Novembre

Segons el Calendari de la Ceba aquest mes de novembre serà humit.

Segons el calendari de la ceba, el mes d’octubre serà sec.

mes d'octubre

El juliol és un mes semihumit a Manlleu, segons el nostre calendari de la ceba

Ja hem encetat el mes de juny! Aquest mes comença l’estiu i segons el calendari de la ceba tindrem un temps variable, amb pluja i sol.

Lluna plena: 7 de juny;  lluna nova: 22 de juny.

Dies assenyalats:

5 de juny: Dia Mundial del MEDI AMBIENT.

24 de juny: Sant Joan.

El show de Juanelo

IBM també fa prediccions, només cal esperar que no siguin com les que feia el seu president, Thomas J. Watson allà pel 1.943, quan deia que al món només hauria mercat per 5 ordinadors i que 4 serien IBM.

El maig serà un mes sec, segons el nostre calendari de la ceba.

Lluna plena: 9 de maig         Lluna nova: 24 de maig.

Dies assenyalats:

1 de maig : dia internacional dels treballadors

3 de maig: dia de la mare

16 i 17 de maig: ARTESANÀLIA, Fira d’oficis artesans al Passeig del Ter de Manlleu

22 de maig: dia internacional de la diversitat biològica

24 de maig: dia europeu dels Parcs Naturals

Sempre he pensat que molta gent s’aventura a fer previsions de tota mena sense que després ningú no pugui avaluar si allò previst i en molts cops assegurat i tot s’ha acomplert o no.
Doncs bé, resulta que casualment he vist un web en el que, de forma ben simple i clara, es mostren les promeses/prediccions que hom fa i s’estableix si ha sigut una previsió encertada, errònia o bé encara falta temps per a saber-ne el resultat. De moment, és centrat gairebé exclusivament en sentències que han fet personatges públics dels USA -alguns segurament desconeguts per nosaltres-, però també hi ha una afirmació categòrica d’un tal José Luís Rodríguez Zapatero (si no sap qui és, es pot trobar informació en aquesta adreça), que serà verificable d’aquí pocs mesos.
Doncs bé, aquesta és l’adreça http://wrongtomorrow.com/ i a veure si serveix per tal que hom s’ho pensi un altre cop abans de fer previsions massa a la lleugera (he mencionat previsions a la lleugera per no dir-ne mentides, directament, que sona massa fort, tot i que en molts casos, sigui la paraula adient).

Diu la saviesa popular que “a l’abril cada gota en val mil” i “a l’abril tota l’aigua cap dins un barril”.  I és que, al contrari del que ens pot semblar a molts de nosaltres, el més d’abril no sol ser un més massa prolífic en quan a quantitat de precipitació: solen caure pocs litres, i no obstant són molt beneficiosos per la terra -Cada gota en val mil-.
Centrem-nos però en el nostre calendari de la ceba. Tot i reconeixent la manca de rigor científic del sistema,  la veritat és que fins el moment l’està clavant, tal com diríem col·loquialment: gener i febrer semi-humits (mitja lleugerament per dessota de l’habitual) i el març que ens feia patir, ha conclòs amb els darrers dies amb pluja i donant uns registres mensuals clarament superiors a la mitja, o sia humit !.

Escrit per: Josep Sanglas, Meteo Manlleu. (02/04/2009).

Si us mireu el nostre calendari de la ceba veureu que aquest mes d’abril serà sec.

Lluna plena :  9 d’abril ,   lluna nova:  25 d’abril.

Dies assenyalats:  

  – 7  d’abril:  Dia Mundial de la Salut.

  - Del 10 al 13 d’abril:  Setmana Santa.

  – 23  d’abril:  Sant Jordi, patró de Catalunya. No us oblideu de regalar la rosa o el llibre!

Entrevista a en Pere Saborit

En Pere Saborit ha viscut sempre a Manlleu. La seva vida ha estat molt vinculada a la pagesia. De la seva familia va rebre els coneixements i tradicions sobre la vida i la feina al camp. Ell és qui ens ha ensenyat com es fa el calendari de la ceba.

Pere, ha viscut sempre a Manlleu? els seus pares i avis també eren de Manlleu?

Sempre he viscut a Manlleu. Vaig néixer al mas la Coromina, que actualment ja no existeix. Els pares hi feien de masovers, i el meu pare havia vingut de Muntanyola.

S’ha dedicat sempre a fer feines de pagès? Quines feines feia?

Fins que em vaig casar vaig viure i treballar al mas. Llaurava i femava les terres, cuidava el bestiar… Un cop casat, vaig fer altres feines, fins que em van llogar al Cordó, on hi vaig treballar 22 anys. A més, fins no fa gaire, aquí a casa sempre hem tingut vaques, porcs i conills i també havia menat alguns camps, on hi feia patates.

Qui li va ensenyar a fer el calendari?

M’ho va ensenyar el meu pare. Vaig ser el petit dels germans i només m’ho va ensenyar a mi. Ell ja ho havia vist fer sempre a casa seva.

L’ha fet sempre el calendari?

Sempre, des de petit, que el feia amb el pare.

Com han de ser les cebes i la sal per fer el calendari?

De les cebes que es feien abans no se’n troben ara d’iguals. La que es feia servir es deia ceba agra i era grossa i molt rodona, i es guardava molt més temps. El més semblant que hi ha ara és la ceba de Figueres. La sal que es feia servir era una sal granadeta, amb la que també es salaven els pernils i la cansalada.

Manlleu, 6 de març de 2009.

Encetem un mes de març plujós, segons el calendari de la ceba.

Quan arriba el març, ja podem sentir més proper el final de l’hivern i l’arribada de l’anhelada PRIMAVERA…

Arribaran les orenetes, començaran a florir els fruiters…

I recordeu que el 19 de Març és Sant Josep, el dia del pare!

Tindrem lluna plena l’ 11 de març i lluna nova el 26 de març.

Segons la predicció del calendari de la ceba, aquest mes de febrer serà variable.

Tindrem dies plujosos i dies secs.

El mes de gener serà un mes semi-humit.

Sigui el que sigui, és gran.

Dit això, crec que hi ha una bona mesura de pànic en els fets d’aquests darrers dies. A cada caiguda de la borsa sentim que els inversors han perdut la confiança… però bé, per perdre una cosa unes quantes vegades no l’has de recuperar primer? I quin coi de notícies hi ha hagut avui que justifiqui una altra caiguda de 600 punts? Sembla que el mercat està tan deslligat dels “fonamentals” ara com quan creixia a un deu per cent.

Em fa gràcia que patíem que els físics i el nou accelerador de partícules a Suïssa obririen un forat negre. Resulta que d’això ja se n’ocupen els inversors de Wall Street.

El pla de rescat ha estat aprovat. Jo no en diria solució, més aviat l’única opció. I una aliteració més.

Amb el rescat damunt de la taula, què és el millor i el pitjor que pot passar?

El pitjor escenari

El rescat no serveix per a recuperar la confiança en el sector financer. Els bancs desconfien més i més un de l’altre, empreses i particulars no poden aconseguir crèdit. Pitjor encara, la gent es comença a plantejar posar els estalvis sota el matalàs o l’estranger, i els bancs encara pateixen més al veure els seus dipòsits desaparèixer. I a l’estranger no hi ha res segur, tampoc. Els bancs grossos cauen, i fins i tot els que no han invertit mai en cap producte derivat ni complicat comencen a patir. Els actius tòxics que ha comprat el tresor americà no valen res, el govern pateix una crisi fiscal: la inflació es dispara i els tipus d’interès han de romandre alts. El món entra en una recessió global.

I el pitjor de tot, paios com aquest tindran la raó.

El millor escenari

El rescat assegura el valor dels actius tòxics: ningú veu cap raó per la que les empreses financeres han de continuar tancant. La confiança retorna i la borsa es revalora. Entrem en un cercle positiu, i el diner torna a circular entre bancs i empreses. Fins i tot els actius tòxics es recuperen: el rescat no costa ni un dòlar als contribuents americans. Alguns bancs han fet fallida i ja no hi ha tal com cosa com un banc d’inversió: però tot plegat condueix a un sector financer més consolidat i robust, que és capaç de proveir crèdit a bon preu. Això permet una recuperació ràpida i en deu mesos estem parlant d’expansió.

I el millor de tot, la Scarlett s’adona del seu error aviat i corre als meus braços.

A la Cerdanya i el Gironès és on hi ha una baixada més forta, seguides de les zones costaneres 

La contractació d’habitatges a les comarques de Girona ha fet un tomb aquest any i ha entrat en una dinàmica de desacceleració. Les darreres dades del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics posen de manifest que des de l’1 de gener i fins al 30 de setembre, els habitatges contractats (indicatius de l’activitat que hi haurà en els pròxims anys) han registrat una baixada del 30%. El sector manté que aquesta disminució és deguda en part a l’entrada en vigor del nou codi tècnic d’edificació, el 29 de març passat, que va ocasionar que moltes contractacions d’habitatges es fessin abans. Tot i això, es reconeix que una altra part de la caiguda està motivada per una situació d’alentiment, que no es produïa des de començament dels anys noranta.

Les comarques amb més percentatge de caiguda en la contractació d’habitatges de gener a setembre, en relació amb el mateix període de l’any passat, són la Cerdanya (del 67%) i el Gironès (un 45%), seguides de la Selva (33%), l’Alt Empordà (26%) i el Baix Empordà (22%), on aquestes baixades afecten sobretot la construcció de segones residències. A la comarca de la Garrotxa la baixada de contractació és força més petita (del 7%), al Pla de l’Estany hi ha una estabilització, i el Ripollès és l’única comarca que es desmarca, amb un creixement del 3%. En conjunt a les comarques gironines s’han contractat durant els primers nou mesos de l’any 10.260 habitatges, un 30% menys que durant el mateix període de l’any passat, que va registrar una contractació de 14.595 habitatges.
El president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, Ernest Oliveras, argumenta que aquesta forta caiguda té una «lògica», ja que s’emmarca dins el context de l’entrada en vigor del nou codi tècnic de l’edificació, que suposa un pas endavant en la qualitat de les edificacions però comporta un encariment. «Moltes contractacions es van fer abans de la seva entrada en vigor i aquest va ser un dels motius del gran increment en contractacions que es va produir», manté Oliveras. Tot i això, reconeix que una part de la caiguda en contractacions està motivada per «una crisi de confiança». «Va començar en la crisi del mercat hipotecari dels EUA i ha continuat. Es tracta d’un paraula màgica que no es pot mesurar i que no es pot saber què passarà en un futur», hi afegeix. Oliveras destaca que el nombre d’habitatges acabats encara creix i que també augmenta la contractació de mà d’obra a la construcció.