La notícia del cap de setmana casteller, a part de l’intent de 3 de 10, va ser l’actuació dels Castellers de Sants, la millor de la seva història. El passat diumenge l’alegria a la plaça anava per barris, mai millor dit. Els borinots van plantar un 5 de 8 amb solvència, i van dirigir-se a l’objectiu de la diada i crec que de la temporada, el 3 de 9 amb folre, que van descarregar. El diumenge els borinots reafirmaven la seva categoria de colla de 9, i ho feien merescudament. Un castell que va pujar prou bé, i que va presentar certs problemes a la descarregada, on segurament el nervis també hi van influir. Amb tot els de la camisa grisa ajuntaven ahir dos senyors castells, el 5 de 8, la catedral i el 3 de 9 amb folre. Per concloure la diada van apostar pel 2 de 8 amb folre, castell que van realitzar amb tota la tranquil·litat del món.

Els borinots doncs, demostren estar en un moment dolç de la seva trajectòria, i sense cap mena de dubte espero que aquest moment no s’acabi, sobretot si és per mostrar-nos aquests castells. Aquesta formació ha demostrat un regularitat impecable en els darrers anys de la seva història. Això és resultat del treball a l’assaig i del treball de l’entitat a nivell de ciutat, de barri, a nivell social. Per poder portar a plaça certs castells és necessari també realitzar una feina social per part de l’entitat. Aquestes tasques, sovint feines de formigueta, normalment no s’aprecien i poques vegades es valoren. Per poder fer castells de nou dos anys seguits, cal un treball d’entitat molt important. I aquest, a més del treball en els assajos, hi ha sigut. Per tant no és d’estranyar l’estat actual dels Castellers de Sants. Senzillament estan on els pertoca, al nivell de les colles de nou.

Sincerament…  Moltes felicitats borinots!

]]> http://mundorenfe.wordpress.com/2009/11/09/al-ambulatorio-por-querer-reclamar/ Mon, 09 Nov 2009 11:33:34 +0000 Josep Andreu Palacios Caballero http://mundorenfe.wordpress.com/2009/11/09/al-ambulatorio-por-querer-reclamar/

¿Es realmente posible reclamar en renfe?

Laia Rodrigez San Juan, al parecer, otra usuaria descontenta de RENFE, publica hoy una carta de queja en El Periódico. Los hechos se remontan al pasado 28 de octubre. La usuaria acudió a Sants (Barcelona) para tomar el tren hacia el trabajo. Como de costumbre, este iba con retraso y ante la situación decidió acudir a la oficina de atención al cliente para reclamar un certificado de demora. Allí le indicaron que debía ir a otro punto de la estación donde se le entregaría el certificado junto con otro billete.

Por un momento, recuperé la confianza en la compañía, pero mi esperanza era un espejismo

Tras indicarle que fuera de un sitio a otro, finalmente la oficina de atención al cliente le denegó el certificado.

Cercanías no acepta la impuntualidad del tren. Y punto.

La usuaria solicitó la hoja de reclamaciones a lo que la respuesta fue una invitación para que abandonara esas instalaciones. Tras su insistencia, los empleados prosiguieron a llamar a seguridad para que la desalojasen.

Y así fue. A la fuerza.

El resumen de lo sucedido queda expresado en un parte médico de lesiones

Podéis leer toda la narración aquí:

-          Carta entera a El Periódico

A título personal, quisiera remarcar que en la misma web de El Periódico hay ciertas opiniones de lectores que no dan credibilidad a la usuaria. Sea como fuere, solo me he limitado a resumir lo que en la queja se publica, sin averiguar si los hechos narrados son o no contrastados (creo que sería difícil). Vuestra opinión, en todo caso, puede quedar patente bajo estas líneas

Los Suichis, la panda de colegas de Barcelona que te puedes encontrar en SNT a cualquier hora del día, se han currado un buen día de patín para Halloween. Apariciones de Gustavo Rodriguez (el Hombre muerto con esmoquin), Adrian Villar (Hombre Lobo) Alex Amor (La Momia) y Daniel Quintero (Científico Loco). Grabado y editado por Damiá Tesorero. Pincha aquí para ver el vídeo que hicieron para Navidad 08.

Avui tocaria parlar de la Diada de Santa Úrsula, ja que diumenge tindrà lloc a la plaça del blat de Valls una de les actuacions castelleres més esperades de l’any. Una actuació on les dues colles de Valls  rivalitzaran castellerament parlant fins al límit. Però també tocaria parlar de la Diada de Sant Narcís que es celebrarà a la plaça del vi a Girona, el proper diumenge, en el marc de la Festa Major d’aquesta ciutat. Una actuació on els Minyons de Terrassa sempre tenen coses a dir, els Capgrossos de Mataró potser donaran alguna sorpresa i pels Marrecs de Salt suposa la darrera oportunitat de fer els deures d’enguany. Però també, aquest cop tocaria parlar de la Diada de la Colla Jove dels Castellers de Sitges que es celebrarà aquest dissabte, on hi actuaran els Castellers de Vilafranca i els exultants Castellers de Sants. Així que ,es gira feina, sobretot per la premsa del gremi. Però anem a pams.

A Santa Úrsula fer qualsevol pronòstic pot ser un fracàs. Tot i així, m’hi arriscaré. De les dues colles de Valls es pot esperar tot. La Colla Joves Xiquets de Valls sembla que apostarà fort per un 5 de 9 amb folre i un 2 de 9 amb folre. Pot ser que hi hagi sorpresa final si tot els surt bé. Per altra banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls té una estructura de pilar solvent, i a part del pilar de 8 amb folre i manilles, podria caure un 4 de 9 amb folre i el pilar. També poden optar o bé pel 2 de 9 amb folre i manilles, o un 5 de 9 amb folre, però crec que el 2 de 9 amb folre i manilles serà l’elecció. Així és que, si un no ha anat mai a veure castells a Valls, Santa Úrsula és més que un bon motiu per fer-ho.

A Girona, els Minyons de Terrassa sembla que han anunciat intentar el 2 de 9 amb folre i manilles, el que seria el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles d’enguany, i obririen la porta a castells de gamma extra per la seva diada. Els Capgrossos de Mataró podrien optar per fer algun castell de nou pisos, tot i que sempre s’han caracteritzat per una certa prudència. I els amfitrions, els Marrecs de Salt, els castells de vuit seran el seu objectiu. Aquesta també és una bona opció per passar un matí de diumenge. Fires, castells i Girona.

I si teniu el diumenge ocupat, pel dissabte a la tarda a Sitges, els Castellers de Vilafranca han anunciat el 4 de 9 net. Castell més que interessant. Si això, li afegim el què puguin fer els Borinots després del seu històric 5 de 8, doncs són motius més que suficients per anar a petar a Sitges.

De castells segur que no en faltaran aquest cap de setmana.

]]> http://bcncultura.wordpress.com/2009/10/21/bangkok-cafe-un-tailandes-autentic/ Wed, 21 Oct 2009 09:00:17 +0000 mireia http://bcncultura.wordpress.com/2009/10/21/bangkok-cafe-un-tailandes-autentic/

Si viviu a prop de Plaça del Centre (Sants) teniu a dues passes aquest petit restaurant tailandès que no té desperdici. El menú de migdia consisteix en una varietat de 3 plats de primer (empanadilles fregides de verdures, espaguettis kee-maan amb marisc i sopa wonton, deliciosa), 3 plats de segon (noodles amb pollastre i verdura, que te’ls poden fer sense pollastre, peix agredolç i vedella al curry panang amb crema de carbassa) amb els postres del dia (llet de coco amb meló, excepcional, i pastís cremós de xocolata amb llit de melmelada de gerds) i beguda (cervesa Singha, copa de vi, refresc, aigua o vichy) per 9,70 €. La carta té entrants i receptes més sofisticades, que també són exquisites, i per un preu més que raonable.

El local petit només té l’inconvenient que la roba s’empapa de l’olor del wok, però la recompensa és que veus com cuinen amb delicadesa i molta traça al teu costat. Són 10 les taules disponibles, i un parell de taules a fora per aquells que encara ara no tenen fred. Cal reservar si aneu molts de cop. Les parets del local s’embolcallen amb receptes com l’arròs glutinós al vapor amb llet de coco, pastís de curri verd, vermell i groc, i la salsa bangkok cafè: xilis, una dent d’all, cilantre, llimona i soja. Pots comprar els ingredients que necessites per la seva realització com la llet de coco, la salsa de soja i de xili.

Una gran troballa d’una cuina de verdures tendres i wok apte per a vegans i no vegans i no apte per fumadors, que no deixa indiferent pels sabors que barreja. Si ja coneixes el Petit Bangkok i t’ha agradat, aquest té més varietat de plats i obre al migdia. Totalment recomanable.

C/ Evarist Arnús nº 65
08014 Barcelona
93.339.32.69

Avui toca felicitar als Borinots, els Castellers de Sants, per la seva primera catedral carregada. Aquest diumenge, en el marc de la seva diada, els de la camisa grisa van carregar el primer 5 de 8 de la seva història. Els Castellers de Sants van acompanyar aquesta catedral, d’un 3 de 8 i d’un 2 de 8 amb folre. Menció especial també mereix l’actuació dels Castellers de Lleida, ja que van realitzar la millor actuació d’enguany en la diada dels Borinots. Els grana van realitzar el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre afegint-hi un espadat de 6 per concloure l’actuació. L’altra colla que acompanyava als Castellers de Sants i als de Lleida eren els Minyons de Terrassa, que van realitzar un 2 de 8 amb folre, un 3 de 9 amb folre i un 5 de 8, tots descarregats.

Però tornem a parlar dels amfitrions, perquè s’ho mereixen. Els Castellers de Sants, coneguts amb el sobrenom de Borinots, ja porten uns quants anys fent la feina ben feta. Això es pot demostrar, primer, amb el pas que van fer amb els castells folrats. Ja que després de consolidar castells de vuit pisos com el 4 de 8 i el 3 de 8, van posar fil a l’agulla amb el 2 de 8 folrat . Concretament l’any 2005 van posar el folre a la torre. Van estar uns anys enfortint aquesta estructura folrada, cosa que significa consolidació de massa social de l’entitat. I el següent pas quin era? Doncs, provar sort amb els castells de nou, amb el 3 de 9 amb folre en concret. Això va ser després de dues temporades, al 2007. Després d’una primera temporada intentant aquest castell sense sort, però demostrant que el treball envers aquest castell era seriós i rigorós, van tornar-ho a provar en la següent temporada, a l’any 2008.  L’any passat van aconseguir per fi la fita, que era descarregar el 3 de 9 amb folre per primer cop a la seva història. Els Borinots entraven al club selecte de colles de nou, i això, no tothom ho pot dir. L’any passat fins i tot es van atrevir amb un castell inèdit, i si més no molt curiós, el 2 de 7 aixecat per sota (el van descarregar). Però, quan el diumenge em vaig assabentar de la notícia de la primera catedral grisa carregada, la veritat és que no em va sobtar gens. Suposo perquè la notícia té cabuda en aquesta línia ascendent d’aquests últims anys. Senzillament em vaig alegrar molt. És d’aquelles colles que a un servidor li cauen simpàtiques i que s’alegra que les coses els hi funcionin.

Senzillament, felicitats Borinots!

Aquesta matinada han desallotjat el CSO La Farga de Sants. Tenia ordre de desallotjament des del 21 de setembre. L’entrada policial ha anat acompanyada d’un ampli desplegament de mossos d’esquadra d’uniforme, de paisà i del grup 6 (Brigada d’Informació, el que abans era la Brigada Político-Social).

Condemnen enèrgicament el seu desallotjament i esperem que de la ràbia en reneixin nous projectes d’alliberament d’espais a Sants.

Un desallotjament, mil ocupacions !!

********

Aprofitem per convidar-vos a la festa que es farà avui a Les Vinyes en motiu de la més que probable derrota de la candidatura de Madrid 2016. Canya a l’espanyolisme ! No a Madrid 2016 !

Nuestra llagada a la estación de Barcelona-Sants fue como a las 9:15 y decidimos comprar nuestro viaje al aeropuerto en la misma estación de Sants pero con el ánimo de acortar tiempos y ser muy adelantados compramos tickets de viaje para ese mismo día sin fijarnos hasta que la máquina despachadora nos dio el impreso. El ser muy precavidos no es algo que recomiendo ya que fue un show el cambiar uno de los tickets, el otro por suerte fue vendido en el momento en que otra persona se acercó a la maquina a comprar un viaje al aeropuerto. En fin, el show por ir a solicitar el reembolso de nuestro ticket nos costó 10% de su valor y bueno dime a quién le gusta perder Euros?. Pasada esta choco-aventura compramos el viaje del metro hacia la estación de Liceu rumbo a Montabau, en la línea 3 verde. Llegando a Liceu cogimos nuestras maletas y subiendo los escalones nos encontramos en las Ramblas muy cerca de La Plaza Cataluña y a pesar de la noche el
movimiento apenas se asomaba para recibir la marcha. Las Ramblas es de los lugares más visitados por los turistas nacionales y extranjeros.
www.barcelonaramblas.com
www.conocerbarcelona.com/plaza_catalunya_barcelona.php

L’Espai Emprenedors és un projecte per petites empreses o autònoms que necessitin un lloc per fer la seva feina. A l’Espai, situat al carrer de Sants, oferim despatxos en lloguer on disposaràs de serveis bàsics i d’assessoria, i podràs beneficiar-te de la coŀlaboració amb altres empreses.

Més informació a les seccions del menú superior.

fEsTa MaJor de sAnTs - Barcelona (Spain), Aug 2009

This is a traditional act of the Catalonian festivals that take place in some Barcelona neighbourhoods during the summer. It is called Correfoc, groups of mostly young people dressed as devils, holding torchs, lighting fireworks and throwing fire as they tour the streets of the neighbourhood, followed by drums and the local crowd. It is a free, fun, worth-seeing show.

Nuevo post para informaros de un par de propuestas musicales más que interesantes para la noche del viernes, 28 de Agosto. Ambas diferentes, aunque tienen en común que ¡no os costarán un céntimo!

Para los seguidores del buen pop, os emplazamos al concierto que tendrá lugar a partir de las 22.30 en la la Plaça de Can Mantega, con motivo de las fiestas del barrio de Sants, en Barcelona. Los invitados son Love of Lesbian, que no descansan presentando su 1999, del que en Septiembre tendremos nuevo videoclip. Preparáos los fans del Amante Guisante.

Y si os encontráis con un ánimo más rockero, no podéis perderos el Ripollet Rock Festival, que este año contará con la banda holandesa Epica como cabezas de cartel. Todo un lujo, que estará acompañado con las actuaciones de tres bandas más: Dulcamara, Amadeüs y los ya conocidos por el blog, Bad Way. El evento está previsto que empiece a las 22.45, y la actuación de Epica llegará sobre la medianoche. Para más información, os enlazamos la web oficial del festival.

La banda de metal sinfónico Epica, en una imagen promocional

Desde Libertad Sonora, estaremos allí para contaros lo que pase, además de asistir a la rueda de prensa que ofrecerá la banda holandesa. Y por lo demás, lo dicho, no hay excusa para quedarse sin música.

Ainda com o saudosismo presente, era hora de seguir em frente para o próximo destino, a próxima surpresa, ou, decepção. Saindo do hotel depois de pegar as bagagens fomos pegar o metrô para a estação de trens. Óbvio que meu bilhete deu pau (não, nem tudo é perfeito por lá, afinal, estamos falando de Barcelona e não do inabalável mundo de Paris Hilton), e antes que eu pudesse comprar outro (era domingo e ao contrário do Brasil, aqui não se trabalha, com exceção dos extrangeiros), um cara me chama e pergunta se eu num quero passar com o bilhete dele… gentileza espanhola? Nunca… era um brasileiro, só podia! E digo mais: até agora foi um dos poucos que conversei desde que cheguei a Europa, o terceiro para ser mais exato. Lo que sea… ainda bem que somos um povo simpático e solidário, pq bem nesse dia as maquina de billetes resolveram juntar-se numa conspiração contra cartões, deviam estar famintas por moedas ou inspiradas pelo novo filme dos “Transformers”.

Enfim… voltando ao assunto, chegamos na estação de trem. E adivinhem: não tinha mais trem (nós brasileiros, com essa mania de que tudo dá…)! Tudo bem, não ia me estressar até pq fui até lá no naipe “se rolar blz, senão ok”. Estou de férias, não vou me estressar com isso, por mais que fossem 10 da noite e o meu trem estava marcado para as 7 da manhã!!! E ai, o que fazer? Antes de mais nada, colocar a mochila num locker – 3 euros para 24hs. Só aceitam moedas, mas não se preocupe se vc só tem notas, existem máquinas só para trocar as notas por moedas, aqui tem solução pra qualquer coisa que vc possa pensar ser um problema. Enfim… precisava de uma internet para saber o que fazer… a da estação era 9 euros por uma hora, COÑO! Não tinha outra opção… conectei e enquanto procurava o que fazer ia batendo um papo com o meu amigo Guga, sempre acompanhando o blog e comentando, merece uma menção especial aqui. Discutia com ele se pegava um lugar pra dormir ou se me jogava em uma balada até amanhecer… não achava um amigo meu de barça pq acho que anotei o tel errado, mas de qq forma me despedi e já tinha decidido o que fazer: Vamos para a balada, era na mesma linha de metrô, então sussa!!!

Sussa o kct… assim que eu levantei da cadeira, senti minha coluna como se tivesse com um cabo de aço puxando, igual aqueles negos que insistem em dizer que sentem prazer em ficarem pendurados pelas costas e nem sentem nada. Nos primeiros passos, senti dor em músculos da minha perna que eu nem sabia que existiam e que nem nos mais pesados leg press de uma academia tinha conseguido alcançar a quebra da fibra muscular. Ao chegar na porta da estação, conclui que os 3 dias de andanças, baladas, noites não tão bem dormidas e excitação haviam finalmente dado seu suspiro final… Era hora de descansar, até pq é só a segunda cidade, tem mto mais por vir. E lá se foi, o velho moribundo procurar um lugar para dormir… se eu visse um velinho passando com uma bengala naquele momento, era rasteira na certa, se visse naqueles carrinhos então…. morte súbita! Mas só o que vi era a distância do hostel mais próximo e dada a minha condição senil do momento, tive mais um ataque, agora no melhor estilo “quem quer ser um milionário? Ask me!”, e fui para o hotel que é praticamente dentro da estação, por algumas boas dezenas de euros, e o pior: estava tão cansado que nem consegui dormir direito….. ahh Barcelona!

Nos falamos em Madri !

Bjo pra quem é de bjo, abraço pra quem é de abraço!

Links:
CSA Can Vies
Wikipedia: CSA Can Vies
Okupar Barcelona

Can Vies 1

Can Vies 2

Can Vies 3

Can Vies 4

Can Vies 5

Can Vies 6

Can Vies 7

Can Vies 8

La darrera setmana d’agost -del 24 al 30 d’agost- tindrem oportunitat de gaudir d’una nova edició de la Festa Major Alternativa de Sants. Enguany serà l’edició numero 15.

La festa es celebrarà a la Plaça Osca -de dilluns a dimecres-  i al pàrquing que hi al costat de l’Estació d’Autobusos de l’Estació de Sants -de dijous a dissabte-. I diumenge, VIII Cursa de Carretons a la baixada de Can Vies (c/Jocs Florals)

Més informació a www.barrisants.org

El cartell de la FMA de Sants:

Cartell FMA Sants

Planificat sau nu, din cauza de U2 sau nu, am petrecut vara asta cateva zile in Barcelona. A fost senzational. Inclusiv faptul ca am ajuns acolo strabatand toata peninsula (din sud in nord-est) cu trenul (cam 14 ore de mers; cu aceasta ocazie am descoperit garile subterane din Spania, iar gara Sants din Barca e sora cu aeroportul, as zice, atat de bine seamana).

Lasand la o parte numarul foarte mare de turisti care bantuie pe strazi, in muzee, in metrouri sau baruri, Barcelona este genul de oras care, pur si simplu, te surprinde. Ba ai sanse mari sa ramai cu gura cascata.

La fiecare cotitura te asteapta o cladire cu o arhitectura deosebita, o terasa simpatica sau vreun turist cu harta-n mana.

Este un oras plin de viata, dovada ca autoritatile au si avertizat jidovii ratacitori ca se inregistreaza intarzieri de pana la doua ore pentru a ajunge in oras din exteriorul lui (indiferent ca e vorba de tren, avion sau masina). Cum ar veni, te plimbi cu masina mai usor prin oras, totul e sa ajungi la el.

In rest, ce sa mai povestesc? Este scump, maica! In zona centrala iti iei o sticla de apa la juma cu 1 euro, 1,50 euro. Daca pui ca in alte parti din Spania iei apa la 2 litri cu 35-50 de centi, se simte. Un cafe te costa 2 euro si ceva (stiu, e ca-n RO!), mancarea la fel, evident.

Dar merita sa lasi totul de la tine. Daca nu pentru istoria si frumusetea orasului, macar pentru oamenii aia din metrou care citesc. Carti! E plin de ei. Acolo, daca ai un ziar in mana, iti vine sa-ti ceri scuze.

Nu vreau sa ma pierd in povestiri, ca poate cei care nu au fost doresc sa descopere singuri. Iar cei are au fost deja, stiu ei mai bine. Dar sa vizitati portul si sa lasati baietii aia veseli tip “jamaica feeling” sa va panseze.

Mai jos, neste poze. Nu multe, ca-s zgarcita.

Si inainte de a le vedea, va mai spun doar ca:

- Monumento Colon e locul unde fanii FC Barcelona se aduna dupa fiecare meci, de unde o iau pe Rambla; dupa caz, sparg sau nu vitrinele magazinelor de-acolo. Monumentul a fost inaugurat in1888, iar partea frumoasa e ca in turn exista n lift care te duce suus

- Casa Mila (sau La Pedrera, cum ii zic spaniolii) a fost facuta in vreo 4 ani, de catre, nu-i asa?!, Gaudi-arhitectul, si s-a lucrat la ea cam 4 anisori. La vremea ei, a fost facuta la comanda pentru un bogatan local.

- La Sagrada Familia, tot de Gaudi. Oricat ai vedea-o in poze, in momentul in care o vezi cu ochii tai in viata te lasa cu gura cascata. Te uiti la ea si in minte iti vine un singur gand: asa ceva nu poate fi facut de mana omului. Cu toate astea, a fost gandita de Gaudi (care a lucrat la proiect 43 de ani) si care a prins in viata fiind fata 1 executata. Cea care e si cea mai cunoscuta din poze. Restul se construieste acum.  Va las sa admirati difrenta de abordare dintre cele doua fete (inspiratia lui Gaudi: 100% din natura, fata 1 exprima nasterea lui Iisus si tot ce tien de partea asta, in timp ce fata b reda patimile - de aici si diferenta esentiala dintre fata 1 care e luxurianta, iar be-ul care e mai sobru. Dupa cum ziceam, restul catedralei e in lucru, mai ales ca are si alte “fete”)

- La Boqueria, nebunia de piata din Barca, pe care ati vazut-o cu siguranta pe la Travel & Living. Chiar nu stii ce sa iei de-acolo. E plin de lume si de oferte. Noi am incercat o salata de fructe si o praji locala.

…por Martin.

Desde Sevilla todavía, ensueño la seguro emotiva despedida de Rubén, a su lado la bella Pilar.

De Caravaca, tan solo una hora de coche para bajar, atravesando la próspera huerta murciana, unos cien kilómetros hasta la capital, y desde allí, un tren de litoral les llevó hasta Barcelona; y en unas horas de maquinismo llegar a esa preciosa dama mediterránea que cuenta con la plazuela más larga de España, la Rambla. Un autentico discurso en pergamino del espacio público, donde los mimos, los turistas, los yonkis, los emigrantes y cualquier human es eso: un barcelonés más…

Bajaron en Sants, la estación del norte, que tiene el nombre del barrio humilde que la soporta y en cuyas plazas  tantos y tantos skaters golpean incansables sus tablas contra el suelo buscando sacar las más hábiles piruetas, en un interminable ruido: mezcla de tabla, rueda rechinante y suspiros de satisfacción, como un jazz de Chet Parker, traqueteante y al tiempo inmensamente fluido…

De allí, discurrieron por las arterias de la ciudad en busca de la ciudad compacta, de la ciudad antigua, Vella (la avellana dulce)… El Barri Gotic con su escala de grises y su pavimento de mármol húmedo a media tarde, los balcones de esplendor burgués de antaño abiertos de par en par y asomándose ahora las manitas de un niño indio, o chino o árabe entre los barrotes de la barandilla. Portales abiertos y bienvenidas geométricas en lenguaje art-deco; bicicletas amontonadas y buzones de chapa corroída por la brisa del mar que aun llega a la tercera y cuarta y quinta hilera de bloques y se cuela por todos sitios hasta arrugar las camisas y pantalones tendidos a cuerda y pinzas de colores y  parece que nunca se secan y pensándolo bien, mejor así, porque humanizan esa tremenda pornografía arquitectónica que son las fachadas traseras y los lóbregos patios de servicio de las manzanas del Gotic…

Pero esta Barcelona fractal y pequeñísima de rambla, carrer y passatge se interrumpe con la sirena de un barco, que zarpará a las siete de la tarde. Entonces hay que dirigirse al Moll de San Bertran y entrar en el edificio de la terminal portuaria, que es algo así como un triángulo aserrado que se acomoda a una tráquea de comunicación de pasajeros y mercancías que se sobreeleva a unos seis metros de altura del muelle, que queda totalmente libre para otros usos. En ese edificio, a medio camino de estación de autobuses y aeropuerto, se encuentra a una gran diversidad de gente; desde camioneros que cubren la ruta comercial mediterránea que esperan a embarcar sus enormes trailers parsimoniosamente, acostumbrados a la humedad asfixiante y a la espera requerida, hasta a turistas alemanes con sus autocaravanas y otros artilugios rodantes primerizos en el periplo marinero que sudan con nerviosismo y agitadamente resuelven sus papeles en la billetería; eso sin contar con los turistas de a pie, que esperan sentados en los bancos corredizos forrados de tela azul  leyendo alguna revista e incluso algún libro también. Y por supuesto, eso sin contar con un par de humans llamados Pilar y Rubén, que están ahora hablando de las primeras semanas de mayo, cuando todo esto aun estaba por empezar y Rubén se afanaba trabajando por las noches en aquel bar de maravillitas al menú, el Sanbers. Un lugar ahora lejano, en los bermejales de Sevilla y desde donde recorría cada noche a la vuelta, con su bicicleta, los bulevares desiertos y las avenidas polvorientas para llegar a casa y al cerrar los ojos, mas tarde que ninguno, con la convicción íntima, de estar cada día un poquito más cerca de la partida.

Ahora corre el minutero y la neblina pesada de media tarde del julio barcelonés cubre impávida el horizonte, al otro lado de la cristalera la vida de las máquinas discurre rutinariamente. Cables rozando, pitos dobles y triples de advertencia en lenguajes cifrados, que intentan interpretar y a cada golpe de vista al reloj han pasado veinte o veinticinco minutos. Repetición, llamadas de mientras tanto, recuerdo de todo a la vez y se meten en la ultima hora de espera (esta espera que seguro llegará a ser tan común en el largo viaje, en las estaciones) cuando por fin la megafonía anuncia la apertura de puertas e indica el número exacto de la terminal donde embarcar. Es el último suelo ibérico que pisan…

Continuará…

[What lies behind reunification?] [Estúpidos al poder!!] [Ce qui se cache derrière la réunification?] [Was verbirgt sich hinter der Wiedervereinigung?] [背后统一？] [Что скрывается за воссоединение?] [ماذا يكمن وراء اعادة التوحيد؟]

Abans d’ahir vaig anar a la “constitució” de Reagrupament al barri barceloní de Les Corts. Si, si, aquest espai ciutadà de la capital del país, on el PP queda 2n a les eleccions europees, i just al darrera dels socialistes, i per davant dels convergents, en les eleccions municipals. Oi que costa de creure? Tant català que és el país, i que poc que n’és Barcelona, es lamenten molts catalans. Doncs que algú prengui nota, d’una vegada per totes, que si la capital la perdem, perdrem el país sencer. Us sona el cas de València i el País Valencià? Doncs au, que tothom segueixi criticant el poc “catalana” que és Barcelona, que els que la volem capital nacional, seguirem al peu del canó per defensar-ne la catalanitat. Què fàcil que és ser català on tothom se’n sent. En fi deixem aquest tema perquè podria tenir la temptació de posar noms a la deserció capitalina de molts catalans, i acabaríem malament.

L’acte fou al Centre Cívic Can Déu, aquest dimecres. El sorprenent, si més no per a mi, és que hi havia força persones, 29 exactament. Algú podrà pensar que són poques, però jo n’esperava moltes menys. I he de dir, per ser franc, que em va sorprendre veure el nivell del personal. M’havia imaginat una reunió de “frikis” de l’independentisme, d’aquells que fa tant de temps que els tens calats i memoritzats,  que en fuges només de veure’ls. Una gran majoria dels presents podien lluir currículums professionals remarcables (dentistes, enginyers, directius d’empresa, comerciants, publicitaris…), fet que em va situar en la franja dels “no qualificats” laborals, aquella part de la classe treballadora que en representem gairebé la totalitat, i que per desgràcia no pintem res. No per això em vaig sentir desplaçat, ans al contrari, vaig pensar que ja era hora de trobar entre els independentistes persones qualificades professionalment, i no vinculades al món de la menjadora pública (mestres, funcionaris, “assessors”, amics d’altres amics, etc). En resum, gent que han demostrat, i demostren en el quefer diari, la seva vàlua.

Que ningú interpreti això que dic com una demostració de classisme, atès que seria del gènere idiota que em llencés pedres contra la meva teulada. Em refereixo a que són gent preparada. I crec que al país li cal gent així. En el meu darrer comentari parlava de la nul·la preparació de molts dels nostres representants. Perquè no hauria d’alegrar-me que gent preparada estigui disposada a fer política, de nou. Perquè aquesta implicació recent, i en alguns casos per primera vegada, em va sobtar, tenint en compte que la majoria dels qui érem a la reunió passàvem dels 40 anys, tot i que també hi havia joves d’ara -dels que van d’una franja d’edat entre els 25 i els 35-. Dic d’ara, perquè abans la joventut, si més no en un partit, acabava als 28, 29 o màxim 30 anys. Amb l’envelliment de la població, fins i tot jo corro el risc de ser considerat jove, amb 43 anys a les meves espatlles.

No cal negar que tots els qui preteníem reagrupar-nos proveníem dels mateixos entorns i ambients. Érem gent que votem convençuts, que ho fem per Convergència, per Unió, o per Esquerra, i que sovint alternem entre aquests. Desgraciadament la “pluja fina” d’ERC no ha calat prou com per veure gent provinent del PSC o d’ICV en aquest tipus d’actes. Potser una mostra més del fracàs d’aquesta tàctica? El desànim era evident, i els retrets cap als polítics, constants. Si en Xirinacs hagués pogut cobrar “roialtis” pel llibre “La traïció dels líders”, el dimecres hagués pogut fer un vermut tranquil·lament amb els exemplars que hagués pogut vendre.

No parlaré massa del tema de les presentacions. Només diré que a mi, a títol personal, aquest tipus de cerimònies em recorden èpoques kumbaiàs, ja feliçment superades. Quin cony de tonteria és aquesta d’anar-se presentant tothom? El dia que demani l’ingrés a Alcohòlics Anònims ja ho faré. Hola, em dic Roger Malló i sóc “independentista” anònim. No fotem, tu, que ja som grandets.

Per resumir-ho una mica, que ja m’allargo, diré que es va fer una explicació sobre el que pretén ser Reagrupament. Tot i que se’ns va dir que encara no saben que acabarà sent, si una agrupació d’electors, un partit polític, o una penya “d’amics” de Jaume I, el que si que està clar és que Reagrupament serà present a les eleccions nacionals.  L’ideari del “moviment-partit-fundació-col·lectiu-club de fans-penya i organització sense govern(OSG)” és, això si, molt clar: moviment transversal, amb dos eixos bàsics: la independència nacional, i la regeneració política. En aquest darrer aspecte un dels “assistents” -evidentment ja força implicat en el projecte, i amb llarga trajectòria a ERC- va fer propostes molt interessants sobre el que hauria de ser la nova ‘organització (?): no hi hauria d’haver professionals, els mandats limitats a 2 de consecutius, els treballadors de l’entitat no podrien formar part dels òrgans de govern -importantíssim-, transparència total en l’ús i difusió de la informació, participació contínua dels membres en l’elaboració de propostes, i treball en xarxa.

De tot plegat, me’n van quedar unes sensacions contradictòries. Us ho detallo: el desenvolupament de la trobada no em va agradar. La sensació d’improvisació em va semblar fictícia, falsa. Vaig tenir la impressió, desagradable és clar, de formar part d’una certa escenificació teatral, en què l’acta final de l’obra ja havia estat escrit abans que els actors -nosaltres- ni sabéssim que la interpretaríem. Com si tota la trobada hagués d’acabar de la forma que s’havia previst, amb unes propostes d’actuació pels propers mesos, amb el “nomenament” d’un coordinador i amb la constitució “formal” de Reagrupament a Les Corts. Parlant clar i català, que tant era que els 28 que hi érem fóssim aquells, com uns altres 28. Hagués acabat igual. M’enteneu, oi?

Amb això no vull que ningú interpreti que estic molest amb Reagrupament. Ans al contrari, crec que si fan bé les coses tenen serioses possibilitats de sortir-se’n amb èxit. I jo continuaré sentint-me’n part, mentre m’hi senti proper, i m’hi deixin ser. Però tal i com ells mateixos van dir, prefereixen dissidents a gent submisa. Doncs aquí teniu un reagrupat convençut, a qui encara li sobren interrogants que volen ser aclarits. D’acord que no estigui clar, a hores d’ara, quina forma adoptarem per concórrer a les eleccions nacionals, però no vulgueu encolomar-me que ningú ho sap. Algú, o alguns, ho saben. D’acord que no sapiguem quin tipus d’organització i direcció prevaldrà, però no vulgueu engalipar-me perquè algú ho sap i ho té clar. D’acord que tots participarem en la redacció i confecció de l’ideari de Reagrupament, però segur que algú ja el té pensat i… decidit?

En resum, em va quedar l’agredolça impressió que tota la maquinària de Reagrupament ja està en marxa, tot i que es vulgui vendre que “tot està per fer i tot és possible” (frase ben estúpida que detesto profundament, perquè només aboca a la consciència diàfana i clara que s’està fracassant constantment). Joan Carretero, Rut Carandell, Jaume Fernàndez, teniu la meva plena confiança. Us l’heu guanyada a pols. Concreteu, això si, el més aviat possible el que porteu entre mans, perquè jo estic disposat a comprar, però no vull trobar-me comprant fum. Un futur partit independentista “lliberal”, que rebutgi els mètodes “comunistes” de tota l’esquerra totalitària catalana (ERC inclosa), serà per força acollidor. I jo hi participaré amb tota la capacitat que pugui. En un nou xiringuito indepe, i l’intent d’acollir “plataformes” fantasmes sembla indicar-ne una certa tendència, no m’hi trobareu. La gent seriosa del país, els qui ens prenem la política seriosament, volem trobar un espai “seriós” des del qual defensar, i aconseguir, el nostre objectiu principal: la llibertat del nostre poble.

Per acabar, aquest cop si que definitivament, dues últimes qüestions:

Tinc la impressió que en Joan Carretero es va precipitar marxant d’Esquerra. No en sé els motius exactes ni crec que els arribi a conèixer mai, però crec que les presses per tirar endavant Reagrupament no tenen cap explicació lògica. Cal presentar-se ja a aquestes eleccions, quan el 2014 sembla que es produirà una conjuntura més favorable als postuals que reivindica Reagrupament? I amb aquest logo?

Perquè em va fer la impressió que algú s’ha pensat que el Congrés (?) de Reagrupament serà com el d’Esquerra Republicana de l’any 1931, al barri de Sants. Que tot serà fer el Congrés, guanyar les eleccions, i proclamar la llibertat des del Parlament. Algú ho va dir, i com a somni em semblaria meravellós, però algú pot imaginar-se, en l’actualitat, un escenari com el de fa 78 anys? Ni puc imaginar-me’l ni tampoc el voldria convertir en realitat. Només d’evocar aquella època -amb les tensions socials del moment- i amb un entorn “nacional” més hostil ara que abans, només de pensar-hi m’agafen calfreds.

Hi ha massa ombres encara planant sobre Reagrupament. La concreció les esvairà, segur. Que sigui quan més aviat millor. Recuperaré, aleshores, aquell pessigolleig polític que sempre m’ha perseguit, i que roman adormit. El recuperaré, doctor Carretero?

]]> http://lacasaenobres.wordpress.com/2009/06/27/els-sants-de-lescriptura/ Sat, 27 Jun 2009 09:07:30 +0000 RG http://lacasaenobres.wordpress.com/2009/06/27/els-sants-de-lescriptura/

Els sants en les hagiografies medievals. Segurament s’han escrit poques històries en què els protagonistes es neguin amb tanta tossuderia a col·laborar amb el seu entorn o a admetre’l com a propi. Aquí són inútils els precs dels familiars, i els plaers mundans provoquen repugnància. Els sants d’aquells relats pateixen perquè tenen la voluntat de no fer res d’allò que el poder els obliga a fer. La seva actuació, que han triat amb total llibertat, fa visible la violència potencial del món. Fracassen deliberadament, i és en el fracàs que triomfen. A qui se’ls estima, però no comparteix les seves idees ni la seva obstinació deslligada de tot i de tothom, li fan pena i li fan ràbia. Una mare desolada afirma, davant la mort que ha escollit el seu fill: «Això és una manera nova de morir: ara la víctima mateixa demana al botxí que la fereixi.»

Les vides de sants han estat –i en certa manera encara són– el model de les vides imaginàries o reals dels artistes. Ens embadaleixen les històries dels escriptors màrtirs o amb vocació de màrtir. Bona part de la literatura més radical dels últims cent anys es complau en la negació del món; els seus representants es lliuren, com sant Sebastià, a les delícies d’un masoquisme autista.

Ara, però, que tothom es dedica a redescobrir la seva «espiritualitat» i a predicar-la als altres, l’escriptura es va fent cada vegada més mundana, cada vegada més arrelada en la geografia i en la història, cada vegada més aferrada a la vida. I això també vol dir: menys escapista i més valenta.

“…En cuatro días estais en la puta calle…” estas son las palabras con las que nos a estado avisado durante todo el año, el gran Pere Anglada.

Hoy acaba de comenzar la última semana de curso, con muy buenas expectativas.

Con un poco de pena comenzamos a volar en libertad…

Fotos: Estos peazo de Graffitis están en la plaza de Sants.

Día gris en calle Sants al estilo, Texas con música de Bob Dylan.

Día gris en Plaza Sants, al estilo cubano, con musica de Orishas

Fotografías del barrio de Sants (Barcelona)

S’acosta el tram final de temporada, i el cor se’ns comença a acelerar. Demà el clàssic! Reial Madrid – Barça, en un lliga que s’ha tornat molt emocionant… i no només per dalt!

També en la lluita per fugir del descens… Diumenge Espanyol-València, un magnífic espanyol que ha fet el miracle que van demanar a la Moreneta, abandonar les posicions de descens, i ara toca afiançar-se tant lluny com es pugui del fantasma de la 2ª A.

A més, hi ha la tornada de les semifinals de la Champions, que es decidiran en menys d’una setmana a la ciutat de Londres, tant pel partit Arsenal-Manchester com pel Chelsea-Barça. Que més es pot demanar?

I si no us agrada el futbol, doncs a patir amb altres esports. Avui mateix a començat a Berlín la Final Four de l’Eurolliga, que els analistes consideren com la millor final four de tota la història. El vigent campió (el CSKA de Moscou) s’enfronta contra el Barça, en una eliminatòria d’infart. I si trobeu que té pocs alicients… que us sembla un derbi grec? El partit de bàsquet més intens i calent que pot haver-hi a Europa… Panathinaikos-Olympiacos un espectacle sensacional! I espereu perquè la final encara serà més interessant…

I si trobeu que el bàsquet europeu no té tant espectacle com l’americà, que jo personalment no hi estic d’acord, podeu mirar els play-offs de la NBA, que també estan en un moment molt vibrant… i on s’auguren sorpreses… els vigents campions els Celtics estan empatats a tres victories amb els Bulls i no està clar que puguin passar a la següent ronda… Cleveland i Lakers s’estan fregant les mans amb aquesta eliminatòria…

Què voleu més esports?
Tennis… Torneig de Roma. Amb djokovic, nadal, federer…
Motos… Gran premi de Jerez…
Hoquei… la final a vuit europea d’hoquei (a Bassano, Itàlia) (on el barça ja ha estat eliminat, però encara juguen el “Reus deportiu” i el “Roncato patí Vic”)

Puedo estar borracho, pero no me he perdido.

Lo que pasa es que me gusta pasear,

pasito a pasito buscando el equilibrio,

dejandomé llevar.

Solo estoy jugando a que me invento un camino….

Mirando al cielo ” Fito & Fitipaldis, álbum A puerta Cerrada (el mejor de largo)”

Larga vida al Rock&Roll !!!!