Gaudí? Jaume I? Companys? Què hi dieu?

El cap de setmana passat estava mirant les notícies per internet i en llegeixo una a El Periódico que diu que ara, aprofitant l’avinentesa de Tots Sants, havien muntat rutes turístiques pels cementiris de BCN… de nit. Guies amb llenternes que t’ensenyen les tombes més famoses.

En comentar-li a la Dawn, em va preguntar que quin era el cementiri més famós de Barcelona, i no li vaig saber què respondre. Li vaig dir que “potser el de Montjuïc?”. I em insistir que a quin cementir hi havia més famosos enterrats. Encara vaig saber menys que dir-li.

I la pregunta del milió va ser: “De fet, quin seria el personatge històric més important de Barcelona? I de Catalunya?”.

El primer el vam tenir clar de seguida: el personatge històric més important de Barcelona és Gaudí. Però i de Catalunya?

Per guanyar temps li vaig preguntar: “I de Hong Kong?” La resposta va ser “Well, from China Mr. Mao”.

Hurtx!!! Li vaig replicar que el Mao s’havia liquidat a milions de persones amb la seva Revolució Cultural, però va dir: “sí, és cert, però també va fer que el país comencés a progressar”.

Retornant al tema de Catalunya, li vaig dir:

- Sant Jordi

- Ah, the one who killed the dragon? Pfff, copied from China.

- Well, then, Jaume I, the Catalan king who conquered València, Balears, Italy, etc. But that’s like 700 years ago.

- Pfff let’s ask our friends tonight

I tonight era la Castanyada, de manera que al vespre havíem quedat tots a casa la Núria i el Monter per afartar-nos de castanyes i moniatos.

Vam formular la pregunta. Amb Gaudí per a Barcelona hi va haver quòrum. Però per a Catalunya van triomfar els nohosés. Només l’Àlex es va aventurar a suggerir el president Companys, com a símbol de la Generalitat recuperada durant la II República i assassinat pels franquistes.

Però tot i així, no ho veig clar…

Vosaltres a qui proposeu?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Barcelona?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Catalunya?

- (Els que visqueu fora) Qui creieu que és el personatge històric més representatiu del vostre país?

A veure quins resultats surten!

Ei! Fa molts dies (més de 365!) que penso que he de tornar a escriure al blog. N’he fet de tots colors durant aquests dies. Per començar després de l’estiu, que és l’últim post que vaig fer, va venir la tardor on suposo que devia passar el mateix que passa cada any: van caure les fulles, va ploure, la gent va començar a sortir abrigada al carrer i etc. Crec que també puc dir amb força seguretat que després d’aquella tardor va venir l’hivern… Ah! i van venir els reis mags d’orient que m’encanten perquè porten regals a la gent. A mi m’agrada fer regals i que em regalin coses també… però a vegades tinc una mica de vergonya perquè estic agraït però em lio demostrant-ho… No passa res perquè les persones o animals que em fan regals m’estimen i ja saben com sóc…

Després va venir l’aniversari de la meva companya de pis que cada any diu que en fa 22. Jo penso que és una mica precoç a la seva edat començar a restar… però ella diu que així la gent ja es va despistant i el final aconseguirà que ningú sàpiga quina edat té… Bé, si ella es feliç així…

Després de l’hivern van venir la primavera i Sant Jordi que m’agrada i tothom compra llibres i mentre tot això passava jo i els meus companys de pis estàvem preparant l’estiu. Bé, l’estiu en si ja es prepara tot sol… Nosaltres estàvem preparant les vacances que volíem fer a l’estiu. Ens vam proposar de participar en un ral·li que es diu Mongol Rally. Es va en cotxe, es travessen un munt de països, es fan moltes coses rares, es riu bastant i es va a dormir molt aviat i es coneix a gent del mon i gent que són de més aprop i tot i que també són del món no compten quan es diu que es coneix gent del mon perquè aquesta frase s’utilitza quan es vol parlar de persones que viuen molt lluny…

És per això i perquè vaig fer uns amics que viuen a la capital de l’univers que m’he engrescat a tornar a posar-me davant l’ordinador. Ja us n’aniré explicant més coses, de tot plegat.

La ruta roja del turibus nos llevó por varios barrios de clase alta e hizo una para especial en el gran estadio del F.C. Barcelona lugar de grandes encuentros, sobre todo si son entre el Barca y el Real Madrid. En la glorieta de la Av. Diagonal decidimos cambiar de ruta y abordamos el bus de la línea azul que nos llevaría a la zona de Sants y Monjuic lugar donde se celebraron los juegos Olímpicos del ’92. Al ver esta ruta y pasar por el Parque Miró, el Creu Coberta, la torre de Calavara, el Pau Sant Jordi, el Museo Olímpico, la Fundación Miró, el Teleférico de Monjuic y hasta el  nos dejó impactados y agotados. Se necesitan muchas horas y mucha condición física para este recorrido, sobre todo en la época de verano cuando el calor nos funde. http://www.bcn.es/castella/ehome.htm

This is about Sant Jordi

we talk about the tradition, culture, history

Sant Jordi, Bernat Martorell

I have to admit that I’m a sucker for this kind of perspective, for which there’s probably an official name. I know I’ve seen it numerous places in the Renaissance, though I also think of it as being old-fashioned (old-fashioned from the perspective of the Renaissance, that is, since that’s my home turf).

I wish it zoomed a bit better for the details, but the arrangement of the different elements is so wonderful, from the foreground of St. Jordi* (St. George) and the dragon to whoever that is praying to the farms and the people wayyyyyyy back there in the castle, cheering from afar.

I love the detail of what looks like baby dragons playing around the feet of the praying woman by the dragon’s cave, and the lovingly detailed bridle on the horse, and the pointed toe of St. Jordi as he raises himself in his stirrups for the blow, and how small and cute and grotesque the dragon is and even the sheep(?) that looks a little bit like a pig. (I told you I wanted a better zoom….)

*According to the wiki, La Diada de Sant Jordi is an important day in Catalan where “it is traditional to give a rose and a book to a loved one” (http://en.wikipedia.org/wiki/St_George’s_Day). Sounds like my kind of a holiday (even if you keep the rose)! And yes, it coincides with Shakespeare’s birthday.

El dimecres 27 de maig es va fer públic el lliurament dels premis de la darrera edició del, ja habitual, Concurs Sant Jordi Omnia al nostre Punt Omnia JIS/ARRELS del barri de La Torrassa. Amb un petit pica.pica es va fer un petit acte de comunicació dels treball guanyadors del 2009, acompanyat d’una lectura d’algun dels poemes presentats. Aquest any ha repetit guardó  el Joan Andreu Mestres Bernet amb la MªLuz Sánchez, compartint el primer premi de poesia.

Per aquest Concurs 2009 la novetat ha estat que tota obra presentada havia de tenir com a condició estar publicada a Internet (mitjançant un Bloc, una Galeria fotogràfica digital, un Canal de vídeo, o d’altres serveis de publicació de diapositives o arxius diversos; de la marca que fossin: Blogger-Picasa-Flickr-Youtube-Slideshare-Issuu; etc).
L’objectiu metodològic de l’edició d’enguany ha estat l’autopublicació a Internet de tots els continguts creats.

En aquest sentit l’altra novetat ha estat la reunió i publicació de totes les obres presentades al Bloc creat per a l’ocasió dels concursos de Sant Jordi. Al llarg de varies setmanes s’han pogut consultar les obres, votar i deixar comentaris. Aquest espai a partir d’ara ens servirà com a Exposició Col.lectiva.

http://concursantjordiomniatorrassa.blogspot.com/

VÍDEO: http://www.youtube.com/watch?v=GuzkAl_HN74&feature=channel_page

Relació de Guanyador/es:
Premi Poesia: Joan Andreu Mestres Bernet i Mari Luz Sánchez
Premi Relat: MªTeresa Zaldivar-Dolores Lozano-Palmira Sánchez
Premi Article Periodístic: Regina Granel
Premi Il.lustració: Màgic Glòbit
Premi Bloc individual: Mohamed Roukdi
Premi Logo: Anouar
Premi Gràfic Sant Jordi: Ramon Aguilera i Avel.lina Silvestre
Premi Treball Col.lectiu en Equip: Grup Dimecres Matí amb “Diapositives dels sentiments”

Per veure totes les fotografies que van fer els de 4t d’ESO per Sant Jordi
cliqueu aquí:
http://picasaweb.google.es/Olivella.Josep/SantJordi2009IesCabanyes#

A l’atenció del director de l’IES Manuel de Cabanyes

El motiu d’aquesta carta és el següent:

El dia 23 d’abril del 2009 a les 15:30 els alumnes de 4 de l’ESO van anar a fer una activitat extraescolar a la rambla de Vilanova, varen entrevistar l’editor de l’editorial “ El Cep i la Nansa”. Alguns alumnes de 4rt aquell mateix dia teníem l’examen de recuperació de matemàtiques i no hi varem poder anar. Una setmana abans també varem tenir un problema, ens van comunicar que els exàmens de recuperació eren aquella mateixa setmana, però com nosaltres érem al viatge de fi de curs no ens ho van poder dir, i per això algunes alumnes van anar a parlar amb el Cap d’Estudis i van acordar posar les recuperacions la setmana pròxima i no van ser conscients que el pròxim dijous era Sant Jordi i que perjudicarien a alguns alumnes. En nom dels alumnes perjudicats els demano que siguin més previsors per tal d’evitar aquests problemes.
Atentament,

Christel Damm, 4tB

Acabada l’entrevista a l’editor del “Cep i la Nansa” varem fer un tomb per la Rambla i ens aturàrem en la parada de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

L’institut d’Estudis Penedesencs (IEP) és una entitat cultural que va ser fundada el 1997, que té com a objectiu investigar i divulgar els diversos aspectes relacionats amb la cultura, el territori, art, literatura, ciències naturals, ciències socials, arqueologia, toponímia, filatèlia i numismàtica, ciència i noves tecnologies, bibliografies, folklore, llengua, economia, natura i altres que es consideren oportunes dins l’àmbit d’actuació de l’associació.
L’IEP forma part de la coordinadora de centres d’estudis de parla catalana i de l’institut Ramón Muntaner, col·labora amb les unitats catalanes.
Les nostres activitats es troben a l’àmbit territorial del Penedès històric que correspon en els quaranta-set municipis de les tres comarques penedesenques: Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Fem seminaris, debats, conferencies, exposicions, publicacions de revistes, llibres i audiovisuals, presentacions, reunions, trobades, jornades d’estudis penedesencs, sortides de turisme cultural, sortides per conèixer el Penedès, matinals i tardors literàries, visites guiades, recerca i investigació, divulgació i difusió, informació,…
Tot això mitjançant convenis amb els ajuntaments i consells comarcals penedesencs, les diputacions de Barcelona i Tarragona, i la Generalitat de Catalunya.
També oferim:
Biblioteca d’estudis i autors locals i comarcals, hemeroteca de Publicacions i l’arxiu fotogràfic Joan Virella.

Estefanía Zapata López de 4tB

El dia 23 d’abril dia de Sant Jordi, varem anar a la rambla a entrevistar l’editorial “El Cep i la Nansa” i allà varem estar amb Raquel Casas.Raquel Casas va néixer a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) en 1974. La guardonada amb aquest XI Premi de Narrativa Curta per a Internet és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Literatura Espanyola especialitzada en el segle XX, i exerceix com professora de Llengua i Literatura.
La jove literata s’ha dedicat a escriure des la infància i des de que va començar ha rebut una gran quantitat de premis, sobretot en poesia, com el VIII Premi Literari Homilies d’Organyà, el XVI Premi Francesc Català d’Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, els X Jocs Florals de Santa Coloma de Gramanet, dos premis de Literatura de Viatges de Lloret de Mar, el XVII Premi de Santa Perpètua de poesia, el XII Premi Octubre de Creació en valencià, els X Premis Maig de Narrativa Breu, l’IX Premi Poesia Curta de la UPC o el XII Premi de Poesia Pere Badia, entre molts altres. A més Casas ha escrit per a diferents revistes com Avui, Reduccions, La Catalana de Lletres o L’Art d’escriure; i ha publicat en 2006 el poemari Astrolabi.

Toni Luque , 4rtB

Hola, molt bona tarda.
Som els alumnes de 4tº ESO de l’ IES Manuel de Cabanyes i volem fer una entrevista a l’editor de l’Editorial “El Cep i la Nansa”

1.- D’on prové el nom de l’editorial “El cep i la nansa”?
És una evocació de dos fets de Vilanova: la nansa, és un instrument que fan servir els pescadors per pescar, i el cep està relacionat amb la vinya ja que aquesta és i era molt abundant a Vilanova i als seus voltants.

2.- Quan i com es va fundar? Quins eren els objectius?
Els llibres sempre són i han estat la meva vida. Per això fa 30 anys juntament amb un grup de joves vam decidir fundar l’editorial amb l’objectiu de publicar llibres que no eren habituals.

3.- Per què vas escollir treballar com editor?
Perquè és un ofici molt bonic, crec que és una possibilitat d’estar al món de les idees i de la creació. A més és un camp professional obert.

4.- D’on vas treure el capital per fundar l’editorial?
Vam anar a explicar el nostre projecte a diferents editors, i aleshores 12 persones ens van ajudar econòmicament per tal que el projecte pogués prosperar.

5.- Quants treballadors composen la seva editorial?
En aquest moments l’editorial està composta per dos treballadors, ja que la tecnologia ha avançat molt, però, tot i així hi tenim molts col·laboradors.

José Barroso
Marc Soler
6.- Quantes hores dedica al treball durant un dia?
Moltes hores. La majoria. Una mitja de 10 hores.

7.- Li agrada la seva feina?
Sí, m’agrada molt.

8.- Quin sou té de promig un editor?
Depén de com va el negoci.
Si es ven cobro i si no se’n venen no cobro

9.- Quin és el procés d’edició d’un llibre?
El clàssic és: algú escriu (autor) amb talent, i va a veure un editor i li demana d’editar el llibre.
L’editor mira si és una bona obra per poder publicar-la. És corregeixen les faltes i el publiquen.

10.- Quants llibres és publiquen de mitja a l’any?
Uns 10 o 20 llibres l’any.
Inés Sànchez
Eva Torres
11.- En quina època de l’any s’editen més llibres?
Per Sant Jordi, Abril i Desembre.
Des del 1996 fins ara.
Per Sant Jordi, les llibreries venen un 50% del que venen en tot l’any.
12.- Quant temps es triga desde que l’autor porta el llibre fins que s’edita?
Depèn de l’autor i de l’editor, com a mínim, un editor fa 1000 llibres. Des de que es paga fins que es recuperen els diners passa 1 any en el millor dels casos.
13.- Nombra alguns dels millors llibres publicats.
La historia de Vilanova i La memòria captiva, encara que cada llibre que faig es molt transcendent.
14.- Quin es el gènere literari que mes s’edita?
La narrativa
15.- Quines col·leccions té el Cep i la Nansa?
a. L’Antina (llibres sobre l’historia de VNG)
b. Alo de Riba
c. Cram (narrativa)
d. Cran (Narrativa juvenil)
e. Desde bafu
f. Gingule (Infantil i també per sords)
g. Mima

Sílvia Àlvarez
Gerard Ferrer

16.- Ha escrit alguna vegada un llibre? I si és així, l’ha editat “El cep i la nansa”?
Sí, he escrit petites novel·les però no m’han agradat tant com per a publicar-les.
17.- La crisi afecta el seu sector?
No; aquest sector fa molts anys que està en crisi, doncs podríem dir que és on vivim, el nostre medi natural pel qual ens movem.

Marcos Barreñada
Gemma Campamà
Eduardo Francisco

La Vinya estem a punt per veure la representació de sant Jordi

L’equip del xic us presenta l’obra de Sant Jordi.

Xocolatada per tothom!!!

I espectacle…

Hoy no es Sant Jordi, así que podemos hablar de libros y no hace falta hacerlo sólo de best-sellers.
Porque visto a través de los medios de comunicación, eso parece ser el día del libro: El día del libro más vendido.

Lo que diré ahora es una enorme obviedad (pero quizás por obvia, conviene recordarla con frecuencia): que un libro se venda mucho no significa que:

a) que sea lea (¡Ah! Esta es buena… Hay cifras de libros vendidos en Sant Jordi, el día que los libreros hacen su “agosto”, pero… esos libros que se regalan ¿son leídos o pasan a engrosar aquellos estantes de los que los exhiben como trofeos inmaculados?)

b) que sea mejor que otros.

.

Hay una tranquilizadora teoría que dice que la opinión de la mayoría es la buena. Tranquilizadora porque permite sentirte parte de un grupo y no andar a tientas en la soledad de ser diferente. Acercarse a un libro muy leído es tener posibilidad de entrar en el amplío club de los lectores de ese libro. De la misma forma que hablar del tiempo en el ascensor, es posibilitar una charla a un nivel que cualquiera puede aportar su inestimable (y generalmente innecesario) punto de vista.

.

Hay un chiste acerca de lo beneficioso que es el tabaco, en forma de cartel publicitario, en un episodio de los Simpsons que reza: millones de fumadores no pueden estar equivocados.

Adolf Hitler tampoco creía en la teoría democrática que la opinión de la mayoría reflejara la mejor opción (él creía que la mejor opción era la suya XD) pero unos trece millones de alemanes, adultos y maduros, decidieron democráticamente apoyarle.
Ahora, a dictador pasado, es muy fácil decir que no fue una decisión (aunque mayoritaria) demasiado acertada.

Hitler rodeado de fans

Pero volvamos a los libros que se compran (y que no se leen).
Esos millones de alemanes (y no alemanes) creyentes en el führer, seguramente compraron su libro (los mayores ingresos de Hitler no proveían de su sueldo, sino de los derechos de autor de su best-seller: Mein Kampf) pero no lo leyeron nunca.

Y la prueba que no lo leyeron está en que Hitler ya detalla, en el libro, su “política exterior”. O aquello que, una vez en el poder, sería su “política” exterior (ocupación y conquista de países vecinos. Aunque era vegetariano, a veces se tragaba países enteros, dice Lubitsch).
Hitler habla, años antes de llevarlo a cabo, del ejemplo italiano , de la imposible amistad con Francia, de la alianza o enfrentamiento con Inglaterra, y –esa parte siempre me ha hecho cierta gracia- de lo suicida que seria atacar el imperio ruso…

Quizás ni Hitler se leyó su libro.

En la intimidad, Hitler usaba gafas

.

.

De tots els llibres recomanats durant aquests dies, us passem el llistat d’aquells que tenim a la biblioteca per tal de que si us n’interessa algun, el pogueu treure i llegir-lo.

• Una queja es un regalo
• L’escola contra el món
• Apuntes de relación de ayuda
• El cerebro femenino
• Cuentos para pensar…
• El món groc