La publicación de un editorial conjunto por parte de doce diarios catalanes ha generado gran revuelo y algunas respuestas de otros medios y de los partidos políticos. ¿Cuál es tu opinión?

Documentación: El editorial 

La publicación de un editorial conjunto por parte de doce diarios catalanes ha generado gran revuelo y algunas respuestas de otros medios y de los partidos políticos. ¿Cuál es tu opinión?

Documentación: El editorial “La dignidad de Cataluña” y las respuestas de El Mundo, ABC, el Partido Popular, UPyD yZapatero.

Resulta que segons la “Fiscalía Anticorrupción” ha detectat en els últims 10 anys, tan sols en 28 casos a Espanya s’han “mangat”  4.158 milions d’euros. Queda clar que  la corrupció és una estranya excepció a Espanya, tan sols cal fixar-nos  en les actuacions immobiliàries de qualsevol ajuntament…

Especialment des de l’any 1992, tots hem pogut veure com es manipulava el preu del sòl, com s’inflaven infinitat de pressupostos públics i com les expropiacions i requalificacions de terrenys s’han democratitzat arreu.

Que quedi clar que anem tard, massa tard. Que ara surti la punteta del iceberg de la corrupció servirà de poc. El mal ja està fet:

Múrcia , gaudeix de mes de 20 resorts amb camps de golf de gespa. Ara s’han quedat sense clientela i sense aigua.

El 80% de la costa de la Comunitat Valenciana ja està construïda, i això no te marxa enrere.

L’oasi català se’n ha anat a fer punyetes, de fet no existeix ni a existit mai. Semblava un oasi, perquè en lloc de fer-se la guitza polítics de diferents colors col·laboraven per augmentar els seus beneficis il·lícits.

Si la classe política espanyola (Catalunya inclosa, es clar) fos una botiga, no hi ha dubte, sería “La Casa de  las Mantas”, un país on si un dia a algú se li acudeix tibar de totes les mantes a l’hora, es queden tots retrats i amb el cul a l’aire.

D’on ve el problema? doncs com ha dir avui en Sala-Martín a “El Món a RAC1″: “Fer una re-qualificació no és delicte, fer un negoci immobiliari no és un delicte, cobrar comissions tampoc és delicte, especular no és delicte…“. D’això estem parlant!, fa molt de temps que cal canviar les lleis, s’han estat fent negocis bruts amb un dret fonamental i això ens ha portat on som ara.

Des de el meu particular punt de vista, els responsables “subsidiaris” son els que han permès, justificat i animat que les coses vagin així. S’ha donat via lliure a tot tipus d’actuacions immorals en nom del creixement, queda clar cap on ens ha portat aquest creixement.

Jordi Beltran entrevista a Els Amics a Rac1

Amics, podeu escoltar l’entrevista que ens va fer dilluns 12 d’octubre en Jordi Beltran a Rac1 clickant aquí.

(A partir del minut 8:17)

Les darreres setmanes han estat carregades de molta feina. Concretament de feina doble… d’una banda al Matí de Catalunya Ràdio, i de l’altre preparant i pensant en el nou programa que arrencarem el proper dilluns 7 de setembre també a Ràdio Catalunya , però això sí…aquest cop de 12.00 a 14.00h del migdia…tornem a la vida normal! (estic convençut que això de matinar castiga més que 1 quilo diari de qualsevol droga dura..)

Sigui com sigui els darrers dies han estat aquells en que les emissores i teles pensaven en un nou nom per la seva criatura…i al voltant del meu entorn han sonat coses molt estranyes…

En alguns casos hem pensat en noms de tot tipus…nom+adjectiu, nom+nom, nom+referència a pere mas, noms absurds, noms sostenibles i ecològics, etc…però tant important és el nom? minoria absoluta, problemes domèstics, la segona hora, on vols anar a parar, això no toca, suc de coco, l’hora L, el Club, sense títol, sense títol sense número etc…

El programa del Coral i l’Espertac Peran de TV3 es dirà “Divendres”…tal com sona!I pel que fa a la Ràdio Catalunya, tot i el secretisme habitual, les noms ja estan posats…Al migdia us puc avançar que tot és molt confús, mentre que a les tardes la cosa és encara un secret…i pel que fa a altres nous programes…el de la nit! Pere escobar ha pensat també en un Club (sense Albert Om) i evidentment no de tarda sino més aviat de mitjanit…

però bé, sigui com sigui els noms oficials es coneixeran probablement a partir de dilluns…així que molt atenció…

Una setmana després dels comiats que ja vam comentar i que vam sentir a través de la freqüència de Catalunya Ràdio, a RAC1 avui han tancat temporada i també algun dels seus programes…El més sonat; “Minoria Absoluta“, un programa amb majúscules, que després de 9 anys en antena ha decidit descansar i tancar la paradeta…La festa va ser sonada; al Tívoli, amb prop de 1.500 persones i molts dels col·laboradors que han passat al llarg dels anys per Can Soler…
Així que a continuació us deixo amb el petit comiat que van fer mentre acompanyaven al Quim Morales i resta de companys que continuaran, tot i que probablement amb un altre títol de programa…

I com no, pels qui no el poguéssin escoltar, aquí us deixo el programa sencer; primera i segona hora…

Per cert, de cara l’any que ve finalment no seran dues hores de “Segona Hora” ni una pel Llucià Ferrer i l’altre pel Quim. La primera (12.00-13.00h) la faran uns ex-companys i bons amics a qui els hi desitjo el millor i sé que faran un programa increïble; els Oscars (Andreu i Dalmau)…i la segona, la seguirà conduint el Quim&CIA, també bons amics!

Ah, i una última cosa…es comenta que l’hora informativa de la nit podria canviar de mans ja que el seu director ara te força feina amb “El Singular Digital” i es comenta que el podria substituir un ex-home del temps (de RAC1) i que aquest darrer any estava a les ordres de Neus Bonet a Catalunya Ràdio…

Un cop més, i tal i com ja us anunciava fa unes hores, avui han sortit els resultats de l’Estudi General de Mitjans (EGM). Les notes de final de curs havien d’arribar i avui han assetjat les emissores de Catalunya amb força… Bé, en alguns casos amb més força i en d’altres amb discreció/resignació. Per algú com jo, o com tants de vosaltres, tornem a viure un dia estrany, un dia de contradiccions, un dia agredolç; Ens n’alegrem molt per alguns companys que fan una gran feina i sobretot uns programes collonuts però alhora, el fet que aquest triomfin fa que d’altres, als qui també estimem, s’enfonsin… I no parlo només de programes o d’equips de programes… Ara mateix em passen pel cap altres companys que també treballen dia a dia a la ràdio i que, de ben segur això els afectarà; equips de màrqueting, premsa, tècnica, administratius i fins i tot informàtics… Aquestes notes li canvien l’humor a tots els qui porten un “tatoo” de la seva emissora i que, tot i que de vegades són conscients de com estan les coses, sempre confien amb veure la llum al final del camí… arribarà! de ben segur que arribarà!.

I als altres, amics, companys, ex companys, enhorabona!

Repassem doncs les poques i confuses notes que s’acostumen a publicar en dies com avui:

1. RAC1 – AUDIÈNCIA GENERAL: 469.000 oients diaris. (Mateixa xifra que al darrer EGM – líder de 08.00h del matí i fins les 21.00h)
2. CADENA SER (Catalunya) – AUDIÈNCIA GENERAL: 458.000 oients diaris (A l’anterior onada en ca aconseguir 452.000)
3. CATALUNYA RÀDIO – AUDIÈNCIA GENERAL: 427.000 oients diaris (A l’anterior onada va aconseguir-ne 454.000)

• El Món a Rac1 (amb Jordi Basté): 319.000 oients
• El Matí de Catalunya Ràdio (amb Neus Bonet): 293.000 oients

Sigui com sigui, avui he volgut repetir un exercici que ja vaig proposar-vos després del darrer EGM, i que molts em vau comentar que us va agradar! Doncs bé, anem al gra i escoltem com han celebrat o no els principals programes de les graelles de RAC1 i Catalunya Ràdio. Voldria haver fet el mateix amb Cadena SER, ja que en aquesta onada hi prenen especial rellevància, però la manera com disposen els seus arxius d’àudio no em facilita la feina…així que res! ho deixem com la passada vegada:

(NO PATIU SI NO ES CARREGUEN LES IMATGES DELS ARXIUS D’ÀUDIO…S’ESCOLTEN IGUAL!!!)

FRANJA: MATINAL –  EL MÓN A RAC1 (Jordi Basté) vs EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO (Neus Bonet)

FRANJA: MIGDIA –  MINORIA ABSOLUTA (Toni Soler) + LA SEGONA HORA (Quim Morales – RAC1) vs PROBLEMES DOMÈSTICS (Manel Fuentes – Catradio)

FRANJA: TARDA – VERSIÓ RAC1 (Toni Clapés) vs HEM DE PARLAR (Marta Alonso)

Ja fa anys, al començament del primer tripartit, ja vaig alertar de la desnacionalització i la deconstrucció nacionals a la CCRTV.

Avui s’han conegut els resultats de la 2a onada d’EGM de les radios. A Catalunya RAC1 ha tornat a liderar i augmentar els oients respecte a l’anterior. Ha estat lider durant 18 hores seguides de radio des de les 6 del matí fins a les 12 de la nit. Pel que fa aquesta dada res a dir, només felicitar al Grup Godó per saber fer la radio que volen la majoria dels catalans.

Però mirant les dades de tot l’estudi de mitjans, veiem que la cadena SER ha passat a ser la segona emisora més escoltada i Catalunya Radio ha caigut fins a la tercera posició i perdent un bon grapat d’oients.

El titol d’aquest post crec que ho diu tot, senyors del tripartit, ho heu aconseguit! la radio nacional de Catalunya que havia sigut un referent de la radiodifusió catalana i lider d’audiència, ja no interesa a ningú. La gestió d’aquesta durant els ultims 5 anys ha anat adreçada a acomiadar locutor liders i colocar-ne de segona linia i provinents de COM Radio, per contra Rac1 ha anat incorporant aquestes grans puntes d’espasa i han arribat a liderar la radio. Aquest fet anumerat demostra que l’obseció del tripartit i d’en Joan Ferran d’arrencar la crosta nacionalista a portat a aquesta situació.

La meva reflexió és que Catalunya és més nacionalista de que el tripartit es pensa. El tripartit volia canviar els mitjans de comunicació per imposar el seu ideari, però això no ha estat així. Els catalans no som tontos i anem a buscar la qualitat i la realitat del pais.

La campanya audivisual del tripartit ha mort!

Els catalans no som idiotes!

El tripartit agonitza perquè el canvi s’apropa!

Companys, torna a apropar-se el moment…a les redaccions d’algunes emissores es comença a suar i a patir pel que sabran d’aquí a molt poques hores… les dades de l’EGM… Per això he cregut que seria interessant fer una llista (incomplerta) sobre qui podria estar patint en aquests moment…

• Catalunya Ràdio…obviament confiant en què el darrer EGM fos simplement un error i que aquest tornarà a deixar les coses com estaven.
• RAC1…pel mateix però a la inversa…per si la distància aconseguida respecte als segons ha estat fruit de la seva imaginació o dels sres. de l’EGM… I si aquell dia les enquestes de carrer les van fer a Diagonal amb Calvet…(Tot ésser humà de RAC1 que ha hagut de fer una enquesta no acostuma a allunyar-se d’aquesta cruïlla i per tant els veïns se senten còmplices de l’emissora del costat de casa…)
• Els del Baròmetre de la Comunicació per si un cop més els resultats de l’EGM no quadren  ni en pintura amb el que ells publiquen…o potser per si quadren…qui sap?
• Els de la SER que, creuen els dits per veure si el que deia el darrer EGM és cert i finalment poden ocupar un segon lloc…
• Els dels “matins” diversos…una mica pel mateix que les seves respectives cases… (jo també patiria)
• Molts altres companys, de tardes i nits que tot i saber que ja estan pràcticament sentenciats, confien en aquests darrers números per si això els pots salvar…i malauradament tot acostuma a estar ja massa decidit…(bé, tant de bo que no)

• (Alguna altre idea per complertar la llista…?)

Programa de la emisora de rádio RAC1 que trata en clave de humor todo lo referente a los modernillos. Además han tenido el buen gusto de invitar a Bibiana Ballbe, antigua presentadora de “Silenci” y que actualmente co-conduce “Anima” en TVC. Vale la pena escucharlo.

PD: Es en catalán

Podeis escucharlo aqui

Fuente: RAC1

Albert Montagut y Jordi Basté son los dos periodistas que he entrevistado este año. El primero es director de ADN y el segundo es presentador del programa El món a RAC1.

Agradezco a ambos el trato y la atención que me dispensaron. Sin embargo, Montagut ha demostrado poseer un valor añadido. Cuando acabé de editar mi entrevista a Basté, me desplacé a la redacción de RAC1 tras una llamada al productor del programa y dejé en un sobre los cinco folios que resumían nuestro encuentro. Adjunté mi email personal para tener un feedback que nunca llegó.

La otra cara de la moneda es mi experiencia con el director de ADN. Hoy mismo le he enviado la entrevista definitiva y me ha contestado al cabo de dos horas con estas palabras textuales:

Está molt be LLuis, treurie la paraula senyor de l’entradeta i el comentari de que no portaves cámara de fotos.

Los pequeños detalles son los que marcan la diferencia.

DIARI AVUI

Ramon Mateu serà el nou director de Catalunya Ràdio

L’actual director general d’Uniprex, empresa que gestiona Onda Cero, serà designat amb tota probabilitat per la CCMA aquesta tarda. Oleguer Sarsanedas serà destituït i li donaran un altre càrrec

Sílvia Barroso

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

Ult. Act. 10/06/2009 18:19

Ramon Mateu, actual director general d’Uniprex, l’empresa que gestiona Onda Cero i Europa FM, serà el nou director de Catalunya Ràdio amb tota probabilitat, si la proposta és acceptada pel consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjan Audiovisuals (CCMA) en la reunió iniciada aquest dimecres a les quatre de la tarda.

Segons ha pogut saber l’AVUI.cat, l’actual director de les emissores de la Generalitat, Oleguer Sarsanedas, és a la corda fluixa. Els tretze membres del consell de govern de la  CCMA debaten, en la reunió setmanal de l’òrgan, una proposta de la directora general, Rosa Cullell, per rellevar Sarsanedas i adjudicar-li “altres tasques”.

En la mateixa reunió es decidirà que Ramon Mateu sigui el nou director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, si la candidatura té prou suport en el consell de govern. La mesura respon a la caiguda de l’audiència que ha tingut Catalunya Ràdio aquesta temporada, coincident amb la marxa d’Antoni Basas i altres canvis en la programació.

Ramon Mateu Llevadot va néixer a Barcelona l’any 1958. Ha estat director de l’àrea de mitjans de Planeta i  conseller delegat d’Unión Ibérica de Radio i conseller delegat de l’Agència Catalana de Notícies, entre d’altres càrrecs. Entre el 1997 i el 1998, en època del primer govern d’Aznar, va ser subdirector de TVE a Catalunya i, entre el 1996 i el 1997, havia dirigit Ràdio Nacional d’Espanya. Anteriorment, havia estat cap d’informatius a Onda Cero a Catalunya i gerent de l’associació d’emissores municipals EMUC.

DIARI DIGITAL; DIRECTE.CAT

La caiguda d’audiències provoca el cessament del director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas

El seu substitut serà el periodista Ramon Mateu

El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), reunit aquest dimecres a la tarda, decidit destituir el director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, degut a la davallada sostinguda d’audiència que ha patit la ràdio pública catalana aquesta temporada, on segons les dades del darrer EGM hauria perdut 100.000 oients els darrers sis mesos. Segons avança el diari AVUI, la destitució ha estat proposada per la directora general de la CCMA, Rosa Cullell, i el consell de Govern l’ha acceptada. El nou director de Catalunya Ràdio serà el periodista Ramon Mateu, actual director general d’Uniprex, l’empresa que gestiona Onda Cero i Europa FM.

La caiguda continuada de l’audiència de Catalunya Ràdio seria conseqüència de la marxa d’Antoni Bassas, que aquesta temporada ha estat substituït al capdavant de ‘El matí de Catalunya Ràdio‘ per la periodista Neus Bonet. Sota la direcció de Bonet, el programa líder d’audiència aquests 14 anys no ha pogut mantenir el nivell de temporades anteriors, i ha vist com milers d’oients se n’anaven a la competència. Així, el rival del Matí, ‘El món a RAC1′, hauria augmentat 127.000 oients aquest any fins a ser el programa més escoltat al Principat, sempre segons lesdades de l’EGM d’abril.

Arran d’aquesta pèrdua d’oients, Convergència i Unió ja va demanar fa unes setmanes la destitució de Sarsanedas, per la ‘pèssima gestió constatada en la caiguda sostinguda de l’audiència’. Llavors la diputada Joana Ortega va demanar a la comissió de control de la CCMA el cessament, criticant a l’actual direcció ‘el canvi d’una espina dorsal que funcionava’ i ha assegurant que ‘els esforços famosos per arrencar la crosta nacionalista han aconseguit també que la gent canviï de dial’.

La ‘jubilació’ de l’actual director contempla assignar ‘altres tasques’ a Sarsanedas. Cal recordar que Sarsanedas ja va substituir al seu dia Montserrat Minobis, la directora de Catalunya Ràdio nomenada durant el primer tripartit. Durant el mandat de Minobis va començar la marxa d’estrelles de l’emissora pública, com Jordi Basté o Antoni Clapés, que ha acabat amb l’actual pèrdua de lideratge de Catalunya Ràdio en les audiències del país.
El nou director de Catalunya Ràdio serà, segons avança el diari AVUI, Ramon Mateu, actual director general d’Unixprex, la companyia que gestiona Onda Cero i Europa FM, un professional de fora de la casa que té experiència a les delegacions de TVE i RNE a Catalunya.

Seguim en temps de descompte i pel que sembla hi ha alguns companys que encara segueixen movent fitxa de cara a les noves cares/veus de la propera temporada tant a la ràdio com a la tele…

De moment parlem de Catalunya i especialment de Catradio i Rac1…

Mentre sembla que a Can Godó no tot està clar ni tancat, algunes de les estrelles d’aquest any estan aquests dies tancant el que s’acostuma a sentir com “el futur professional…”… I si parlem d’estrelles ja sabeu de quina emissora parlo, no? A l’altre en canvi, també esperen amb curiositat i paciència què els depararà el futur…ara s’ho prenen amb calma…(jo tb ho faria…)

I tot i l’elevat nivell d’encriptació d’aquest post… diré que alguns que en el passat van sortir per la porta del darrera en una d’aquestes ràdios podria tornar l’any vinent…I ara una que donen per segura…Les tardes de Catradio; serà per un home…de cognom “D………..”

Em sap greu però encara no hi ha res confirmat i a un li van ensenyar a la facultat que si no tenim les coses contrastades no en podem parlar… ^_^

Així que anem escalfant igual que fan molts…jeje…

Algú s’atreveix amb els pronòstics o novetats?

PD. Ah, i com a novetat no valen els noms; Coral, Peran i Abad…això ja ho van dir al Periódico de Catalunya!

Dimecres 6 de maig. 22:33. Bar Dori. Rubí. El Barça a un pas de caure eliminat de la Champions a Stamford Bridge, i jo diposito totes les meves esperances en una centrada d’Alves al minut ’93 del partit. La meva fe s’enfonsa quan Eto’o controla malament la pilota. Ho reconec, vaig deixar de creure! Al veure que l’esfèrica sortia descontrolada de la bota del camerunès, vaig enfonsar la cara entre els braços per amagar la frustració. La frustració d’haver cregut que aquest equip podia empatar en un dels estadis més durs d’Europa, que aquest equip de veritat podia aspirar a un triplet impossible, que aquest equip realment era el millor de la història i que ningú podria amb ell.

A punt de deixar caure la primera llàgrima, sento per l’auricular dret el crit histèric d’en Joan Maria Pou i de tota la redacció de Rac1. Intento aixecar el cap per saber què havia passat, i, de cop, la foscor. Cossos precipitant-se sobre meu, abraçant-se, fregant-se, cridant eixordadorament,…la felicitat desbordada i concentrada  al meu voltant. Gol d’Iniesta!!! Gol de lo puto gusiluz!! Oh Pep, perdona’m, he pecat!! El Barça guanyava a l’heroica, en un partit espès, com si fos el Madrid. El futbol, per una vegada, feia justícia, i jo tornava a creure. Sí, Pou, sí…ÉS ROMA!!!

Font: MundoDeportivo.es

A l’acabar la nit (després de celebracions esbojarrades pel carrer) el cap em fa mal per un excés de joia totalment desitjable, però un culé de veritat no pot ser feliç més de 12 hores seguides. La temptació de veure què diuen des de Madrid és massa gran. Sé que m’indignaré, però no m’hi puc estar. Començo per l’AS, i, oh sorpresa! Titulen en grans lletres “Iniesta obró el milagro”, i sobre l’actuació arbitral només inclouen un petit subtítol que proclama la “Indignación en el Chelsea por el arbitraje de Henning”. Serà possible que l’AS doni més rellevància a una victòria del Barça que a conspiracions arbitrals? Ells, instigadors del villarato?

La pàgina web del diari em torna a la realitat. Per començar, un petit reportatge fotogràfic sobre 5 (5??!!!) possibles penalties favorables al Chelsea, i per continuar, els típics articles de Tomas Guasch i Alfredo Relaño. Cap dels dos nega el virtuosisme blaugrana (només faltaria!), però en Guasch, amb el seu to canalla i provocador, no pot evitar parlar de xarxes arbitrals que eviten les derrotes del Barça. Pitjor, però, és la firma d’Alfredo Relaño, director del diari, i de qui, fins a aquesta temporada, es pot esperar un cert rigor. Relaño utilitza dos dels seus tres paràgrafs per repassar totes les jugades polèmiques que reclamen des d’Stamford Brigde. Rigor informatiu o campanya de desprestigi al Barça (mitjançant conspiracions arbitrals) versió europea? Els precedents em fan ser malpensat.

Amb tot, no en tinc prou, i busco la portada del Marca. On és el Barça?? Un gran titular anuncia que “Dos jueces imputan a Calderón el mismo día por robar la asamblea y meter votos falsos en las candidaturas rivales”. De veritat és la notícia esportiva del dia? En realitat segueixen la mateixa política de l’AS; continuar amb les seves campanyes. És conegut que els directius de Marca no senten una gran estima pel senyor Calderón, que la campanya de desprestigi cap a l’expresident blanc es porta allargant des del mateix moment que va accedir a la presidència. També se sap que periodistes del diari, com Pipi Estrada, són amics de Florentino Pérez, i que Marca també fa campanya a favor de la tornada del messies del madridisme.

Ah! Per fi trobo el raconet del Barça a la portada: “SuperIniesta y el árbitro meten al Barça en la final de la Champions”. De veritat? Això és tot? “Y el árbitro”? D’acord que el noruec Henning va estar lamentable, però mai tendenciós! Sinó perquè va xiular el descans quan tenia el Barça un córner a favor, o expulsa a Abidal sense motiu? Tots estem d’acord: Henning no està capacitat per xiular una semifinal de Champions, però no és motiu suficient per treure mèrit a una victòria èpica, heroica; una victòria com les que el Madrid ha anat aconseguint en els darrers anys i que provocaven els aplaudiments d’aquest diari. Marca, una vegada més, decidia explicar als seus lectors que el Barça també era “Campeón por decreto” a Europa, enlloc de reconèixer i lloar al millor equip que s’ha vist sobre un terreny de lloc.

Un punt de lucidesa enmig del despropòsit. A la pàgina web de Marca, el periodista Pablo López utilitzava el seu blog per escriure un article titulat “¿El gol que hizo feliz a España?”. En ell, explica el mateix que poden llegir en aquesta entrada, i es pregunta si “¿Vamos a ser nosotros también tan fariseos, tan hipócritas y tan miserables de ponernos en el lugar de los pobrecitos ingleses que les han robado y no alegrarnos por el Barcelona?”, i denuncia que “el argumento de ciertos periodistas para justificar su forofismo anticulé es que ayer el Barça no tirase a puerta es pueril e injustificable. Como el Barça ayer no hizo un buen partido hay que tirar por el water el resto de la temporada”.

En tot cas, no comparteixo amb López la premissa de que tot espanyol s’hauria d’haver alegrat amb el gol d’Iniesta. Que tiri la primera pedra el barcelonista que no hagi desitjat el descens de l’Espanyol o una eliminació prematura del Madrid a Europa! Tot i això, el seu article és un punt d’esperança pel periodisme esportiu, massa viciat i interessat (pel número de vendes que poden aconseguir, i per interessos personals i empresarials) com per ser mínimament objectiu. El pitjor és que, tinc la sensació que des de Barcelona els diaris esportius farien el mateix en una situació inversa.

Tot i que he estat dubtant si havia d’escriure o no aquest post, finalment m’he decidit… Molts de vosaltres treballeu als mitjans i per tant, ja sabeu de què parlo, però hi ha molta altre gent que potser desconeix què passat després de Sant Jordi als mitjans de comunicació catalans. Podríem dir que es comença a produir una espècie d’escalfor estranya que fa que tothom comenti què passarà de cara a la temporada següent… és una espècie de pujada d’hormones col·lectiva que a banda del efectes habituals i reals que també produeix, genera una espècie de neguit entre els treballadors i l’entorn. Cada any passa el mateix i dóna la sensació que, des de la Direcció dels diferents mitjans es juga a un estira i arronsa amb els diferents equips…tothom intueix moviments; uns malauradament ja es veuen al carrer mentre que per d’altres comença a aparèixer un llum al final del “túnel”… Doncs bé, avui farem un exercici plenament català i especialment dedicat a les dues emissores de ràdio que més audiència tenen (per ordre)… Rac1 i Catalunya Ràdio (segons l’EGM – Resultats AQUI) o Catalunya Ràdio i Rac1 (segons Baròmetre de la Comunicació – Resultats AQUÍ).

Abans d’entrar amb la rumorologia que ja corre pels passadissos d’aquestes dues cases, vull que quedi clar que publicaré el que realment es comenta entre els diferents professionals del sector però sempre amb respecte i especialment per a tots aquells que avui per avui ocupen una franja amb un programa que alguns ja donen per reemplaçat…

MOVIMENTS a RAC1:

Evidentment i després dels bons resultats del darrer EGM a Rac1 no es parla de gaires moviments (o encara no corren com els altres…), això sí…hi ha un clàssic que aquest any es repeteix. Ja hi ha qui explica que Jordi Basté podria haver rebut una trucada de l’altre costat de la diagonal… bé, i no només ell; també es diu que Toni Clapés hauria rebut el mateix senyal…

Contactes a banda, fa temps que sonen possibles canvis a la franja del migdia… però aquí hi ha massa variables que m’obliguen a ser més discret. I no estic parlant de Quim Morales! Gran feina la de tot l’equip de “La segona hora” que de ben segur que segueixen amb el programa la temporada vinent.

MOVIMENTS a CATALUNYA RÀDIO:

Tot i les reunions de les darreres hores/dies de la direcció de la casa amb realitzadors i equips per remuntar la caiguda (Egm) o no caiguda (Baròmetre), aquí la rumorologia no deixa de créixer. Es parla de moviments de tot tipus; des de la primera hora del matí fins a la darrera de la nit.

Com dèiem en aquest punt sap greu fer “porres” o plasmar el que ja es comenta entre bastidors i més amb la imprecisió que demostren any rere any aquests comentaris de passadís. Sigui com sigui, a Catalunya Ràdio es parla de moviments amb majúscules; Neus Bonet (que acaba de fer un canvi important al seu equip) podria deixar els matins en favor de….¿?…. Jordi Basté? o potser de Manel Fuentes? Hi ha qui parla d’aquesta última opció però amb petits retocs a l’estructura formal i horària dels matins, si és que a ell li interessés i la casa li hagués ofert …

Com no podia ser d’una altre manera, les tardes també estan presents en aquestes tertúlies de cafè dels treballadors i de molts altres. Aquí, de moment se situa, de cara a l’estiu a l’Enric Lucena, actual presentador del programa “El Visitant“, una espècie de “TVist” però a Catalunya Ràdio. Un programa que repassa diàriament el que ha passat als diferents programes de la graella de l’emissora. També hi ha qui diu que Lucena podria haver rebut l’encàrrec amb un petit caramelet; si ho fa bé segueix al llarg de la temporada vinent… Però molts ja donen per fals aquest segon “apendix”… En realitat, tot són especulacions, ja que encara no està confirmat que “l’Hem de parlat” de la Marta Alonso abandoni la graella però per a ser sincers també s’ha parlat d’una presentadora de BTV com la propera responsable de les tardes de Catalunya Ràdio… Alguns altres, potser per confusió, o no, també situaven en aquesta hora a la valenciana Núria Roca… ¿?.

Bé, aquests són potser els canvis que més sonen a hores d’ara però malauradament això no s’acaba aquí…aviat arribaran més rumors i segur que alguns sobre els possibles canvis a la mitjanit o a qualsevol altre franja i emissora…i podríen arribar també els moviments que tu també has sentit…¿alguna pista? (pots donar-la anònimament…) i si no, s’accepten apostes…eihm!!

I aquí ve una altre proposta interessant… en ple moment de fusions televisives (Cuatro, Sexta i d’altres), quina creieu que seria la graella perfecte??? Algú s’atreveix???

El futbol no ho és tot, però hi ha moments…

…que tens la sensació que vius un moment yeah.

27 de maig: Manchester United-F.C. Barcelona. (sense defensa.. :S)

.

.

.

PD: El gol a Rac1

Deu fer uns 8 o 9 anys, quan jo encara anava a l’institut, vaig tenir el plaer de provar-ho per primer cop. Una nit, per a tenir companyia mentre feia els deures que havia d’entregar el matí següent, vaig trobar, mentre buscava per les freqüències de la FM una altra emissora, Rac 1 (se m’havia desprogramat la mini-cadena per culpa d’un tall elèctric…). I des d’aquell dia que em tenen enganxat. Qui havia de dir que un accident com aquell acabaria produint que ja no els deixés d’escoltar…

Aquest escrit és un homenatge a tota aquella gent que m’ha fet gaudir de tants bons moments durant aquests darrers anys. I és que per, en menys d’una dècada de vida, ser capaços de ser la ràdio amb més audiència del país, sobretot tenint en compte que les audiències de la radio no han fet més que baixar, té molt mèrit.

Un equip jove i innovador ens ha fet la radio més pròxima, informant-nos a la vegada que ens divertien i tenint la llibertat de poder criticar (i riure’s) de tothom, ajudats pel fet de ser una ràdio privada, amb la llibertat que això suposa. I el més important de tot: ens ha ensenyat el món des del punt de vista català, entrevistant els personatges més variats o desplaçant-se fins als llocs més remots, però sempre defensant casa nostra.

Un exemple tangible d’aquest èxit, és que molta gent que ha passat per la cadena durant aquests anys no ha estat sinó perquè els hi servís de plataforma per arribar encara més amunt. Albert Om va deixar de ser el cosí del “Malalts de Tele” per a convertir-se en el rei de les tardes a TV3 gràcies a “L’hora del Pati” i Xavi Bosch ens va deleitar amb els seus “deures” i els “m’ha agradat, no m’ha agradat” en els inoblidables “Cafè Baviera” i “El Món” abans de ser escollit director de l’Avui. Però no només són noms, sinó que és una filosofia, que s’ha sabut transmetre de programa en programa i de presentador en presentador i que ha fet que la audiència no parés de pujar.

Menció especial mereix la redacció d’esports. Un equip “fastigosament jove” que ha fet que els esports siguin una excusa per passar una bona estona. Capaços de superar la marxa de Xavi Bosch, Jordi Basté o Jordi Gràcia (Iaquinta encara el deu estar maleint), cada dia som més els que la toquem al primer toc o apaguem el so de la tele per escoltar-los mentre mirem el Barça.

Crec que mai oblidarem programes com els ja desapareguts “No som perfectes” o “Problemes domèstics” (liderat per Manel Fuentes i que va aconseguir el primer gran premi per la casa), o els encara en graella “Via lliure” o “Minoria Absoluta”, que després de passar molts anys essent un programa de cap de setmana, va irrompre a la graella diària per més tard portar a Toni Soler i el seu equip cap a l’estrellat de “Polònia” i “Crackòvia”.

Felicitats a tots i esperem que poguem gaudir amb vosaltres durant molt anys més!

Avui és un gran dia. Un gran dia no vol dir un bon dia. Bon dia per alguns i pèssim per alguns altres. Dia difícil de digerir pels qui hem format part de les dues emissores i tant en una com a l’altre ens hi hem sentit com a casa…

Avui s’han fet públiques les dades de l’EGM (Estudi General de Mitjans) corresponent als mesos de gener, febrer i març de 2009 i per primer cop en 14 anys, Catalunya Ràdio ha perdut lideratge com l’emissora més escoltada de Catalunya.  RAC1 li ha passat per davant i actualment manté el lideratge dels programes en la franja que va de les 7 del matí fins a les 8 del vespre. I tot i que les reaccions no s’han fet esperar i tenint en compte que parlem de ràdio, he pensat que el millor seria escoltar com han “celebrat” tant a un lloc com a l’altre els resultats de l’EGM… (temps màxima de consum de l’exercici: 05 minuts)

FRANJA: MATINAL -  EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO (Neus Bonet) vs EL MÓN A RAC1 (Jordi Basté)

(No hi ha cap error en aquest tall…La majoria de les fonts confirmen que avui això és el que s’ha sentit al voltant de les audiències per part dels “Matí de Catalunya Ràdio”, un silenci.) (Si algú ens envia una senyal o prova del contrari estarem encantats d’apujar-la)

FRANJA: MIGDIA -  PROBLEMES DOMÈSTICS (Manel Fuentes – Catradio) vs MINORIA ABSOLUTA (Toni Soler) + LA SEGONA HORA (Quim Morales – RAC1)

FRANJA: TARDA – HEM DE PARLAR (Marta Alonso) vs VERSIÓ RAC1 (Toni Clapés)

Per primera vegada en molts anys Catalunya Ràdio perd la primera posició al rànquing de ràdios més escoltades a Catalunya, segons explica La Vanguardia. El regnat passa a les mans de RAC1, la ràdio del Grup Godó que sembla que s’ha beneficiat de la fuga de seguidors d’Antoni Bassas de l’emissora pública. 

Hores d’ara encara no s’han publicat moltes dades sobre l’EGM, però ja sabem que a Catalunya la llista de ràdios més escoltades queda així:

1) RAC1
2) Catalunya Ràdio
3) Cadena SER 

Mala notícia per la ràdio pública.  Potser aquesta clatellada la fa reaccionar i replantejar-se les coses tot i que, recordem, que un mitjà de comunicació públic no hauria d’estar subjecte a les audiències. Això si, ha d’interessar a bona part de la població. És el cas? No hi ha estudis per mesurar aquestes coses…