.

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!

.

.

Tret de Joana Raspall, Font de versos, il·lustrat per Josep Antoni Tàssies, Baula (Ala Delta verda, 5), 2003. La il·lustració de Tàssies correspon al poema i es treu de la p. 73.

-

-

Quan vingui Nadal
omplirem la taula
de neu de paper,
de bufandes blaves,
roges i verd fosc,
de flors al barret
i de botons negres
que et faran l’ullet,
nassos pastanaga
i mils de colors,
i d’una abraçada
i un desig d’amor,
que ens durà a aixecar-nos
i repartir pau
tothom i tothora.
A tots, Bon Nadal!

-

La imatge procedeix d’aquest taller de manualitats d’Arts Enrichment.

Nadal és època de molta activitat a les aules i també als blocs d’infantil. Trobareu molts poemes de Nadal a Bibliopoemes, de la Biblioteca de Cocentaina; la Isabel Barriel té tot un bloc dedicat a la poesia nadalenca, amb poemes de mètrica lliure i caràcter laic i sovint crític; d’altra banda, la Dolors Todolí ens ha avisat de la publicació d’aquest conte, «Buscant un arbre de Nadal», on tot un Pare Noel és tan enfeinat, que ni se’n recorda de l’arbre. Ara com ho resoldrà? El tallarà del bosc? També podeu visitar l’ample dossier nadalenc d’edu365.cat.

Parlant de contes: el Taller del CP Castell de Santa Àgueda ha completat el seu segon relat col·lectiu (a falta de títol), on podreu comprovar que les gallines són més eixerides del que la fama diu: els pollets no s’estan ni del mòbil, a l’hora de resoldre un problema! També us vull fer esment d’un altre bloc que recull contes escrits pels alumnes, ara en castellà i gallec: Ti tamén contas, del CEIP Mestres Goldar. D’aquí a uns dies, a propòsit d’un poema de Carner, us parlaré d’un tercer espai de relats infantils.

Afegeixo un poema d’en Martí i Pol, enviat per una amiga del bloc:

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

(Miquel Martí i Pol, Per molts anys!, ed. Barcanova)

--

-

Riuen les carbasses

de la nostra angúnia…

I de sentir por

no has de riure tu?

-

-

• Sobre el tema de les carbasses i el Halloween, vegeu també «La Carbassada de Ripoll», de Manel Carrera, a Festes.org, que és un espai molt viu de fa anys i ben interessant. La imatge és presa de Spielhandlung.de.
• Per si les voleu fer vosaltres, o que les facin els nens, una carbassa petita és fàcil de buidar. També es pot fer, simplement, de plastilina.
• Al lloc web de Thomas Brezina podeu veure instruccions per a fer una carbassa de por (no tan somrient com aquestes). En Brezina és un autor favorit de molts nens; per exemple, de l’Albert, del CEIP Sant Jordi de Lleida.

Mirallets,
ullets d’estel,
bocins de claror trencada,
si us pogués arreplegar
us baixaria.

Faríeu de fanalets
a la fosca cantonada,
i el carrer negre i desert
com un firal lluiria!

• Fotografia presa de Fotogemeinschaft (reduïda i sense passepartout). A Viu la poesia, d’on he tret el text, podeu veure i sentir vídeos de la Joana Raspall tot llegint aquest poema i molts d’altres; si us interessa la poesia, no deixeu de passejar pel seu lloc web.
• Dins aquest mateix bloc, podeu veure també Bombolles.

El Montcau, pelat…

El vent se’ns voldria endur

a fer el vol d’en Nils.

• Imatge presa de www.sr.de/gotland. Els qui no coneguéssiu el Montcau, que és un dels cims del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, vegeu per exemple dexcursio.net. I si podeu, atanseu-vos-hi. És una caminada fàcil des del Coll d’Estenalles i més dura, però fantàstica, desde Sant Llorenç Savall.

La Joana Raspall serà un dels clàssics d’aquest bloc. Avui us deixem el poema «Bombolles» i us presentem un recurs farcit de poemes, i entre ells, molts de la Joana; es tracta de Viu la poesia. Hi trobareu poemes per a tots els gustos i diverses opcions de recerca, a més de materials multimèdia. Vegeu també «Joana Raspall, poemes propers», al bloc de La bibliotecària blogantera.

BOMBOLLES

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!

• Versos amics, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998. Imatge original de Cédric Porchez a Allposters.

]]> http://darabuccatala.wordpress.com/2007/09/27/dos-poemes-de-miquel-desclot/ Thu, 27 Sep 2007 17:49:44 +0000 darabuc http://darabuccatala.wordpress.com/2007/09/27/dos-poemes-de-miquel-desclot/

LLOP DE RONDALLA

S’alimenta de iaies o de nenes
amb caputxeta i trenes;
de cabretes o de porquets
-caçats de poc o freds…
I és que els autors de contes i rondalles
li fan passar més gana que a unes estovalles.
Però si li donessin pinso per dinar
el llop fóra més bo que el pa.

UN ÀNEC I UNA OCA

Un ànec i una oca
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni l’ànec és soca
que sembli una lloca
ni l’oca és tan oca
que arribi a tanoca.

• Bestiolari de la Clara, Baula (Edelvives), 1992, 2004. La imatge de la Caputxeta i el llop és presa del lloc austríac de teatre de titelles Märchenbühne der Apfelbaum (busqueu Rotkäppchen).

LA CANGUR

La senyora Glamur em sol fer de cangur.
I quan tornen els pares,
els entrega un bossot
i els explica: «Aquí està; s’ha pres tot el sopar».
I se’n va, d’un gran bot!

RAT-EN-PENA

De matí, el rat-penat
es queixa de costum:
«Enceneu-me la fosca,
que em fa nosa la llum!»

• Traducció pròpia . La imatge és presa del fòrum Index.hr. Vegeu també vint poemes, en anglès, en aquest lloc web.