Territori desolat de les antigues casernes

L’ambulatori de les casernes és encara lluny de ser una realitat. Un projecte que Sant Andreu necessita des de fa anys, i que ja era una promesa per al període 2004-2008, sembla seguir-ho en el nou pla 2009-2013. En aquesta darrera promesa, que havia de ser ja definitiva, el compromís de l’administració, amb Gemma Mumbrú al capdavant, era el de començar a construir l’ambulatori durant el 2009. Fer-ho hagués estat un fet material que hagués constatat bona voluntat; ara, però, les entitats veïnals tenen més motius que mai per desconfiar, encara més, de qui només s’omple la boca amb promeses.

De fet, les Associacions de Veïns i Veïnes que encapçalen les protestes (la de Tramuntana i la de Palomar) ja fa temps que treballen aquesta qüestió. La de Tramuntana, ja per Festa Major de l’any passat va fer una fotografia amb molta gent de Sant Andreu emulant la que ja es va fer el 2004 per reclamar exactament el mateix, la construcció de l’ambulatori. I a l’abril d’enguany, ambdues associacions van iniciar una recollida de signatures per fer pressió, tot confiant en la bona voluntat de l’administració abans d’augmentar les mobilitzacions.

Ara, però, el diari El Punt s’ha fet ressò de la negativa d’aquesta construcció, cosa que suposa seguir mantenint els serveis sanitaris de la població de Sant Andreu sota mínims. L’augment poblacional del poble, que a més ha envellit, de mitjana, està portant el CAP de Meridiana a prop del col·lapse. Cal recordar que l’administració ha fomentat la construcció de nous pisos i barris sencers a Sant Andreu, mentre al mateix temps no feia créixer els equipaments necessaris, esdevenint font de conflicte en qüestions tant sensibles i necessàries com l’educació o la sanitat.

Caldrà veure, doncs, com reaccionen les AVV més enllà de les declaracions. Fet i fet, però, haurà de ser la gent de Sant Andreu qui es mulli si vol que no la segueixin mentint i enganyant amb una necessitat tant bàsica.

Aquesta imatge no és del barri però ens ha agradat molt, i com sóm una mica fotoferits l’hem posada per parlar dels problemes que ocasionen els coloms.

La Vicky del nostre/vostre grup del facebook ens va comunicar que a prop de la plaça Amalvigia (de la Sardana) els coloms ocasionen algunes molesties i que tot ve de l’acció d’alguns veïns que es dediquen a alimentar a aquests animals a la via pública.

La superpoblació de coloms a les ciutats pot causar nombrosos problemes com els relacionats amb la salut pública, higiene, la degradació del patrimoni arquitectònic, el mobiliari urbà i la vegetació. Per tal d’evitar-los cal controlar el seu número i quan hi ha molts, com és el cas, s’ha d’evitar donar-los de menjar.

Avui a tot arreu comenten que el Govern Català ha demanat al Govern Espanyol que anul·li el judici a Lluís Companys, i jo em pregunto, tot això, en el cas que es porti a terme, que ens suposarà als catalans? quin cost? advocats, jutges, sense comptar el preu del consell extraordinari per decidir això avui, que també deu tenir un cost extra, segur.

Però no mirem el tema econòmic, tot i que està molt a flor de pell, sinó, que pensem, faran servir tot de jutges i advocats, fiscals i mitjans de comunicació, per aquest tema, anul·lar un judici de fa uns 70 anys…Escolteu una cosa, que no seria més convenient fer servir tots aquests recursos per a que la justícia d’aquest país s’espavilés una mica?, no seria millor que el temps que es perdi amb aquesta història servís per poder tirar endavant judicis de coses que realment son importants?, quanta gent deu estar pendent d’algun judici i segur, n’estic seguríssim que aquest passarà davant de tots, tant en el sistema judicial com als mitjans de comunicació…realment som patètics.

I avui no hi ha quasi noticies esportives, però el “Sr.” Laporta ha de sortir als diaris, als telenotícies, on sigui…per mi que s’ha pres al peu de la lletra allò de que han de parlar de tu encara que sigui malament. Però no deia que ell no es posava en política, que carai i fa en primera fila d’un acte d’Esquerra Republicana portant la torxa i fent un parlament !!!, no en té prou de manar al Barça?, què vol? manar a Barcelona?, i si pot a Catalunya?, i si pot a Espanya?, i si pot a Europa?, i si pot al mon sencer?….
Per mi que hi ha un virus al seient presidencial del FC Barcelona, el virus de la gilipollitis aguda.

I que millor que acabar el dia llegint una notícia sobre tecnologia, a mi m’agrada la tecnologia, i allò que en diuen les noves tecnologies…doncs llegeixo una noticia a la web del 3/24 que es titula, Telefònica i la Generalitat acorden 20 mesures per fomentar les TIC, deunidó quina colla d’hipòcrites, ja deu ser una cortina de fum per a fer un nou contracte a l’empresa mare de les telecomunicacions d’Espanya, aquella que ens ha pres i ens continua prenent el pèl dia rere dia. Com poden dir que volen que els actors de tv3, polítics i líders socials facin ressò de que fan servir les noves tecnologies, i que Telefònica cedirà recursos, que han de fer com Obama amb la BlackBerry. Vaja ja veig algun actor de Vendelplà o del cor de la ciutat, amb en J.L. Carod o algun altre lider polític i social fent l’anunci de l’ADSL de Telefònica…ouyeah !!

Però és que la cosa no acaba aquí, tenen el valor de dir: “Així, a Sanitat es proposa crear un Centre Tecnològic d’Interoperabilitat, de manera que diversos hospitals puguin compartir la història clínica d’un malalt, la informació de la seva targeta sanitària o la tramitació de receptes; o el Sistema de Gestió d’Imatge Mèdica, per compartir radiografies entre centres o teleseguiment de malalts crònics.” . Cosa que em demostra que o bé no saben del que parlen o bé és una tapadora…rotllo el cas Millet però ja s’ho estan treballant buscant justificacions de feina que no cal fer, per que ja està feta, però de la que passarem una factureta…Totes aquestes aplicacions que diuen que s’han de fer ja estan fetes i en funcionament, ja es comparteix la historia clínica entre hospitals i entre centres d’atenció primària i consultoris locals de Catalunya. I el tema de la imatge mèdica, o imatge radiològica digital ja fa temps que està en marxa, i més als hospitals, ara fa poc esta arribant als centres d’atenció primària i aviat als consultoris locals. De què parlen doncs?.

Al projecte li han dit Catalunya 4.0, potser li haurien d’haver posat amb una mica més d’humilitat i dignitat, Catalunya 0.4, recordeu que en noves tecnologies i sobretot en infraestructures d’aquestes noves tecnologies estem al tercer o quart mon.

Benvolguts, benvolgudes,
Us faig arribar la llei 9/2009, de 7 d’octubre, que modifica el permís de paternitat de la llei d’igualtat (3/2007) . Aquest permís passa de 13 dies a quatre setmanes ininterrumpudes (ampliades en els casos de part,adopció o acolliment múltiple en dos dies per cada fill  del segón en davant), les quals es podran gaudir durant el període comprés des del permís per neixement fins a la finalització del permís de maternitat, o inmediatament després d’aquest.
La decisió ja fa mesos que es va prendre i ara ja té cobertura legal.
AQUESTA LLEI ENTRARÀ EN VIGOR L’1 DE GENER DE 2011.

Ampliació paternitat

Aquest dijous vam rebre des del grup del facebook un missatge de la Vicky alertant-nos de que uns cucs d’uns 5 cm de llarg i 1 cm de gruix estaven sortint del terra davant de la torre 406 de la Rambla Marina. Ahir el lloc estava ple de forats d’un centímetre de diàmetre i molts cucs prenien el sol.

Ella mateixa ens va comentar que des del servei de control de plagues de l’Ajuntament l’havien dit que segurament eren larves de coleòpters, però que no era normal que sortissin a aquesta època del terra. Nosaltres tampoc sabem la causa de la seva sortida antinatural, pot ser per les altes temperatures, les pluges, agents químics,… per nosaltres és un misteri,…

Cal dir que aquests cucs únicament representen un perill per les plantes, però son realment repugnants pels nostres ulls. Per tant, per no ferir sensibilitats i que ja no torneu a entrar al bloc, hem decidit possar dues fotografies a una altra pàgina i donar l’opció a vosaltres de veure-les o no mitjançant aquest enllaç: CUCS (la contrasenya es també “cucs”).

La propera campanya de donació de sang a Alforja serà el dimarts 22 de setembre, des de les 6 de la tarda i fins a les 9 del vespre a la Casa de Cultura, i tots els i les donants de sang que ho desitgeu hi podreu tornar a col·laborar, així com les persones que vulguin donar sang per primera vegada.

Donar sang sempre és un acte de generositat i en aquesta ocasió, ja que s’acosta la Festa Major, des de la regidoria de Sanitat i amb la col·laboració de la regidoria de Cultura, Esports i Joventut s’ha pensat a respondre, d’alguna manera, a aquesta generositat desinteressada. Per aquest motiu, s’obsequiarà a totes les persones donants de sang amb una entrada per a la nit d’ska del divendres 25 de setembre (concert de Xeic i Skatacrack a les 24:00 h al Pavelló) o amb un 50% de descompte per al ball de Festa Major del dissabte 26 (gran ball amb l’orquestra Marina a les 23:30 h també al Pavelló).

Veniu a donar sang i bona Festa Major!

Aquesta setmana mentre recolliem signatures pel tema de Cal Trabal, una veïna, la Isabel, ens va explicar que a la zona del passeig de la Baldosa era impossible ser-hi sense estar cobert de crema anti-mosquits. Ens va mostrar l’arsenal que portava a la seva bossa de ma, tot destinat a lluitar contra l’insecte de les fotografies, des de cremes fins a repelents elèctrics.

Avui a més hem constatat la seva presència abundant als bancs del costat de la telefònica, i també a la zona dels pins del passeig de Bellvitge, on realitzen atacs coordinats de quatre en quatre!

Per tant sols ens queda cridar l’atenció a l’Ajuntament sobre aquests fets i després recomenar-vos  la lectura d’aquesta pàgina, on es dona molta informació sobre aquest insecte. També que aprofiteu aquest bloc i el grup del facebook per dir la vostra sobre aquest i qualsevol altre tema del barri.

Gràcies i a continuar disfrutant de les festes!

Imatges copiades d’eSabah.com

Escolta les paraules de Steve Jobs, després de superar un càncer de pàncrees i haver rebut un transplantament de fetge.

“Estic molt content ser avui amb tots vosaltres. I, com alguns de vosaltres potser ja sabeu, fa cinc mesos em van transplantar un fege, i ara porto el fetge d’una persona de vint i pocs anys que va morir en un accident de cotxe i va tenir la generositat de donar els seus òrgans.  Sense aquesta generositat, jo no seria aquí. Espero que tots nosaltres siguem generosos i donem els nostres òrgans.  M’agradaria aprofitar aquest moment per donar les gràcies a tots els membres de la comunitat Apple, pel càlid suport que he rebut en tot moment, que m’ha ajudat molt.  Dono especialment les gràcies a Tim Cook i al consell executiu d’Apple. Realment han estat a l’alçada de les circumstàncies en tot moment  i han portat la companyia mot bé durant aquesta època tan dura. Moltes gràcies, companys, aquest aplaudiment és per a vosaltres. Ja ho veieu, estic dret, torno  a estar a Apple, gaudint de cada dia, i tinc ganes de treballar amb aquests equips tan increïblement bons per crear nous productes…”

32.000 cardiólogos participan en Barcelona en el mayor congreso de la especialidad

BARCELONA. (EUROPA PRESS).- Un total de 32.000 cardiólogos participan a partir de mañana en el Congreso de la Sociedad Europea de Cardiología que se celebra en Barcelona hasta el día 2 y se inaugura hoy, la mayor reunión médica del mundo y que previsiblemente registrará un récord de participantes respecto a ediciones anteriores, según apuntaron los organizadores.

El presidente de la Sociedad Catalana de Cardiología y organizador del congreso, Xavier Bosch, explicó en rueda de prensa de presentación del evento que durante la cita se presentarán una quincena de ”grandes estudios” inéditos que podrían cambiar la manera de hacer cardiología.  ”Es el congreso que todos los cardiólogos esperan”, señaló, sobre un congreso que contará con sesiones simultáneas en 30 salas diferentes durante 10 horas diarias, en las que se realizarán alrededor de 4.000 presentaciones originales, de las que 200 corresponden a cardiólogos españoles.

Las enfermedades cardiovasculares son la primera causa de muerte en los países occidentales, y durante el evento se presentarán los últimos avances en los tratamientos curativos, haciendo especial hincapié en la prevención. Insuficiencias cardíacas, arritmias, embolias pulmonares y cerebrales, anginas de pecho, infartos de miocardio, así como los últimos avances en cirugía, técnicas de imagen e innovaciones tecnológicas son algunas de las temáticas que se abordarán.

Las enfermedades cardiovasculares fueron las responsables del 36 por ciento de las muertes en España en 2007, de las que más de 67.000 correspondieron a mujeres y más de 56.000 a hombres. Se calcula que el tratamiento de estas enfermedades en Europa originó un gasto de 168.757 millones de euros; unos 7.000 en el caso de España.

El presidente de la Sociedad Europea de Cardiología (ESC), Roberto Ferrari, recordó que, a pesar de ello, en los últimos años la esperanza de vida de los europeos ha aumentado en 10 años, de los que por lo menos 7 son responsabilidad de las mejoras introducidas en el mundo de la cardiología. Aún así, ésta seguirá siendo la principal causa de muerte por lo menos durante las próximas tres décadas.

Ferrari apuntó que el congreso de Barcelona presentará un récord de participantes, con la inscripción de entre 2.000 y 3.000 cardiólogos más respecto a la cita del año pasado que se celebró en Munich, justo en un periodo de crisis donde todas las sociedades médicas ven reducir el número de asistentes a sus congresos y el presupuesto de los mismos.

El presidente de la ESC atribuyó esto a tres razones: el hecho de que sea Barcelona la ciudad que acoja la cita; que para los cardiólogos es necesario asistir si quieren actualizar sus conocimientos; y que el programa de este año se centrará en la prevención, lo que constituye el futuro en la evolución de estas enfermedades.

Sobre ello, la consellera de Salud de la Generalitat, Marina Geli, recordó que el tabaquismo, la obesidad, una nula actividad física y un colesterol alto son factores de riesgo que se deberían combatir. Geli recordó que los países del sur de Europa, y concretamente España, presentan una mortalidad por enfermedades cardiovasculares menores al resto de Europa, en parte relacionadas por la existencia de la saludable dieta mediterránea.

Avui parlaré del que menjo als Estats Units, concretament el Campus d’EF de New York.

En primer lloc un dels aspectes que m’ha cridat l’atenció del servei de càtering d’EF és el fet que està externalitzat, cosa excepcional aquí als EUA. De fet EF té el seu propi servei de neteja i de seguretat. Algun dia vull reflexionar sobre el perquè en aquest país es té la tendència antagònica a Europa per part de les empreses, és a dir, a no externalitzar (suposo que el sistema del mercat laboral més flexible propicia aquest sistema).

En segon lloc em treu de polleguera la higiene. Crec que aquí no hi ha legislació en relació a la manipulació d’aliments… Trobar-se els gots molls, la safata amb aigua o els coberts bruts és normal. Per això sempre m’ho he d’eixugar tot abans de menjar… El dia que se’ls acudeix posar les coses de plàstic ho agraeixo, malgrat donar-me compte que no és sostenible!

• Esmorzar

Es diu que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, i aquí és així! L’esmorzar és un àpat abundant. A part dels cereals,  la fruita i les torrades amb mantega hi ha també aliment molt típics de l’esmorzar nordamericà.

Sempre hi ha com una espècie de “truita gegant compactada” que s’agafa a trossos i té forma d’esponja. També podem trobar hamburgueses, bacó i salsitxes per esmorzar.

Pel que fa a la beguda trobem sucs i també cafès i tes.

• Dinar

És bufet lliure però hi ha coses que no fallen. Els mítics hot dogs i la pizza també són el pa de cada dia. Tornen a sortir les hamburgueses del matí a més d’algun tipus de carn més elaborada i amb suc. També hi ha amanides i altres complements per acompanyar la carn. Quan enlloc d’haver-hi patates fregides hi ha arròs s’agraeix. Pel que fa a les postres i ha peces de fruites i també gelat. També pots veure cafè o té.

• Sopar

Normalment sopo a Manhattan, pel que aprofito que he pagat tres àpats per agafar-me alguna cosa embolicar-la i dur-la cap a Downtown. L’embolico amb tovallons que de vegades s’enganxen amb el menjar . No miro l’horari, simplement sopo quan tinc gana i a on sigui. A Metro North, caminant, a Times Square o a Coney Island: el lloc és el menys important.

• Begudes de taronja

Orange Fanta

Hi-C Orange

L’Orange Fanta (orange soda) americana és diferent a la Fanta de Taronja. És més forta i d’un color més fosc (potser és més semblant al KAS). Jo no sé amb quina em quedo, però m’agrada comparar els dos gustos. Segurament, si pugués, compraria meitat i meitat normalment.

Pel que fa a un altre tipus de beguda de taronja que destaca és la Hi-C del grup de Minute Maid. Aquesta beguda té un gust molt especial i no té bombolles. És com una Fanta Europea però sense bombolles. La marca disposa d’una àmplia gamma de begudes amb gas.

• Xocolata

La marca més coneguda és HERSHEY’S. De fet, aquesta és la marca que té l’exclusiva dels KIT KAT als EUA. Té un gran asortit de xocolatines i entre elles destaquen els Kisses, famosos a la botiga de Times Square. N’hi ha de molts tipus de xocolata i en donen a cada client que entra a la botiga.

També evidentment no podem oblidar els M&M i la seva mítica botiga a Times Square.

Sobre la grip nova, hi han vàries coses ha dir: per un costat, no hi ha un excessiu alarmisme?, analitzant els casos que hem tingut ha España, sembla que portem 16 morts en el que va d’any, la grip comuna, que mai ha generat cap alarma, fa entre 600 i 3.000 víctimes cada any. Altres motiu d’alarmisme són la excessiva informació en els mitjans de comunicació, i els interessos de les empreses farmacèutiques per vendre antivirals i vacunes contra la grip. També hem de pensar que a la població li manca una bona educació sanitària, sumat a la quantitat d’informació que corre per tot arreu, fa que la gent tingui por i vulguin fer-se la prova de la grip, o sol·licitin la vacunació.

L’alarmisme mai ha contribuït a solucionar cap crisis sanitària, sinó tot al contrari. El que ara es necessita és informació clara i puntual.

D’altre banda, hem de pensar que el pitjor està per venir i si actualment hi ha una manca d’organització, a la tardor serà pitjor, per un costat la manca d’ordres clares i concises i d’altra banda la manca de recursos tant de personal com de materials poden fer que hi hagi un caos.

La notícia

Aquest títol, manllevat del blog de l’Antoni Bassas des de Washington, transmet molt bé la idea dels problemes que Barack Obama està tenint per posar en marxa un dels seus projectes estrella: una reforma sanitària que garanteixi la cobertura d’un sistema públic de salut a tota la població dels EUA que no pot pagar-se una assegurança privada. Obama ha arribat a qualificar la reforma d’”obligació moral” en el seu darrer missatge setmanal. Les notícies al voltant d’aquesta qüestió són habituals als diaris nord-americans (dos especials del New York Times i el Washington Post), i diumenge també se’n feia ressò El País.

Obama planeja reformar la sanitat. Font: Washington Post

Aquesta reforma és imprescindible per intentar arreglar un sistema que no funciona. Un 15% de la població dels EUA no té cap tipus de cobertura sanitària, tot i que les despeses en sanitat del país són les més elevades del món. Aquestes es deuen fonamentalment als programes Medicare i Medicaid—gestionats per empreses privades, les quals després passen la factura al govern—que proporcionen cobertura als majors de 65 anys i a persones en risc d’exclusió social. La proposta de reforma es basa, en essència, en la creació d’una mútua asseguradora pública, que pugui cobrir les necessitats sanitàries dels ciutadans dels EUA d’una manera similar a la nostra Seguretat Social.

Actualment la majoria dels nord-americans estan coberts per l’assegurança mèdica privada de l’empresa on treballen, en cas que aquesta en tingui. De fet, la cobertura sanitària oferta per l’empresa és un dels factors més valorats pels treballadors a l’hora de negociar els seus contractes. Així, part del seu sou es destina al pagament d’aquesta cobertura, com el nostre va a parar en part a la Seguretat Social. És evident, però, que aquesta cobertura no arriba a tothom. En primer lloc, perquè molts no poden pagar-se-la (o destinen aquests diners a altres necessitats més urgents), i en segon lloc perquè no es cobreix a aquells que ja estan malalts (és el que es coneix com la ‘condició preexistent’). I el que és pitjor: en alguns casos de malaltia greu, les asseguradores es neguen a pagar, i el malalt i la seva família s’arruïnen per intentar fer front a les despeses enormes de certs tractaments.

La idea de crear una mútua pública que competeixi amb les asseguradores privades ha provocat una forta oposició per part d’aquestes, que veuen amenaçats els seus beneficis. Com és lògic, també els Republicans han plantejat batalla al pla d’Obama, i fins i tot alguns ho veuen com la oportunitat per inflingir-li una derrota que es converteixi “en el seu Waterloo” i el deixi clarament debilitat. De moment, la seva popularitat ja se n’ha vist afectada.

Un dels anuncis pagats pel National Republican Committee sobre el projecte de reforma sanitària

I és que entre la gent del carrer hi ha també una clara negativa a acceptar aquests canvis, potser a causa de la confusió sobre el que poden suposar. Per fer-hi front, la Casa Blanca s’està esforçant a explicar la realitat sobre la reforma sanitària que planteja per tots els mitjans, inclosa aquesta web, titulada Reality Check (també disponible en castellà com La Realidad). Obama mateix està responent els dubtes dels ciutadans en diverses reunions públiques. Els malentesos es deuen sobretot a les campanyes publicitàries pagades pels que s’oposen al pla presidencial. Aquestes campanyes, de les quals podeu veure un exemple més amunt, han dut alguns a pensar que hauran de renunciar a la seva cobertura actual o al metge que els atén en aquest moment. Una altra de les polèmiques aparegudes recentment fa referència a la reducció de les atencions a malalts terminals, als quals es deixaria de proporcionar tractaments considerats massa cars per l’Administració, afavorint l’eutanàsia.

Parlem-ne

Amb els nostres ulls d’europeus acostumats a la cobertura sanitària pública universal (amb tots els seus defectes i virtuts), el debat a Estats Units resulta com a mínim sorprenent, per no dir una altra cosa. És obvi que per a nosaltres la possibilitat que els governs, representants de l’estat del benestar, no ens ofereixin atenció mèdica és incomprensible. Però per a la mentalitat tradicional nord-americana del self-made man (o la self-made woman) el més lògic és que aquell que vulgui una bona cobertura sanitària treballi tant com calgui per pagar-se-la. Aquest és el primer gran obstacle amb el qual es troba Obama: intentar fer canviar la mentalitat de tot un poble.

Obama defensa el seu pla en una reunió pública. Font: 3/24 (click per veure el vídeo original)

Els Demòcrates favorables a la reforma han topat també amb el mur de la ideologia. Se’ls ha acusat repetidament de socialistes (mireu-vos els comentaris d’aquest vídeo, un dels molts que hi ha a Youtube sobre la qüestió) i això, als Estats Units, és un dels pitjors pecats imaginables. L’argumentari en aquest cas passa per dos aspectes fonamentals:

• Com pot l’Estat immisqüir-se en el dret ‘sagrat’ dels seus ciutadans de triar el metge i els tractaments que vulguin? D’acord amb el pensament tradicional dels americans, només ells poden decidir qui i com els tracta, ja que per això han pagat la cobertura amb els diners de la seva butxaca.
• L’entrada del Govern en el “negoci” de les asseguradores suposa la desaparició del lliure mercat en el sector. Segons els conservadors i el lobby de les asseguradores, la mútua estatal competirà amb avantatge gràcies als recursos il·limitats que aporti el Govern amb els diners de tots els contribuents.

Hi ha un darrer aspecte que suposa una clara dificultat per a la implantació d’aquest pla: els diners que s’hi hauran d’invertir. La creació de la mútua pública i el cost que suposarà l’adaptació dels serveis sanitaris implicarà la injecció d’una suma important de diners de l’Estat i, posteriorment i a través de la cotització, dels ciutadans. Aquest factor, que ja és prou important per ell mateix, guanya més pes encara en el context actual de crisi. La principal defensa dels reformistes en aquest aspecte és que, amb aquest pla, s’aconseguirà millorar la sanitat preventiva, el que permetrà reduir les grans despeses del Medicare i el Medicaid.

Aquest post és només un resum de la situació que es viu ara que s’ha plantejat un dels grans “projectes Obama”. Tot i ser llarg, només planteja algunes de les notícies que s’han generat i de les qüestions que s’han obert als Estats Units. Hi ha molts matisos, valoracions, canvis de posició… que no he pogut recollir. Espero, però, que us resulti útil per fer-vos una idea de la situació.

Què en penseu vosaltres? Com veieu la qüestió? Sé que resulta força difícil, però intenteu posar-vos en el lloc de l’americà mitjà. És un insolidari? És un egoista? El sistema dóna una cobertura a qui no se l’ha guanyat? Aquest argument també l’hem sentit aquí en referència als sense-papers que la Seguretat Social ha d’atendre. Us sembla que en llocs com Madrid es tendeix a una reforma inversa, amb una progressiva privatització de la sanitat pública? Us agrairé molt les opinions i noves fonts d’informació que em pugueu aportar.

PS: Ja hi ha hagut altres intents de reforma sanitària als Estats Units, amb presidents com Roosevelt, Nixon, Carter i Clinton (la seva dona era la principal defensora del canvi), que mai van aconseguir tirar endavant. El tema també l’ha tocat amb el seu to habitual Michael Moore, al seu documental Sicko, del qual teniu el tràiler aquí.

Afegit el 26/08/09: Us deixo l’enllaç a una altra entrada de La primera esmena de l’Antoni Bassas, on hi ha diversos comentaris de gent d’aquí que viu allà, i aporta una altra visió.

Quan Barack Obama entrava a la Casa Blanca es marcava com a objectiu que els lobbies no l’interferissin a l’hora de prendre decisions i, per tant, no interferissin en les polítiques públiques.

Els lobbies i segueixen estant. No han marxat. I ara estan més actius que mai per evitar la reforma del Health Care als EUA.

Aquests dies he pogut copsar insitu tot el que comporta el sistema  sanitari nord-americà basat en les asseguradores privades i que he estudiat profundament a que he estudiat a les classes d’Economia del Sector Públic i Polítiques Públiques (vegin post del Sistema Sanitari des EUA).

D’una banda he escollit una Spin Class de “Current Events” en la qual estem comparant els diversos sistemes sanitaris a nivell global amb el dels EUA. És més que colpidor el testimoni de la professora, d’origen nigerià, que ha perdut fa tot just dues setmanes la seva cosina per no poder-se permetre un tractament de càncer  de 8000  (tenia assegurança amb copagament).

D’altra banda també he anat seguint la CNN en la qual fan diversos programes especials en relació al Health Care, el hot topic dels EUA aquests dies. En aquests programes es parla de les conseqüències que pot produir l’esperada reforma.

També he pogut veure pels carrers la importància que té el sector de les asseguradores als EUA. De fet el Subway va ple de publicitat de les diverses empreses que venen la seva com la millor assegurança.

Estic arribant a la conclusió que un Sistema Nacional de Salut com el que tenim a la major part dels països d’Europa és impossible d’implantar en una societat en la qual la intervenció de l’estat, per minsa que sigui i malgrat que sigui per corregir les errades de mercat, és qualificada de “socialista”.

El que és evident és que l’Estat ha d’intervenir ja en el mercat de les asseguradores. Cal posar condicions per tal d’estandaritzar condicions entre companyies, cal arribar a un llindar de prestacions irrenunciables per un país desenvolupat,  evitar contractes abusius i grans coopagaments, frenar la indústria farmacèutica de les “wonder drugs”, frenar les denegacions sistemàtiques de tractaments  i impulsar els genèrics, convertir l’assegurança en obligatòria per l’empresari i evitar que les companyies excloguin a clients per raó de malaltia, edat o antecedents.

Un sistema d’asseguradores regulat per l’Estat seria millor del que hi ha actualment, segur! Els Republicans amb la seva “propaganda” sacsegen l’Amèrica “inculta” (la major part) amb arguments com el que augmentaran les esperes o no es tindrà capacitat d’elecció de facultatiu o hospital (com si el sistema actual de Helth Care permetés escollir hospital sinó té conveni amb l’aseguradora…).

Els Republicans i els lobbies són els grans enemics d’Obamma a la reforma i a això s’hi ha sumat alguns mitjans de comunicació que prefereixen unir-se al lobby de les asseguradores.

Ja sigui amb una mínima regulació del Health Care o sense, el que aquest debat deixa en evidència és que la societat nord-americana és, en major part, ignorant. I això deu interessar a la classe política, sinó no es podrien manipular.

Baixar del núvol del somni Americà i passejar-se per Europa podria ser un bon fàrmac per curar a la societat nord-americana de la ceguesa que té. No hi ha millor remei que aquest, perquè les asseguradores només cerquen “assegurar-se” el negoci i així ja ho tenen bé.