Segons un estudi de l’Eurostat sobre el nivell dels sous mínims a Europa a gener del 2009, realitzat entre 20 dels 27 estats membres de la UE (Bèlgica, Bulgària, Espanya, Estònia, Grècia, França, Hongria, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia , República Txeca i el Regne Unit).

Contrasta la gran diferència entre els 123 euros al mes a Bulgària fins als 1.642 euros al mes que es reben a Luxemburg. Espanya es troba en la meitat acompanyada de  Grècia, Portugal i Eslovènia.

Via: Eurostat

El sou brut mensual del 50% dels treballadors catalans és inferior als 1.100 euros, segons dades de l’Agencia Tributaria del 2006 recollides pel Sindicat de Tècnics del Ministerio de Economía y Hacienda (Gestha).

Catalunya és la segona comunidad amb més mileuristes i inframileuristes. Això passa a l’estat on el 61% dels treballadors pateixen mileurisme i inframileurisme i que, no fa gaire, el president espanyol va vantar-se de que pertany a la Champions League de les potències econòmiques mundials.

Aquesta és una xifra en augment, ja que a començaments d’any s’informava que era del 57% arreu de l’estat. Pero no passa res, ens diuen, som una potència econòmica mundial on les empreses assoleixen beneficis historics. Que siguin gràcies a aquests sous de misèria, embutxacant-se tots els diners que no ens paguen, no te importància.

Important massivament treballadors immigrants per abaratir despeses. Embolcallant-ho amb el típic i avorrit discurset immigracionista i multiculturalista, o interculturalista com en diuen ara, que acobardeix, confòn i paralitza l’esquerra ja prou encarcarada.

Amb l’agreujant de que els preus a Catalunya són més alts que a altres indrets de l’estat. Fent que el poder adquisitiu dels catalans sigui, al final, més baix encara.

Sabent tot això es colpidor sentir des del govern que estudien augmentar el salari mínim a uns miserables 800 € des dels encara més miserables 600 € actuals… pel 2012!! És evident que no són un dels milions de treballadors mileuristes i inframileuristes. Com tampoc ho és el ministre d’economía en dir que a tothom ens agradaria cobrar més pero que això no es compatible amb l’economía espanyola.

Potser el problema és que ell i els altres, incloent els de l’altre partit ara a l’oposició, són incompatibles amb la realitat. On sent mileurista i inframileurista no es pot viure, com a molt sobreviure.