temporada. La cosa pintava súper bé: un súper sol que fotia, a la platja hi havia la gent justa i l’aigua estava més calenta del que m’esperava si tens en compte que estem a l’octubre! De fet, jo no les tenia totes que ens acabéssim banyant, em pensava que només podríem prendre el sol.

Però ens vam banyar, em vaig ficar a nedar i jo, tot d’una, em miro la mà esquerra i començo a cridar “Fuck!! The ring!!!” Havia perdut l’aliança. Fica’t a buscar-la sota l’aigua. Va ser impossible. El món se’m feia a miques.

En el meu moment de màxima desesperació, la Dawn em diu:

- Now you have a title for your book: “The Loss of the Ring” -i es fica a riure

- Actually, it could be a movie- li dic jo, pensant en les pel.lis aquestes tipus “Atrápalo cómo puedas” que a Hollywood fan de tant en tant per enfotre-se’n d’alguna altra pel.li taquillera

- Yes, a gnome has lost his ring at the beach and now has to travel all the way to Hong Kong to get a new one

I tots dos vam esclafar a riure.

Ara el terme “the loss of the ring” ja s’ha convertit en un clàssic de les nostres converses.

La imatge és d’aquí

Op het strand van het Mallorcaanse dorp Platja zat een senior zichzelf van top tot teen in te smeren met zonnebrandcrème tijdens het heetste uur van de dag. De senior, een man in plaats van een vrouw, maakte daarbij geen onderscheid tussen huid en badkleding.

Het smeren kostte hem een hele fles. Behalve de fles had hij een handdoek bij zich. En in het zand naast zijn handdoek stond een wandelstok rechtop. Dat bleef zo tot de zon onderging.

Toen de zon zich achter de horizon had verschanst, begon de senior aandacht te krijgen van Pekeljan, die buikschuivend op hem afkwam. “Verveel je je?” vroeg Pekeljan belangstellend.

“Ja, een beetje wel,” sprak de senior. En hij stelde meteen een tegenvraag. “Hoe weet je dat?” klonk het. Pekeljan antwoordde dat het een slag in het donker was.

“Jij kunt die ook krijgen,” ging hij verder. “In je nek, met je eigen wandelstok. Ik zou maar oppassen. Als iemand kwaad wil, sloopt hij je met die stok. Beter neem ik hem mee, voor de veiligheid.”

Pekeljan ging met stok en al weg. De senior bleef achter. Thuiskomen zat er niet meer in voor hem. Zonder wandelstok was hij geen mens. Hij bleef de hele nacht op het strand.

De senior was daarover niet ontsteld of diep geschokt. De tijd van ontsteltenis en geschokt reageren lag ver achter hem. En Pekeljan, die stak de wandelstok, op een willekeurige plaats, stevig in de grond. Een topfit en kerngezond wezen als hij heeft geen wandelstok nodig.

18/09/2009
La Xatonada canvia de data
ENGUANY, PANELLETS DE XATÓ I TORRONS DE NYORA
·······································

17/09/2009
Educació contra el mal temps
MIRIAM ESPINÀS NO DEIXARÀ ARRIBAR A VILANOVA LES MANEGUES D’AIGUA QUE NO SIGUIN VOLERANYS
·······································

16/08/2009
BLANC, Festival del disseny gràfic de Catalunya
“ANIREM MORATS!”; filtren els
organitzadors

Sortida des de la barraca de la Comissió de Festes

La Feria!!

Primera parada on ens comenten a partir dels panells informatius la fauna i flora del parc de Bellvitge, del riu i de la d'aquí un temps, si no fem alguna cosa, desapareguda zona agrícola de Cal Trabal (Foto: J.A. Membrive)

Vam fer una explicació des del nou parking de l'Hospital sobre la zona on es pretenen fer el concessionari de cotxes, diversos edificis d'oficines de gran alçada i un altre hotel. Al fons la masia de Cal Masover Nou, patrimoni arquitectònic de la ciutat en un estat deplorable. Aquests terenys son d'una immobiliaria d'on és soci Joan Laporta.

Marxem del nou aparcament de l'hospital. A partir d'aquest punt podeu trobar més fotografies a l'entrada al bloc del dia 16 de setembre de 2009. (Foto: J.A. Membrive)

Ja estem al Prat! hem arribat sense cap accident. Aquí al costat del riu també vam fer una petita explicació.

Anem tirant per la gran esplanada que voreja el riu al Prat de Llobregat

Ja queda menys!

Moltes bicis!

Si algú vol imatges d'aquest punt que vagi i gaudeixi. Mig objectiu acomplert! hem de tornar i és tard

Quina calor!!

Sorpresa que ens fa parlar una estona del viatge,... I ja no poso més fotos, ja que vam tornar pel mateix camí.

He tardat una mica, però les fotos fan més gràcia si ha passat una mica de temps. Aquestes són d’abans i de després de las que vam mostrar el dia 16.09.2009, on incidiem més en mostrar la vergonya d’accés que tenim fins al riu Llobregat, des d’un municipi que te el seu nom,  i també en demostrar que tampoc s’han de gastar tants diners per fer un accés còmode i sobre tot sense riscos.

També podeu veure aquestes fotos d’una companya, l’Emma. No les he pogut descarregar, però son tan interessats o més que les que veieu aquí, i encara també més fotos de J.A. Membrive.

Alcanar és una preciosa vila de l’extrem sud de Catalunya, ja tocant al País Valencià. Hi ha moltíssimes raons que justifiquen un viatge, i una estada a Alcanar. En direm unes quantes. Per exemple, i per començar les seves platges. Alcanar vila no en té de platja. Perquè està situada un xic a l’interior, uns tres kms. només. La platja d’Alcanar es troba a Les Cases. Un poblet mig independent situat a primeríssima línia de mar. Un estol de cases blanques, blanquíssimes, un port, una franja de roques, ( a la foto ) i una mica de sorra, molt poca. Malgrat això les aigües són netíssimes, límpides, calentes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobretot a l’estiu, són un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada, per anar a dinar, o per passar una nit relaxada, familiar, vora el Mediterrani. Alcanar també és la història. Perquè prop de la vila s’aixeca un dels poblats ibèrics més grans i ben conservats de Catalunya: La Moleta del Remei. Podeu pujar-hi i veure com vivia aquell poble precusor nostre. La Moleta del Remei, i el centre d’interpretació situat a la casa O’Connor, dins la vila, estan molt ben museïtzats. Tot és molt entenedor. Finalment, Alcanar són les seves festes. Les del Remei, a l’octubre, són sonades. Però més encara ho són les quinquennals que es celebren els anys acabats en 4 i en 9, com el 2009. Són a finals de setembre i s’organitzen diversos actes religiosos i festius, com les famoses procesons i desfilades. El poble s’engalana i llença la casa per la finestra. Val la pena anar-hi, un dels caps de setmana que abarquen. A més teniu la festa ibera, el tercer cap de setmana de setembre. Mercat íber, paradetes, mostra d’oficis… bé el típic d’aquestes trobades que agraden tant als infants. Jornada de portes obertes a tots els jaciments i als museus. Per dormir disposeu de cases rurals, diversos càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III, a Alcanar Platja.

Alcanar es una preciosa villa en el extremo sur de Cataluña, tocando ya la Comunidad Valenciana. Hay muchísimas razones que justifican un viaje, y una estancia en Alcanar. Os citaremos unas cuantas. Por ejemplo, y para empezar, sus playas. Alcanar villa no tiene de playa. Eso es porque está situada un poco en el interior, unos tres kms. La playa de Alcanar se encuentra en Las Casas. Un pueblecito medio independiente situado en primerísima línea de mar. Un grupo de casas blancas, blanquísimas, un puerto, una franja de rocas, (en la foto) y un poco de arena, muy poca. A pesar de ello las aguas son limpísimas, límpidas, calientes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobre todo en verano, son un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños, para ir a comer, o para pasar una noche relajada, familiar, cerca del Mediterráneo. Alcanar también es la historia. Porque cerca de la villa se levanta uno de los poblados ibéricos más grandes y mejor conservados de Cataluña: La Moleta del Remei. Puede subir y ver cómo vivía ese pueblo precusor nuestro. La Moleta del Remei, y el centro de interpretación situado en la casa O’Connor, dentro de la villa, están muy bien museizados. Todo es muy comprensible. Finalmente, Alcanar son sus fiestas. Las del Remei, en octubre, son sonadas. Pero más aún lo son las quinquenales que se celebran los años terminados en 4 y en 9, como en el 2009. Son a finales de septiembre y se organizan diversos actos religiosos y festivos, como las famosas procesiones y desfiles. El pueblo se engalana y tira la casa por la ventana. Vale la pena ir, uno de los fines de semana que abarcan. Además tienen la fiesta íbera, el tercer fin de semana de septiembre. Mercado íbero, tenderetes, muestra de oficios … bien todo lo típico de estos encuentros que tanto gustan a los niños. Jornada de puertas abiertas en todos los yacimientos y museos. Para dormir dispone de casas rurales, varios campings como el Estanyet o Los Alfaques, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.

L’infant Pere d’Aragó va fundar un hospital per vianants en un punt intermig entre Cambrils i El Perelló. El trajecte era llarg i perillós. El coll de Balaguer famós pels seus bandits. Era una terra erma. Cap poble, cap ànima. L’Hospitalet va nèixer doncs, així, acollidor i obert. Avui dia l’Hospitalet de l’Infant ha crescut molt. El coll de Balaguer es passa volant. L’Ametlla de Mar va sorgir, al segle XIX, omplint el buit còsmic de la costa. L’Hospitalet ofereix a qui s’hi atura unes platges maravelloses. Una successió de petites cales, lligades l’una darrera l’altra, unides pel passeig marítim. És ben cert que hi ha grans edificis vora el mar, però a les cales queden prou amagats. També ofereix un petit nucli antic. Quatre cases, una plaça dins el que fou pati de l’hospital de l’infant Pere, i un pany de muralla, amb una torre, (a la foto), d’aquell edifici. També són notables les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Podeu anar a l’Hospitalet de l’Infant quan hi han aconteixements especials, com la fira medieval, al setembre. En tot cas sempre serà bo descansar-hi uns dies, a menjar bon peix i a banyar-vos en el Mediterrani suau i blau de les costes de Tarragona. Per dormir teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Si sou naturistes, l’Hospitalet és la vostra destinació. Una platja magnífica, El Torn, amb un illot endinsant-se al mar. I un càmping totalment naturista, i de primera categoria, El Temple del Sol.

Pedro de Aragón fundó un hospital para viajeros en un punto intermedio entre Cambrils y El Perelló. El trayecto era largo y peligroso. El coll de Balaguer era famoso por sus bandidos. Una tierra yerma. Ningún pueblo, ni un alma. L’Hospitalet nació pues, así, acogedor y abierto. Hoy en día L’Hospitalet de l’Infant ha crecido mucho. El coll de Balaguer se pasa volando. L’Ametlla de Mar surgió en el siglo XIX, llenando el vacío cósmico de la costa. L’Hospitalet ofrece a quien se detiene en el pueblo unas playas maravillosas. Una sucesión de pequeñas calas, ligadas una tras otra, y unidas por el paseo marítimo. Es cierto que hay grandes edificios junto al mar, pero en las calas quedan bastante escondidos. También ofrece un pequeño núcleo antiguo. Cuatro casas, una plaza dentro de lo que fue el patio del hospital y un lienzo de muralla, con una torre, (en la foto), de aquel edificio. También son notables los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Puede aprovechar e ir a L’Hospitalet de l’Infant cuando haya acontecimientos especiales, como la feria medieval, en septiembre. En todo caso siempre será bueno descansar unos días, comer buen pescado y bañarse en el Mediterráneo suave y azul de las costas de Tarragona. Para dormir tiene muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer existen restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a los hoteles, como el Llorca, en la playa de la Almadraba, o el distinguido El Safareig del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Si sois naturistas, L’Hospitalet es vuestro destino. Una playa magnífica, El Torn, con un islote adentrándose en el mar. Y un camping totalmente naturista, y de primera categoría, El templo del sol.

Ignomínia, sacrilegi, profanació…

del fotolog Groc Bastoner 2

Empalmar per festa major té aquestes coses…

del fotolog touch…

Visitants bestials

de Croniques Vilanovines

Amb motiu d’una denuncia presentada per un ciutadà, el nostre Ajuntament va fer arranjar poc abans de l´estiu, l’aparcament de cotxes que està situat junt a la Torre de Ribes Roges, segons informen fons del mateix Ajuntament.

Pepitu. Vilanova i la Geltrú

Pel que se sap, el ciutadà del que no s´ha facilitat el nom va presentar una denúncia al jutjat de primera instància, reclamant una indemnització de 675 euros i adjuntant la factura d’una famosa clínica odontològica de Vilanova, on s’especifica que se l´hi havien reconstruit tots els “empastes” que ell ja portava anteriorment i que els havia perdut intentant aparcar el cotxe en el esmentat aparcament degut als clots que hi havia.

vilanova.cat

L´Ajuntament però, va posar de seguida mans a l´obra, i va ordenar la ràpida intervenció de la brigada d’obres per què solucionés el problema.
A més a més l´advocat de l´Ajuntament argumenta que si el conductor denunciant hagués tancat la boca i apretat una mica les dents al aparcar, això no li hagués passat.

Com l’any passat tornem a una excursió a les llacunes de Cal Tet i Ca l’Arana, serà aquest diumenge 13 de setembre, i començarà a les 9 h a la plaça del mercat. Des de l’any passat tot ha canviat així que hem previst les parades que veieu a la imatge on farem una petita explicació, de totes maneres podeu preguntar el que vulgueu sobre el barri i intentarem respondre fins a on arribem.

Cal portar calçat esportiu, molta aigua, crema solar, gorra i prismàtics. Si després voleu anar a la platja que queda a poca distància doncs el banyador i la tovallola. Són prop de 8 Km d’anada i el terreny és una mica irregular a algunes zones. La tornada es pot fer també caminant o be agafant el autobus PR3 (cada 30 minuts) i el tren.

L’objectiu d’aquesta tercera caminada és reivindicar un accés digne al riu  i sense perill, tant pels vianants com pels ciclistes i també donar a conèixer els espais naturals i de lleure que tenim a prop de casa i que ara únicament són accessibles amb vehicles motoritzats.

Si voleu anar podeu passar per la barraca de l’AV de Bellvitge i així anem tantejant quants esmorzars necessitem!

L’Escala és un bonic poblet blanc, molt mediterrani, de la Costa Brava gironina. El fet d’estar una mica allunyat de les grans vies de comunicació d’aquesta zona, i el fet de no tenir, a tocar del nucli habitat platges conegudes, l’ha fet menys famós que veins seus, com ara Cadaqués o Palafrugell. L’Escala poble está assentat damunt d’un petit penyal obert a tots els vents i temporals. El mar rossega la roca i en prou feines deixa espai a un petit port on les barques s’apilonen damunt el petit espai sorrenc. La vila s’aboca al Mediterrà com des d’un balcó sense barana. Més a munt, al nord, la costa ofereix la suavitat de les dunes i les platjoles d’Empúries, a tocar de les restes gregues. Més avall, al sur, s’obre una àmplíssima badia, on ara hi ha el nou port esportiu, i l’eixample de l’Escala. La tanca el Montgó, penyal imponent, que guarda la famosa cala. Però l’Escala antiga no disposa dels atractius d’Empúries, ni de l’espai del Montgó. Per això, recorrent els carrers de l’Escala veureu la vida dura dels antics mariners. I si el que us agrada és el mar, la sal i els mariners amb els seus vaixells, llavors heu de fer cap a L’Escala per la festa de la Sal, el cap de setmana més proper a la diada de Catalunya. (Aquest any 2009, el 12 de setembre). Veureu vaixells de vela llatina, barques, paquebots i goletes. Veureu gent guarnida amb la roba del segle XIX esperant els vaixells que portàven al poble la preuada sal. Indispenable per fer la mundialment coneguda salaó de les anxoves de l’Escala. Podreu visitar-ne el museu. Hi haurà oficis antics relacionats amb la mar. En fi, la canalla xalarà i aprendrà al mateix temps. Potser també podreu fer un bany a les aigües blaves i netes d’aquest mar de l’Empordà, únic, si encara el temps acompanya. A l’Escala podeu dianr o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus.

No sabeu on anar aquest pont de l’11 de setembre?. Què tal l’Empordà?. Si encara fa calor podeu anar a la platja. La Costa Brava és preciosa, i un pèl decadent ara que ja comença el fred. També teniu a prop la Costa Vermeilla, amb Cotlliure. O el Cap de Creus, amb Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. I si voleu fer una activitat cultural, amena i divertida, educativa fins i tot pels vostres infants, podeu anar a Castelló d’Empúries, a la fira dels Trobadors. Castelló d’Empúries, amb la seva imponent catedral gòtica, els seus palaus i cases medievals, els seus carrers i places, ja mereix una visita. És una vila monumental, històrica i acollidora. A l’edat mitjana tingué gran importància. D’aquí les maravelloses restes que en conserva. També podreu visitar el museu instal·lat a l’antic molí de farina. Molt interessant. Però si hi aneu el segon cap de setmana de setembre gaudireu de la fira “Terra de Trobadors”. Mercat medieval en un escenari únic. Cançons, teatre, espectacles de tota mena, bruixes i bruixots, paradetes i animació per tota la canalla. No us ho perdeu. Cerqueu lloc als hotels de Castelló, que en te, i de molt bonics. Si no trobeu res, podeu cercar a la veïna Roses. Al Mediterraneo Park, o al Coral Platja. Ideal el primer pel terreny de joc pels infants, i el segon per la seva situació, davant del mar. O a qualsevol altre de Roses. Segur que trobareu alguna cosa.

¿No sabéis dónde ir este puente del 11 de septiembre?. ¿Qué tal el Empordà?. Si hace calor pueden ir a la playa. La Costa Brava es preciosa, y un poco decadente, ahora que ya empieza el frío. También tiene cerca la Costa Vermeille, con Collioure. O el Cap de Creus, con Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. Y si queréis hacer una actividad cultural, amena y divertida, educativa incluso, para vuestros niños, podeis ir hasta Castelló d’Empúries, a la feria de los Trovadores. Castelló d’Empúries, con su imponente catedral gótica, sus palacios y casas medievales, sus calles y plazas, ya merece una visita. Es una villa monumental, histórica y acogedora. En la Edad Media tuvo gran importancia. De ahí las maravillosos restos que conserva. También pueden visitar el museo instalado en el antiguo molino de harinas. Muy interesante. Pero si vais el segundo fin de semana de septiembre podreis disfrutar de la feria “Tierra de Trovadores”. Un mercado medieval en un escenario único. Canciones, teatro, espectáculos de todo tipo, brujas y brujos, tenderetes y animación para todos los niños. No os lo perdáis. Buscad donde dormir en los hoteles de Castelló, que tiene, y muy bonitos. Si no encuentran nada, pueden buscar en la vecina Roses. En el Mediterraneo Park, o en el Coral Playa. Ideal el primero por el amplio terreno de juego para los niños, y el segundo por su situación, frente al mar. O a cualquier otro de Roses. Seguro que encontraran alguna cosa.

Estudi de la UPC sobre com seria la costa vilanovina amb la presència de taurons blancs…

L’Ajuntament de VNG, l’equip de salvament, la Policia Local i Protecció Civil, tots ells amb el suport del cap de policia d’Amity Island, han consensuat la decisió d’aixecar la prohibició de bany a les platges vilanovines.

El cap de policia d’Amity Island, Martí Brody, va ser rebut ahir a l’ajuntament de la ciutat. Aquest va venir en caràcter d’urgència des de la costa oest d’EEUU per donar suport, a l’equip de salvament i la Policia local, davant l’amenaça d’un tauró a les platges de la ciutat.

Sr. Martí Brody, cap de policia d'Amity island

Els fets es remunten al dimecres 26 d’agost de 2009 quan, dos banyistes i un membre de l’equip de salvament, detecten la presència d’un animal marí. Aquests van descartar que fos la Balena Elena, ja que en aquells moments estava estiuejant fora de la comarca; i va ser aleshores quan van comunicar-ho a les autoritats pertinents.
Aquestes, davant el temor que Vilanova es convertís en Matawan 2 (*), van decidir prohibir preventivament el bany a la costa del Garraf, i demanar el suport experimentat del cap de policia Martí Brody.

Protecció Civil i l’Equip de Salvament van tenir, durant tot el matí, al Sr. Brody assegut al costat de la Pasifae, amb una sombrilla i un cubell de mojitos.
Es creu que el presumpte tauró, en veure’l, va fugir amb “la cua entre les aletes” de les platges vilanovines i no hi tornarà mai més; com el Moro Manani.

D’aquesta manera, després de que l’equip de salvament no tornès a apreciar cap “presència marina”, van aixecar la prohibició de bany, deixant onejar de nou la bandera verda (**). A més, durant tot el dia, efectius de salvament seguiran navegant per la costa vilanovina, amb una fotografia de Martí Brody a mida real, com a mesura de control.

(*) L’11 i 12 de juliol de 1916, al poblat rural de Matawan, Nou Jersei, EE. UU., van ocórrer alguns dels atacs de tauró més estranys dels que es tingui notícia. 4 persones van ser atacades, i 2 d’elles van morir, a causa d’un o diversos taurons que es van endinsar pel riu Matawan fins a arribar al poblat del mateix nom, situat a 25 km de la desembocadura del riu, en la Badia Raritan. Més informació

(**) Si desconeixeu el significat de l’oneig de la bandera verda, podeu consultar nou plànol de les platges de la ciutat que l’ajuntament va editar a inicis d’aquest estiu. (aquí)

Aiguafreda és la cala més petita, amagada i desconeguda de la plèiade de platges maravelloses de Begur. Aquesta germana pobre i petita no te gaire sorra, ni gaire anomenada. Però en canvi ofereix aigua clara, neta i bona sombra. Els boscos són a tocar de l’aigua. Segons, i com, hi ha poca gent. Potser perquè la gent no la coneix prou, perquè costa d’arribar-hi i de trobar-la, o bé perquè o prefereix cales més grans, i més turístiques. Ben pensat, el fet que hi hagi una part de la caleta encimentada per amarrar-hi les barques, com si fos un port, no l’afavoreix gaire. Però a nosaltres aquesta platjola ombrívola, fresca i misteriosa ens agrada. Podeu anar fàcilment a Aiguafreda, des del poble de Begur, seguint els indicadors. La carretera és la GIV-6534 que mena al Cap Sa Sal, un promontori imponent on s’aixeca un monstruós hotel, molt famós fa uns anys, una mole ara. Cal deixar a mà dreta la carretera que baixa a cap a la cala Sa Tuna i pendre la que va a Aiguafreda. Al final hi ha un petit aparcament, molt petit. Però també hi ha força aparcament a la pròpia carretera que hi baixa, que s’assembla més a una pista d’urbanització. Potser perquè hi arriba baixant en mig d’un bosc espés de pins, amb cap edificació a la vista. Un cop aparcats encara us cal caminar uns pocs metres per arribar a la cala. Us recomanem que perdeu uns dies a la zona, i que visiteu les precioses germanes grans d’Aiguafreda: Sa Riera, platja encantadora, o bé Sa Tuna, una delícia, o Aiguablava, amb un mar turquesa, o Fornells i les seves caletes. Una zona privilegiada de la natura. Per dormir teniu a Begur, l’hotel Rosa, que és també un molt bon restaurant, l’antiga fonda Caner. Però nosaltres, per aquesta zona, preferim anar de càmping. Per exemple al Mas Patoxas. Una troballa de les bones. Un càmping gran, bonic, encantador i magnífic. Fantàstic per famílies.

Aiguafreda es la cala más pequeña, escondida y desconocida de la pléyade de playas maravillosas de Begur. Esta hermana pobre y pequeña no tiene mucha arena, ni mucho atractivo. Pero en cambio ofrece agua clara, limpia y buena sombra. Los bosques estan muy cerca del agua. Normalmente hay poca gente. Quizás porque no la conocen lo suficientemente, o porque cuesta llegar y encontrarla, o bien porque prefieren calas más grandes y más turísticas. Bien pensado, el hecho de que haya una parte de la caleta con un muelle de cemento para amarrar las barcas no la favorece demasiado. Pero a nosotros esta cala sombría, fresca y misteriosa nos gusta. Puede llegar fácilmente a Aiguafreda, desde el pueblo de Begur, siguiendo los indicadores. La carretera es la GIV-6534 que conduce al Cap Sa Sal, un imponente promontorio donde se levanta un monstruoso hotel, muy famoso hace unos años, una mole ahora. Hay que dejar a mano derecha la carretera que baja hacia la cala Sa Tuna y tomar la que va a Aiguafreda. Al final hay un pequeño aparcamiento, muy pequeño. Pero también hay bastante aparcamiento en la propia carretera que baja, que se asemeja más a una pista de urbanización. Quizás porque llega atravesando un bosque espeso de pinos, con ninguna edificación a la vista. Una vez aparcados aún necesitais caminar unos pocos metros más para llegar a la cala. Os recomendamos que perdáis unos días por la zona, y que visiteis las preciosas hermanas mayores de Aiguafreda: Sa Riera, una playa encantadora, o bien Sa Tuna, una pequeña delicia, o Aiguablava, con un mar turquesa, o Fornells y sus calitas. Una zona privilegiada de la naturaleza. Para dormir tienen en Begur, el hotel Rosa, que es también un muy buen restaurante. Pero nosotros, por esta zona, preferimos ir de camping. Por ejemplo al Mas Patotxas. Un hallazgo. Un camping grande, bonito, encantador y magnífico. Fantástico para familias.