Diuen les males llengües que Sta Eulàlia i Sant Valentí un “rollo” van tenir… i per això, avui hem estat de festa!!!

Les “Laies” del grup (és a dir… totes les femmes) han volgut fer un present als tres “Valentins” (és a dir… les trois monsieurs) en nom de l’amistat que ens tenim. Ha estat un regal fet de tot cor!!!

Acudit de Forges publicat a EL PAÍS 13/02/08

Com cada 14 de febrer el mercat de les Flors de les Rambles ultima els preparatius per Sant Valentí.

La festa de l’amor té molta importància pels paradistes de la Rambla que aquests dies esperen un gran augment de les vendes. A part de Sant Valentí, només la diada de Sant Jordi els deixa uns ingressos similars. Aquests dies, catalans i els nombrosos turistes que a diari recorren la Rambla, trien les flors que compraran dissabte.

Avui el mercat ja està ple de roses vermelles i, en alguns casos, cors que serveixen d’adorn. Milers de poms de flors seran venuts des d’aquest dies i fins dissabte. L’amor és sens dubte un gran negoci com il·lustra l’acudit de l’esquerra.

Soraya Sáenz Hervías

Siguem clars: ara que ens hem alliberat de la càrrega moral de les religions monoteistes, que empraven la legitimació divina per imposar un model social de família, podem donar definitivament per morta la monogàmia.

Si amics, la parella per tota la vida, la fidelitat conjugal i la nyonyeria sant valentiniana son termes caducs, obsolets i anacrònics dins la societat postmoderna del ready made,i el fast food. El romanticisme sentimental ja no és tendència, el sexe no és més que una pràctica gimnàstica que fonamenta el seu èxit en la diversitat i la desvinculació emocional absoluta entre els seus practicants.

El matrimoni i la monogàmia en general tenen els seus orígens al Neolític, un període en el que sorgeix la propietat i la herència per descendència. En una època en la que no existien les proves de paternitat la única forma de saber amb total seguretat que un nadó és fill teu és tenir a la dona sotmesa a un contracte de fidelitat coital.

Per tal que aquesta imposició social, amb una base exclusivament econòmica, no és notés tan descaradament, van fer creure als ingenus neolítics que aquell esclavisme era un acte voluntari i bonic. Com? Inventant l’Amor, la nyonyeria boba i bavosa que el rodeja i educant a les persones, especialment noies,per tal que des de petites creguin que el seu objectiu existencial és tenir el monopoli sobre una polla i que el sexe per plaer és dolentíssim.

D’aquí venen, per exemple, les moralines dels contes infantils com el de la Caputxeta Vermella, amb el llop com a metàfora del sexe lliure, o tots els protagonitzats per princesetes borderline a les que un Príncep Blau ve a salvar per casar-s’hi. Cal adoctrinar i manipular als nanos des de ben petits.

Aquesta setmana veurem com alguns carlins tradicionalistes, incapaços d’acceptar la fi d’aquesta farsa sentimentaloide, tornaran a celebrar un dels actes folklòrics més casposos mai vistos: Sant Valentí, fent empal•lidir de vergonya aliena aquelles ments privilegiades que contemplem horroritzats aquesta esparveradora orgia de salvatge horterisme.

De la mateixa forma que Ludwig Andreas Feuerbach va denunciar al segle XIX que la idea de Deu era un invent del home i que aquest s’havia alienat a si mateix adorant la seva farsa,avui, jo Arqueòleg Glamurós, denuncio que l’Amor no és més que una invenció cultural humana, que no és real i que no existeix com a realitat empírica objectiva i mesurable, que és una creació social idealista i fictícia per tal d’esclavitzar a les persones entre si, negant-los la seva llibertat sexual de la que gaudien al paleolític i al mesolític.

Obriu les vostres ments i folleu amb qui us vingui de gust, trencant les cadenes del patriarcat monogàmic i els seus tentacles en forma de nyonyeria empalagosa!

PD: Dedicat a tots els lectors d’aquest blog que tenen la sort de tenir una parella estable i la ment lúcida per saber que tot aquest post està escrit  des del més profund dels rencors envejosos.

Concurs St Valentí-RENFE 2009

Moltes són les passions que ens desvetlla RENFE i, per aquest motiu volem celebrar amb ella aquest proper St Valentí. Com tots sabeu hem proposat fer un concurs al respecte!!!

I a continuació en detallem les BASES:

• Objectiu del Concurs: Decorar la porta del maquinista com si fos una felicitació de St Valentí “mega-gegant”. Per tant, el concurs consisteix en presentar una proposta-projecte.
• Tema: St Valentí i RENFE.
• Presentació en DIN-A4.
• Orientació en sentit vertical.
• Deixar un espai reservat per a que els usuaris/es de RENFE puguin dir la seva el dia que es pengi.
• Data d’entrega: 6 de febrer de 2009 (2on tren Vic-BCN)…aprofiteu que és l’aniversari de “la iaia” i tindrem esmorzar!!!
• Jurat: Els Honorables Srs José López i Juan Gómez.
• Premi:10 devolucions express (s’intentarà…)

NOTA: Reserveu també en les vostres agendes un forat per al dijous 12 de febrer… dia en què s’exposarà l’obra guanyadora!!!

Avui, dia de Sant Valentí, inicio els meus comentaris. M’hauria d’haver esperat a Sant Jordi? No ho sé, però com que m’han regalat vi, he pensat que era millor celebrar-ho bé.

Al segle XIX, el canceller alemany Otto Bismarck tenia una teoria segons la qual explicava la realitat social de la dona burgesa. Segons ell, la dona casada en les societats occidentals tenia la potestat sobre la cuina (Küche), l’educació dels nens (Kinder) i la participació a la vida de l’Esglèsia (Kirche). La constatació d’aquests fets donà origen a la teoria de les tres K.

Avui, la majoria de les dones exerceixen una professió fora de les seves llars. Aquesta nova dada és el resultat d’una evolució complexa que sembla perseguir una esperançadora liberalització de la condició femenina. Per desgràcia la realitat és tossuda i a la nostra època encara retrobem les cèlebres i incombustibles K. En efecte, les enquestes de sociologia religiosa revelen que, pels catòlics, la pràctica del culte per part de les dones és superior a la dels seus marits. D’una manera bastant visible, són les mares que van a recollir els infants a la sortida de les escoles. I també estarem tots d’acord amb que trobarem les millors receptes culinàries a les revistes adreçades al públic femení. Antigament, aquesta teoria reflectia unes regles de conducta i de confinament dirigides a l’encontra de la dona i, per això aquesta quan sortia de les seves tres esferes, transgredia el principi de preponderància marital. Poc a poc, ens inclinem cap a una repartició bilateral del conjunt de les competències de la vida de cada dia. La paritat. Però recentment, ha aparegut una tendència a estigmatitzar el marit que es fica massa en el triple regne de la dona.

Aquelles belles teories, tan humiliants per a les dones, resisteixen estoicament encara al segle XXI. Fa dos-cents anys, una forma d’intelligència estratègica imposava aquestes regles sense embuts. L’estira-i-arronsa d’esperances frustrades al llarg de l’història no és una primícia per ningú. Recuperem la memòria històrica i encarnem una nova i madura generació. Tants advertiments, avorridors, perquè justament demà catorze de febrer soni la mateixa música de sempre. Toca estimar-se. Se’ns explica que a l’època dels romans hi havia un capellà que celebrava casaments, d’amagat, segons la religió catòlica. Desgraciadament, l’audaciós home va ser executat per l’exèrcit romà, a mitjans del segle III. Què no ens vinguin amb retòriques! La passió és més forta que la raó… Em refuso a admetre aquests dogmes perquè no són verificables, però, sigui com sigui l’amor que sento per la meva dona pertany a l’òrbita privada, profunda, digna i lliure. Fins que la religió no sigui rebutjada i desestimada del primer pla de l’escenari polític i social, temo que els nostres fills tindran aquest modest viure. Ens emportarem, un dia, una bona sorpresa?