Blanc és el tercer llibre de la col·lecció «Poesia de colors», de Lola Casas, publicada per Abadia de Montserrat. Aquests llibres inclouen poemes de metre en general lliure, adreçats a uns lectors una mica més crescuts que els dels publicats per l’autora a «Els flautats» o «Ala Delta»: són més lleugers, sovint basats en una petita anècdota o imatge que mou a reflexionar, a somriure o a sentir què li passa a una certa veu poètica (humana o no); són poemes menys situats, menys embolcallats per explicacions clares del context de la veu (el que no vol dir que s’hagin de «desxifrar», sinó senzillament que fan un passet més de complexitat i el·lisió).

Cada llibre és il·lustrat per un autor que treballa amb plena llibertat; la sèrie té coherència en la veu poètica, però no en la veu gràfica. És un encert, al meu parer, car un passa d’un llibre a l’altre pensant: Què n’hauria fet, d’aquest poema, en Comotto? I d’aquest en Carosia?

A Blanc li posa imatges en Pere Borrell, amb un exercici de línies gruixudes i amb caràcter, i cert gust per la creació de marcs on la contemplació més atenta va descobrint diversos elements lligats amb el poema. Però aquest «excés» s’acompanya d’altres poemes dibuixats d’un sol traç. El de la imatge superior és relativament excepcional, potser, pel poc pes (quantitatiu) de la il·lustració a la plana.

• Vegeu, d’aquest mateix llibre, el poema «Hora de berenar» a El racó de la biblioteca del CEIP Mare de Déu del Remei, d’Alcover.

.

Bona nit.
El món s’ha vestit d’hivern.
Els arbres
tanquen els ulls d’escorça.
La nit,
freda i fosca,
com una bruixa
de somnis glaçats,
petrifica
el verd
d’una fulla adormida.

.

Buenas noches.
El mundo se ha vestido de invierno.
Los árboles
cierran los ojos de corteza.
La noche,
fría y oscura,
como una bruja
de sueños helados,
petrifica
el verde
de una hoja dormida.

• Tomado de Verd, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col. Poesia de Colors), Barcelona, 2008, con ilustraciones de Agustín Comotto. El libro alterna poemas rimados con otros no rimados, pero de gran musicalidad y sentido del ritmo. Lola Casas es, probablemente, la gran renovadora actual de la poesía para niños en catalán, con libros de organización más o menos temática y mucha libertad formal, sin excluir posibilidades, clásicas ni modernas. (Nota: La traducción del poema es mía; el libro no está traducido, que yo sepa.)