Professor David Peart and Dr. Lori Siegel led a powerful learning experience for Dartmouth College students using the C-ROADS simulator as part of the Copenhagen Climate Exercise.

The College created an engaging video on the experience — check it out here.

Sustainability issues and our team’s connections run deep at Dartmouth College. The founder of our organization, Sustainability Institute, Donella Meadows, taught there for several decades.  Professor David Peart serves on our board. And four members of our core C-ROADS and Climate Interactive team — Dr. John Sterman (MIT), Dr. Beth Sawin (SI), Dr. Tom Fiddaman (Ventana Systems), and me (Drew Jones — SI) — are all alums.

De LOOWI-bijeenkomst vond plaats op 6 november 2009 bij het International Institute of Social Studies in Den Haag. Het officiële verslag zal verschijnen op de LOOWI website bij de rubriek verslagen. Hier zijn enkele impressies van deze middag.

Workshop Performance Assessment van Informatievaardigheden door Jos van Helvoort.
Jos van helvoort is hogeschooldocent aan de opleiding Informatiedienstverlening en Informatiemanagement van de Haagse Hogeschool. In het workshop heeft Jos het gebruik van de ‘Scoringsrubriek voor informatievaardigheden’ zoals beschreven in InformatieProfessional (nummer 10, 2009) uitgelegd. Kopieën van een werkstuk gemaakt door een student waren verspreid onder de deelnemers samen met een scoringsrubriek. Wij hadden de opdracht om het werkstuk te beoordelen met behulp van de scoringsrubriek. Studenten hadden de opdracht gekregen om landeninformatie te verzamelen over een ontwikkelingsland. Zij moesten een rapport schrijven met basisinformatie en bijzonderheden over het land en vermelden hoe zij aan hun informatie waren gekomen – zoekwoorden, zoekprofiel, bronvermelding. Het werkstuk was mooi vormgegeven maar de inhoud was beperkt tot informatiebronnen dat makkelijk via Google met enkel zoekwoorden gevonden kon worden (Wikipedia). Studenten hadden vooraf tips ( bijv. om de landeninformatie van de EVD te bekijken) gekregen van hun docent maar hebben die niet gebruikt.

Informatiegebruik bij studententaken gemeten / Jos van Helvoort

De Scoringsrubriek is te vinden in het HBO Kennisbank.

Inzet van ECDL (European Computer Driver License) bij het ISS door John Steenwinkel (International Institute of Social Studies)
Veel studenten van het ISS komen uit landen waar het gebruik van ICT minder in het onderwijs is doorgedrongen dan in Nederland. Het trainingsprogramma, European Computer Driver License, helpt deze studenten snel bij te leren op dit gebied. Het ECDL is een product met intake toetsen en training op maat zodat studenten de gaten in hun kennis kunnen dichten in wenig tijd.

Informatievaardigheden leren met ‘Saving Asia’ game door Ana van Meegen (Vrije Universiteit Amsterdam)
Het spel is ontwikkeld voor het Cyberdam platform – open source software voor het ontwikkelen van ’serious games’. Een Flash ontwerper was ingehuurd voor de vormgeving en het beeldmateriaal. Werkvorm – groepsonderwijs in een computerzaal onder begeleiding van een informatie specialist. De informatie specialist is ook moderator van het spel. De informatiebronnen opgenomen in het spel zijn kwaliteits open source materialen. Ana heeft een powerpoint presentatie gegeven over het spel en een aantal filmpjes laten zien die deel uitmaken van het spel. Het spel ziet er aantrekkelijk uit. Om het spel te spelen zijn in totaal 6 uur nodig.

Huishoudelijke vergadering LOOWI en onderlinge uitwisseling van informatie
Recente ontwikkelingen in het informatievaardigheden onderwijs zijn door de deelnemende bibliotheken geplaatst op de LOOWI wiki. De gedrukte versie van de brochure Informatievaardigheid: normen voor het hoger onderwijs was gepresenteerd en verspreid onder de leden van het LOOWI.

Adaptive games are a growing research interest. The thesis is that an intelligent game that is able to adapt itself to the characteristics of an individual player will provide a much better game experience and ultimately attract a wider audience to a game. So, by measuring the performance of a player and matching that performance to a set of required goals (in terms of game experience), the game is capable of changing its NPCs behavior, the virtual world and objects and other features. The point is to make the game more enjoyable and fit to that individual player.

This seems like a valid and interesting statement, it could be on some nice abstract, but it does raises some concerns and probably more among gamers, who are always very protective about their world. If it’s adapting, does that mean it’s making it easier and taking the challenge out of it? And if it is a game tailored individually to everyone, how to compare performances? Does this means the end of bragging rights?

The research on adaptive games must strongly tackle these issues before anything else. Games are there to serve players. There are some who advocate that the player should not know he is playing on an adaptive environment (problem solved!!!), but that is not the point. The goal is to improve the whole game experience (including bragging rights) and immersion for the player, so adaptive games should clearly be presented as a better solution for that, without loose ends.

I do think that is possible. Adaptive games should keep a strong boundary between what evolves and what remains, so that players are still enjoying the same game with the same rules. Also, how and what to change in the game are the cornerstones for the “too easy vs. too hard” argument. Of course, constraining the possible adaptation to a specific game, its players and a set of requirements in terms of game experience is doable and it might not even touch on the difficulty issue. However, the real challenge, from the research point of view, is to construct sound theoretical foundations and generic (with minimum constraints) mechanisms for adaptive games.

But Rome wasn’t built in a day and serious games seem like a good place to start. Their objectives are clearer than entertainment games: training and education. The goal of the game experience is that the player learns everything it needs to learn or, at worst, something new. Scores are only kept to know what and how to play again. It’s not about evaluating performance, it’s about learning. And adaptive games can provide more flexibility and thus higher success rates, in terms of this serious game experience.

La convention des producteurs de serious games “e-virtuose 2009″ se tiendra à Lille Grand Palais, lundi 23 novembre 2009.

Au programme : plus de 60 présentations de jeux réalisés ou en cours de production, une vingtaine d’experts internationaux, des acteurs prestigieux : Lockheed Martin, IBM, Dassault Systèmes, Auchan, Société Générale, Mitsubishi, Renault, Schneider Electric, Giat Industries, EADS, Thalès, RATP, Orange Lab… Une occasion unique de prendre la mesure du boom actuel du serious game…et de rencontrer I-Maginer qui participera à l’atelier ressources humaines. Voir le programme ici.

L’empresa Serious Games Interactive ha tret al mercat el nou videojoc de la sèrie Global Conflicts. Global Conflicts: Sweatshops. El joc tracta el tema de l’explotació laboral d’infants a la Índia, a partir de drames personals reals. El jugador participa activament en el joc i prén consciència del problema, així com del context polític, cultural i social del país. Aquest videojoc de simulació parteix de l’arribada del protagonista, un representant d’una empresa europea de pelleteria, a la ciutat de Bangladesh per investigar un cas d’explotació infantil. A partir d’aquest plantejament, el jugador haurà d’investigar el cas i enfrontar-se als interessos de la companyia.

L’objectiu de SGI és donar a conèixer aquesta situació d’explotació i provocar un canvi de mentalitat mitjançant un joc que està clarament orientat a la tasca educativa. El videojoc possibilita el coneixement d’aquesta realitat, més enllà de les informacions aillades que ens arriben a través dels mass media.

Ayiti, the cost of life és un serious game desenvolupat per Global Kids i GameLab l’any 2006.  El jugador ha de planificar la vida d’una família rural d’Haití durant quatre anys, mantenint la seva educació, feina i salut. El joc aconsegueix descriure la problemàtica diària de societats econòmicament subdesenvoulpades, a través d’un plantejament lúdic que involucra el jugador en les decisions de la família protagonista. El videojoc és adient tant per treballar-lo al Cicle Superior d’Educació Primària com a Secundària. A Primària, es podria incorporar com a eina de treball interdisciplinar a la programació de Coneixement del Medi, Matemàtiques o Educació per al Desenvolupament Personal i Ciutadania. La tipologia de videojoc també permet incorporar-lo a la següent etapa educativa, emmarcant-lo en la programació de Ciències Socials, Geografia i Història; Educació per al Desenvolupament Personal i Ciutadania, o Història i cultura de les religions.

De forma virtual, el videojoc permet apropar els seus usuaris a les causes i conseqüències d’una realitat social d’un país del tercer món. 

Los juguetes no son tan inocentes como parecen. Los juegos y los juguetes anticipan ideas importantes (Charles Eames)

Mais que sont les serious games? Cette vidéo permet d’avoir un aperçu des supports multimédia interactifs à des fins pédagogiques. C’est une autre manière d’aborder le jeu vidéo qui se développe de plus en plus, notamment pour les formations au sein des entreprises.

Les serious games empruntent et utilisent les principes d’une scénarisation interactive dans le but de former et éduquer. Le principe reste le même : les “joueurs” seront amenés à faire des choix qui influenceront le cours du jeu, de la formation. Cette vidéo nous montre, par exemple, une personne devant négocier un contrat avec un client. L’employé joue le rôle d’un manager et il guide son avatar en lui indiquant le comportement à suivre en fonction de la psychologie de la personne qu’il rencontre. De même que pour un jeu vidéo “standard” les choix du joueur-employé peuvent l’emmener à réussir le niveau ou à le rater.

Apprendre par le jeu n’est pas nouveau, mais ce secteur en plein expansion attire de plus en plus de petites boites de jeux vidéo qui ne trouvent pas leurs comptes sur le marché traditionnel.

If you have a lot of money to spend, then this section is for you.

To view some free online games, go to Kongregate.

The terms serious games and virtual reality simulations seem to be used interchangeably over here. That is, using animations to simulate real life or fantasy scenarios all designed to:

•  allow the user to practise in a real world environment;
• increase motivation;
• activate emotions;
• create in-depth instructional interactivity that ensure the learner is using conscious effort;
• help the learner relate to the training material.

There are some key differences:

Simulations are a model of a real-world system. They can be operational (procedural skills) or conceptual (domain-specific strategic knowledge or skills).

Games - the common elements of all games include (1) a competitive activity in which you are required to achieve a goal, (2) a set of rules or constraints, and (3) a specific context. 

Games and simulations don’t focus on learning, but focus on reinforcement. Simulations allow people to critically assess and deploy information in a safe environment. They are good for testing processes, contingent relations, and decision-making and can increase the feeling of responsibility in the learner.

Games involve rules and play. The rules must be rigid and scientific – the paradox is that these restrictions allow for greater play within them which can be flexible and fun. To ensure better transfer, they all should be grounded in reality.

Key experts in this space include James Paul Gee, Eric Zimmerman and Alicia Sanchez.

There is no doubt that, when done well, these games and simulations can be very impressive. However most range in the $100,000 mark upwards and take up to 12 months to develop. Mimi games used for retention of single learning objective are a little more palatable at $25,000 upwards.

Companies in this space include Tandem Learning, Raptivity and Core Competence.

Do Simulations and Games Teach?

The jury is still out on this one. Research has shown that participants enjoy the gaming experience more, however it can actually depress the learning experience. Players can get so caught up in improving their scores that they fail to actually reflect on the principles being taught. Simulations have been more successful at achieveing learning outomes. However, when done well, both can improve learning but very few are achieving the level required. Ruth Clark has provided a good summary of research in this area.

What to look for in simulations and games:

• goals, rules, activities, feedback, and consequences are aligned to desired learning outcomes
• structure and guidance helps learners reach instructional goals (feedback, explanation between rounds, visual support, embedded questions to promote reflection)
• complexity and interface managed in ways that minimise distractions or extraneous mental load
• use for learners who will be motivated to by these environments

Avoid open-ended games that and simulations that require unguided exploration.

Em outubro, a Media Development Authority, instituição criada para estimular a economia da indústria criativa em Cingapura (sudeste asiático), anunciou o investimento de US$ 6 milhões em “jogos sérios” voltados para escolas, hospitais e Forças Armadas. A MDA irá apoiar e acompanhar a produção de 24 projetos até 2012. Além do apoio, a empresa confirmou a criação de um estúdio para desenvolvedores de jogos sérios, com o compromisso de que eles ofereçam, para empresas locais e internacionais, infraestrutura tecnológica e profissional para aplicação de cursos.

Fonte: www.gamasutra.com
Imagem: www.mda.gov.sg

Marina Papastergiou, over at University of Thessaly in Greece, has a nice review of the literature this month in Computers & Education. Here’s the key portion of her abstract that is most intriguing:

The overviewed articles suggest that electronic games present many potential benefits as educational tools for HE and PE, and that those games may improve young people’s knowledge, skills, attitudes and behaviours in relation to health and physical exercise. Furthermore, the newly emerged physically interactive electronic games can potentially enhance young people’s physical fitness, motor skills and motivation for physical exercise. The empirical evidence to support the educational effectiveness of electronic games in HE and PE is still rather limited, but the findings present a positive picture overall.

Click here for the ACM Portal link.

References
Papastergiou, M. (2009). Exploring the potential of computer and video games for health and physical education: A literature review. Computers & Education 53(3) 603-622.

Tot seguit, us plantejo una proposta de treball mitjançant el videojoc. La unitat didàctica està planificada per incloure-la a l’assignatura de Sociologia. També podeu descarregar-vos la programació.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

FASE 1

L’equip de professors, després d’avaluar el tema Dictadures i Drets Humans (Història del Món Contemporani), decideix planificar una sèrie de sessions de l’assignatura de sociologia a partir de l’experiència dels alumnes amb el videojoc Against all odds.

L’escola ha desenvolupat un material de treball amb el títol Societat, violència i mitjans audiovisuals que s’inclou dins de la programació de l’assignatura optativa.

Aquest plantejament didàctic proporciona al videojoc l’status d’eina transversal de treball, tot i que aquest agafa un “rol” determinat en cadascuna de les activitats. A l’activitat inscrita a la programació de l’assignatura d’Història del Món Contemporani, el videojoc Against all Odds s’encarrega de produïr els continguts de l’unitat didàctica. En canvi, en aquesta segona activitat, no es vincula a l’assignatura com a “font de coneixement”, sino com a objecte d’anàlisi segons uns continguts externs al propi videojoc.

A l’inici de l’activitat, els professors de Batxillerat proposen als alumnes que experimentin amb els següents serious games:

Global Conflicts 

Els jocs que integren aquesta sèrie permeten que els estudiants aprenguin sobre diferents conflictes polítics i socials, a través d’una reflexió entorn la democràcia, els drets humans, el terrorisme, la pobresa… Global Conflict ha estat desenvolupat tenint en compte els requeriments del currículum i la fàcils integració del videojoc a les aules.

Global Conflicts: Latin America

Real Lives 2010

El joc planteja diferents situacions als jugadors contextualitzades en diferents cultures, sistemes polítics, customs socials, àmbits geogràfics, conflictes bèlics,… A través d’un plantejament de joc de rol, el jugador es trobarà amb les conseqüències de les seves decisions. D’aquesta manera, aquest videojoc permet que l’alumne pugui prendre consciència de la multiculturalitat. L’objectiu d’aquesta primera fase de treball és conèixer els processos interns del joc.

Real Lives 2010

FASE 2

A la FASE 1, ja haurem creat el context sobre el que haurem de treballar; en aquest cas, el tema de treball té relació amb els continguts treballats al tema Dictadures i Drets Humans. A l’anterior FASE, Els alumnes aprofundiran en els continguts del videojoc Global Conflicts o Real Lives 2010, independenment dels objectius curriculars de l’assignatura.

El professor conductor és l’encarregat de formular la pregunta d’investigació:

Com presenten els videojocs convencionals comercials les situacions que es plantegen en els anteriors serious games?

Després de plantejar la qüestió, el grup-classe s’haurà d’organitzar per trobar els recursos necessaris i planificar els objectius específics de treball. Durant aquest procés, el docent determina quins han de ser els objectes i aspectes d’estudis per portar a terme la investigació. En aquesta fase de la investigació, els objectes d’estudi seran els videojocs comercials. És presumible que els alumnes coneguin videojocs que plantegin situacions similars en el seu fil argumental, tot i això haurem de tenir títols de referència per no allunyar-nos de l’objectiu de la investigació.

Aces of War (505 Games, 2007. Plataforma: PSP). Simulador i joc d’acció ambientat a la II Guerra Mundial.

Call of Duty (Activision, 2008. Plataforma: PC, PS2, PS3, X360). Joc d’acció ambientat a la II Guerra Mundial.

Sombras de guerra: La Guerra Civil Española (Legend Studios, 2007. Plataforma: PC). Joc d’estratègia en temps real que recrea les principals batalles de la Guerra Civil Espanyola.

Grand Theft Auto IV (Rockstar Games, 2008. Plataforma: PC, PS2, PS3, PSP, X360). Joc d’acció i aventura que planteja conflictes entre criminals.

Los Sims 3 (Electronic Arts, 2009. Plataforma: PC, Mac). Joc d’estratègia i simulació social que permet construir vides i relacions interpersonals.

Brothers in arms. Road to hill 30 (Ubisoft, 2005).

Conflict. Global Storm (Pivotal games, 2005)

Crime Life. Gang Wars (Konami, 2005)

Combat Wings (City Interactive, 2005). II Guerra Mundial.

The Day After (Black  Bea, 2005). Guerra Freda.

Hearts of Iron III (Paradol Interactive, 2009). II Guerra Mundial.

Iron Warrior (Black Bea, 2006). Guerra dels Balcans.

Juana de Arco (Enlight Software, 2005)

Mockba to Berlin (Monte Cristo, 2005). II Guerra Mundial.

En aquesta fase de l’estudi de casos, el conductor de l’activitat haurà de tenir en compte els aspectes organitzatius (nombre de grups, temporització, sessions i espais disponibles,…) per tal d’optimitzar els resultats del procés d’anàlisi i interacció. L’objectiu principal d’aquesta tècnica és que els alumnes, a partir de la descripció d’una situació complexa, trobin una explicació raonada mitjançant el treball en grup, l’intercanvi d’opinions, la recerca  i la reflexió.

Aquest estudi dels videojocs permet que els alumnes adquireixen uns coneixements, connectats amb la programació de l’assignatura, i desenvolupin un pensament crític des de l’anàlisi de la realitat i el treball cooperatiu.

Els grups de treball hauran de seleccionar un videojoc i conéixer el seu desenvolupament intern, és a dir, la seva gramàtica i els significats dels seus missatges. Tant a la FASE 1 com a la FASE 2, es podrà fer servir una fitxa de descripció del videojoc similar, tenint en compte la tipologia del joc i la perspectiva d’anàlisi seleccionada per a cadascun dels grups. El conductor oferirà fitxes guia amb els següents aspectes de valoració.

Identificació

Públic objectiu

Tipologia

Argument del videojoc

Objectiu pràctic del videojoc

Possibilitats del jugador en l’espai virtual del joc

Descripció de personatges (aspecte físic, vestuari, utensilis, habilitats,…)

Descripció d’escenaris (rèpliques, fantàstics,…)

Ambient sonor (música, veu, efectes sonors,…)

Estructura interna de joc (nivells, pantalles, escenaris,…)

Vocabulari específic del videojoc

Relació del videojoc amb la realitat i fets històrics

Adquisició d’habilitats, de caràcter psicomotor o cognitiu

Contingut pedagògic

Repercusió en els mitjans i el mercat

 FASE 3

En aquesta fase, el procés de l’activitat implica que els diferents grups de treball hagin experimentat amb un serious game i un videojoc comercial del mateix gènere (acció, rol, simulador, aventura, estratègia,…) i fil argumental similar; els punts de coincidència s’hauran triat a partir del l’experimentació del joc. A partir del contacte amb el videojoc, els alumnes hauran de produïr una fitxa de valoració dels dos títols escollits, seguint l’esquema establert a la fase anterior. Seria convenient que els estudiants disposessin d’un espai virtual de treball (campus, wiki, web, entorn d’aprenentatge,…) per poder referenciar l’anàlisi del joc a través d’enllaços, imatges, videos i altres recursos xarxa. A partir de la interactivitat que ofereixen els videojocs, els alumnes construeixen teories de treball abans d’utilitzar fonts d’informació referenciades.

Els objectius d’aquesta fase són analitzar els videojocs segons els criteris de la investigació plantejada i buscar sentit a les dades obtingudes. Els coneixements, tant previs com curriculars, assenyalaran la direcció de la línia d’investigació.

 FASE 4

Les conclusions del treball, que intentaran donar resposta a la pregunta inicial i verificaran les hipòtesis dels grups de treball (en cas de que es plantegin), s’extrauran a partir del procés de treball de la fase anterior. Les hipòtesis inicials poden ser: els videojocs transmeten una visió molt banal de la violència, els videojocs “normalitzen” els conflictes bèlics, la societat occidental es recrea amb la violència, els videojocs són una forma alternativa de conéixer la història… Les possibles hipòtesis han d’estar formulades des del marc teòric de l’assignatura i han d’estar relacionades amb la pregunta inicial del conductor. 

FASE 5

En aquesta última fase, els grups de treball hauran de referenciar les seves pròpies conclusions a articles específics del tema. La lectura dels articles no es contempla en una fase anterior del treball, a fi de no condicionar les opinions del grup o la pròpia direccionalitat de la investigació. La literatura que vincula educació, violència i videojocs és força extensa, tot i que les idees que presenta es van reiterant en les diferents exposicions. Us deixo dos exemples que considero significatius i entenedors per als alumnes d’aquesta etapa:

Alcantara, Mª Concepción (2008). Los videojuegos y los adolescentes

Matilla, Luis (2000). La violencia en los medios audiovisuales

CONCLUSIONS DE L’ACTIVITAT

Les sessions, i les corresponents activitats de grup on es desenvoluparan les fases de treball d’aquesta programació didàctica, demostren que els videojocs comercials es poden convertir, tot i la seva aparent distància, en instruments educatius molt flexibles.

Els videojocs no són la única variable de dinamització de l’activitat, aquesta proposta pedagògica depén d’una metodologia centrada en l’alumne segons un model de construcció progressiva del coneixement on les idees són les expressions d’un discurs continuat. El videojoc és l’eina per establir un grup d’aprenentatge en el seguiment d’un problema d’investigació.

A diferència d’alguns dels exemples proposats pel grup d’investigació F9, on els videojoc és el motor de l’aprenentatge (Age of Empires II: The Conquerors, Microsoft Game Studios), aquesta activitat utilitza el videojoc com a objecte d’investigació.

In recent times, games used for purposes other than enterainment are often called serious games. Since my interest is in learning, I shiver. Learning is already made far too serious. But there is an interesting contradiction in the words ’serious’ and ‘games’. It is like funny drama. Glowing ice.
Games used for learning are games. But with a twist. But they have to be games in all its core qualities.

They have to be games in the “dictionary of games”; follow its hidden laws and characteristics. But they are designed to have an additional purpose in life than merely entertain. So the main difference is in the design parameters and design process, but not in the way they are assessed in the end as final outcome: is this a game?

If we look at the landscape of educational games, the landscape is rather bleak following the above requirements. There are numerous examples out there. But alas, the majority of these are no games, but chocolate covered broccoli. Serious learning material disguised in a rag of a game cloak. Here is an example. Do yourself a favour and spend 2 minutes on it. I’ll wait here.

I won’t comment on the declarative layer… the text… but this is not a game. As with many serious games for learning out there, it is simple task simple challenge. One particular trick is taught by repetition. But the rule base in this example is almost non existent. And moreover, there is no relationship between the suggested environment of the spaceship and the numerical exercise I have to do. If children would compare this in terms of game grammar to a real game, and we would use textbooks as a means of comparison, this game would be a textbook with a story of page made up of a repetition of one word. Imagine.. It is broccoli. It wants to be chocolate. It is not. In such a form, don’t mix the two!

Another example is this. Science education. Potential heaven regarding rule base design. Because science follows laws, it can be formulated in rules and can be used for game design. Alas. Here is the link. Let us teach the periodical system, one must have thought.

This is not a game. In game terms, the only game element is guessing/point-and-click. It is a quiz. Feedback is right or wrong. It is a test. A classical knowledge based test. My actions (point/click) have no meaningful relationship with the content matter. What I see is what I get. This is what happens when my generation tries to overcome their fear of games, and use their own paradigm of learning to enter the realm of games to talk to youngsters using new litteracy grammar. Well, they will not understand us if we talk like this. Best we can hope for is a smile. “At least they tried” they will tell each other.

So basically, these examples are fine for their intrinsic purpose (practise, testing) but let us not call these serious games, because that pollutes the field and confuses people who already have difficulty what games, let alone serious games are about.

PeaceMaker challenges you to succeed as a leader where others have failed. Experience the joy of bringing peace to the Middle East or the agony of plunging the region into disaster. PeaceMaker will test your skills, assumptions and prior knowledge. Play it and you will never read the news the same way again. Read more.

Introduïr el videojoc a l’aula (concretament el “subgènere” del joc seriós), tenint en compte el seu exèrcit de detractors, és una tasca força arriscada. Per altra banda, tenim les expectatives dels nostres alumnes, més acostumats a jocs infinítament més complexos i espectaculars com els Fifa, la saga de Grand Theft Auto o els Need for Speed. És fàcil el fracàs? Potser sí, però, sigui com sigui, haurem d’experimentar-ho. Accediu a aquesta breu proposta didàctica per fer-vos una idea de com pot anar el procés d’integració i treball a l’aula.

Els aprenentatges curriculars estan directament relacionats amb els continguts; els alumnes s’evaluen en funció de la quantitat de continguts que han assimilat en un període temporal. J.P Gee (2004) esmenta a Lo que nos enseñan los videojuegos sobre el aprendizaje y el alfabetismo el tema de l’aprenentatge i el problema del contingut. L’autor considera el videojoc com a instrument d’entrenament mental i sosté l’efectivitat d’aquesta eina com a transmisora d’aprenentatges, recolzant-se amb dos aspectes directament associats al videojoc:

• el control del context i la interacció amb diferents àmbits de la realitat.
• la seva orientació a l’aprenentatge basat en la ressolució de problemes.

Antònia Bernat, membre del grup d’investigació F9, recolza el plantejament de Gee i afirma que, contràriament al que ofereix l’escola tradicional, la utilització del videojoc a l’aula possibilita l’avaluació de l’experiència acumulada.

En aquest cas, Against all odds, té el potencial de facilitar una interacció amb la informació, el coneixement i el currículum que pot obrir una nova línia metodològica favorable al desenvolupament d’un aprenentatge més contextualitzat i crític. Podeu donar un cop d’ull a la Guia Didàctica que proporciona l’ACNUR.

So I handed in my Honours Thesis yesterday: I am now totally the expert on how to make games that are tragedies… in the genre sense, not talking about its success/failure. And yes, I got that joke often. Thanks guys.

I’ll be trying to make a new website for myself soon, and will upload a pdf of the written component, as well as revised versions of whatever else I may have written that seem like they might be interesting or relevent.

Right now I’m finishing my PhD application, which I propose shall be entitiled, “Suitable for Mature Audiences, Too: Electronic Games as an Avenue for Adult Play.”

So don’t be surprised if this blog suddenly stops talking about tragedy and starts talking about education. Not that there was much talking happening in this blog anyway…

Una minoria de professionals de l’educació reconeix el videojoc com una eina compatible amb el currículum educatiu. S’està més pendent del seu control i de l’exemplificació de conductes negatives associades (aïllament social, adicció, depressió,…) que de l’ús dels recursos formatius de l’entreteniment digital. L’opinió pública associa els videojocs a la violència; la imatge de certs productes d’aquest mercat s’ha fet extensiva a tots els jocs. Els serious games pretenen deixar la “incompatibilitat” educació-videojoc a segon terme, demostrant que l’alt grau de connexió entre aquests productes i el públic infantil i juvenil pot facilitar la tasca docent en l’adquisició de determinades competències.

Sir Ken Robinson is een begenadigd spreker en schrijver op het gebied van de ontwikkeling van creativiteit, innovatie en het menselijke potentieel daarin. Hij heeft heel duidelijke opvattingen over de manier waarop wij onze kinderen opleiden. Er is volgens hem veel te weinig ruimte voor creativiteit. Iets dat hij met heel fraaie voorbeelden kan vertellen. Een voorbeeld was een presentatie op een conferentie in Monterey CA USA in februari 2006.

De complete uitgeschreven tekst van deze presentatie is te vinden op Sir Ken Robinson talks on TEDTalk

Waarom heb ik deze presentatie opgenomen in deze blog? Omdat ik denk dat Serious Games een prima middel zijn om creativiteit te stimuleren. Maar dat vergt wel wat van zo’n game. De game moet mijns inziens de ruimte bieden aan de deelnemer om nieuwe paden in te slaan. Nieuwe dingen te ontdekken.

Helaas zie ik in mijn omgeving maar al te vaak dat Serious Games een voorgeschreven pad opleggen aan de deelnemers. Waarin de feedback vooral ligt in het straffen van het niet volgen van het “juiste” pad. Dit wordt enerzijds gedaan omdat dat pedagogisch verantwoord zou zijn. Maar ja, daar heeft Sir Ken Robinson dus zijn twijfels over. Anderzijds omdat de games op die manier technisch een stuk eenvoudiger kunnen worden. Je hoeft dan minder te modelleren. De vrijgekomen tijd wordt dan vaak gestoken in het verfraaien van de graphics. In mijn opinie een verkeerde keuze. Ik ben van mening dat we op die manier, net als waar Sir Ken Robinson zich hier zorgen over maakt in het onderwijssysteem, creativiteit van onze deelnemers te niet doen met alle gevolgen van dien.

Plasterk in the Shiguru museum powered by Nintendo

During a recent visit to Japan with the Innovation Platform two of my colleagues (Marinka Copier and Jeroen van Mastrigt, our leading experts in this field) signed an agreement with Osaka Electrical Communications University. This informative visit helped shape the ministerial view on the nature of games, strongly resonating our views on this subject. This is what he said on the subject.