[ eng. Nothing that can not be explained!] [ esp. Nada que no se pueda explicar! ] [ fr. Rien de ce qui ne peut s'expliquer! ] [ deu. Nichts, was nicht erklärt werden können! ] [ it. Nulla che non può essere spiegata! ] [ ch. 没有什么不能解释！ ] [ rus. Ничто не может быть объяснено! ] [ ar. هذا شيء لا يمكن تفسيره! ]

Molt bé! Ara tots ja sabem que la Senyora Presidenta, o sia la dona del President Montilla, té un fotimer de càrrecs. Els periodistes amb seu al carrer Nicaragua ja ens han “filtrat” que el seu amo -en SeràGossaa- vol que sàpiguem que en Felip Puig en tenia 41. Tranquil, Rottweiler, que ja n’hem estat informats. I t’estem molt agraïts per la cura amb la que tractes la informació aliena. Que trist, però, que se t’escapés la informació que tenies més a prop. Si, xicot, si, aquella que parlava sobre les malifetes del teu amic Bartolo.

Em recull el Panfletórico de Catalunya

Les explicacions que pugui donar en Felip Puig, en qualsevol cas, farien referència a una qüestió de 8 anys enrere. Si les ha de donar, que les doni. Però, SeràGossa, si per una qüestió de fa 8 anys et sents legitimat per ser exigent amb Convergència,  més legitimat et deus sentir per exigir explicacions  a la dona del teu “jefe”, no? Com que encara crec en la teva honradesa, espero llevar-me demà i llegir, en portada de qualsevol òrgan dels teus (digues-li El Panfletorico de Cataluña/nya) la petició d’aclariment a la Hillary Clinton llobregatina. Hi confio plenament, eh, no em decebis!

A mi, francament, me la porta fluixa si la senyora Hernández té 14 càrrecs, 25, 50, 100 o 2 càrrecs. El que voldria saber, això si, és quants diners ha cobrat aquesta senyora per tots els càrrecs de què gaudeix. I posats a demanar, que és gratis, voldria que els ciutadans poguéssim saber, amb exactitud, a les reunions a les que ha assistit, els acords en què ha participat, i els companys de viatge amb qui ha compartit una feinada tant estressant. Amb tantes tasques a sobre, la seva salut podria afeblir-se, i no m’agradaria que la dona del president patís cap malaltia que li impedís participar amb  empenta en la construcció d’aquest “estem fent estat propi” que tant proclamen els seus socis republicans.

Parelleta, que no cal la polícia per fer-vos parlar. Si voleu, podeu!

Veus malintencionades han fet córrer que cobra molt. No és el que em preocupa més. Si no és així, i ho suposo, el dubte que no em deixa dormir és el de saber  per què no surt ella mateixa a explicar la seva situació. Una bona explicació, en persona, permetria aclarir dubtes i desemboirar el tema. Si en Felip Puig ha embrutat la seva reputació, per què no surt ella a rebatre-ho, amb fets i dades sobre la taula? Cal que els sicaris la protegeixin? De què?

Senyors de Convergència i Unió, senyors del PSOE-Catalunyès, deixin de tirar-se pedres els uns contra els altres, i si realment volen fer net (regeneració, en diuen), aixequin les estores dels seus partits, i expliqui’ns, obertament i sense por, a quines institucions, consorcis, consells, i empreses públiques tenen gent representada. I com que ens creiem els seus desitjos de transparència, ja posats a fer, detalli’ns qualsevol remuneració que hagin percebut i en funció de què les han cobrat. Fer això que humilment els demano no els suposa cap tortuós tràmit  parlamentari ni cap modificació de llei vigent. Convertim les seves proclames en fets? No voldria pensar que tenen res a amagar. Al cap i a la fi, vostès són a la política per servir als ciutadans, i no crec que mai els hagi passat pel cap l’estranya idea de violar aquell principi que diu que “en política no s’hauria de fer res que no es pogués explicar”. Estem d’acord, oi?

Acta reunió de l’OCA del 7 d’octubre de 2009

L’acta es sotmetrà a aprovació o rectificació en la propera reunió del dia 15 d’octubre. Si detecteu qualsevol errada o teniu algun suggeriment de canvi envieu un correu almenys 24h abans de la reunió a ocafcc [arroba] gmail.com i la vostra proposta serà inclosa al text abans de la reunió.

El proper diumenge dia 11 a les 18 hores ens trobarem a la sala d’actes de l’Ajuntament de Vilaller per parlar de:

• Repàs de temes pendents del CEV (administratius, econòmics i socials)
• Recull de propostes de futures sortides.
• Planificació del calendari d’excursions pel 2010.
• Altres …

Us esperem a tots per parlar, compartir i discutir una estona …

CEV’09

Vam tenir el plaer d’estar acompanyats deVíctor J. Maicas per a parlar del seu segon i darrer llibre “La república dependiente de Mavisaj”, aquest autor castellonenc ens va deleitar amb la seua visió crítica i a la vegada reflexiva mirada sobre el món actual, compromés amb el nostre temps i els canvis que segons ell són absolutament necessària i pels que tenim la necessitat de lluitar JA MATEIX, vam estar dissertant sobre diferents injustícies que fan d’este un món plé de corrupció i lluites de poder, un món amb la informació manipulada i els mitjans de comunicació com a principals ferramentes de desinformació dels poders…

Però, amb la conversa, anàvem adinsant-mos en les particularitats dels personatges del llibre per descobrir quines identificacions li van servir a ell per ubicar i dissenyar cadascun, per constatar que l’argument de l’obra va més enllà d’una descripció/ succesió de fets per a buscar una reflexió sobre els mateixos, i poc a poc desvelar també part de l’argument i reflexió del tercer títol, pendent de publicació.

Front a la pregunta de… – Què vol dir Mavisaj?- algú va ser capaç de trobar el joc que amaga la denominació d’aquest illa… vols saber-lo? Uis… que no ens queda més temps per a escriure, ja actualitze un altre dia….

Acta de la reunió de l’Oca del dimecres 30 de setembre de 2009

L’acta es sotmetrà a aprovació o rectificació en la propera reunió del dia 7 d’octubre. Si detecteu qualsevol errada o teniu algun suggeriment de canvi envieu un correu almenys 24h abans de la reunió a ocafcc [arroba] gmail.com i la vostra proposta serà inclosa al text abans de la reunió.

Després de les vacances d’estiu ja tenim el nou curs 2009-2010 a les portes. Per aquest motiu aquest dimecres/9 la Junta directiva de l’AMPA va tenir la primera reunió amb l’escola.

Comencem amb el mateix esperit amb que ho varem deixar abans de vacances! Amb el desig i la il·lusió de poder anar millorant.

La reunió va durar prop de dues hores i  mitja. Varem començar fent una repassada a tots els temes que tractarem durant aquest curs, per acabar parlant dels aspectes més operatius a dur a terme en els propers dies. Alguns exemples en són  la preparació del butlletí d’extraescolars, la gestió de la loteria, l’elaboració dels pressuposts, la gestió del bloc, la revisió dels estatuts, etc.

 Mitjançant el bloc us anirem informant. Esperem estar ben connectats!

 Equip AMPA

[ eng. The reunification I want ] [ esp. Yo quiero éste reagrupamiento ] [ fr. La réunification je veux ] [ deu. Ich möchte, dass die Wiedervereinigung ] [ it. La riunificazione voglio ] [ ch. 我想统一 ] [ rus. Воссоединение хочу ] [ ar. أريد اعادة التوحيد ]

Vaig prometre, fa dies, que explicaria com havia anat la segona reunió de Reagrupament al barceloní barri de Les Corts. Doncs bé, no hi ha res a explicar. Vaja, nomenaments de responsables i establiment de feines a fer. A algú que no sigui de Reagrupament-Les Corts li pot interessar això?

Va reproduir-se el debat de la primera reunió: què farem quan siguem al Parlament i es produeixin debats que no siguin estrictament sobre la independència o sobre la regeneració democràtica del país?Aquest tema sembla que serà important pel futur de Reagrupament, així que caldrà tractar-lo. A hores d’ara ja hi ha documents sobre la taula. La constitució formal de Reagrupament, prevista per a finals de setembre o principis d’octubre, obliga a debatre’n els fonaments. Quan tinguem cos doctrinari -espero que sigui mínim- ja us diré si m’hi trobo hi a gust o no. De moment la discussió del dimarts em va permetre anar perfilant allò que jo espero de Reagrupament.

És d’això que parlaré avui. D’entrada diré una cosa que sorprendrà: a mi no em preocupa gens el que els parlamentaris de Reagrupament facin sobre la Llei d’Educació, sobre la prohibició de les “corrides” de toros, sobre els centres de culte, sobre les infraestructures, sobre la dependència o  sobre la llei de consultes… sempre i quan la decisió l’hagi pres la militància. Tant simple com això. I com es pot fer? Senzill. Que potser no hi ha noves tecnologies que permeten participar -votar- amb una immediatesa desconeguda fins no fa massa temps? Doncs ja anirem decidint, entre tots. Algú em dirà que no cal que tothom participi de tot, perquè per això ja existeix la delegació i la interpretació del què vol la militància.

Doncs no. No vull escollir algú perquè interpreti el que vull o desitjo. Sóc major d’edat, no sóc imbècil –tot i que algú pugui pensar-ho– i no em calen “assessors” ni “delegats” que m’ajudin a pensar o a decidir. Si sóc lliure per equivocar-me o per encertar, perquè no hauria de ser-ho per pensar per mi mateix i per decidir en funció dels meus pensaments? Potser el sistema no seria prou dinàmic, perquè tot s’hauria de consultar a la militància? No caldria, és clar. No dic que el dia a dia s’hagi de consultar, però si les decisions. Reagrupament neix, en gran mesura, de gent “desencantada” i decebuda pel funcionament d’Esquerra. En aquest sentit, i per a mi, Reagrupament hauria de recuperar el millor de l’ERC de fa uns quants anys, millorar-ho i blindar-ho per evitar que l’”aparell” ho acabi manipulant-ho en benefici propi, tal i com al final ha passat. Pregunteu-los a l’Uriel Bertràn, a l’Hector Lòpez Bofill o a l’Elisenda Paluzié què saben d’unes 1.114 signatures?

Potser Reagrupament hauria acceptat l’acord de finançament? Potser, sempre i quan la militància hi hagués donat la seva aprovació. Perquè Esquerra no ho ha fet? Per la por a la llibertat típica d’aquells que sempre tenen la paraula màgica a la boca, simplement per retreure-la als altres. Jo vull un Reagrupament en el què la gent que en formi part estigui disposada a donar forma al moviment, dia si dia també. I això implica compromís. Però per a mi el compromís no consisteix amb aquella estúpidesa dels grups d’esquerres, en què el compromís consistia en treballar com un idiota -i gratis, és clar- per unes cúpules, amb l’esperança d’arribar a formar-ne part alguna dia, i poder tenir molts idiotes al teu càrrec. Per a mi el compromís consisteix en prendre partit constantment. En model·lar el moviment en cada una de les decisions que prengui.

Allò que un sommia sovint roman com una mera ficció. I potser el que desitjo que esdevingui Reagrupament només sigui un desig utòpic. Crec que no. Ingenú no en sóc, i és evident que cap moviment és continú. I que la il·lusió no dura cent anys. Però també crec que sovint vestim amb el trajo de la utòpia allò que no necessàriament ho és. D’aquí poc temps -si no ens han enredat a tots plegats- el tema estrella serà el DRET A DECIDIR. A mi me la bufa aquest dret, si no estic disposat a exercir-lo. I el vull exercir no tantsols a nivell col·lectiu sinó també individualment. I no només el vull per a mi, sinó també per als diputats de Reagrupament. Perquè ells no haurien de poder discrepar d’una decisió col·lectiva de Reagrupament, si consideren que no els és vàlida. Si el moviment hagués decidit votar contra les “corridas” de toros, i el diputat votés a favor… se l’hauria d’expulsar? No. L’únic que hauríem d’exigir-li és que argumentés el perquè. Que pogués explicar-ho. A Anglaterra, i en general als paísos anglosaxons, la disciplina de partit no existeix. Tampoc hauríem de voler-la al nostre país, i encara menys al nostre “partit”.

En resum, jo no vull un Reagrupament que sigui un refugi dels perdedors d’Esquerra, ni un espai en què l’independentisme descaradament incapaç -només cal veure els resultats del “plataformisme”- trobi nous altaveus. Vull fer de Reagrupament un espai en què els homes lliures, amants del seu país, debatin i decideixin lliurement, sempre i a tothora, quin és el millor camí per arribar a l’alliberament nacional. I si el dia somiat arriba, aleshores matem l’invent, i que cadascú s’ubiqui, aleshores, on més a gust es trobi: a la socialdemocràcia, a l’esquerra lliberal, al centrisme, al socialcristianisme o al puigcercocisme, que el massoquisme també hi serà present a la Catalunya del futur.

Segons les ideologies més hippies i ultraidealistes de l’esquerra (anarquisme i socialisme utòpic), si les persones fossin educades en el respecte mutu i l’amor, l’assemblea seria una forma perfecta de prendre decisions polítiques a nivell mundial i podríem eliminar qualsevol democràcia parlamentaria canviant-la per aplecs kumbayà al voltant d’una llar de foc.

Doncs bé, jo des de que tenia 15 anys tota la meva vida la he passat amb l’agenda atapeïda de reunions: que si l’Esplai, que si la Colla de Diables, que si Clubs de Rol, associacions gais, cases okupes, estudiants de la UAB, Grups d’investigació en Arqueologia…

I analitzant tota la meva experiència empírica acumulada en interminables reunions he arribat a una conclusió determinant: l’assemblearisme, tot i ser desgraciadament necessari, és la forma més absurda e inútil de govern polític pels següents motius:

1.- Es la dictadura dels carismàtics: Aquelles persones que tenen vergonya a parlar en públic no tenen cap pes polític i la seva opinió queda completament invisibilitzada per aquells líders que, fent ús de la seva popularitat, acaben imposant sempre la seva opinió. Com algú s’atreveixi a portar-los la contraria ja ha begut oli!

2.- Es la forma més lenta de prendre una decisió: Quan cal reaccionar ràpidament i a contrarellotge, per que la urgència dels fets així ho exigeix, no podem esperar a llegir la ordre del dia, demanar torn de paraula, esperar que ens la donin, discutir amb 25 persones més, fer votacions, arribar a consensos…

3.- Les resolucions que s’acorden son de paper mullat: Si una reunió decideix quelcom que a algú no li agrada, no passa res, se’n convoca una altre al cap d’una estona excloent els que han pres la decisió anterior i Santes Pasqües.

4.- Es la culminació de la hipocresia extrema: Heu vist mai una assemblea on la gent digui el que pensa realment? No, en aquests actes públics tothom aparenta ser amic i es guarden els ganivets per a més tard. Ningú s’atreveix a votar en contra del nomenament d’un càrrec encara que sàpiga que la persona escollida és un perfecte inútil:  a veure qui es el guapo que li diu a ma alçada.

5.- Es facilíssim manipular una votació: Tan sols cal que convidem a l’assemblea a tota la gent que sabem que ens donarà suport i procurem que aquell dia i hora no puguin vindre els que segurament estan en contra.

6.- Els que proposen una acció son els primers a no fer-la: “Per que no anem a aquells nazis i els hi donem una pallissa? Be, jo no podré vindre ja que tinc un sopar eh, però vosaltres aneu-hi que jo us dono suport moral”

7- Es un diàleg de sords: En una reunió la majoria de gent no hi va a escoltar els arguments dels altres i arribar a un consens pactat, sinó a imposar els seus propis criteris de forma dogmàtica i excloent.

8.- L’assemblearisme no es garantia de que les resolucions adoptades siguin més d’esquerres: Les primàries del Partit Republicà als EUA es fan en “caucus” o assemblees locals i solen escollir a persones tan anarquistes com Georges W. Bush.

Es evident que la filosofia de Rosseau ha fet molt de mal! El teòric francès pensava que l’home era bo per naturalesa, però l’havia corromput la societat. Ell proposava  tornar al estadi de la bondat primigènia en el que es vivia en harmonia amb la natura (al Paleolític??), abolint qualsevol forma de jerarquia i representació indirecta, prenent qualsevol iniciativa col•lectiva per assemblearisme.

Però els científics socials ja sabem que Rosseau va ficar la pota per tot arreu: ni la bondat ni la maldat es porten escrites als gens, ja que son termes idealistes, platònics i subjectius; que al Paleolític les jerarquies socials existien perfectament, tot i que en comptes d’estar marcades per la riquesa ho estaven per la edat i l’experiència i que, des d’un punt de vista antropològic, com ja he demostrat, les assemblees tenen molts més defectes que la democràcia representativa que, per a mi, segueix sent el millor sistema polític inventat fins a la data.

“El lector” de Bernhard Schlink ens va sorprendre, per a molts una gran obra a primer cop de vista, per a d’altres una novel·la que necessitat d’un debat, d’un contrast d’opinions, d’una anàlisi de les dualitats que es produeixen entre els protagonistes… Va ser enriquidor retrobar-se i que cadascú mostrés l’aspecte de l’obra que li havia interessat especialment…

Joan Campos al Club de lectura

El 28 de maig ens vam retrobar amb el llibre de poemes “Jardí Clos” i amb el seu autor, el castellonenc Joan Bta. Campos, que ens va enamorar poèticament… la seua recitació tranquil·la, mesurada, en va mostrar part de la intimitat i personalitat dels seus textos:

Joan ha volgut partir des d’on es trobava per vore i observar què passa al seu voltant, com passa la llum “…tan fugaç com la vida…, com el pas del temps ens va colpint”, i envoltant-se d’eixe “…jardí paticular on hem sigut feliços, hem patit, hem estimat, hem plorat…” a la vegada que es dona ú compte que “… més enllà hi ha una ciutat, rere la boira, que comença en la frontera del nostre jardí.”

Joan, no va deixar passar l’oportunitat de recordar a Manel Garcia Grau, com gran amic que d’ell era, i al qui li dedica un dels textos, i del que el llibre ha sigut guardonat amb el premi que porta el seu nom.

Així va ser, el dimecres 29 d’abril a l’hora de costum, vam debatre sobre l’obra “Tannöd, el lugar del crimen” obra de Andrea Maria Schenkel que ens havia recomanat Vicent Usó. Va resultar ser una obra que degut a l’aparença senzilla d’estructura i de fil argumental, provocaba diversitat de visions i d’opinions al respecte de la seua qualitat, de tal forma que ha sigut un dels texts treballats que més detractors ha provocat en el grup, sense coincidir en opinió amb els que per contra els havia agradat i havien disfrutat amb ella…

Gracias a Taekwondo Arrigorriaga por la noticia
Se celebro en Seul una reunion al mas alto nivel ,entre la Federación Española de Taekwondo con su presidente a la cabeza , D. Jesus Castellanos  y asistieron por parte de la WTF, el Presidente, el Secretario General y los responsables de los Comités de Competición de la WTF y FET.

Destacamos ademas de clasificar el OPEN DE ESPAÑA CLASE A

 PROPUESTA de creación de la UNION MEDITERRANEA DE TAEKWONDO (M.T.U) que celebrará su primera Asamblea General en Marruecos el próximo 8 de Mayo, el día previo al comienzo de la Copa del Mediterraneo, competición oficial que se instaurará cada dos años.La FET está negociando con las autoridades e instituciones de Tarragona, para la realización de la copa del Mediterraneo  (M.T.U), en próximas ediciones.

Negociaciones para la organización en Alicante los días previos al Open de España del Seminario Oficial Internacional de la WTF de Arbitros (combate)  y Jueces  Calificadores (Pumse) así como el Seminario Internacional para Coach. Este sería el primero del máximo de dos que se van a impartir en Europa en el año 2009.

Reunión para la futura creación de la UNION IBEROAMERICANA DE TAEKWONDO y su registro dentro de la WTF, con el objeto de promocionar y desarrollar el Taekwondo en los países iberamericanos y de habla hispana, así como de organizar el Cto. Iberoamericano de Taekwondo cada 2 años.

 Los representantes de la FET manifestaron tambien  su opinión a los miembros de la Comisión de Evaluación de los Protectores Electronicos sobre la conveniencia inmediata de instalar estos sistemas en las competiciones internacionales oficiales de la WTF.

El dijous 26 de març vam debatre sobre les sensacions que ens ha produït aquesta novel·la, la gran majoria vam convindre que baix l’aparença d’una narració prou simple i amb un vocabulari no massa elaborat, hi havia realment una història que trasbalsava molts sentiments: la soletat, la discriminació, l’aillament social, l’estima… com si d’un agredolç conte es tractés… ah! i les olors, quina importància tenen a vegades les olors…

El passar 26 de febrer a les 19h al club de lectura ens va acompanyar Vicent Usó, escriptor i periodista, i ens ha ajudat a analitzar “Expiación” de Ian McEwan. Deixe ací via lliure ara als comentaris per tal que opineu sobre l’experiència… jo mentrestant aniré preparant les meues reflexions…

Adjunte una foto

Vicent Usó al Club de lectura