Salernes, pizzeria artisanale, fin du repas copieux de neuf personnes. Mangeurs d’Europe de l’Ouest  : italiens, français, espagnols, allemands ; classe moyenne sup ; entre 30 et 60 ans.

.

Menu unique / Hétérogénéité des restes..

.

A l’origine un plat unique, lisse, et sans histoire.

Vides, ou presque, les assiettes racontent toutes des histoires …

.

Scénographie des restes

.

Quantité ou abscence de restes.

Scénographie, diversité de leur disposition  : vers soi, ou loin, à l’opposé ; rassemblés ou dispersés ; déchiquetés ou quasi intacts.

Chorégraphie des couverts, après la valse et la bataille.

Esthétique de la disparition.

Compositions multiples : traces du lent travail de décomposition qui s’est opéré ici, au cours du repas.

Ingestion = appropriation / destruction / individuation.

Restes, restes, restes.

Satiété d’une société.

Une recette détestée par Eve, qui a le mérite (la recette) de se préparer au four, idéale pour les mercredi midi : ça cuit tout seul durant les inévitables trajets école – citadelle – maison.

Dans le genre bien connu de nos lecteurs : on entasse tout dans un récipient et on fait chauffer.

Ici : wrap – poivrons – viande hachée – fromage en couches alternées jusque débordement. Cuire à 100° pendant plus d’une heure.

Je remplace souvent la viande hachée par un reste de sauce bolognaire ou de chili con carne dans le cadre du grand cycle de la vie des restes à re-combiner.

La recette initiale vient d’un bouquin en anglais, “saving dinner”, et est prévue pour un crock-pot.

Quant es tenen nens en edat escolar poques coses atrauen més que fer un volt amb els pares, un matí de diumenge, a comprovar que el que diuen a l’escola és cert. Llavors, contents, poden explicar als pares i mares, allò que han entès, del que han estudiat. Això és el que passa si doneu un volt per les poques restes que ens queden de la Barcino romana. Les ruïnes romanes de Barcelona cal descobrir-les, investigar-les. Teniu les muralles, a la plaça de la catedral, invisibles de tant grans i evidents. Teniu les espectaculars columnes del temple, amagades a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís, darrera la Catderal, anant cap a la plaça Sant Jaume. (A la foto). O el subsòl del Museu d’Història de la ciutat, a la Plaça del Rei, o la porta, al carrer de la ciutat, o l’aqueducte, amagat, o les sepultures de la plaça Vila de Madrid. En tot cas, una bona excusa per passejar amb els vostres fills pel barri gòtic.

Cuando se tienen niños en edad escolar pocas cosas atraen más que dar una vuelta con los padres, una mañana de domingo, a comprobar que lo que dicen en la escuela es cierto. Entonces, contentos, pueden explicar a los padres y madres, lo que han entendido, lo que han estudiado. Esto es lo que pasa si dais una vuelta por los pocos restos que nos quedan de la Barcino romana. Las ruinas romanas de Barcelona hay que descubrirlas, investigarlas. Teneis las murallas, en la plaza de la catedral, invisibles de tan grandes y evidentes. Teneis las espectaculares columnas del templo, escondidas en la sede del Centre Excursionista de Catalunya, en la calle del Paraíso, detrás de la Catderal, yendo hacia la plaza Sant Jaume. (En la foto). O el subsuelo del Museo de Historia de la ciudad, en la Plaza del Rey, o la puerta, en la calle de la ciudad, o el acueducto, escondido, o las sepulturas de la plaza Vila de Madrid. En todo caso, una buena excusa para pasear con sus hijos por el barrio gótico.

Hem fet una entrevista al conservador del Museu Nacional Aqueològic de Tarragona, Josep Anton Remolà que ens parla sobre el Teatre Romà -recentment el Museu a pres el paper de gestor del teatre-, on actualment s’està canviant la negativa dinàmica que hi havia fins ara, i on ara es fan tasques periòdiques de neteja i manteniment i es planteja una renovació del monument. També ens parla en motiu de la troballa el passat mes de novembre de noves restes arqueològiques.

QÜESTIONARI

P: Quina rellevància històrica tenen les restes arqueològiques trobades en el Teatre Romà?

R: Les restes del Teatre Romà, com totes les dels edificis públics de la ciutat romana, tenen una importància cabdal pel coneixement de com era la ciutat. Malauradament, el seu estat de conservació no és el més adequat per fer una intervenció completa, però en això estem treballant.

P: S’aconseguirà millorar l’estat d’abandonament en el que es troba el Teatre Roma?

R: S’està començant a canviar aquesta dinàmica tant negativa, des de que el Museu Nacional és el gestor del Teatre, s’estan fent tasques periòdiques de neteja i manteniment. També s’han començat unes excavacions per veure com poder integrar el conjunt dins de la ciutat, a més, pròximament es renovarà tot el tancament del Teatre per evitar que continuï sent el que era fins ara, un veritable evocador urbà.

P: Creu que el fet que Tarragona sigui Patrimoni de la Humanitat, ha augmentat l’interès de les institucions?

R: Sincerament, no sé si realment s’ha aprofitat al màxim aquesta declaració de Patrimoni de la Humanitat. Tinc la sensació que tot s’ha quedat en un bonic paper i no acabo de veure que aquesta s’hagi aplicat al dia a dia en la millora dels monuments i de la seva presentació pública.

P: Tot i així, és cert que les excavacions del Teatre Roma han estat finançades pel Ministeri de Cultura?

R: Sí, quan se’ls hi requereix participen en projectes puntuals i molt concrets. No obstant, un monument com el Teatre Romà exigeix un tractament arquitectònic i urbanístic de gran envergadura, cosa que és més difícil  de ser assumit plenament per les institucions.

P: Quin és el futur del Teatre Romà?

R: Esperem que el futur sigui el que en aquests moments sembla presagiar les actuacions que s’estan fent, és a dir, s’estan iniciant treballs que són necessaris perquè encara hem d’entendre algunes coses del Teatre Romà per a plantejar quin ha de ser exactament el seu futur. Tant debò, que dintre d’uns anys quedi integrat dins de la ciutat com un capital patrimonial, i no quedi marginat com ha estat fins ara.

El quart qüestionari el volem fer a Joan Menchón, arqueòleg tarragoní, perquè ens mostri el seu punt de vista com a interessat en les restes arqueològiques.

QÜESTIONARI

1. Coneixes els casos del teatre romà i del Parking de l’Eroski?

2. Podries explicar-nos quin és el teu punt de de vista (com arqueòleg) respecte aquests fets?

3. Coneixes algun altre cas de Tarragona en el que l’arqueologia i l’urbanisme s’hagin vist enfrontats?

4. En què consisteix la recerca que esteu fent en les ruïnes que hi ha sota la catedral?

5. Heu tingut cap mena de disputa amb l’àmbit de l’urbanisme en aquesta recerca?

6. Per què que hi ha tants problemes entre l’arqueologia i l’urbanisme a Tarragona?

7. Hi ha alguna solució per que aprenguin a conviure millor?

8. A Tarragona es té realment en consideració tot el patrimoni que hi ha a la ciutat?

Durant la recerca hem tingut constància que a la zona residencial situada entre la platja del Miracle i la Rabassada, quasi tots els veïns han patit interrupcions al moment de construir les seves cases, a causa de runes romàniques que encara perduraven sota el subsòl dels territoris que havien adquirit.

Hem contactat amb una família que fa cinc anys van comprar un terreny en aquesta zona residencial i ens han explicat tot el llarg procés que van tenir que passar abans de poder construir la seva casa. Remarquem que els veïns prefereixen mantenir-se en l’anonimat.

Després de comprar el terreny van haver de contractar els serveis d’uns arqueòlegs perquè fessin una cata arqueològica. Durant l’excavació sempre hi havia la presència d’un arqueòleg de la Generalitat que controlava en tot moment que no és trobés cap runa.

Ens van explicar que si els arqueòlegs no troben quelcom important es torna a tapar tot allò excavat i es continuen les obres. Però en el cas que es trobin i que siguin d’importància s’han de paralitzar les obres i rectificar els càlculs de l’estructura de la casa ja que s’hauran de conservar les runes trobades de tal manera que puguin ser visitades per futures investigacions.

QÜESTIONARI (per als veïns de la zona que accedeixin a ser entrevistats)

1. Quan vau comprar el terreny estàveu al corrent que hauríeu de pagar una cata arqueològica obligatòriament?

2. Sabíeu que havíeu de córrer amb les despeses dels arqueòlegs i de la maquinària?

3. Éreu conscients de les conseqüències exactes en el cas que es trobessin restes importants en els vostres terrenys?

4. Van trobar restes romàniques?

5. Tots els veïns d’aquesta zona residencial han tingut que realitzar el mateix procés que vosaltres?

6. S’ha trobat alguna resta romànica d’especial rellevància en aquesta zona?

També hem decidit fer un tercer qüestionari a Eva Ruiz, Professora dels estudis de Postgrau d’Arqueologia de la URV per documentar-nos més en el paper de la construcció i dels afectats en les troballes de restes arqueològiques de Tarragona.

QÜESTIONARI

1. Què opines de les disputes que hi ha a Tarragona entre arqueòlegs i constructors?

2. Creus que és possible una millor relació entre aquets àmbits?

3. Què en penses de que moltes famílies hagin d’abandonar les seves cases pels diferents descobriments?

4. Quina creus que pot ser la solució per que això no succeeixi?

5. Què creus de la temàtica del Teatre romà?

6. Les tasques de manteniment dels últims 10 anys han estat suficients?

7. La gent realment valora les recerques arqueològiques de la ciutat de Tarragona?

La primera descripció del Teatre Romà de Tarragona es deu a Benaventura Hernández Sanahuja: tretze grades en mal estat que van aparèixer el 1884. El 1919 es realitza una nova campanya on es troben quinze grades més i altres fragments escultòrics importants. Però com que el solar era propietat d’una empresa d’oli, Oleícola S.A, aquesta hi va construir un magatzem industrial d’oli. El 1951 continua el desastre amb la construcció d’uns altres dipòsits d’una altra empresa d’olis, ABACO.

En els 70 els terrenys es venen a empreses constructores i el 1977 el terreny del costat va ser comprat per construir-hi un bloc d’habitatges obtenint els permisos.

Tots aquests van “aniquilar” pràcticament el Teatre, fins que el 1978 va ser delcarat Monument Històric Artístic Nacional, després d’una intensa mobilització nacional sota el lema “Salvem el Teatre romà”.

Notícia sobre el canvi de lloc de les restes romanes trobades als terrenys del centre comercial Eroski abans de la seua construcció.

Nou Diari: Deixen que Eroski canviï de lloc les restes. 2-desembre-1994. pàgina 9.

Notícia de la troballa de restes arqueològiques als terrenys on actualment es troba l’Eroski també conegut com Parc Central.

Diari de Tarragona: Hallazgos arqueológicos en los terrenos de Ersoki. 11-abril-1994. pàgina 4.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense publica en la seva web un llistat de disconformitats amb relació amb restes trobades a Tarragona, la seva mala conservació i en alguns casos desaparició.

Reial Societat Arqueològica Tarraconense: “La Tarragona desapareguda”. document-reial-societat-arqueologica-tarraconense

Pàgina web amb recursos per l’àrea de matemàtiques

La web http://www.toomates.net/ ens ofereix tota una sèrie d’activitats de matemàtiques adreçades a tots els nivells de primària i fins i tot a secundària per a descarregar en format Word i imprimir. El més destacable (tot i que és una molt bona pàgina per trobar recursos) és que també ens permet baixar-nos alguns dels generadors d’operacions, que ens elaboren aquests fulls d’activitats, de manera que en podem fer molts més i cada vegada diferents. Entre altres generadors d’aquest tipus, en trobem un que conté cinc fulls de càlcul on es treballa la suma i la resta amb diferents xifres, portant i sense portar.

Hier,

• j’ai oublié de poster mon article quotidien sur le présent blog,
• j’ai suivi un cours sur la reproduction des phasmes par le Pr Victor,
• j’ai mangé des restes du lapin de la veille,
• j’ai trouvé les restes aussi mauvais que la veille,
• j’ai menacé mes enfants de les laisser rentrer à la maison par leurs propres moyens s’ils ne se changeaient pas plus rapidement après la piscine,
• j’ai réalisé que mes menaces n’avaient pas le moindre effet,
• j’ai dégusté une tarte flambée gratinée sur baguette hautement diététique,
• j’ai vu un cygne nager à reculons,
• j’ai longuement réconforté Victor, victime d’une odieuse otite,
• j’ai pris cette photo de boules