Aquí us deixo una cançó preciosa:

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!

Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l’angoixa apreta.
Salta amont i veuràs més enllà de les barreres,
Que no et deixen avui créixer.

Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d’aquí poc hi seràs

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,

Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

No era mi intención empezar hoy esta sección, pero hace dos minutos acabo de darme cuenta gracias al señor de Spotify que una de las canciones del último disco de Wilco me ha recordado misteriosamente a “Temps o rellotge“, del disco homónimo que sacó hace un par de años el cantautor Sanjosex.

A las pruebas me remito:

Wilco – I’ll Fight (“Wilco“, 2009)

Sanjosex – Temps o Rellotge (“Temps i rellotge“, 2007)

¡Que te he pillado, Jeff Tweedy! ¡A mi no me engañas más!

És temps d’estiu, temps també de concerts i de festivals. De moment no em puc pas queixar, he pogut assistir a propostes musicals interessants i úniques, i encara em queden moltes altres propostes interessants a les quals assistir.

A principis d’aquest mes vaig tenir el plaer de poder anar al segon concert que la formació irlandesa U2 va oferir a Barcelona, al Camp Nou, en l’estrena de la nova gira mundial “U2 360ª World Tour”. Aquest va ser el primer directe que escoltava d’en Bono, The Edge i companyia. Tot i que em reconec un seguidor dels U2 dels anys 90 sobretot, el concert no em va decebre si sóc estricte. L’espectacle visual i musical era digne d’admirar. El joc de llums i de so, senzillament espectacular. Però tanta llum és necessària? Deuen ser coses d’aquests grans i multitodinaris concerts d’estiu…no?

Per altra banda també aquest mes he pogut gaudir d’un concert prou original. I dic original, perquè no crec que quan es va engendrar aquest projecte musical, estigués pensat per fer directes. Estic parlant del disc de les “Musiquetes per la Bressola”, del qual ja n’he parlat aquí. Doncs bé, en el marc del Festival de Cruïlla de Cultures de Mataró, vaig poder tastar el directe d’aquest projecte musical. Aquest directe estava protagonitzat per Núria Lozano, Joan Garriga, Miquel Gil, Clara Andrés, Àgata Casas i Artur Gaya. Una petita representació dels artistes col·laboradors del disc. Amb tot, continuo pensant que el disc de les “Musiquetes per la Bressola” és sumament brutal. Potser per això esperava una mica més d’aquest concert. Tot s’ha de dir que resulta una mica difícil assajar aquest espectacle, ja que gairebé totes les cançons d’aquest disc són cantades per una gran diversitat d’artistes.

I per acabar… ara que estem a mitjans de juliol i encarrilant el final d’aquest mes, us proposo una nit prou interessant, la de Maratafolk. Aquest dissabte, 18 de juliol, a Marata, localitat de la plana del Vallès Oriental, s’hi duu a terme el Maratafolk, un conjunt de concerts que tenen lloc en motiu de la Festa Major d’aquest localitat. De primer plat i a partir de les 20h del vespre tindrà lloc la VIIa Trobada de Romancers, amb les actuacions d’Ara Pla (no us les perdeu) i de Pep Gimeno “Botifarra”. Aquest últim encara no l’he pogut veure en directe. El vaig conèixer amb el darrer disc d’Obrint Pas i va ser a partir d’allà on he indagat més en la seva carrera i en els seus treballs musicals. Així doncs esperarem a dissabte per veure’l. I després d’aquestes actuacions i ja a la nit, a les 24h, concert amb en “Sanjosex” i la seva banda i posteriorment “La carxofa i la ceba”.

Em sembla doncs que ens veurem per Marata…

Aquí us deixo un vídeo del concert de les ”Musiquetes per la Bressola” a Mataró i un d’en Pep Gimeno “Botifarra” per anar fent un tastet.

]]> http://lidiapeleja.wordpress.com/2009/04/20/el-cami/ Mon, 20 Apr 2009 08:55:36 +0000 lidiapeleja http://lidiapeleja.wordpress.com/2009/04/20/el-cami/

I avui anem a veure un concert del seu segon treball, Temps o rellotge. Ara però, i hores abans de l’actuació a La Villarroel, aquesta cançó del disc Viva!:

LA CANÇÓ: Juguete de amor, d’Extrechinato y tu.

]]> http://sonabe.wordpress.com/2008/08/26/lacustica-es-comenca-a-notar-al-centre-de-figueres/ Mon, 25 Aug 2008 20:21:02 +0000 alabast http://sonabe.wordpress.com/2008/08/26/lacustica-es-comenca-a-notar-al-centre-de-figueres/

Aquest diumenge ja s’ha instal·lat a la plaça de l’Ajuntament una de les carpes que cobrirà l’escenari principal. Per aquest espai hi passaran artistes com Kiko Veneno, Marlango, Joan Miquel Oliver del grup Antònia Font, Jaume Arnella, Papawa All Stars i el triple recital etiquetat com El Nou Pop Català amb tres de les veus femenines més interessants del moment. Bikimel, Ivette Nadal i Meritxell Gené, armades amb les seves guitarres acústiques, oferiran una selecció del seu repertori en intervencions individuals d’uns vint minuts i també compartiran algunes cançons i versions. Aquesta proposta de l’Acústica es va iniciar l’any passat amb el concert compartit a tres bandes per Sanjosex, Mazoni i Le Petit Ramon.

La setena edició de l’Acústica comença aquest proper dimecres 27 i s’allarga fins el diumenge 31 d’agost en diferents escenaris repartits pel centre històric de Figueres. Seran més de trenta artistes d’estils musicals diversos. La primera actuació la protagonitzarà Manu Guix als jardins del Consell Comarcal. La cloenda del festival serà amb el grup Refugi liderat pel bateria d’Els Pets Joan Reig.
Més info a http://www.festivalacustica.cat

Avui m’he enrecordat de comprar la revista Enderrock (hauria de fer-me subscriptor i que me la enviessin a casa cada mes però fot pal trucar per fer-ho amb totes les revistes) i hi regalaven dos cedés. El primer no valia gaire. A veure, està bé, estan començant i tal però no el podria recomanar així que sudo i passem al güeno, güeno. El segon CD és un recull de cançons de diferents artistes que actuaran al festival Mas i Mas. Hi ha temes d’alguns de consagrats com Mazoni, Feliu Ventura, Sanpedro o Sanjosex i altres de grups que, si més no, jo desconeixia per complet com The unfinished sympathy o Madee però que sonen genial.

Us poso tres cançons que m’han sorprès i m’han agradat especialment. Aquestes tres són La vida de Guillamino, Spin in the rye dels The unfinished sympathy i Maquinolandera dels Ai ai ai. N’hi ha alguna més com la de Rapataplam dels Pirat’s Sound Sistema però és una mica més del que ja ens tenen acostumats o la de Un dia de cel dels At Versaris amb Vazili que és hip hop en català i, tot i que jo tampoc no és que sigui aquí un seguidor d’aquesta música i, per tant, no en tingui ni repajotera repallotera idea del tema, no sona malament.

Podreu escoltar les seves cançons clicant al damunt i se us obrirà una nova finestra que us durà fins al myspace de cada artista i allà haureu de buscar-la en la llista (en la majoria dels casos està al primer o el segon lloc.

Guillamino – La vida
The unfinished sympathy – Spin in the rye
Ai ai ai – Maquinolandera

Al PopArb, un arqueòleg del yeyé català en vinil (Dj Phil Musical) conviu amb els que endollen un Mac a l’escenari (Linn Youki)*.

Un aspirant a representar Espanya a Eurovisión (La Casa Azul) toca el dia abans que un místic solsoní musiqui el poeta nacional del XIX (Roger Mas)**.

Els qui el divendres eren públic, dissabte pugen a l’escenari i viceversa (alguns pugen i baixen durant un mateix concert). Hi ha pares que es belluguen pel recinte de la mà dels fills. I per alguns racons, “la droga hi corre de sota mà”.

El poble està pres per barcelonins, però la lentitud s’encomana. I l’únic cambrer que et serveix en menys de 20 minuts, és marroquí i parla un català de (teatre de) guerrilla.

Tot plegat, d’una anormalitat improvable.

• El Mac es va penjar en directe 3 cops. No és broma.
• * El solsoní Roger Mas musica Verdaguer. Els Mishima, de la Barcelona burgesa, ho fan amb Maragall. Que fos al contrari, seria demanar massa, no?