Ahir varem tenir la oportunitat de conèixer una mica més en profunditat en què consisteixen els Plans de Contingència i de Continuïtat de Negoci. L’Alex Barnadas, Director d’Operacions, i en David Pujadas, Consultor IT, ambdós de la firma eZone Solutions S.L. ens varen traslladar la necessitat i la importància de disposar d’un Pla de Continuïtat de Negoci, i de quines pautes seguir per començar a avaluar en primera persona, quins riscos tenim a la nostra empresa. Crec que va ser una sessió molt enriquidora i que, si més no, va servir per què tots els assistents a la sessió, que per cert varen ser un grup força nombrós, hi reflexionéssim.

La majoria de les trobades que fins ahir havíem organitzat des del Grup OSI, havien estat sessions orientades a com les TIC poden donar resposta a aspectes de gestió, a com aquestes contribueixen a la millora de la productivitat, i a reflexionar sobre el canvi cultural que han implicat tant per les persones com per a les organitzacions.

Amb la sessió d’ahir varem anar un pas més enllà. Varem parlar i reflexionar de quines preguntes ens havíem de fer i quines activitats hem de dur a terme per garantir la continuïtat del negoci.

En destacaria algunes idees de la conferència de l’Àlex i en David:

• Les persones tenen un paper fonamental en el pla de continuïtat de negoci.
• És una qüestió de responsabilitat disposar d’un pla de continuïtat de negoci.
• El pla és global, impacta sobre les persones i els processos, i garanteix el valor de negoci.
• Ha de ser liderat pels responsables l’empresa amb capacitat de decisió.
• Identifiquem diferents riscos: naturals, de seguretat, de maquinari, de programari, de dades, de personal, …
• El pla no és sol una responsabilitat de l’àrea d’ IT.

La creixent evolució dels Sistemes d’Informació i el ràpid desenvolupament dels dispositius, fixes o mòbils, tant per accedir a la informació, com per generar-ne de nova, ha fet que les empreses s’hagin de plantejar diferents mecanismes per garantir la salvaguarda de la informació de negoci que aquestes generen diàriament. Ja no és suficient disposar d’un tallafocs, o d’un programari d’antivirus i antispam. De fet una de les conclusions que varem extreure de la sessió era que els sistemes d’informació eren un dels riscos, dels més importants, però no era ni molt menys l’únic.

El volum d’informació crítica per la continuïtat de qualsevol negoci creix a uns ritmes impressionants, informació sense la qual l’empresa no pot continuar donant servei als seus clients. Aquest fet es constata clarament en empreses altament descentralitzades i que operen en mercats globalitzats.

També varem reflexionar sobre com quantificar i valorar la informació que gestiona una empresa. Es va plantejar el pla de continuïtat de negoci, com un actiu d’aquesta, que li dona més valor, donat que al cap i a la fi, aquest pla està donant cobertura a la continuïtat de l’empresa.

En un entorn de crisi com l’actual, les empreses han d’adaptar-se a l’entorn i disposar de la informació requerida en qualsevol moment i garantir-la en el temps, per donar el millor servei. No disposar d’un pla de continuïtat es pot traduir en un cost d’oportunitat que no es poden permetre les empreses.

Agrair a l’Alex Barnadas, en David Pujadas i a eZone per la seva col·laboració i als assistents a la trobada. Sens dubte el tema d’ahir el continuarem tractant en d’altres sessions.

Podeu consultar la presentació tot seguit:

Les tecnologies han avançat a una velocitat vertiginosa. I crec que només és el principi. L’Estat encara no està preparat per afrontar-ho i això es reflecteix en la legislació, massa antiquada pels temps que corren. És normal doncs, que amb tots els aparells que tenim a l’abast puguem accedir a la vida íntima de les persones.

Si aquesta “intromissió” està permesa, cap problema. La qüestió es complica quan s’accedeix a la intimitat de qualsevol ciutadà de manera il•legítima. Si és per defensar-nos, encara podem ser comprensius (alguns ho podran entendre i fins i tot defensar). Però les pors sorgeixen quan sabem que qualsevol persona pot tenir tota la informació que vulgui sobre nosaltres sense que en siguem conscients, sense que ho sapiguem. Aleshores ens sentim despullats. Res ni ningú ens protegeix, estem a mercè de qualsevol que s’interessi mínimament per la nostra persona.

I si algú s’obsessiona amb nosaltres? I si ens volen fer mal? Una cosa tant innocent com posar al facebook que marxem de cap de setmana es pot convertir en una casa neta i polida el diumenge a la nit quan tornem (algun lladregot ha utilitzat la informació per buidar-nos el pis). Mala idea el dia que vam decidir formar part d’una xarxa social.

Però també és d’agrair que actualment es pugui espiar qualsevol persona a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Si ens segresten algú estimat voldrem que utilitzin tots els recursos existents per trobar-la (i ens serà igual a qui vegin despullat o si enganxen al veí del costat en un moment de necessitat fisiològica).

Per tant hem de “confiar” una vegada més en els responsables de defensa de l’estat i deixar a les seves mans la nostra intimitat. Esperant això si, que no quedin tots junts amb un vol de crispetes per veure la nostra vida com si fos el “Show de Truman”.

Mercè Folch

Havia sentit parlar d’encriptar missatges per augmentar la seguretat i que només pogués llegir el missatge la persona a la qual anava adreçat.

Havia sentit parlar, però fer-ho……. Em sonava a xinès!!!!!

Després de llegir i investigar, no ho vaig trobar tan complicat, però ….. encara així vam tenir un munt de problemes!.

El primer que necessitem per xifrar missatges és un programari adequat.

Nosaltres hem utilitzat el GPG4win

Una vegada instal-lat utilitzem el WPT per crear les nostres claus

Per crear la clau ens demana un nom d’usuari, un email i una contrasenya que haurem de recordar per després poder desxifrar els missatges.

Una vegada creades les claus hem d’intercanviar les nostres claus públiques per correu, també les haguéssim pogut exportar a un servidor de claus.

Importo la clau que m’ha enviat l’Anna com es pot veure tinc dues claus públiques (blaves) i una privada (la meva, en groc)).

A partir d’aquí podem xifrar missatges utilitzant el WPT.

Per redactar un missatge cliquem amb el botó secundari del ratolí sobre la icona del programa.

Apareix un menú on hem de seleccionar clipboard>edit. Escrivim el missatge que volem encriptar i seleccionem aquesta opció al menú GPG. Elegim la clau pública d’Anna (que serà la receptora del missatge) i encriptem el missatge.

El resultat és aquest:

El copiem i enganxem com a cos d’un missatge al nostre correuweb.

A més d’aquest sistema per encriptar missatges, també es poden xifrar utilitzant agregats per Firefox o Thunderbird.

FireGPG és una extensió de Firefox sota llicencia MPL (llicencia pública de Mozilla) que permet xifrar/desxifrar missatges des de Gmail o utilitzant l’editor del menú eines del navegador.

Enigmail GPG és un complement per a Thunderbird que permet xifrar missatges utilitzant i que permet xifrar i desxifrar missatges utilitzant la icona del menú.

]]> http://verticaljou.wordpress.com/2009/11/15/adhesions-al-manifest-en-contra-del-cobrament-de-rescats/ Sun, 15 Nov 2009 11:53:17 +0000 verticaljou http://verticaljou.wordpress.com/2009/11/15/adhesions-al-manifest-en-contra-del-cobrament-de-rescats/

Signa el Manifest en contra del cobrament dels rescats d’esportistes en el medi natural

Arran de l’entrada en vigor, el passat dijous 1 d’octubre, de l’anomenada “taxa per rescat”, promoguda pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, la FEEC vol aclarir certs aspectes d’aquesta controvertida mesura.

Tot i que la FEEC ja es va posicionar oficialment sobre aquest fet el passat mes d’agost, vol aclarir tant a les entitats com al col·lectiu excursionista que la mesura que vol adoptar el Departament d’Interior de fer pagar els rescats de muntanya als presumptament “excursionistes imprudents”, resulta totalment desproporcionada.

Tan sols cal fer un cop d’ull a la Memòria del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del 2008 on s’assenyala un total de 80.387 actuacions del cos de bombers per emergències a tot Catalunya (Taula 178 de la pàg. 187). Ara bé, si afinem més es pot veure com d’aquesta xifra, tan sols 330 corresponen a actuacions de salvament de persones a muntanya (Taula 167 de la pàg. 179), és a dir, un 0,41 % del total . Fins i tot, filant encara més prim, es pot extreure que d’aquests 330 rescats de muntanya realitzats al Principat durant el 2008 (per allaus, activitats de barranquisme, d’escalada, excursionisme…), un total de 183 -més de la meitat- corresponen a un apartat que el Departament d’Interior anomena “altres activitats”.

Amb aquest document queda més que demostrat que les activitats de muntanya que acaben malauradament amb una actuació de rescat representen en xifres -un fet intangible- una part molt petita del total de rescats que es fan a Catalunya, la major part d’ells imputables a assistències tècniques -tant urgents com no urgents-, accidents de transit o fins i tot salvaments d’animals (un total de 2.090 durant el 2008). Les xifres parlen per si soles.

Per a més informació podeu consultar la LLEI 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, en la qual es modifica l’article 73 octies referent al fet imposable de la taxa la prestació dels serveis del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Informació elaborada per l’Àrea de Comunicació de la FEEC

PROGRAMARI LLIURE

Molta gent es pregunta: què és el programari lliure ? El programari lliure és un programari que permet a l’ usuari d’ executar-lo sense posar-li condicions, de distribuir-ne còpies, modificar-ne el codi font per perfeccionar-ne el funcionament o adaptar-los a usos concrets, i de difondre els resultats d’ aquestes modificacions.

Molta gent no sap “Què és el programari lliure ?”. Molts de nosaltres a les nostres cases, escoles, empreses, etc fem servir un sistema operatiu anomenat: Microsoft Windows o Mac Os. Microsoft Windows és un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys vuitanta, pensat per ordinadors personals. Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals. El principi és deia que Windows era una copia del sistema operatiu de Apple (MAC OS). Però el problema on vull arribar és que tant Windows com Mac Os són programaris de codi tancat.

Què és el codi tancat ? El codi tancat és un codi font que no es troba disponible per qualsevol usuari, és a dir, que no es diu al públic. El software no lliure utilitza aquest codi tancat. El codi tancat no es pot revelar perquè és considera un secret industrial, per la empresa que l’ha fabricat i té el dret de reservar-lo i vendre’l al públic

Això és un negoci per a les empreses de programari tancat o de codi tancat com poden ser Microsoft o Apple.

El programari lliure fa servir codi obert què és un enfocament per al disseny, el desenvolupament i la distribució que ofereix un accés pràctic al codi font del producte. El model d’operativitat i presa de decisions del codi obert, permet l’entrada simultània de diferents programes, enfocaments i prioritats, i difereix dels més tancats, els models centralitzats de desenvolupament. Aquests principis i pràctiques s’apliquen usualment al desenvolupament de programari, fent públic el codi font per permetre’n el seu estudi i desenvolupament. El resultat d’aquesta col·laboració entre desenvolupadors por ser distribuïda com a programari lliure.

Un programari lliure utilitzat en molts ordinadors personals i cada vegada va agafant mes força es l’ anomenat “Linux”. Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d’ utilitats de GNU, entorns d’ escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.

Perquè les escoles, cases, empreses és s’ han de gastar diners per comprar un software tancat ? Perquè no utilitzem programari lliure que és gratuït i un codi obert per a tothom ?

(Roger Font)

pau, amor i metal!

—–BEGIN PGP MESSAGE—–
Version: GnuPG v1.4.5 (MingW32) – WinPT 1.0.0

hQIOA4+oX7/6zDPMEAgAoBlIDWRtLatvT/A20AMgd267LjkiJ2iiaqFN6J4Tp8hv
qm1Qp0CTMYFudKgETKOuzvGGDGGlZw0rjgMTwqbI+91kfBHgHXepeBwwP3pBeKnt
tVhXZC13qiiMJSnQGrGRD7fOZGGGnE2MWlmdugTpx4RM7D44fZin09h3jro31Sk0
SQr2iN2yEf0lDGd9R6fLjeCiEgFLdMp6ZmCtHY8gF68/EWfEc3cIt8AmZMeVGmxL
5nlHXgEZcqoqrhHXQK6zC07KigzCkBocke97Go92jzYFa7aFOGWGfTrNOW1bFQN6
TssTTVHzDtg+YVu2cjuGtVhLaFDJuBpA/dGIS1G7sQf/SaAYcg/a2rgsropOzvHz
kNeqdH9LgImKrhUxuTj/hB82qNVEhwkgnS/AJTW55LXU/OeaJqZWA6RG6VaGVJC6
rfNsk4Pmrm9PnHJwYxwsh3zbRdm8LoBAhq6kt0VbIiVjxm/dWU8aB0oiT/JrXNZ0
oppT856DsZavyJ6ObcI+YY1zBwf85WybwiGs0xk3DrLXEAySdymWTiDS97w6yXP2
zkT3iyAkhtkO6JpTi7MOGzq5j5gcZ8OPp9KtFntZORFjxfuRm9mk3q01WdyG9p/8
WEP0bqUcbkBOKIC7uHvSazF8XgVYSplufHdfoTreOW7tHW9Pyxk3gY/5/KKwuojc
VdLAsQF9hv9RcFTqIljplA+lyI4hzEpjQ1KqkJj3tEfUTvhkYnMQl1n550sTm3M1
L0dcj1srpHkIlLkl+mUk2IuY0jErkyHR4xFAGj09d/3BnixigojPvmjSE4ulKf6G
rQTpaa7+Ffl1thnM/kB8mh5Eh3VGD3Z/YtyajVRnI0+qCyO94FYNeI+5FW6tPOmg
0CxJXW70zVHJ1F2WW/e6LlFDb1PXM2Pz8T9PMduLmowKV5ViwXhZomREDzQJqVwu
QIZ2tZuQMWDCT1mCftLBon2EzMDnLqREqlAVcSzCt+bH16QWbBa+Apiy8QSrbDe3
cIogE9pfb553Je3RA/LfJJfwYfEwXhG92mNQBavrfYTEz9Kzo6vodnl54r5+alQh
uqKUm4l/6ajVC+zrtLexe8Xnuw0ImRvS0lMpLGULeeRFgkwjUTD1PiE1kOAFbyHP
yNXwOJvzXZWaA1wTI0umoNmvGz0mzWCIDeXSdf7nqYuuiIz8pA==
=i+8R
—–END PGP MESSAGE—–

L’autor de la frase que dóna títol al post és un pseudofriki o més aviat un nàufrag del ciberespai que la meva companya de feina i jo vam conèixer un dia en un curs de Linux. La persona en qüestió ens va assegurar durant un descans de la classe que ell era capaç d’entrar en qualsevol compte de correu de Hotmail (suposem que extensible a Gmail, Yahoo, webmail del FBI, etc.) en 30 segons. Tenia la seva gràcia ja que el paio li costava distingir entre altres coses el botó del Power amb el del Reset. En fi que la seva frase és utilitzada de tant en tant en el departament on treballo, no tant com el ‘Cuidao…’ , però ens serveix per identificar situacions de frikisme informàtic.

Segurament en aquest segon paràgraf ja estareu pensant que el friki sóc jo però no feu judicis prematurs, tot té un perquè. El tema és que cada vegada més a les sèries de la tele surten situacions de pirateig informàtic, rastreigs de correus electrònics, vídeos on-line que s’esborren sense problemes, etc. (la filla de la Lolita al Internado i el no-nòvio de la menor a 906090)  i un que està més o menys ficat en el negoci/feina li fa gràcia veure amb la facilitat, simplicitat i senzillesa amb que els joves hackers aconsegueixen entrar a ordinadors aliens i sobre tot la capacitat de descobrir les IP de servidors remots que identifiquen amb claredat al ‘malote’ de torn. Ja ho veus quatre tecles mal tocades, un Enter, i collons ja estic a l’ordinador del Obama. Quanta genialitat perduda entre messengers, facebooks i twitters.

Es clar fins ara el ram d’internet i la informàtica no es tocava gaire en la ficció de la caixa tonta i el més sospitós/flipant era com la gent era capaç de colar-se a casa dels altres o esbrinar trames nazis només amb l’ajuda dels teus col•legues i una llanterna. Però ara que puja una generació de ‘tecnoniños’, els reis en l’encriptació dels missatges de mòbil i de rebentar timpans amb una sola cançó de Tokyo Hotel del seu mp3, és lògic que els arguments de les sèries també canviïn però que sigui més creïble home!!. Perquè si hem de fer cas al què ens ensenyen jo estaria acollonit perquè ara mateix segur que hi ha un adolescent paquistaní descarregant-se les teves fotos de l’estiu i un altre des del IESE de Sant Andreu manipulant-te el fons de pantalla per posar una foto dels Jhona’s Brothers, per putejar.

PD: Després del problema de seguretat de les comptes de correu de Yahoo de fa dos setmanes segur que ‘petar el hormail en 30 segons’ seria possible i més sabent que la contrasenya més utilitzada per la gent era 123456. Serà que la gent té poc a amagar en el seu correu?

Dins del món del disseny gràfic sempre s’ha sentit la discussió entre quin dels dos programes és millor, si Photoshop, la opció de pagament (programari provatiu) famos a arreu del món pels seus espectaculars resultats, o bé el Gimp la opció gratuïta (programari lliure) on cada usuari pot corregir els problemes que li trobi i participar en el desenvolupament de la aplicació.

No em posaré en  valors etics ni tècnics ja que no hi entenc suficient com per fer-ho, però hi intentaré aportar el meu gra de sorra en aquest debat.

Abans de triar quin és el programa que voleu utilizar heu de saber què és exactament el que voleu fer.

M’explico, si necessiteu una eina més basica tansols per retocar quatre coses i canviar quatre colors la opció és clara, el Gimp, no perquè sigui més o menys potent que el photoshop el motiu és molt més simple que aquest. El Gimp és gratuït. I sincerament a ningu ens sobren els diners com per comprar versions professionals i cares mentre tenim una eina gratuïta per fer les quatre coses.

Per altra banda no estic parlant en ningun moment que photoshop sigui millor o pitjor, són simplement a nivell d’usuari EQUIVALENTS amb eines i ampliacions diferents cadascun però des del meu punt de vista tot el que pots fer amb un ho pots fer amb l’altre sense pràcticament notar la diferència.

No obstant també cal dir que el photoshop té una versió per empreses molt potent i amb les últimes novetats però ja estariem parlant de preus que com a mínim jo considero abusius.

Imatge dissenyada amb Photoshop:

Imatge dissenyada amb Gimp:

Com podeu veure tots dos resultats són espectaculars  no queda dubte doncs de que tant un com l’altre són molt bons, l’elecció doncs queda segons les preferències de cadadascú, aquí ho deixo.

Pau, amor i metal!

Les 6 distribucions que venen a continuació no són, ni les millors, ni provablement les més populars però si que són unes de les més conegudes.

UBUNTU

Ubuntu una de les més conegudes degut a la seva facilitat d’ús i ja que és ideal per a usuaris inexperts i pels que utilitzen linux per primera vegada.

Fa servir l’escriptori “Gnome” i està principalement pensada per ser instal·lada al disc dur però com totes les distribucions de Linux també compta amb el LiveCD que no requereix cap mena d’instal·lació i et permet provar el sistema sense fer cap canvi al teu ordinador.

www.ubuntu.cat

DEBIAN

Una altre distribució de gran facilitat i d’una calitat i estabilitat molt bones, tot i que potser pot arribar a ser més complicada d’instal·lar per usuaris inexperts però tot i així és molt confiable i disposa de moltíssim programari a punt per instal·lar

www.es.debian.org

SUSE

Una altre de les grans molt fàcil d’instal·lar. Provablement aquesta distribució sigui la que gràficament s’assembli més a windows però és evident que internament no hi té res a veure. (només faltaria)

També compta amb una edició per empreses extremadament potent.

opensuse

Els dos ultims llocs són per dos distribucions de Linux a les que els hi tinc bastant d’afecte.

WIFISLAX

El motiu de la seva creixent popularitat és que és una distibució pensada i elaborada exessament per l’auditoria (desencriptament de contrasenyes) del Wifi. És una eina molt interessant i que realment us recomano.

AIxò sí, tant la intal·lació com per l’ús normal de la distribució no es necessiten gaires coneixements, no obstant si la vosta intenció és fer-la servir per l’auditoria del wifi del veï vostre router ja hureu de tenir uns coneixements sobre ordres de terminal i pel primer cop us recomano que utilitzeu algun tutorial.

Està pensat per portar-lo en un USB o en LiveCD, no està fet per ser instal·lat al disc dur.

Wifislax

BACKTRACK

Aquesta distibució segueix l’estil de wifislax però no es centra tant en l’auditoria del wifi sinó també en la de ordinadors, pàgines web, bases de dades, xarxes locals i un llarg etc.

És la navalla suïssa de la seguretat amb moltissimes eines per professionals, i igual que wifislax aquest distribució no està especialment pensada per ser instal·lada al disc dur sinó que acostuma a ser executada en LiveCD’s o USB’s  tot i que si no recordo malament també ofereix la possibilitat d’instal·lar-la definitivament.

Web oficial (Anglès)

FEDORA

El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar.

És un SO amb escriptori com molts dels SO basats en Linux admet tant l’escriptori KDE com el Gnome però en aquest cas ve el Gnome per defecte, l’aparença i utilització semblant a ubuntu però és la que normalment té les actualitzacions més recents.

Fedora

Bé confio en que algú s’animi a passar-se a linux o a provar-lo com a mínim.

Salut!

Acords de la moció institucional aprovada en el Ple del dia 21 de setembre per a la millora de la Policia de Proximitat.

Ara cal que l’equip de govern els desenvolupi amb la col·laboració d’associacions, entitats, i els partits de l’oposició.

PRIMER.- Convidar als Mossos d’Esquadra a la seva asistencia a tots els Grups de Treball de Seguretat dels districtes o barris.

SEGON.- Adoptar i adaptar a Sant Cugat les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona – els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008.

TERCER.- Continuar treballant per la consolidació del paper de la Policia local de Sant Cugat del Vallès com a policia de proximitat, qüestió cabdal en el model de seguretat ciutadana.

- Els agents han d’establir una relació amb les entitats, associacions i els establiments de cada zona per tenir una visió global del sector integrant-se amb el veïnat i implicant-se al seu entorn.

- Poden actuar també com suport i complement de l’administració local als barris i districtes amb la tramitació i el seguiment de les deficiències, anomalies de les vies i espais públics. •

- Com a coneixedors de cada zona han de ser un primer puntal de col•laboració amb les tasques de protecció civil i extinció d’incendis.

- Llevat d’en casos excepcionals els agents assignats a cada zona han de ser sempre els mateixos.

QUART.- Establir dintre dels objectius estratègics de l’organització i en els mecanismes d’avaluació de la Policia Local, indicadors i elements que afavoreixin i potenciïn l’acompliment dels principis esmentats d’acord amb les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona – els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008.

CINQUÈ.- Constituir en el termini de tres mesos el Consell de Seguretat de Sant Cugat seguint com a model el Consell de Seguretat de Catalunya de creació per part del Conseller d’interior i Relacions Institucionals el 4 de desembre del 2007 , o el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona. D’aquesta manera els ciutadans i altres entitats podran participar en la presa de decisió en temes de seguretat així com en el seguiment dels drets inclosos a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la seva adaptació als municipis d’acord amb el seu Article XXVII .

Per veure la moció completa:

http://stcvo.wordpress.com/files/2009/10/mocio-per-millorar-la-policia-de-proximitat2.pdf

L’opinió del Síndic:

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Societat/45873.htm/el_sindic_aplaudeix_la_creacio_d_un_consell_de_seguretat

Jaume Massanés i Papell

“Tocar de peus a terra” és el que fa el nostre bisbe, en la construcció de la seva nova llar (sembla que l’irpf, ben administrat, dóna per molt).Ha decidit confiar més en una “peculiar” empresa de seguretat, que en la permanent videovigilància del seu “jefe” vers tots nosaltres.

Quina delícia, això el fa un ciutadà més integrat i proper!

Sembla que el govern estatal es gasta una millonada en un programa per fer “d’espieta” dels seus súbdits, l’ajuntament del meu poble també posa càmeres, el trambaix sap a quina hora surto de casa perquè cada matí em filma amb cara de son, a la feina saben  per on em bellugo i amb qui em comunico… Estem rodejats de càmeres i de sistemes de control per tot arreu.

I sembla que tot això és “per la nostra seguretat”

Una de les varies i discretes càmeres a Can Bertran, un barri amb molta seguretat i poca neteja. En trobareu també en alguns parcs públics.

Ara que ja m’he desfogat, una pregunta “tonta”, al despatx de, posem per cas, l’insigne “pillet” del Palau de la Música, n’hi havia de càmeres? Aquest car programari, espia servia per controlar els “negocis” del client valencià del sastre madrileny i del seu PPartit?.

Ah!…  que tot això, només és per “la nostra seguretat”