El catedràtic de Ciència política de la UB Pere Vilanova va publicar ahir a El Periódico de Catalunya l’article Una complexitat excessiva, en el qual parla de política exterior i del problema estructural de les institucions internacionals. El podeu llegir a la pàgina 6 del diari i també en l’enllaç de l’edició digital.

Per la seva banda, el catedràtic de Dret penal Joan J. Queralt publica avui a la pàgina 5 del mateix diari Partitura inacabada al Palau, sobre la recent confessió de Fèlix Millet. Llegiu el seu article en línia en el següent enllaç.

“El conflicte israelo-palestí no és una pel·lícula de l’Oest. No és una lluita entre el bé i el mal, més aviat és una tragèdia en el sentit més antic i precís de la paraula: un xoc entre la raó i la raó, un xoc entre una reivindicació molt poderosa, profunda i convincent, i una altra reivindicació molt diferent, però no pas menys convincent, ni menys poderosa, ni menys humana. Els palestins són a Palestina perquè Palestina és la pàtria, i l’única pàtria, del poble palestí. De la mateixa manera que Holanda és la pàtria dels holandesos, o Suècia la pàtria dels suecs. Els jueus israelians són a Israel perquè no hi ha cap altre país en el món que els jueus, com a poble, com a nació, puguin anomenar casa seva.”

Trobareu aquest fragment a la pàgina 12 de Contra el fanatisme, un brevíssim llibre que recull dos articles i una entrevista que intenten arribar a les llavors del conflicte que ha convertit Gaza en un escenari dantesc. Són paraules d’Amos Oz, autor d’una extensa i premiada obra com a novel·lista i activista a favor d’una solució raonada i respectuosa de resoldre el conflicte arabo-israelià. Una opinió a tenir en compte, si més no perquè es tracta d’una mirada profundament humana amb un punt d’humor irònic que farà que les 63 pàgines de Contra el fanatisme no us durin més d’una tarda. Aquesta setmana el trobareu a l’expositor de Novetats, la setmana vinent a MCc42/51.

I si la setmana passada us parlàvem de l’IBEI, avui que ho fem de Palestina i Israel aprofitem per recomanar-vos el dossier especial que ha elaborat la Fundació CIDOB amb el títol Especial Gaza.

El Col.lectiu Maloka, l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, la Fundació CIDOB i l’Associació Catalana per la Pau organitzen el seminari Plan Colombia II; guerra y derechos humanos, que tindrà lloc a Barcelona els propers 16, 17 i 18 d’octubre. Llegim al seu web:

“El Plan Colombia I fue un éxito para el gobierno de Álvaro Uribe, los intereses de Estados Unidos y de sus multinacionales. Al primero le sirvió para instaurar un nuevo régimen político, reforzar su militarización y garantizar su reelección. Al segundo para  afianzar su hegemonía en el país y su presencia en la región andina. Y a las multinacionales para aumentar sus rentas, su seguridad y sus mercados. Pero al mismo tiempo, fue un fracaso para Colombia y las soluciones del narcotráfico y el conflicto armado [...].

El Plan Colombia II se propone “un viraje en la guerra” a través de la doctrina de la Acción Integral. Su esencia es “la combinación entre el componente militar y la acción integral por la recuperación social y militar del territorio”, ha dicho el Ministerio de Defensa. Puede sonar  novedoso, pero aquí lo social se mantiene subordinado a lo militar y sólo sirve para justificar la guerra y atraer para ella recursos de la cooperación internacional y la ayuda humanitaria [...].

Evaluar el Plan Colombia I y reflexionar y debatir los posibles efectos del Plan Colombia II es indispensable para analizar el futuro de la democracia, la paz y los derechos humanos en este país [...].””

El seminari farà balanç del controvertit Plan Colombia I i abordarà el Plan Colombia II des de l’economia, les drogues, la internacionalització del conflicte, els aspectes polítics i socials i la cooperació internacional. Trobareu informació detallada sobre les ponències en el programa de l’acte.

Les sessions es celebraran a la Fundació CIDOB, carrer Elisabets, núm. 12. La inscripció és gratuïta i s’ha de fer via web omplint el següent formulari.

Dilluns vinent també començarà un altre curs força interessant. Es tracta d’Eines per al desenvolupament: renovant la cooperació al desenvolupament d’Àfrica, organitzat per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE). El curs tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Palau de Mar, Pl. de Pau Vila, núm. 3) els dies 13, 14, 20 i 21 d’octubre en horari de tarda. Podeu consultar el programa i la informació sobre la inscripció al web d’ANUE.

Segons Sahlins[1], les mercaderies, els objectes de consum operen com a símbols en les societats post modernes, el que establiria el dictat de les relacions socials, per a ell, els capitalistes manufacturaven imatges d’identitat que encara no existien.

En general aquest tipus d’interpretacions de la societat ens avisen de com tendim a considerar pragmàtic allò basat en les nostres preocupacions o interessos; tendim a veure com a purament simbòlic, aspectes com la ideologia, els rituals, els mites, els codis morals, etc. La saviesa atàvica queda substituïda per la direcció que els models visuals pretenen d’imposar, fins i tot en allò relatiu a la opinió pública o més ben dit en allò relatiu a la opinió publicada, ja se sap, en els diferents formats que l’evolució tecnològica ens ofereix.

De fet, doncs, el símbol tendeix cada vegada més a  substituir a la idea i per tant a les essències mateixes del pensament,  i aquesta no és pas una afirmació retòrica, val a dir, doncs,  que aquesta  simplificació porta a  un reduccionisme vital en les entranyes mateixes de la civilització. Deleuze[2], ens recorda com la filosofia consisteix encara en inventar conceptes. “Jo no he pogut mai ultrapassar la metafísica o contemplar la mort de la filosofia”. La filosofia per ell té una funció que entén com a perfectament actual: la de crear conceptes; “segons ell ningú l’ha poguda substituir, perquè el concepte comporta altres dimensions aquelles que hom percep i el seu efecte”, que són en definitiva las que a ell li interessen i no les imatges. De fet aquella crítica subtil a l’aforisme: “una imatge val més que mil paraules” la sustenta, perquè, com jo, creu que les sensacions i les relacions sobreviuen a aquells que les proposen  i els efectes desborden als sentiments i a tot allò que passa, el que difícilment pot ser un concentrat a la carta.

El passat mes de març la Biblioteca va rebre 46 nous títols donats per l’Ambaixada de Canadà, a través del Centre d’Estudis Canadencs de la Universitat de Barcelona (CECUB). Les obres ja estan catalogades i les trobareu a l’expositor de novetats a l’entrada de la Biblioteca i a la primera planta, a la secció dedicada al fons del Centre d’Estudis Canadencs (llibres amb la signatura Hc).

El Centre va ser creat l’any 1995 mitjançant un conveni de col.laboració educativa entre la Universitat i l’Associació Espanyola d’Estudis Canadencs (AEEC), presidida per la Dra. Esther Mitjans. El seu principal objectiu és obtenir la col.laboració científica i acadèmica entre ambdues institucions en matèria de recerca i docència que tingui com a punt de referència el Canadà. A més de la Universitat de Barcelona, també en són seus les universitats d’Extremadura i de La Laguna.

Un exemple de les activitats auspiciades pel Centre és la jornada Protecció de dades personals i investigació biomèdica : el desafiament de l’equilibri. Experiències en Estats plurinacionals i federals : Canadà, Espanya i Suïssa, que tindrà lloc el proper 25 d’abril a l’Auditori de l’Institut d’Educació Contínua de la UPF. La iniciativa està organitzada per l’Agència Catalana de Protecció de Dades i compta amb la col.laboració de l’Observatori de Bioètica i Dret, l’Institut d’Investigació de Malalties Rares de l’Institut de Salut Carlos III i la Fundació d’Estudis Canadencs.

Si voleu més informació sobre beques d’estudi, conferències i altres activitats organitzades pel Centre, podeu adreçar-vos a:

Centre d’Estudis Canadencs de la UB
Edifici Tomás y Valiente, 2a planta
Persona de contacte: Gabriela Galván Chávez
Correu electrònic: canadiana@ub.edu
Horari: dilluns i dijous, de 9.30 a 14 hores; i dimarts i dimecres, de 16 a 20 hores.
Telèfon: 93 4037251

“Esperaba mucho más, Europa está en crisis y ya no avanza“. Aquestes són paraules de Maurice Faure, l’únic signatari del Tractat de Roma que encara és viu, a una entrevista publicada a El País el passat dimecres. La singularitat de Faure s’ha destacat als mitjans de comunicació donat que aquests dies es fa balanç dels 50 anys transcorreguts des del 25 de març de 1957, data del tractat que va significar el naixement de la Comunitat Econòmica Europea.

Aliena a les recances de Faure, la celebració institucional de la Unió Europea ens ofereix una visió optimista i integradora a la pàgina 5oº aniversario del Tratado de Roma. En la mateixa línia, els països de la Unió dediquen diferents actes a l’efemèride. Al web del Patronat Català Pro Europa trobareu informació sobre els més propers geogràficament. 

Destaquem també la iniciativa del Centre d’information sur l’Europe que, a http://www.traitederome.fr, permet consultar documents i vídeos de l’època. De la mateixa manera, el Parlament Europeu ha optat pel vídeo a El Parlamento Europeo y la construcción de Europa, disponible amb subtítols en castellà.

A EurLex podeu consultar els Tractats constitutius de la Unió Europea.

El Dr. Pere Vilanova, professor del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona, analitzarà el proper dimarts 27 de febrer les relacions internacionals i la situació política i social actual de l’Afganistan a la conferència Afganistán como paradigma de conflicto contemporáneo: actores, dinámicas y consecuencias, organitzada per la Casa Àsia. L’acte, que serà presentat pel director de conferències, seminaris i estudis d’aquesta institució, Sr. Rafael Bueno, tindrà lloc a la Sala Samarcanda de la Casa Àsia, Av. Diagonal, 373, a partir de les 19.30 hores. L’entrada és lliure i l’aforament, limitat.

Al fons de la Biblioteca de la UB hi trobareu documents sobre política afganesa, consulteu el catàleg. 

Si voleu documentar-vos sobre aquest o altres països, a la Guia temàtica d’Economia i Empresa hi trobareu una acurada selecció d’enllaços.