Ingredients per a 4 persones:

4 naps

2 patates

150 g de cansalada viada ibèrica

1 cuixa de pollastre

1 carcassa de pollastre

1 pastanaga

1 branca d’api

1 ceba

julivert

nou moscada

oli

sal

Elaboració:

Feu un brou en l’olla de pressió amb el pollastre, la pastanaga i l’api, saleu-ho i deixeu coure 10 minuts. En una cassola poseu l’oli i sofregiu la ceba picada. Mentrestant peleu les patates i els naps, talleu les patates en quadradets i els naps en triangles, feu el mateix amb la cansalada viada i fregiu-la en una paella sense oli per a desgasar-la, afegiu-li a l’olla les patates i el nap, sofregiu una mica i poseu-hi la cansalada viada escorreguda. Coleu el brou en l’olla i deixeu coure 15 minuts, al final de la cocció afegiu-li un mica de nou moscada rallada i julivert.

Ingredients per a quatre persones:

Pa sec

1 litre d’aigua

1 ceba francesa (o del país)

2 dents d’all

Pebre vermell dolç

Pebre mòlt

Comí castellà en pols (no el de anís)

1 pastilla de concentrat de pollastre

1 ou

Oli

Elaboració:

En una olla posar l’oli, la ceba tallada en juliana i els alls amb pell (aixafats amb la mà). Coure a foc lent fins que la ceba estigui tova, afegir una cullerada de pebre vermell dolç, sofregir i seguidament afegir l’aigua, portar a ebullició, afegir el pebre mòlt i una cullaradeta de comí en pols, la pastilla del concentrat la sal i el pa sec. Deixar coure 20 minuts. Finalment afegir l’ou batut i remoure una mica. Servir ben calent.

]]> http://recetasmaica.wordpress.com/2009/11/25/sepia-a-la-bruta/ Wed, 25 Nov 2009 13:18:37 +0000 recetasmaica http://recetasmaica.wordpress.com/2009/11/25/sepia-a-la-bruta/

Ingredients per a 4 persones:

1.300 g de sèpia

1.500 g de patates

2 tomàquets madurs sense pell

1 ceba

1 cabeça d’alls

vi blanc

aigua i sal

Preparació:

Es posa a la cassola l’oli i tots els ingredients en cru, excepte les patates. Tot seguit hi posem la sal i es cobreix d’aigua, ho deixem a foc lent durant uns 40 a 60 minuts.

Uns 10 minuts abans de treure-ho del foc hi afegim les patates.

Recepta gentilessa de Restaurant El Rosegall

Ingredientes

o 320 gr. d’arròs basmati

o 150 gr. de formatge feta

o 8 figues fresques bio

o 80 gr. de fulles tendres d’espinacs fresca

o 4 cullerades de baies goji

o 4 cullerades d’oli d’oliva

o 1 culleradeta de mel

o 1 culleradeta de mostassa

o 2 miques de sal marina

Preparació

1. Posar a bullir 600 ml. d’aigua en una cassola. Quan comenci a bullir tirar l’arròs, baixar el foc a temperatura mitjana i deixar coure uns 12 minuts o fins que comprovem que el gra està cuit. Retirar, colar, donar un raig d’aigua freda al colador, escórrer bé i passar a un bol. Deixar refredar

2. Mentre es cou l’arròs preparem la resta. Talleu el formatge feta a daus, rentem les figues i tallem a quarts.

3. Rentem les fulles d’espinacs i les assequem en un centrifugat de verdures o amb drap de cuina.

4. Coure al vapor les baies goji durant 3-5 minuts i retirar.

5. Preparem l’amaniment barrejant en un bol l’oli d’oliva, la mel, la mostassa i la sal; batem amb batedor de varetes per amalgamar.

6. A la enciamera posem l’arròs, el formatge feta, les figues, l’espinac i la baia.

7. Posem l’amaniment, barregem bé i servim.

Ingredients

Les postres no són el nostre punt fort. Més aviat al contrari: són la baula més feble de la nostra ja de per si modesta cuina. Per això, quan convidem a gent a dinar i ens diuen, amb la gentilesa que caracteritza els nostres estimats, que volen portar les postres ens treuen un (gran) pes de sobre… Hem fet diversos intents i hem, fins i tot, reeixit en algun. Però és el plat que sempre queda pendent quan pensem un menú per convidats. Des del cap de setmana passat, però, som els orgullosos posseïdors d’unes postres de temporada: el flam de castanyes i vainilla del CUINA número 100.

Unes postres elegants i de temporada
La recepta que us presentem avui marca una fita a casa nostra per raons diverses. La primera, perquè serà un dolç clàssic des de ja mateix: ens ha enamorat. I segona, perquè sempre m’he marcat com a objectiu culinari fer tots els mesos una recepta del CUINA i solament aquest cop, ara que fa els 100 números, ho he aconseguit. I en tinc 89 exemplars!! Per això estem tant contents d’haver provat aquest flam, que és molt elegant, fi i subtil. Però al mateix temps és de temporada, ben tardoral, una cosa que a casa estem mirant de seguir amb certa fidelitat. A més, per major glòria de la recepta, és ben fàcil de fer. Aquí van ingredients i procediment per a sis flams individuals:

250 grams de castanyes pelades

80 grams de sucre

50 grams de sucre més (aquests per caramelitzar)

4 ous

1/2 litre de llet

1 canonet de vainilla

La part més complicada és pelar les castanyes. Diuen Martí i Roger que si les deixeu una estona a remulla amb un tall a la pell es fa més fàcilment. Un cop sense closca, les posem a bullir amb la llet i la vainilla, oberta en canal per a que deixi anar tota la seva substància. Quan les castanyes estan tendres, es trituren. Llavors, s’afegeix l’ou i el sucre i es torna a moldre fins que quedi ben barrejat.

Farem un caramel amb la resta de sucre i un fil d’aigua; i el posarem al fons de les flaneres. Llavors, les omplim amb la crema de castanyes i ho posem a coure al forn al bany maria. Aquí, la recepta del CUINA crec que conté un error: diu que han d’estar 40 minuts a 100 graus. Però passada aquesta estona no estava el flam quallat, ni molt menys! Així que nosaltres vam pujar la temperatura a 150 i encara va necessitar uns bons 20 minuts més.

Per decorar-lo, guardarem algun trocet de castanya bullida i completarem el conjunt amb una cullerada de mel no massa dolça, més aviat fresqueta. Tan ens va agradar, que ens va inspirar per fer la que considerem una de les nostres millors fotos de plats de cuina. No sóm grans fotògrafs i no ens donaran cap premi per aquest flam castanyer. Però en la nostra petita història és la imatge més bonica que em captat. Creiem, sincerament, que  fa justícia al plat…

Bon profit i salut, xiquets i xiquetes!

Massitet

Ingredients (4 persones)

400 g de bonítol fresc. 8 anxoves en oli d’oliva. 1 rovell d’ou. 1 dent d’all. Una mica de ceba. 50 g de molla de pa remullada en llet. Unes fulletes de julivert. Per a la salsa biscaïna: 400 g de ceba vermella. 3pebrots “choriceros”. 3 grans d’all. 1 decilitre d’oli d’oliva verge. 1 llesca de pa torrat al forn.

Com s’elabora:

Per elaborar la salsa biscaïna, remullats els pebrots choriceros oberts i sense llavors. Tallem en juliana la ceba i trossegem els alls. Pochas la ceba i l’all i també afegim el pa. Quan la ceba es dauri, afegim els pebrots choriceros trossejats i escorreguts. Deixem pochar més les hortalisses, afegim l’aigua i courem els ingredients durant 20 minuts. Després passem la salsa pel passapuré i pel colador xinès, fins que quedi fina. Amb aquesta salsa biscaïna acompanyarem els filets russos. Per elaborar els filets russos, triturem el bonítol a la picadora net de pell i espines. Triturem els trosset de ceba, les anxoves, la dent d’all, les fulletes de julivert i una mica de sal. afegim la molla de pa remullada en llet i el rovell d’ou, amassem fins aconseguir una pasta uniforme i manejable. Preparem 8 hamburgueses, les passem per farina ou i les fregim en una paella amb oli calent, per ambdós costats a foc suau perquè es cuini l’interior. Acompanyarem el filet rus amb la salsa biscaïna.

Comentari dietètic

Les hamburgueses de bonítol i anxoves són un exemple de menjar ràpid però saludable. En aquesta recepta, els ingredients bàsics són dos peixos blaus, aliments que destaca per la qualitat de les seves proteïnes i dels seus greixos saludables, riques en àcids grassos omega 3. L’acompanyament amb la salsa de ceba i pebrot fa més nutritiva a la recepta, i més rica en compostos antioxidants, presents en els vegetals. Es suggereix acompanyar l’hamburguesa amb una quantitat petita de salsa, ja que amb el seu pronunciat sabor, es pot anul.lar el gust original del peix. Les preparacions de peix diferents de les habituals, com és el cas de les hamburgueses, les mandonguilles, les croquetes o les crestes, són una manera intel ligent d’oferir peix als més petits.

Ingredients,
4 calamars de potera de mida individual (250 g cada un)
400 g de rossinyols
400 g de ceps
2 tomàquets madurs, ratllats sense llavors
1 carbassó petit
1 porro petit
una mica d’all i julivert picat
mitja copeta de xerès sec
oli d’oliva, sal i pebre

Preparació,
Netegeu els calamars, procurant no perdre la pell. En una planxa ben calenta o paella antiadherent marcar per cada cara els cossos i les potes dels calamars, prèviament els haurem salat i untat amb oli. Reservar. A la paella, amb oli, saltar durant 3 minuts i per separat i al punt de sal i pebre el porro tallat a la juliana juntament amb l’all i julivert picat, desprès el carbassó també tallat a juliana, desprès els rossinyols i desprès els ceps. Un cop saltat tots els ingredients mesclar-los i farcir els cossos dels calamars. El farciment ha de quedar ben tupit. Tancar les bosses amb escuradents i tallar cada calamar pel mig per agilitzar la cocció final. En una plata d’anar al forn, posar-hi els calamars, els tomàquets ratllats i salpebrats, al damunt els calamars, no han de quedar massa apretats. Repartir per sobre les potes. Amanir-ho tot amb un fil d’oli i mitja copeta de xerès sec. Posar-ho al forn, ben calent, a 190 graus durant 4 minuts. Per emplatar col·locar a cada plat el calamar i les potes i repartir la salsa obtinguda amb la mescla dels sucs de cocció, el xerès i el tomàquet ratllat.

Aquesta recepta de xai amb cuscús al comí i fruites amb mel sorprendrà a més d’un, el que és molt recomanable gaudir de cada mos combinant fruites, carn i cuscús, i els cigrons, ideals uns Pedrosillano que bé cuits proporcionin cremositat.

Ingredients(4 comensals)

8 costelles o costelles de xai, 200 grams de cuscús, 250 ml. de brou de carn, 100 grams de cigrons cuits, 1 tomàquet verd, 4 figues, 1 caqui persimon, 1 ceba morada, 1 c / p de salsa de menta (pot substituir-se per menta fresca), 1 c / p de comí mòlt, 60 ml. de suc de llimona (pots rebaixar amb una mica d’aigua si no vols que quedi molt àcid), 35 grams de mel d’alvocat, pebre negre recent mòlt, una mica de pebre vermell picant, oli d’oliva verge extra i sal.

Elaboració

Prepara l’ cuscús, posa’l en una safata àmplia ben escampat i s’empolvora el comí, el pebre vermell i la salsa de menta. Escalfa el brou i després vessa sobre el cuscús. Deixa que es hidrati, uns deu minuts després separa els grans amb una forquilla a la vegada que barreges els cigrons, prova i rectifica de sal si fos necessari. Reserva.

Renta les figues, el tomàquet verd i el caqui i talla’ls en gallons. Pela la ceba i talla-igual, posa una mica d’oli d’oliva en una paella i fregeix primer el tomàquet, donant-li la volta , afegeix la ceba uns minuts més, fins que comenci a estar tendra, rega aleshores amb el suc de llimona i la mel i redueix el foc, deixa coure fins que gairebé tinguis una salsa caramelitzada. Incorpora llavors el caqui i les figues, salpebra, barreja bé i deixa fer un minut més. Reserva.

Fes el xai a la planxa, salat al gust. A nosaltres ens agrada fer el xai afegint la sal gairebé al final, en l’última volta que li donem, oli, que deixeu anar el seu greix. Després hi afegim un fi fil d’oli d’oliva cru.

Emplatat

Serveix al centre del plat el cuscús al comí, Voreja’li amb les fruites i vegetals i finalment serveix el xai, rega amb un fil d’oli d’oliva i s’empolvora el plat amb menta .

Ingredients

o 1 paquet de pasta de canelons

o 250gr bolets de temporada

o 1 manat de raïms

o 1 got de vi dolç

o 1 ceba

o 1 porro

o 1 raig d’oli d’oliva

o 150gr de carn de porc picada

o 1 got de brou de vedella

o 1 culleradeta de farina

Preparació

1. Coure la pasta per canelons i reservar en aigua amb gel.

2. Sofregir mitja ceba i mig porro, quan comencin a daurar-se afegir 200 gr. de bolets picades i la carn de porc, saltejar i afegir una culleradeta de farina i mig got de brou de vedella per lligar.

3. Deixar refredar la massa.

4. Farciu els canelons amb la farsa i preparar una salsa, picar la resta de la ceba i el porro, sofregir en un rajolí d’oli d’oliva, quan comenci a daurar-se afegir el raïm, una culleradeta de farina i un got de vi blanc; deixar reduir un parell de minuts i servir sobre els canelas ben calents.

Aquest bloc descriu històries, idees, accions que omplen el dia a dia, notícies per compartir, viatges, crítiques…un calaix de sastre.

Els projectes i treballs els podeu veure a http://interraincognita.wordpress.com i per seguir el desenvolupament de la Topografia Sensible heu d’anar a www.idensitat.net/topografiasensible.

For news and to follow different projects : http://interraincognita.wordpress.com  ///// www.idensitat.net/topografiasensible

Aquest 2009, amb un estiu que es resisteix a marxar, sembla que s’allargue la temporada de plats més o menys estiuencs. És ben cert que les temporades gastronòmiques s’han trencat en la darrera dècada, i que ara et poden servir coses fredes -o tèbies- en ple més gener. Però que voleu que us digui, a mi els plats freds em venen més de gust quan fa caloreta. Per això, com que acabo d’escoltar a la ràdio que tot el novembre serà “molt suau”, publico aquest post que tenia  arxivat per a la primavera de 2010…

Un plat après de ma germana
De ma germana com a renovadora de la cuina familiar ja us he parlat en algun que altre post. Jo, que sóc nou anys menor -no diré jove, no fos que m’ataqués…- me n’he aprofitat de forma insistent. I aquest pastís és un dels primers que vaig fer quan vaig començar a tenir interès per la cuina més enllà de la pura supervivència. Com el llom a la cervesa, per mi va ser un plat iniciàtic que em va permetre descobrir l’apassionant món del túrmix, els motllos i els encamisats de mantega…

Ingredients

3 llaunes de les petites de tonyina al natural

1 llauna mitjana de pebrots del piquillo (la idea clau és tan de tonyina com de pebrot)

1 pot de llet evaporada (jo només conec la Nestlé)

4 ous no gaire grossos

Sal i si voleu una mica de pebre (blanc)

Mantega per encamisar els motllos

L’elaboració és tan senzilla que sembla cutre i tot: posem tots els ingredients al pot del túrmix o al vas americà, ho batem tot junt fins tenir una barreja ben fina i llavors ho aboquem al motllo o a les flameres individuals -amb aquesta darrera opció la veritat és que queda més pulit, més elegant. Llavors ho posem a forn mità -uns 150 -160 graus- fins que estigui cuit. Ho sabrem amb el famós mètode de l’agulla: punxarem la massa amb una agulla de fer ganxillo i quan surti completament seca és que ja està cuit.

Una de les virtuts d’aquesta receptes és que allà on diu “tonyina i piquillos” hi podeu posar el que volgueu. Per exemple, nosaltres en fem una amb salmó fresc i porros (ofegats amb una mica d’oli) que és realment excel·lent. Però no queda gens malament amb bolets, amb verdures, amb peix sol o amb qualsevol combinació de tots aquests ingredients…

Proveu i veureu quant de joc dóna!!

Salut!

Massitet

Crema de carbassa amb fonoll

Ingredients per a dues persones:

1 ceba gran

1 bulb de fonoll

1 cullera sopera d’oli

Una mica de sal

1 carbassa (uns 700 gr. una vegada pelada)

½ got d’aigua


Opcional:

2 culleres soperes de miso blanc “Shiro miso”

Formatge de cabra ratllat


Preparació:

Tallem la ceba i el fonoll a mitges llunes fines i ho posem, amb un raig d’oli i una mica de sal (no gaire), en una cassola a foc mig fins que agafi un color daurat (uns 10 minuts); anirem remenant de tant en tant.

Tallem la carbassa a daus no gaire grans i ho afegim a la cassola remenant perquè quedi ven barrejat; afegim el mig got d’aigua, tapem, baixem el foc una mica i ho deixem coure durant 20 minuts.

Una vegada finalitzada la cocció ho retirem del foc i afegim les dues culleres de miso blanc. Ho triturem tot i servim amb una mica de formatge ratllat per sobre.

La carbassa és una gran amiga de les artèries per ser un dels aliments més baixos en grassa i sodi. Destaca per la seva gran riquesa de betacorotè (provitamina A) i en minerals com el potassi i el calci. El seu contingut en fibra soluble també és destacable, per això te un efecte saciant sobre la gana. Tenen propietats hipertensores, diürètiques, laxants i preventives del càncer.

Suc de poma amb fonoll i llimona

Ingredients per a un got:

2 o 3 pomes (depenent de la mida)

El suc de 1 llimona petita o ½ llimona gran

1 unitat de fonoll

Preparació:

Treure el suc de la llimona (compte amb les llavors i la part blanca de sota la pell, amargarien el suc; jo utilitzo un exprimidor de taronges manual) i reservar.

Tallar les pomes en mitges llunes i treure’n les llavors (com que son ecològiques no cal treure’n la pell) i tallar a trossos el fonoll (que ens càpiga pel forat de la liquadora).

Posar el suc de llimona dins del got o recipient que utilitzarem per recollir el suc de la liquadora i liquar la resta d’ingredients.

El fonoll és un bulb excel·lent per a depurar l’organisme i alleujar els gasos!

Carbasses mini farcides

INGREDIENTS per a 4 carbasses

4 carbasses Jack Be Little (carbasses mini)

2 cebes grans

1 o 2 dent d’all

2 tomàquets madurs

50 gr. de tofu fumat tallat a daus molt petits o esmicolat (la recepta original porta “bacon”)

1 carbassó petit

50 gr. de formatge roquefort o blau (o 50 gr. de crema de llet vegetal amb una mica de farina per espessir)

sal

oli

fulles fresques d’alfàbrega (es pot substituir per farigola fresca o altre al gust)

PREPARACIÓ

LA SALSA PER AL FARCIT:

Es ratlla la ceba i l’all i es fa el sofregit a foc lent, fins que quedi ben daurat.

S’hi afegeix el tomàquet i es deixa fent a foc lent fins que redueixi (tot plegat mitja horeta).

S’hi afegeix el tofu fumat; quan està cuit (de 5 a 10 minuts) s’hi afegeix el carbassó pelat i tallat a daus ben petits. Es va remenant tot 5 minuts més.

S’hi afegeix el formatge sense parar de remenar.

(Si no el voleu tan fort de formatge… és una recepta francesa -els hi agrada molt el formatge fort- , es pot rebaixar amb crema de llet. S’hi hauria d’afegir primer una cullera petita de farina per a espessir).

Finalment s’hi afegeixen 10 ó 20 (segons el gust) fulles d’alfàbrega ben picades (es pot passar pel turmix amb una mica del sofregit, per tal que l’agafi bé), es remena una mica més i ja podem tancar el foc.

PREPARACIÓ DE LES CARBASSES

Es renten.

En cru, cal talla’ls-hi el barret i amb una cullereta es van traient totes les llavors (quedarà una carbassa d’una paret d’un dit de gruix)

S’hi fica el farcit i al forn 20-30 minuts a 180 graus (depèn de com siguin de grans les carbasses)

*La carbassa es menja tota (amb pell inclosa), tret de la cueta, no és només un recipient decoratiu.

**Qualsevol farcit que us agradi li pot quedar perfectament bé (amb espinac, all, pinyons, panses, ceba i xampinyons…)

Ingredients:

per a 4 o 5 persones

200 g de xocolata negra per fondre

200 g de xocolata blanca (opcional)

1 cullerada de mantega

150 g de galetes ben esmicolades (*)

llet condensada

brandy

Elaboració:

Foneu les xocolates amb la mantega al bany maria remanant-les constantment (si ho voleu fer només amb xocolata negra dupliqueu la quantitat indicada).

Afegiu-hi les galetes prèviament esmicolades, un rajolí de brandy i una mica de llet condensada (la seva quantitat definirá la dolçor de les trufes). Barregeu-ho tot amb cura fins que quedi homogeni. Ho aparteu del foc i seguiu remenant fins que la massa s’endureixi una mica. Agafeu unes porcions per fer les trufes rodones, les poseu en un bol amb els fideus de xocolata si les voleu arrebossades. Paseu-ho a un recipient pla i ho deixeu reposar algunes hores fins que la xocolata quedi presa.

Les podeu preparar com vulgueu: posant-hi algun fruit sec a dins, enpolsinant-les amb cacau en plos o bé arrebossant-les am fideus de xocolata.

(*)Es poden substituir les galetes per cereals esmicolats tipus korn flakes.

recetasmaica

INGREDIENTS:
-3 o 4 ous
-ralladura de llimona
-1 iogurt natural
-2 pots de iogurt plens de sucre
-1 pot de iogurt ple d’oli
-1 sobre de llevat
-3 pots de iogurt plens de farina
-2 o 3 pots de iogurt plens de colacao

ELABORACIÓ:
Posar els 3 o 4 ous, ratlladura de llimona, 1 iogurt natural, 2 pots de iogurt plens de sucre, 1 pot ple d’oli, 1sobre de llevat i ho remenem amb la batedora. Quan no tingui grumolls, posar els 3 pots de farina i els 2 o 3 pots de colacao i remenar amb la batedora fins que no quedin grumolls. Després agafar el motllo del forn i posar-li mantega perquè no s’enganxi. Posar la massa i posar-ho al forn a la temperatura de coca.

Johnny

Hola a tothom,

ja fa dies que estem treballant amb el grup FanaTICs els blocs i xarxes socials a través de Receptes.org.

Avui, el German, ha decidit portar-nos un regalet… la seva recepta a l’Omnia!! i hem esmorzat d’allò més bé

Us deixem la recepta -boníííssima- i una foto del postre i una altra de grup  -que no ha sortit gairebé però és el reflex del que “es cou” a l’Omnia jeje-.

Trobareu la recepta a: http://www.receptes.org/recepta237/Brazo%20de%20gitano

Gràcies German i gràcies a tots per aquests fantàstics moments!

Hola,

sóc el Pere,

avui es el meu cumpleanys,

mar regalat: un patinet,un ordinador, un estuix i una wii.

A faig 6 anys

adéu!!!

La tardor no és la meva estació preferida de l’any, em costa resignar-me a tornar a patir fred i dies curts. Però també té les seves coses bones; com els bolets. M’encanten, em semblen un prodigi de la natura. A més, aquí als pobles hi ha una tradició boletaire ancestral. Al seu llit de mort, l’oncle del meu pare li va revelar com a herència on es trobava aquella rovellonera extraordinària que durant dècades havia visitat en solitari. Per mi que només em dedico a menjar-me’ls, és molt divertit veure com alguns homes mesuren la seva masculinitat a cop de cistella de bolets. A més, el tema de conversa principal a les botigues és si aquest any “se’n fan o no se’n fan”. En definitiva, és tot un esdeveniment que fa més suportable el començament dels refredats i de de la pal·lidesa de les nostres cares.

I el que sublima totalment aquest moment de l’any és agafar un grapat de bolets, sofregir-los i esclatar-hi a sobre un parell d’ous ferrats amb sal i pebre tot acompanyant-ho amb unes llesques de pa amb tomàquet: bocatto di cardinale!

Des que ma germana es va fer càrrec del forn de pa familiar, la tasca que ha dut a terme per recuperar algunes receptes tradicionals oblidades a les fleques (i a moltes cases) de Vinaròs ha estat notable. Algunes ja s’havien afegit al repertori del negoci familiar quan encara la portaven els meus pares, com la farinada de repassos. Però poc a poc ma germana i mun cunyat n’han anat afegint més, totes amb bona acollidantre la clientela.

Aquesta manera de fer ha viscut una acceleració, o millor dit, un aprofundiment notable fa un temps. Concretament, des que, abans de l’estiu, el nostre estimat Juanjo Roda ens va encarregar a mi, a ma germana i a un altre forner del poble fer un llibre sobre pastes tradicionals de Vinaròs. Revisant la paperassa de l’abuela Consuelo (un dia faré un post de la seva mítica llibreta…) i explotant la memòria gustativa de la familia, especialment la de la meva mare, hem fet un llistat d’una trentena llarga de receptes algunes de les quals estaven gairebé esborrades de l’imaginari col·lectiu local. Una de les recuperades ha estat el cóc d’abadejo que avui us presento.

Un pèl més complicat del què sembla
Aparentment, la recepta no tenia massa misteri. Sobre una base de pasta per a cócs salats (de fet és una base neutra), es posa tomata madura tallada grossa i de qualsevol manera, sense gaire mirament. Llavors, es tirava un bon grapat de farina per sobre, per espessir el suc vermellós de l’hortalissa. Per acabar, s’afegien molles d’abadejo (bacallà, orientals), pinyons i una picada d’all i julivert. Res especialment complicat, oi?

Doncs alerta, perquè l’all i el julivert tenen perill: s’han de posar a mig coure el coc, perquè sinó es crema i el conjunt amargueja. A més, un cop posada la picada, ma mare va veure clar que ens havíem equivocat: no es posava en picada, que quedava amb les taquetes verdoses que podeu veure a la foto. No senyors: ma mare va tenir una mena de flashback i va recordar amb claredat que el que feien les dones que venien a pastar al forn el que feien era, a mig coure el forn, tallar també de qualsevol manera, grans d’all i branquetes de julivert.

Heu de tenir present que aquest cóc -com tots els dels poble- tenen el seu origen a les cases del poble, no pas a les fleques professionals. Les dones, quan venien a fer el pa , solien aprofitar les puntes de pasta sobreres  per fer un coquet. El feien amb presses, ràpid i amb els estris que tenien a ma. Tot i la manca de refinament en l’elaboració i la teòrica modèstia dels ingredients (fa dècades, barat i accessible per les cases populars que van inventar el cóc) és deliciós i certament sorprenent: l’all no és habitual en els cocs. De sabor delicat, fins i tot subtil si es va en compte amb les proporcions dels ingredients, no té res a envejar al rei de les elaboracions salades locals, el cóc de tomata.

Els cócs són, sense cap mena de dubte, un dels productes més tradicionals de les fleques vinarossenques i també de molts pobles de les terres de l’Ebre i  les comarques del nord de Castelló. Si teniu oportunitat de provar-ne algun no ho dubteu. I si trobeu el de bacallà, sapigueu que teniu entre mans un producte fruit, gairebé, de l’arqueologia gastronòmica. Si més no, de la recerca històrica (casolana) gastronómica…

Salut!

Massitet

Ingredients per a quatre persones:

4 moniatos mitjans

3 cullerades de crema de llet

3 cullerades de mel

50 g d’ametlles picades

Elaboració:

Renteu els moniatos i bulliu-los durant uns 20 minuts. Quan estiguin cuits retireu-los de l’aigua i deixeu-los refredar, peleu-los i tritureu-los amb una forquilla, afegiu-hi la crema de llet, i barregeu-ho tot. Col-loqueu la pasta en motlles, poseu-hi les ametlles picades i la mel per sobre i serviu-ho tebi. Opcionalment hi podeu posar sucre de llustre per sobre.

receptesmaica