Arnau Puig, Ricard Planas, Antoni Vila Casas, Maria Lluïsa Borràs i Rafael Marquina

Mes de tres-centes persones varen assistir el dia 5 de novembre a la festa del desè aniversari de la revista bonart que es va celebrar a la Fundació Vila Casas de Barcelona. En el decurs de l’acte, que va presentar el periodista Josep Puigbó, es va fer un reconeixement a la tasca desenvolupada pels crítics i gestors culturals, Arnau Puig, Maria Lluïsa Borràs i Rafael Marquina, col·laboradors de la revista des del primer número. L’empresa editora de bonart també va entregar un guardó a Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas.

Artistes, galeristes, directors de museu, crítics d’art, col·leccionistes… varen ser presents a la festa que va presidir el director general de Patrimoni de la Generalitat, Jordi Roca; Mireia Sabater, cap de l’oficina de difusió artística de la Diputació de Barcelona; Pilar Parcerisas, presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art de Catalunya; Ricard Planas, director de bonart i Anna María Camps, editora de bonart.

 Avui, dia 6 de novembre, es celebrarà a la Fundació Espais de Girona, la segona part de la festa d’aniversari de bonart en la que es guardonarà a tres artistes gironins, Doménec Fita, Paco Torres Monsó i Isidro Vicens. La vetllada serà presidida per Joan Manuel Treserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Efectivament, és fàcil que el disseny de Marquina sigui el més copiat del planeta. A casa nostra, segur:

Avui he fet una ullada a una botigueta de barri, molt petita, que deia: Ganiveteria. Toquen estris de cuina i taula en general. A una vitrina, el següent conjunt:

7 setrilleres 7, diferents, totes derivades de la de Marquina, incloent-hi una amb un spray (pel vinagre) a dintre (dreta), una en vidre craquelé (esquerra), i dos en inoxidable.

A la vitrina de davant, 3 dobles Marquina diferents:

Almenys totes les de vidre, d’una mateixa empresa. Ha trobat una mina, i queden molts milions de setrilleres per vendre.

Confirma l’eficàcia del disseny industrial, ofici modern que porta la disciplina del projecte d’arquitectura als objectes, com a metodologia d’innovació.

Diverses reflexions possibles a favor i en contra de la Propietat industrial. En tot cas, un anàlisi molt interessant.

potser el disseny de més exit, i el més copiat del planeta…

…amb Miquel Milà i André Ricard, pioner del disseny industrial a Catalunya i a Espanya…