M’ha arribat, via Purnas, la notícia que el 2012 s’inaugurarà u n camp de golf de 18 forats a Saragossa. És una mala notícia, en la mesura que contribueix a perpetuar el model econòmic espanyol del segle passat, però el que més sorprèn és com argumenta l’operació l’alcalde de Saragossa, el socialista (en realitat vull dir del PSOE) Juan Alberto Belloch. Segons recull la notícia,

El alcalde de Zaragoza, Juan Alberto Belloch, destacó que “será el primer campo de golf público de la ciudad” y anunció que será “accesible para todos los públicos con tarifas razonables y abierto a la ciudad”.

Crec que l’argumentació demostra què entén el PSOE per polítiques d’esquerres. Fer camps de golf públics i obert a “tots els públics”. A Barcelona tenen molta experiència en vendre’ns equipaments burgesos com a oberts a tota la societat, per exemple, el Liceu o el Palau de la música. Amb el cas Millet queda clar ja quin era el paper d’aquestes institucions i la impunitat amb la que “gestionaven” els fons amb la connivència de tota la classe política, de la qual formen part. Per cert que Belloch també diu que es rendibilitzarà, possiblement com els hotels de luxe de Barcelona que l’ajuntament s’ha anat venent de saldo, com el de Miramar

Que un camp de golf sigui gestionat per l’administració pública no fa que deixi de ser un projecte insostenible en el sentit literal del terme i totalment antidemocràtic pel que fa a l’ús de l’espai. Però la burgesia necessita aquests espais per tancar negocis i generar xarxes informals de coneixences i amistats. I després ens venen les excel·lències del lliure mercat. En fi.

Els de Guardiola han superat per un clar 6-1 el Saragossa amb tres gols de Keita, dos d’Ibrahimovic i un de Messi ! El Barça torna a ser líder destacat amb tres punts del seu perseguidor, el Reial Madrid.

El FC Barcelona, delante  mas de 75 000 espectadores, volvió a la senda de los grandes partidos y tras cuajar una gran actuación goleó al Zaragoza (6-1).

Seydou Keita marco tres goles, dos de Ibrahimovic y Messi uno. Todo el equipo de Pep Guardiola jugó a un alto nivel.

El Barça tiene ahora una brecha de tres puntos respecto al Madrid !!! Visca !!!

le FC Barcelone a remis les pendules à l’heure en faisant exploser Saragosse (6-1). Les Catalans, qui avaient vu le Real concéder un nul vierge de but à Gijon samedi, prennent trois points d’avance en tête de la Liga dont ils possèdent la meilleure attaque et la meilleure défense.

Seydou Keita a été excellent, mais il a surtout marqué un triplé et fait une passe décisive . Zlatan Ibrahimovic (2 buts) et Messi ( 1) complétent le score.

Le Barça a régalé ses supporters : la «Pep Team» a retrouvé le niveau qui l’avait quelque peu quitté ces dernières semaines.

IVO

(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)

BORDEL DES ARTS pres. RAÚL SORIA, Torstrasse DO 27.08. | 19:00 – 24:00

nach einer kurzen Sommerpause meldet sich das Team des Bordel des Arts zurück aus der Torstrasse.

Diesmal präsentiert:

Raúl Soria Werkschau

Bekannt durch seine Porträtserie von Bar25 DJs, die durch den poppig bunten Comic-Stil bereits zum Kult avancierte.

BORDEL DES ARTS pres. RAÚL SORIA,

DO 27.08. | 19:00 – 24:00

Am Donnerstag zeigt Raúl seine neuesten Porträts von Freunden und Bekannten aus der Feierszene. Als Vorlage benutzte er, wie meist auch zuvor, Facebook/Myspace Profilbilder, die er mit seiner Technik aus Tinte und Photoshop zu etwas völlig neuem und wunderschönem verfremdet bzw. veredelt.

DJane KIERAN komplettiert den Kunst-Abend im Bordel!
______________________

Facebook Eventgruppe

Bordel des Arts
Hof 96
Torstrasse  96
10119 Berlin

Van 24 tot en met 28 juni trekken ik & Willem richting Spanje, specifiek naar de hoofdsteden van Aragon en Catalunya: Saragossa (24-25 en 28 juni) en Barcelona (26-27 juni). Je kan ons reilen en zeilen volgen op deze reisblog.

Dissabte vinent (16 de maig) parlants de català i/o aragonès, i tots aquells defensors del multilingüisme a Aragó, es manifestaran a Saragossa. El punt de trobada és a les 12h a la glorieta Sasera. És una gran fita en dos sentits:

• En la llarga trentena d’anys que fa que no està prohibit fer manifestacions, parlants de català i aragonès ixen als carrers de Saragossa per a reclamar el que fa anys demanen des del món cultural, polític, social…
• La manifestació ha defugit de sigles, i està convocada per la societat civil. I li donen suport totes les grans entitats en defensa del català i l’aragonès. Cosa que desafortunadament fins ara era una cosa molt complicada.

Us deixo amb un acudit d’Azagra i uns quants enllaços:

• Cartells, programa, recorregut…
• Ley de lenguas SÍ: manifest que està en l’origen de la manifestació. Si encara no l’has signat, estem a punt d’entrar en los 3000 signants.
• Manifestació per la llei de llengües a Saragossa: amb cartells i programa. Pel president de l’Ascuma.
  
• “Aragón trilingüe” convoca una movilización para exigir una Ley de Lenguas. Diario del Altoaragón.
• Manifestació per la igualtat de les tres llengües a Google

Aquí us mostrem unes fotografies de l’assamblea de districte de Saragossa 2009.

La Chanson de Roland. Manuscrit d'Oxford. (p.1)

• La cançó

La Chanson de Roland és una cançó de gesta francesa del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Roland (en l’original, Rollant. També és comú trobar aquest nom adaptat a la fonètica catalana, seguint diferents convencions: Roldan, Rotllan o Rotllà), un cavaller a les ordres de l’emperador Carlemany. En realitat, però, aquesta gesta remunta a fets ocorreguts 300 anys enrere, el segle VIII. Aquesta és una de les qüestions que ha mantingut més ocupats els cercles especialitzats i que tantes discussions i teories ha aixecat entre filòlegs, sociòlegs i historiadors: què hi haurà passat entre la data dels fets (el 15 d’agost del 778, batalla de Roncesvalls) i la de l’escriptura? L’estudi paleològic del manuscrit d’Oxford, el més important a l’hora de reconstruir la cançó, ens indica que aquest se situaria pels volts de 1130-1150. Quin és, doncs, l’objectiu de la cançó, què representa, per què va tenir tanta repercussió, qui n’és l’autor…? Per ajudar a aclarir algunes d’aquestes qüestions (malauradament, gran part del contingut de les cançons de gesta entà encara per aclarir), consultar les investigacions socioantropològiques de Gaston Paris (teoria tradicionalista, o “de les cantilenes”), Joseph Bédier (teoria individualista), Frappier i Bezzola (teoria de l’anacronisme conscient), Erik Köhler (teoria sociològica), Georges Duby (estudi de les actituds mentals i de les genealogies), Grisward i Dumézil (historiadors antropòlegs), Paquette (estudi de l’èpica en general, no només francesa. Crea el concepte de territorialització).

• Argument

En set anys, Carlemany ha conquerit tota Espanya als moriscs tret de la ciutat de Saragossa, que es troba encara sota el domini del rei Marsil (Marsilie, en l’original). Aquest, aconsellat per l’ancià Blancadrín (Blancandrins, en l’original) i amb l’ajut del traïdor Ganelon (Guenes, en l’original; també Ganeló en català), que Carlemany havia enviat a negociar amb els moriscs, posa en marxa un pla per tal que l’emperador francès se’n torni a França: li ofereix riqueses, dones i els fills dels principals sarraïns com a hostatges i li promet que aviat el seguirà a Aix, on rebrà la llei cristiana. Es tracta, en realitat, d’una emboscada: Ganelon odia el seu fillastre, Roland, i pretén que aquest perdi la vida quan els sarraïns aprofitin la geografia muntanyosa dels Pirineus per atacar la rereguarda de l’exèrcit de Carlemany. Efectivament, quan el gros de l’exèrcit franc es troba a punt d’arribar a la Gascunya, la rereguarda, formada per 20.000 homes i encapçalada per Roland, és atacada per un exèrcit de sarraïns que els supera abastament en nombre i tots els soldats cristians acaben perdent-hi la vida. La batalla, però, és feroç i els cristians provoquen baixes considerables a l’exèrcit enemic. Carlemany, que s’assabenta de la traïció de Ganelon i de la mort dels seus pars, persegueix i venç, amb l’ajut de Déu, les restes de l’exèrcit sarraí. Ja en Aix, Ganelon és jutjat, considerat culpable i esquarterat.

• La veritat històrica i la ficció

El regnat de Carlemany està ben documentat en els anals carolingis, en genealogies, diversos textos i cròniques àrabs, i en vitae: la Vita Karoli (circa 830) d’Eginard (Egihnardo) i la Vita Hludovici Imperatoris (circa 840). Combinant les diverses fonts d’informació s’ha pogut reconstruir l’episodi que reflecteix la Cançó de Roland. L’any 756, l’emir Abd al-Rahman de Còrdova es proclama independent dels califes de Damasc, la qual cosa donà origen a una sèrie de conflictes interns entre els defensors de l’antiga i de la nova senyoria. Un dels que s’oposen a la sobirania de Còrdova és el Suleiman Ibn al-Arabi, que demana auxili a Carlemany a canvi de lliurar-li algunes ciutats espanyoles. Això interessa a l’emperador franc, que desitjava veure la seva marca estendre’s cap al sud. Carlemany arriba a Espanya l’any 778 amb la intenció de trobar-se amb el Suleiman a Saragossa, però s’adona que aquest ha canviat de bàndol. Carlemany posa setge en aquesta ciutat durant dos mesos. Aleshores se’n torna cap a França amb la intenció de resoldre problemes a les fronteres a l’est de l’imperi. En passar pels Pirineus, el dia 15 d’agost del 778, el seu exèrcit va ser atacat i vençut pels wascones. Degut a l’ortografia de l’època, no se sap si aquests wascones fan referència als vascones o als gascones. En tot cas, sembla gairebé segur que es tractava dels bascs, que tant podrien ser els del nord com els del sud dels Pirineus. La història que ens explica la Cançó de Roland és, però, una obra de ficció construïda amb una una finalitat estratègica i moralitzadora: a Carlemany se’l volia representar com el model d’home cristià que governaria sobre la terra sota els designis de déu (tant és així que els dotze pars de cavallers representen, molt probablement, el model bíblic dels 12 apòstols). Se’l volia glorificar com a l’imperador que reuniria els regnes d’Orient i d’Occident. En aquest sentit, seria contraproduent admetre una derrota davant d’una tropa reduïda i mal armada de wascones. Així, doncs, es va inventar tota una trama tan al gust de l’època.

Mort de Roland

• Roland i els dotze pars

En el segle XI, els pares curiae eren els vassalls que auxiliaven el senyor en les causes judicials. Abans, però, a l’època carolíngia, existien els primi palatii (o primi in curia), que consistien en els principals vassalls al servei del rei, els més importants. L’autor espanyol de la Nota Emilianense (circa 1054-1070) haurà incorregut en l’error de creure que la paraula primi tenia el valor semàntic de cosí –’primo carnal’– i va escriure que Carlemany “habuit duodecim neptis” (‘tenia dotze nebots’) ja que, si tots eren cosins entre si (primi), haurien de ser tots nebots de Carlemany. D’aquesta forma s’explica l’error llargament difós que Roland era nebot de Carlemany. El que sí és possible és que fos el seu fill il·legítim. Aquesta és una teoria amplament considerada pels romanistes i explicaria les tensions entre Roland i Ganelon, així com explicaria la preocupació i la preferència de Carlemany per Roland. Seguint aquesta teoria, segons la qual Roland era fill il·legítim de Carlemany (il·legítim i incestuós, ja que Roland seria un fill que Carlemany hauria tingut amb la seva germana!), sembla ser que se’l va deixar a la cura d’un dels grans vassalls reals, Ganelon, perquè se’n cuidés, encobrint, així, l’escàndol i la vergonya pública, i  defugint les represàlies de l’església. El fet que Roland fos un vassall menor i, no obstant això, rebés un tracte preferent de part de Carlemany, és un dels motius de conflicte entre Roland i Ganelon. A més a més, segons Köhler, al començament del segle XI els grans vassalls (com Ganelon) tenien un contacte directe amb el rei i una presència freqüent a la cort. Al llarg del segle XI, però, cada vegada s’hi troben més funcionaris de la petita i mitjana noblesa i aquests, a finals del segle XI, són els que van agafant paulatinament més importància i protagonisme en l’entorn del rei. Els grans vassalls no accepten veure’s allunyats de l’entorn reial i expressen la seva oposició en contra del rei trencant el jurament de fidelitat que li havien fet. Aquí podríem fer una referència a la teoria de l’anacronisme conscient de Frappier i Bezzola, que ve a dir que hi ha situacions i conflictes que s’expliquen literàriament (a les cançons de gesta) en el marc temporal dels segles VIII i IX, però que, en realitat, pertanyen al context historicosocial del segle XII. Per tant, la tensió viscuda per Roland i Ganelon, personatges del segle VIII, és una plasmació de la realitat del moment d’escriptura. El mateix passa amb la descripció del vestuari i de l’armament, que són més aviat característiques del segle XI que no pas del VII.

• Turoldus

Ci falt la geste que Turoldus declinet.

Aquest vers, l’últim de la cançó i, sens dubte, el més discutit, ens indica el fi de la cançó però no només això: ens esmenta un personatge, Turoldus, que declina aquesta gesta. “Ci falt” significa ‘aquí acaba’; “la geste” podria ser la mateixa Cançó de Roland, així com també podria ser un text anterior en la qual aquesta cançó estaria inspirada –possiblement la Geste Francor, citada a la cançó–. “Declinet” pot interpretar-se com ‘donar a conèixer’ però també pot assumir el significat que el verb decliner tenia a la retòrica llatina: transformar una oratio recta en una oratio declinata significava ornamentar artísticament l’oració senzilla a través de les tècniques de paràfrasi i amplificatio. La natura polisèmica d’aquest concepte ens obre un ventall de possibilitats interpretatives:

1. la cançó i el manuscrit poden ser una creació d’aquest Turoldus, el qual hauria aplicat la tècnica de l’amplificatio sobre un text molt més breu;
2. la cançó pot haver estat copiada per Turoldus, en qual cas existiria un manuscrit previ i també, necessàriament, un autor, ja que Turoldus només en seria el copista que la donaria a conèixer;
3. Turoldus pot haver estat l’autor del text en el qual algú s’haurà basat per produir el manuscrit d’Oxford.

Turoldus és Turold, un nom molt freqüent a Anglaterra i a la Normandia entre els anys 1050 i 1150. El millor candidat a ser aquest Turoldus és el normand Turoldus de Fécamp, que va ser el primer canonge de Bayeux, va participar a la batalla de Hastings (1066) i, un cop establert a Anglaterra, va ser l’abat de Malmesbury i de Peterborough, on, segons un inventari de l’any 1362, hi havia dos manuscrits sobre la batalla del Roncesvalls. Turold de Fécamp va morir l’any 1098. El manuscrit d’Oxford, el més important alhora de reconstruir la cançó i el que acaba amb aquest enigmàtic vers, està format per 4002 versos en rima assonant i està escrit en una llengua que té molts trets característics de l’anglonormand. L’estudi paleològic el situa pels volts de 1130-1150. A més, els estudis indiquen que aquest manuscrit no és l’original, sinó que es tracta d’una còpia feta al sud d’Anglaterra per un copista. La comparació d’aquestes dates ens indica indefectiblement que Turold de Fécamp no pot ser l’autor material del tan famós manuscrit d’O (lletra amb què es coneix el manuscrit d’Oxford, de la mateixa manera que el manuscrit de Venècia se’l coneix com a V4.), però és segurament l’autor d’un text anterior en què algú es va basar per fer aquesta còpia.

• Estil

La Cançó de Roland pertany al Cicle del Rei, un cicle de cançons entorn a la figura de Carlemany, i està construïda amb els trets propis de l’èpica, tals com els seus personatges arquetípics i plans, les descripcions detallades del combat i la hipèrbole. No es tracta d’una obra pensada per a ser llegida, sinó per a ser recitada. Aquesta cançó és, de fet, un poema oral, com es pot veure en les interpel·lacions al públic, les fórmules de memorització del joglar (la barba florida de Carlemany, la repetició de l’escena de l’olifant, les invocacions al cavaller…). El ritme narratiu és força ràpid i s’hi destaquen les escenes narrades diverses vegades des del punt de vista de personatges oposats, recurs que demostra una gran modernitat a l’època. Les estrofes, altrament conegudes amb la paraula del francès antic laisses (‘tirades de versos’), estan escrites en rima assonant i tenen un nombre de versos irregular. La rima assonant no té en compte les consonants, només la vocal tònica (es diferencia, per això, de la rima consonant). La rima pot ser feminina o masculina, depenent de si el vers acaba amb la síl·laba tónica o si després hi ha alguna altra síl·laba. Per exemple, la paraula espaigne faria rima feminina, mentre que la paraula enemís faria rima masculina. De les estrofes encara se’n podria dir moltes coses, com per exemple que acostumen iniciar-se amb un vers d’entonació, en el qual el joglar invocava el protagonista, cridava l’atenció del públic i iniciava una entonació melòdica determinada, i que, al final de l’estrofa, normalment hi ha un vers de conclusió. Que les estrofes es construeixen per repetició i progressió, que n’hi ha que són paral·leles i d’altres que són similars, que la construcció de l’estrofa es fa per acumulació d’oracions, una a sota de l’altre (construcció paratàctica) i, algunes, per subordinació (construcció hipotàctica), etc etc…

• Repercussió

La Cançó de Roland ha tingut tant de ressò pertot Europa des de la seva gènesi que el seu protagonista ha entrat, fins i tot, a narracions i llegendes de diferents països (el Roland/Roldan/Rotllan/Rotllà català, el Roldán castellà, l’Orlando italià…). Roland és el model del cavaller cristià, fidel al seu senyor, valent fins a la mort en combat. La cançó s’usava per entretenir el públic oient, però també per animar a unir-se a les croades, a causa de la seva temàtica de lluita contra els sarraïns.

Vuit moments de la Chanson de Roland en una imatge. Localització: St. Petersburg, Ms. Ermitage.

Barcelona, 8 de març de 2008

David Pinheiro

Kaos en la red (dos vídeos)

ACN.

RTVE: Madrid, ocupació de la Pompeu i declaracions de Rubiralta

TV3:
Entrevista amb l’estudiant que porta 18 dies de vaga de fam (Els Matins)

Biaix informatiu greu. Només Barcelona: imatges Campus Diagonal.

Telecomarques TV3, Minut 08:55

BTV.Primera notícia informatiu
Telecinco

[+ INFO PREMSA]

+ info

Convocatòria ACPUP (Zaragoza)

Andorra (Terol) Secundària

Pos ixo. 15 presonas achuntó en Saragossa a FACAO (a trabiés d’a Plataforma “No Charramos Catalán”) o pasau sabado. Tozudos i son, pero con ixas zifras talmén pleguen á aturar a benién ¿Lai de Luengas? Podemos contimparar isto, con as 2.000 presonas que han siñato o manifiesto de www.leydelenguas.com, u as 500 presonas que plenoron o ZZ Unibersidá o pasau Diya Nazional (con Obrint Pas). China chano, se contrimuestra que o pueblo aragonés ye por o suyo patrimonio cultural y que iste ye en Aragonés y en Catalán.

Vía  /  La FACAO fa una gran manifestació amb 15 persones i el suport del PAR

Wie genau sich die Architekten das Großprojekt Gran Scala vorstellen, kann man noch nicht genau sagen. Dass es ein Projekt der Superlative werden wird, ist aber klar.

Und auch aus den Plänen zum Bau des zweiten Las Vegas, kann man schon einiges auf die architektonischen Ausrichtungen schließen, die hier zu finden sein werden, sollte es Ende 2008 wirklich dazu kommen, dass der erste Spatenstich gemacht wird.

Geplant sind auf ca. 2000 ha insgesamt 32 Casinos, mehrere Themenparks, 70 Hotels, Pferderennbahnen, eine Stierkampfarena, mehrere Golfplätz, mehr als 500 Ladengeschäfte, 12 Museen, ein Kongresszentrum, Opern- und Theaterhäuser, mehr als 200 Restaurants, ein Hippodrom, Parks, eine Einkaufspassage, Konzertsäle, Freilichtbühnen und vieles andere mehr an Attraktionen.

Die Themenparks sollen sich dabei um Themen angefangen von der Steinzeit über das alte Rom, das antike Griechenland, die Pharaonen und die Renaissance bis hin zur nahen Zukunft drehen. Auch Parks mit spannenden Namen wie Spyland und Acquantica sind geplant und werden in ihrer Umsetzung sicherlich ganz im Zeichen des jeweiligen Themas stehen.

Betrachtet man das ganzen aus der Luft, soll sich eine runde Struktur ergeben, die einer Uhr nachempfunden ist, wobei jede Zeitzone auch gleich mit einer Epoche zu setzen ist. Die planenden Architekten wollen dabei aus zwei riesigen konischen Ringen das Grundgerüst von Gran Scala errichten. Der äußere soll einen Durchmesser von ca. 4,5 Kilometern haben. Er dient dazu, das Gebiet in 16 Zonen aufzuteilen, was den entsprechenden Themengebieten entspricht. Im inneren Ring werden 6 Themenparks zu finden sein, in der Mitte dagegen ist ein gigantischer Turm geplant, der über allen anderen Attraktionen weithin sichtbar sein soll.

Allein um das alles zu errichten, wurde eine Baudauer von 10 Jahren mit einem Investitionsvolumen von mehr als 17 Milliarden Euro angesetzt.

Für die architektonische Leitung verantwortlich zeichnen werden wohl die Firmen Art Build Europtima und ND Architects, die alle zur Investorengruppe der ILD gehören.

UAB S.A=La Autònoma signa una aliança empresarial en “recerca i innovació”

Amb aquest títol l’Assemblea de Ciències de la UAB es fa ressò de l’últim conveni en pro del benestar empresarial que ha signat la Universitat Autònoma de Barcelona anunciat al portal de la UAB (es pot consultar la notícia original aqui).El post de l’Assemblea de Ciències aprofundeix en el tema, la Cambra de Comerç, ….

La Assemblea Contra la Privatització de la Universitat ha ocupat la ANECA a Saragossa

L’Assemblea de l’”Asociación Internacional de Productores de Horticultura” (AIPH), organització mundial amb més de vint-i-cinc membres d’organitzacions de productors de flors i plantes dels cinc continents, reunida a Dubai, va designar la candidatura de Saragossa com a futura seu de l’Exposició Internacional d’Horticultura el 2014. FEPEX és el soci a Espanya de l’AIPH.
L’objectiu de l’AIPH és representar els interessos comuns dels productors hortícoles i entre les seves principals actuacions figura l’organització de les exposicions internacionals d’horticultura, com la que se celebrarà a Saragossa:  Expo Paisajes 2014.

Aquesta exhibició està considerada de llarga durada. Només se’n pot celebrar una a l’any i quatre a la dècada. La durada ha de ser d’entre 3 i 6 mesos -la de la capital aragonesa en durarà 5-. Haurà de cobrir tots els sectors de l’horticultura i ocupar una superfície mínima de 50 hectàrees. Almenys el 5% de la zona d’exposició ha de estar reservada per a participants internacionals (un mínim de 10 països).

Ja complert de forma satisfactòria el tràmit exigit entre l’AIPH, el projecte de “Expo paisajes 2014″ haurà de ser ara acreditat i recolzat per l’Oficina Internacional d’Exposicions (BIE) en l’Assemblea que es celebrarà al juny de 2009. La candidatura tancarà llavors el projecte d’aprovacions institucionals i començarà el desenvolupament concret del projecte.
D’aconseguir la designació final del BIE, Saragossa es convertiria en l’Exposició número 81, recolzada per l’ AIPH, i prendria el relleu a les ciutats de Venlo (Holanda) i Hamburg (Alemanya), que celebraran Exposicions Internacionals d’Horticultura el 2012 i 2013, respectivament. L’última designació va ser la ciutat de Shenyang (Xina), el 2006.

Ànim i sort a Saragossa!!!

Podeu escoltar els motius que han fet decidir, als responsables de la AIPH, triar Saragossa com a seu:

]]> http://michelmontecrossaliveblog.wordpress.com/2008/09/12/water-is-life-%e2%80%93-michel-montecrossas-themensong-auf-cddvd/ Fri, 12 Sep 2008 17:17:09 +0000 nakano28 http://michelmontecrossaliveblog.wordpress.com/2008/09/12/water-is-life-%e2%80%93-michel-montecrossas-themensong-auf-cddvd/

Michel Montecrossa’s Themensong ‘Water is Life’ ist jetzt als CD/DVD erhältlich. Das Musikvideo zu ‘Water is Life’ gibt es weiterhin auf dem Michel Montecrossa Newsletter zu sehen.

Michel Montecrossa zu ‘Water is Life’:

“Es gibt für uns keine Zukunft ohne sauberes oder überhaupt kein Wasser.”

More news!! Single Audio-CD and DVD releases:

‘Water is Life’, Michel Montecrossa’s Expo 2008 Song & Movie

‘Water Is Life’ released by Mira Sound Germany, as single Audio-CD & DVD presents Michel Montecrossa’s great EXPO 2008 water-awareness song and movie.

“There is no future for us without clean water or no water as all”, says Michel Montecrossa.

WATER IS LIFE – LYRICS:

Water is life. Water is life. Water is the cradle of our life. Water is the Mother of all life. My hands are kissed by the rain. My lips are wet with the mighty spring. My body is embraced by the wonderful sea. My thirst is quenched, I am happy and free. Water is life. Water is the helping might. Water is the powerful guide into tomorrow’s, tomorrow’s earthly paradise.

Children, be happy! Children, be free! Children, be thankful for every day you can live! Dive into the ocean! Yes, swim in the sea and jump yeah, jump into the river! Drink the water, feel at ease! Water for the city. Water for the land. Water for the future: It is our planet’s life, do you understand?

Water, yes, water is our friend.

– Michel Montecrossa (© Mira Sound Germany)

Watch the music video for ‘Water Is Life’ at the Michel Montecrossa Newsletter

An der Ausstellung, die unter dem Motto Wasser und nachhaltige Entwicklung steht, beteiligen sich 106 Länder. Der spanische König Juan Carlos beschrieb bei der Eröffnungsfeier das Ziel der Ausstellung: Die “Welt auf Wasser als knappe Ressource zu lenken, die für die Menschheit und die Erde durch nichts anderes ersetzt werden kann“. Er ermahnte zum Bewusstsein für die Gegenwart und für zukünftige Generationen und forderte zum Kampf gegen Klimawandel und Umweltzerstörung auf. Zu den 5000 geladenen Gästen der Eröffnungsfeier gehörten auch Königin Sofía, Kronprinz Felipe, Prinzessin Letizia, Regierungschef José Luis Rodríguez Zapatero und EU-Kommissionspräsident José Manuel Barroso. Auf der Ausstellung, die drei Monate dauert, stellen über 100 Länder innovative Entwicklungen und Technologien rund um die Wasserversorgung vor. Weitere 200 regierungsunabhängige Organisationen machen mit diversen Ausstellungen, beeindruckenden Bauwerken und Aquarien auf die immer knapperen Wasserreserven der Erde aufmerksam. Der deutsche Pavillon lockt die Besucher z.B. mit einer Reise auf futuristischen Flößen durch die geheimnisvolle Welt des Wassers.

Die erste Septemberwoche steht an der Weltausstellung im Zeichen von Innovationen in den Bereichen von Energie und Wasser. Die Schweiz stellt in diesem Rahmen das Projekt Goldfisch vor. Initiator ist die BKW , die bereits über langjährige Erfahrungen in der Nutzung der Sonnenenergie verfügt. Die schwimmenden mobilen Sonnenkraftwerke, die dank örtlich flexiblem Einsatz in sonnenexponierten Binnengewässern unterschiedliche Aufgaben übernehmen können, sollen künftig vor allem im Bereich des CO2-freien Schiffsverkehrs für den Personentransport eingesetzt werden. Entwickelt wurde das Projekt Goldfisch mit dem Ziel, auf dem Thunersee vor der Kulisse der Schweizer Alpen das weltweit erste Solar-U-Boot zu betreiben.

A banda de les sessions obertes al públic, la primera setmana d’agost es celebrarà un seminari sobre comunicació ambiental, amb col·laboració de la Asociación de Periodistas de Información Ambiental (APIA). Tan els socis de la ACCC com els de la AECC poden assistir com a públic expert:

http://www.expozaragoza2008.es/?seccion=768&idioma=es_ES&idevento=2507&fechaevento=040820080900  

Programación: http://www.expozaragoza2008.es/TribunadelAgua/Agora/seccion=96&idioma=es_ES.do  

*Viernes, 25-07-08 a las 20h*

*Tema: presentación del documento “La sostenibilidad hídrica en comunidades rurales: avances, experiencias y lecciones” *

*-Inés Restrepo, **académica, experta en medio ambiente. Miembro del CINARA (Universidad del Valle, Colombia) *

Trata sobre la sostenibilidad hídrica en comunidades rurales, haciendo referencia a avances significativos, experiencias replicables y lecciones aprendidas. Estudia casos de especial interés en Latinoamerica, con propuestas y estrategias de futuro a favor del desarrollo sostenible.

** Esta sesión forma parte de la presentación pública de la colección “Palabras del agua” impulsada por Tribuna. *

* *

*Sábado, 26-07-08 a las 20h*

*Tema: Cambio climático: Escépticos vs creyentes *

*-Luís Ángel Fernández Hermana, **consultor y periodista ambiental *

*-Manuel Toharia, **director del Museo de Ciencias del Parque de las Ciencias de Valencia *

*-Lluís Reales, **periodista científico, BTV**

* Se trata de confrontar los datos de los que se dispone, en relación al incremento de gases con efecto invernadero provocado por las actividades humanas, con sus consecuencias en el clima y en el agua disponible. Se incitará a los participantes a decidir, a la vista de los datos actuales, si es o no necesario actuar para mitigar este fenómeno. El debate reflejará las dos posiciones, con los matices que aporta cada invitado, partiendo de la base del documental de Al Gore, del informe Stern y de películas como “El día de mañana” (*The day after tomorrow*).

* ** *

*Domingo, 27-07-08 a las 20h*

*Tema: Influencia del clima en la historia *

*-José Enrique Ruiz Domènech, **catedrático de Historia Medieval en la Universidad Autónoma de Barcelona**.*

*- José Quereda Sala*, *climatólogo Universidad Jaume I Castellón*

*- Ernesto Páramo,* *Director del Parque de las Ciencias de Granada*.

Es importante explicar que no es la primera vez que cambia el clima, aunque seguimos siendo vulnerables a sus efectos. Arqueólogos e historiadores están analizando datos que nos permiten conocer como era el clima en otras épocas y que influencias tuvo en los cambios históricos, como hambrunas o migraciones. Se trata, además, de una sesión divulgativa sobre los cambios recientes: la ruta del hielo en el Pirineo, heladas del Ebro, La Armada Invencible, análisis del clima a través de la pintura, etc.

Informa:

Cristina Ribas
Consultor
Tribuna del Agua
AGORA
http://www.expozaragoza2008.es/TribunadelAgua/Agora/seccion=96&idioma=es_ES.do
www.cristinaribas.net

Demà acabo l’últim examen… Serà el 5è, el de Ciència Política 3…

Just quan acabi l’exàmen, agafaré el TGV en destinació Saragossa… i és que aquest estiu estaré treballant a Esapanya per l’Expo 2008!

Estaré a casa una veïna i amiga catalana que porta bastant de temps allà trebllant a l’Expo. M’ha comentat que hi ha molts catalans per allà l’Expo, tant visitants com treballadors. Espero per tannt sentir-me malgrat tot, una mica a prop de casa… He provat de viure 15 dies als Estats Units, 7 dies a Gran Bretanya però ara se’m proposa un nou repte: viure fins mitjan setambre a Espanya. I concretament a un territori, una CCAA, que sempre ha tingut víncles amb Catalunya, que té un president que és catalanopralnat de la Franja, però que, paradoxalment, mai ha sigut ofical a la Franja la llengua que ell parla. I arribo en un context on els sectors més espanyolistes (una plataforma anomenada “No hablamos catalán”) té prevista un manifestació pel cap de setmana en contra de la imminent regularització del català a la Franja, al·legant que el que es parla allà no és català.

Em lliuraré doncs, de la ratxa que portem de Rodalies aquí a Bacelona: 3 setmanes d’avaries diverses i coses subvrealistes que han afectat diàriament la xarxa. Em trobaré en canvi amb un patètic servei d’autobusos que va fatal i no cumpleix l’horari, a més d’unes noves Rodalies pels voltants de Saragossa -caprici del Víctor Morlán- infrutilitzades…

Sempre però queden vincles amb la terra que els veuré al peu del canyó! Són els mitjans públics de la Generalitat fent un seguimant exhaustiu de la Exposició Internacional… que jo em pregunto si és imprescindible!

D’altra banda crec que no trobaré gaire diferència amb el lloc on visc habitualment: Badalona. També el castellà serà omnipresent (però amb la diferència que l’hauré de parlar!). Tantmateix trobaré que hom anima a la selecció espanyola i celebra l’Eurocopa. Amb un matís important en aquest punt: a Badalona se celebra que ha guanyat l’Eurocopa  un estat que ens expolia fiscalment, ens maltracta culturalment, ens presta una merda de serveis… En canvi allà estaran celebarnt la victòria de la seva  “nació”! Una nació que els patrocina el 75% de l’Expo, que els contrueix una xarxa de Rodalies per 200.00 persones l’any, que els fa  una xarxa de TGV parant a llocs insospitats, que manté un aeroport per 4 persones al mes, que els fa autovies, que els respecta…

Des d’aquest bloc us aniré explicant què em trobo per allà a Espanya… Us explicaré les meves sensacions, experiències…

I només puc acabar amb una farse:

Espanya ens escanya,

i l’Eurocopa guanya.

Avui arribo de Saragossa: he estat per tercer cop a Espanya, i per segon cop a la capital aragonesa.

Vaig arribar dimecres a la tarda. El primer que vaig veure arribant a l’estació de Saragossa-Delícies va ser una nova unitat de tren Civia en destinació Casetas. I és que el dimecres era el primer dia de Rodalies Saragossa. Hi viatjaven sinó em vaig descomptar unes deu persones, i això a una teòrica hora punta de la tarda… D’acord en que era el primer dia de funcionament, però les previsions no són pas massa optimistes: en tot un any es preveu que l’utilitzin entre 210.000 i 200.000 persones –menys de les que passen diàriament pel corredor del Garraf!- I jo hem pregunto: és necessari malgastar diners públics en fer una infraestructura d’aquestes característiques que podríem considerar inútil per la ciutat. No seria millor millorar la xarxa de busos (que per cert va bastant malament) o construir una sistema de tren-tram que uneixi els nuclis més densos? En fi, una mostra de política de cafè per a tothom, amb la particularitat que és un capritx (com tants d’altres) pagat en part pels catalans!

També vaig poder observar un altre fet: l’interès dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el tema de l’Expoagua… Vaig recórrer el perímetre de la Expo i va veure una unitat mòbil de TV3, un stand de producció (no sé pas com es diu tècnicament) -també de TV3- i una unitat mòbil de Catalunya Ràdio. No estic ara criticant la seva presència en aquest esdeveniment internacional dels mitjans públics catalans, però considero que igual que arriben a Saragossa podrien arribar a Perpinyà (amb més motiu, ja que és la Catalunya Nord) o a les estacions de Rodalies per tal d’informar dels problemes diaris. Però, es clar, aquí es va els llocs d’on els socialistes no en puguin sortir embrutats!

M’ha sorprès la gran presència de catalans: des de la parada d’autobús fins l’oficina de turisme, passant per treballadors de l’Expo. Em va fer molta il·lusió poder parlar la meva llengua a l’Oficina de Turisme de la Plaça del Pilar amb una noia que era de Barcelona però estudiava Dret a la Universitat de Sant Jordi.

Pel que fa als “manyos” hi havia una mica de tot. De fet he estat fent un mini-curset per tal de treballar a l’Expo… i allà he conegut gent. M’han comentat per exemple que a Sitges el castellà no es parla mentre que a Barcelona està en vies d’extinció! També m’han dit que a Catalunya no donàvem les mateixes oportunitats a tothom perquè ells, com a espanyols, no poden entrar com a funcionaris a la Generalitat sense el nivell C de català. No obstant també he de dir que alguns vénen a passar l’estiu a la Costa Daurada i senten una gran admiració per Catalunya. De fet he conegut gent que parla català amb els catalans perquè han estudiat a la UAB… Per cert no us preocupeu d’estudiar història, que mai entendreu el tema de la Corona Aragonesa (per nosaltres Confederació…). Tampoc parleu de l’aigua perquè, sembla ser, que no tenim capacitat per entendre com l’hem de gestionar (gràcies tripartit per la imatge que estens dels catalans i especialment tu Baltasar!).

Bé ha estat una experiència… si més no curiosa. A l’estiu espero poder fer d’ambaixador de Catalunya i atendre amb molt de gust –i en català- a tots els catalans que passin per l’Expo.

Estic a l’AVE, a l’alçada de Vilafranca del Penedès! Una mostra del ferrocarril elitista espanyol que dissuadeix a les masses populars la seva utilització malgrat que tant la infraestructura com el material mòbil hagi estat pagat amb diners públics… Paral·lel a la LAV passa la línia R4 de Rodalies que avui, segons he llegit a l’Avui, ha patit retards considerables per dues incidències a la xarxa. He de dir que el meu AVE però arribarà una mitja hora abans… Així va Catalunya… trist!

La visió de Belchite corprén. A dalt del seu turó, tota en ruines, amb l’esglèsia esventrada, és tota una lliçó a l’aire lliure del que la guerra significa. Aneu-hi des de Saragossa, que queda ben a prop, només a una vintena de kilómetres.

La visión de Belchite acongoja. Sobre su cerro, toda ella en ruinas, con la iglesia reventada, es toda una lección al aire libre de lo que la guerra significa. Id desde Zaragoza, que queda bien cerca, sólo a una veintena de kilómetros.

Belchite’s vision afflicts. On the top his hill, everything it in ruins, with the burst church, is the whole lesson outdoors of what the war means. Go from Saragossa, which stays well nearby, only 15 milles.    

Gran Scala: Auch in Spanien soll es ein Las Vegas geben

In Spaniens einstigem Königreich Aragonien, in der trockensten Region des Landes, sollen schon bald Scharen von Touristen strömen. Eine Investorengruppe will für 17 Milliarden Euro eine gigantische Vergnügungsstadt bauen. Zwar laufen Umweltschützer Sturm gegen die Pläne, aber die Landesregierung in Saragossa fegt die Bedenken beiseite.

Mitten im wüstenartigen Naturschutzgebiet Los Monegros, vor den Toren Saragossas , will die britische Investorengruppe International Leisure Department (ILD) einen gigantischen Freizeitpark bauen, der neun Casinos beherbergen soll. Im iberischen Las Vegas sollen auf 2000 Hektar Fläche 32 Hotels, fünf Themenparks, Pferderennbahn, Stierkampfarena und mehrere Golfplätze gebaut werden.

Der Bau der pharaonischen Vergnügungsstadt dürfte zehn Jahre dauern und etwa 17 Mrd. Euro kosten. „Das ist eine einmalige Chance. Wir sprechen hier von Privatinvestoren, die ein noch nie da gewesenes Projekt für unsere Region entwickelt haben“, rühmt José Angel Biel, der Vizepräsident der nordspanischen Region das Vorhaben, das bereits auf den

Namen Gran Scala getauft wurde.
Umweltschützer laufen jedoch Sturm, denn die magische Wüstenlandschaft sucht ihresgleichen, mit nur knapp acht Einwohnern pro Quadratkilometer hat sich hier eine ganz besondere Flora und Fauna entwickeln können.
Doch die aragonesische Regierung in Saragossa fegt derlei Bedenken beiseite. „Jede Region würde sich um so ein Projekt reißen“, so Biel. In der Tat ist Spanien in den letzten Jahren ein Mekka der Freizeitparks geworden. Der US-Unterhaltungsmulti Universal betreibt den Vergnügungspark Port Aventura südlich von Barcelona, und Warner Brothers hat sich in der Nähe von Madrid angesiedelt, kleinere Anlagen wurden an der Costa Blanca und in Sevilla eröffnet.
Zwölf Millionen Besucher werden erwartet
Doch mit der neuen Konkurrenz können sich diese Parks nicht messen. Gran Scala soll es auf zwölf Millionen Besucher pro Jahr bringen. Biel erhofft sich jährliche Steuereinnahmen in Höhe von 600 Mio. Euro und 30.000 Arbeitsplätze.
„Der Standort Aragonien ist ideal“, sagt auch José Moliner der sich im Auftrag der Landesregierung um Investitionen aus dem Ausland bemüht. „Nirgendwo in Europa gibt es noch soviel Platz wie hier“. Schon jetzt steht Saragossa, wo im nächsten Jahr die Expo 2008 stattfinden wird, ganz im Zeichen des Aufbruchs. Denn dank der Investitionen in Höhe von zwei Mrd. Euro für die internationale Ausstellung sind schon 7000 neue Arbeitsplätze entstanden, ein Segen für Saragossa, das traditionell sehr stark von der Autoindustrie abhängig ist.
Der erste Spatenstich für Gran Scala dürfte im kommenden Jahr erfolgen. Denn die französische Gruppe Spyland wird den ersten der fünf Themenparks in der Wüstenstadt errichten. Hier können die Besucher, ganz wie es der Name suggeriert, auf den Spuren berühmter Spione und Agenten wandeln.
Zuvor hatten die Spylander vergeblich in Frankreich und in Dubai nach einem geeigneten Standort Ausschau gehalten. Die Unterstützung der Regierung, die guten Infrastrukturen und die niedrigeren Gehälter in Spanien seien ausschlaggebend gewesen, sagt der Chef von Spyland, Patrick de Saint Simon, der hier 300 Mio. Euro investieren will.

Bislang tummeln sich nur ein paar Eidechsen auf dem hundert Hektar großen Gelände, das die Franzosen ausgewählt haben. Doch das könnte sich bald ändern. Denn dank der neuen Schnellzugstrecke von Madrid nach Barcelona und dem Autobahnnetz um Saragossa ist die Gegend verkehrstechnisch optimal angebunden, im Umkreis von 300 Kilometer leben 20 Millionen Menschen.
Die Idee von der Wüstenstadt hat auch die libanesische Versicherungsgruppe UFA und internationale Spielautomatenhersteller, die sich am Projekt beteiligen wollen, fasziniert. Jetzt suchen die Initiatoren noch Hotelketten, Spielkasino- und Freizeitparkbetreiber für Gran Scala. Für Immobilienkonzerne und Baufirmen käme die Wüstenstadt wie gerufen, nachdem es an der Küste kaum mehr Platz für neue Betonburgen und Reihenhaussiedlungen gibt.
Nur einer äußerte bislang Skepsis darüber, ob die Las-Vegas-Replik tatsächlich kommen und Saragossa zu Ruhm verhelfen wird: Juan Alberto Belloch, Bürgermeister der Stadt. „Vor zwanzig Jahren wollte sich Eurodisney unbedingt in meiner Heimatstadt Valencia etablieren, aber letztendlich machte ja dann doch Paris das Rennen.“