A KCRW affair is always a classy one. This year’s Halloween Masquerade did not disappoint. From the gorgeous setting at the legendary Park Plaza to the central casting styled beautiful people in costumes fit for a movie shoot, there was everything needed for a visual and aural bacchanal.

The grand staircase of the Park Plaza was jammed with incredible ensembles ranging from clever to kitschy. There were the topical and predictable, like a Galifianakis in blu blockers with baby from The Hangover, to costumes so intricate they had moving parts which lit up.

There were hats and gloves, masks, tails and plumes, which scraped floors and door frames. The amount of glitter, feathers and fur left in clumps on the floor of the women’s bathroom made the place look like a kennel in Vegas.

Each level in the historic Neo-Gothic hall had a full bar, spooky projected visuals and grand gothic décor. Out in the back, the premier foodie trucks, Sprinkles Cupcakes, Koji Korean barbeque, Border Grill and Kool Haus served up treats to hungry ghouls.

Gothenberg’s electropoppers Little Dragon dressed in all black like Dieter dancers with brightly colored Aztec paper masks, played their synthy tunes for an enthusiastic crowd in the Bronze room. As Yukimi writhed and waved her oblong tambourine and atoned ala Siouxie over the poppy goth beat, the well dressed crowd didn’t waver for a moment.  She rewarded the audience by dancing harder and singing to the back of the house with Evita arms outstretched. There was a massive response for these Swedes. Angelinos want more Little Dragon and they want it immediately.

Little Dragon by Jeremiah Garcia

Upstairs, the crowd for Sea Wolf was just as great, even though Little Dragon’s set overlapped theirs – the only unfortunate problem during the evening – Alex Church and company took the stage decked out a la Day Of The Dead in black skeleton jumpsuits and white skull faces. True, I was a bit disappointed he wasn’t dressed as Teen Wolf (luckily KCRW DJ Eric Lawrence WAS dressed as the MJ Fox character) but that’s where my disappointment ended. Alex sang the new songs with a confidence I haven’t yet seen from him, which will serve him well once the New Moon hoopla snowballs into insanity.

The band launched into old favorites like ‘Songs For The Dead’ and ‘Black Dirt’, asking Big Bird, Super Mario Bros, Jack and Meg White, and several slutty showgirls in the front row to join the band on the stage steps. As they played their hit ‘You’re A Wolf’, the scary visuals being projected above dissolved into the twins from The Shining which almost pulled focus from the newly charismatic Alex Church. Almost.

Sea Wolf by Jeremiah Garcia

Downstairs, DJ Shadow took the decks with 45s, of course, spinning funk and old school favorites. In my eyes, Shadow was the ‘get’ of the night and the clear headliner. He is one of the premiere DJs of his time.

DJ Shadow by Jeramiah Garcia

Unfortunately, his crowd was a bit thin, due to the set times overlapping and the fact that he was up against the Jonestown-like fervor of Edward Sharpe and an electronic rave that Jason Bentley was commandeering on the top floor. I’ve never seen men in full Amadeus regalia and powdered wigs dance in a room that was hot enough for a Bikrams yoga class. It was like Bentley had them in a Trance trance and none of them could pull their overly made up bodies away.

Bentley's crowd by Jeremiah Garcia

Many people filed in the ballroom to watch the final band of the evening, Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, perform. Alex Ebert and his polyphonic spree type cult of musicians crowded onto the stage and launched into pleasant singalong sounds. It’s funny to think of Ebert this way. I remember him with the bi-level razored hair and skinny Ima Robot jeans when his songs ‘Scream’ and ‘Dirty Life’ made me do a lil’ indie dance. That was before he made a pilgrimage to Pioneertown and started dressing in all white, all the time. Now, everyone is entitled to a sea change both musically and looks wise. I just wish I liked the new music as much as everyone else around me did. Even the guy dressed as a Golden Shower, danced like a Manson family member on a Joshua Tree LSD binge.

Edward Sharpe and Spree by Gary Leonard

I went back downstairs for more DJ Shadow and for some Garth Trinidad who brought the obvious missing element: Michael Jackson’s Thriller. Decked out as Moses, he used his great, ahem, staff, to part the wheat from the chaff and really make the zombies dance. On the floor. In the round.

Garth/Moses and his big staff

Thriller night, indeed. Something for everyone and each one of the senses provoked, the masked masses danced straight into the early hours of All Saints Day.

Alice Cooper In Wonderland

MYSPACE

WEB

Animal Farm Project signed a music publishing deal with New Model Label.
The band is based in Bologna (Italy) and their debut album, “Complicated Lines” will be released in spring on Italian independent label Black Fading Records, distributed worldwide, CD & Digital.
The sound of Animal Farm Project is an eclectic mix of New Wave, Post-Punk, Indie and Psychedelic influences, led by the great voice of Stefania, former singer of Italian all-female cult band, Mumble Rumble. Could you imagine Siouxie jammin with Porcupine Tree?

www.myspace.com/animalfarmproject2

Gli Animal Farm Project hanno firmato un contratto editoriale con New Model Label.
La band bolognese pubblicherà a breve l’album di debutto, “Complicated Lines” su Black Fading Records, etichetta del loro produttore, Cristiano Santini (ex Disciplinatha). Il disco avrà distribuzione mondiale, in cd e digitale.
Il sound delgi Animal Farm Project è un mix eclettico di sonirità New Wave, Post-Punk, Indie e Psychedeliche, su cui spicca la grande voce di Stefania, già cantante delle Mumble Rumble. Il risultato? Provate ad immaginare una jam tra Siouxie ed i Porcupine Tree!!!

www.myspace.com/animalfarmproject2

Un any més ja tenim aquí el més de Desmbre i amb ell arriben, com no, els Tops del millor que ha succeït en aquest 2008, una cosa que em fa delirar ja que la meva vocació secreta ha estat sempre ser presentador de 40 Principales.

Com a primera entrega, la ja mítica llista de Performances (vegeu les edicions de 2006 i 2007), amb la particularitat que aquest any he tingut el plaer de presenciar-les totes personalment!!!

Nº4 VIVE LA FÊTE- Noir Desire

Razzmatazz 2 plena a rebentar de francesetes i gais indies per gaudir d’un espectacle al·lucinant d’elecrtoclash gòtic i ultrapop directe a la vena amb aquest genial grup belga! Maquillatge, crits salvatges, desfase…

.

Nº3 LA CASA AZUL- Chicle cosmos (is in the air)

25.000 persones al Forum omplint a vessar el concert més esperat del BAM. I la veritat es que va superar qualsevol prespectiva imaginable: Guille Mostaza Milkyway,, tot solet, va aconseguir fer embogir al públic fina a extrems inimaginables.No us perdeu el subidón amb la versió de “Love is in the air“.

.

Nº2 MORRISSEY- The last of our famous international playboys

Saturday Night Fiber, Madrid: Mika, Siouxie Sioux, Babyshambles i, com no, el mític DEU del indie anglés que, un cop més va donar una lliçó magistral de glamour sobre l’escenari (LLEGIU AQUÍ LA CRÒNICA DEL CONCERT)

.

Nº1 MADONNA – Vogue (in 4 minutes)

Cheste, Valencia, Zona VIP sense pagar i el millor concert de la meva vida: pot haver-hi alguna cosa més semblant al Olimp? (LLEGIU AQUÍ LA CRÒNICA DEL CONCERT)

Mereixen mencions d’honor

- Les festes de Primavera d’Hospitalet amb Dorian, Habitación Roja, Amparanoia o Love of Lesbian totalment gratis! Aquest any l’Ajuntament s’ho ha currat!

- El brutal retorn de Blondie als escenaris del Summercase, per conmemorar el 30 aniversari del disc “Paralell Lines“. Degut a la absurda coincidència amb Morrissey, no hi vaig poder assistir: Ja els hi val!

- La nova gira de Kylie, que vista per You Tube no té gaire a envejar a la de Madonna.

-El Bruce, per triar de nou Barcelona en el seu tour mundial!

I res, a veure que ens depara aquest 2009! De moment jo tinc entrades per The Killers al Març!

Quin han estat els vostres concerts del 2008?

]]> http://fadingad.wordpress.com/2008/08/23/torino-billboards-siouxie-former-banshee-italian-pension-plan/ Sat, 23 Aug 2008 03:24:54 +0000 fadingad http://fadingad.wordpress.com/2008/08/23/torino-billboards-siouxie-former-banshee-italian-pension-plan/

Siouxie (former Banshee) - Torino, Italy - © Frank H. Jump

Italian Pension Plan Ad - Torino, Italy - © Frank H. Jump

.. increíble .. enorme ..

.. mira que he estado en festivales y en conciertos, y he de reconocer que este año mi experiencia en benicassim ha sido totalmente diferente .. y estoy convencido de que el diferencial con respecto a otros eventos similares lo ha marcado dos temas: uno: el ambientazo que hay en las carpas en el post-conciertos (en concreto, en el fib este año ha sido la pista pop) y dos: la cantidad de gente de fuera, que inundaba el festival, y que hacía todo algo diferente .. o muy diferente .. .. en serio, el entorno era más de festival internacional que en ningún otro en el que haya podido estar y esto es fiesta, esto es rock and roll ..

.. lo primero que recuerdo del viernes es una versión fantástica del vamos de los pixies que hicieron el columpio asesino .. un poquito de alaska pinchando en el recinto mustang, y posteriormente vimos a los babyshambles de pete doherthy, bien, pero a medio gas, no ??

.. después, eso sí: el primer conciertazo del festival: para mi gusto el show de fujiya & miyagi fue de lo mejor del FIB .. muy grandes ..

.. pero desde luego, para mí, lo mejor del viernes fueron my bloody valentine, los pelos de punta esas guitarras, esa distorsión noise, apabullantes, enormes, increíble sensación de lo pequeño que es uno ..

.. tampoco me perdí el fantástico inicio de concierto de la casa azul , con la revolución sexual, .. ni tampoco algunos momentazos como ready for the floor y otros temas que nos dejaron hot chip .. pero qué decir de las guitarras de new york dolls , algunos ni nos acordamos que en paralelo en madrid, en el summercase, estaban tocando los pistols ..

.. luego un rato más que agradable, bailando a tope, y disfrutando a tope con mi cantante favorita (y la de muchos): maravillosa estuvo róisín murphy .. a su lado mika hizo un concierto refrescante y divertido, pero sin duda, me gustó mucho más la ex-moloko ..

.. y luego todo el festival en la carpa pop, increíble, como os decía, el ambiente, multicultural, divertido, a tope .. toxicosmos dj fue un auténtico derroche de baile, y un temazo tras otro .. increible .. yo agotado, pero aguantando hasta el final .. no sin esfuerzo !! ..

.. un poquito de dormir, y después de comer y tomarnos un merecido gintonic en el torreón, me metí una reparadora siesta con un único fin: no llegar tan cansado como el día anterior al fin-de-fiesta .. que visto lo visto, era lo que de verdad merecía la pena .. el cartel del sábado era bastante más asequible: un día de disfrutar cositas, pero sin agobio de ir corriendo de un escenario a otro .. así, me encantó lo que ví de my morning jacket, imprescindibles, aunque reconozco que nos los conocía mucho, ya están entre mis favoritos: es otra de las cosas buenas de los festivales .. no me perdí el concierto de tricky, bien, pero con altibajos ..

.. y después, arrastrado por los mods, acudí a la cita con DJ juan de pablos, increible sesión ye-yé, que fue de lo mejorcito del festival, con su correspondiente momento “tómbola” con unas nórdicas .. unas risas .. antes de ver a jack white con los raconteurs .. bien, pero me sigue gustando mucho más the white stripes ..

.. después, un concierto desigual de los gnarls barkley, sobre todo al descubrir al día siguiente que el temazo go daddy go es un cover de violent femmes !!!! .. me suena que al final se marcaron otra versión (una de radiohead) .. pero lo mejor, como decía antes, estaba claramente por venir: cerramos nuevamente el sábado viendo amanecer desde la pista pop, esta vez con nuestra adorada blanca db , pincha del déjate besar, que en mi opinión lo hizo de miedo, nos hizo vibrar y bailar a tope, .. aunque algún que otro compañero opine que podía haberlo hecho mucho mejor .. risas, y baile hasta el día siguiente, qué más se puede pedir .. como decíamos por ahí, una diferencia entre benicassim y el summercase es que en el segundo festival no se encuentran ni los de madrid y barcelona .. y en el FIB sí !!!!

.. agotados ya, se presentaba un domingo muy rico: empezamos disfrutando a tope de the national , que también están ahora entre los más escuchados en mi iPod después de ver su conciertazo, me encantaron .. y lo mismo, me gustó mucho lo que ví de death cab for cutie

.. aunque he de reconocer que, para momento clave del festival: el concierto de calvin harris , del que esperaba mucho, pero me dió casi más .. fue de lo mejor del fin de semana, y cómo se lo pasó toda la gente que estaba en el concierto .. fantástico, se salieron estos escoceses .. después .. cenar algo, y ..

.. morrissey .. el problema de las expectativas demasiado grandes es que muchas veces no llegan a verse satisfechas .. y claro, qué decir de lo que yo esperaba: era la primera vez en ver en directo a Mozz, y de hecho fue el detonante que provocó este fin de semana en benicassim .. pues hombre, el de manchester estuvo bien, pero el repertorio del concierto no estuvo ni a la altura de lo que uno esperaba, el exceso de canciones del último álbum fue excesivo, e impidió levantar a una audiencia entregada que, a pesar de los absurdos comentarios entre canción y canción, quería disfrutar de esta experiencia con el que fue líder de los smiths .. aunque su voz sigue siendo increible, morrissey no se empleó a fondo, y lo peor es que esto fue obvio: los mejores momentos nos lo daban los soberbios temas de los smiths o de los primeros discos que sacó Mozz en solitario .. memorable abrir con the last of the famous international playboys, y más memorable cerrar con how soon is now .. pero así son las cosas, salí del festival con un sabor agridulce: por un lado lo bien que había pasado un fin de semana especial, y por otro esta pequeña decepción de ver que Mozz es humano .. a pesar de tener una colección de canciones para tocar que nos hubiera traido el paraiso a benicassim, prefirió hacer un concierto menos intenso ..

.. dramático, pero al día siguiente había tarea que hacer, así que me tuve que ir sin ver a yelle, a siouxsie, y a vive la fête , que es, en serio, lo que más me dolió .. (con lo que ha sido siouxie en mi vida), y sin bailar y disfrutar a tope con segun conducía de vuelta para madrid, me llegaban mensajes de cómo iba discurriendo la última noche, y nuevamente se ponía de manifiesto que el fib es diferente a cualquier otro festival .. ya en el coche, con el iPod recordando algunos momentos del FIB, iban sucediendose en mi memoria algunos momentos enormes de un fantástico y musical fin de semana con dj romántico, con el amigo álvaro, y con dj flashman ..

.. más crónicas, en surferrrosa, y en muzikalia, gente con criterio .. me estoy haciendo mayor, pero si puedo, el próximo año, no fallo ..

El putu Auditório Juan Carlos I es troba situat allà on Crist va perdre la sabata i no va tornar per mandra! Si vaig aconseguir arribar-hi a temps jo crec que lo de Cheste amb la Madonna serà bufar i fer ampolles!

De fet vaig ser dels 100 primers en entrar! Estava tan emocionat donant voltes per dins, xafardejant les instalacions que, de sobte em vaig trobar a Pete Doherthy, tot yonkarra, darrere una valla del backstage tambalagant-se de peu. Com a anècdota destacar que em van entrevistar de Telemadrid, el canal més manipulat de la història, així que no m’estranyaria que al reportatge sortís jo assegurant que en realitat havia vingut a ballar sardanes!

L’aforament no es va omplir ni de lluny! Segons els organitzadors erem 9.000 persones, la qual cosa em sembla una dada extremadament optimista. Espero que aixó serveixi de lliçó als senyorets de la productora i mai més els hi passi pel cap fer coincidir en un mateix fi de setmana el Summercase, el FIB, Bruce Springsteen i aquest festival. Tot i que a mi em va anar genial aquest ambient tan familiar, ja que es podia estar perfectament a les primeres files sense aglomeracions de cap tipus, ni cues per anar al labavo o als bars.

EL públic era una curiosa barreja entre indicool-gafapasta, gays treintons (fans de Morrissey), gòtiques (fans de Siouxie) i nenes pijes (incomprensiblement, fans de Mika).

THE RUMBLE STRIPS- The sun is shining

Un entretingut grupet de rumba-indie, molt apanyat, que va actuar per les úniques 50 persones que van tenir l’humor d’aguantar el sòl de justícia que queia a les 18:30h.

BABYSHAMBLES- La droga es mala

No tinc paraules per descriure la vergonya aliena que em va produir veure aquest lamentable i decadent espectacle. Pete Doherty amb prou feines s’aguantava de peu i talment semblava que anés a caure a terra d’un moment a un altre. Els pocs fans que s’havien congegat a les primeres files es sabien millor les lletres que ell mateix. Relament posar a aquest pallasso a telonejar els deus i deeses del glamour que posteriorment desfilarien per aquell mateix escenari és un atemptat contra el rock!

El millor-> Veure com el guitarrista es fotia una ampolla de “tintorro” entre cançó i cançó.
EL pitjor-> Que destrocessin cançons realment bones com “Deliveri” o “Fuck forever”. Pàtètic i prescindible.

SIOUXIE- Amb ella va arribar la foscor

Embotida en un tratge de cuir negre, sota un escenari platejat i amb un maquillatge que faria empalidir d’enveja a Marilyn Manson, aquesta DIVA en majúscules ens va fer deleitar dels èxits de punk gòtic dels mítics The Banshees saltejats amb les cançons del seu excel·lent primer àlbum en solitari. Realment és una performer nata, viu les cançons al límit! Increïble la coreografia de “In to a swan”, una mica més i fa el llac dels cignes sencer! Jo la vaig disfrutar des de primerissima fila rodejat d’una marabunta de gòtiques amb el maquillatge corregut (Juliol no seria el millor més pels sinistres!).

El millor-> El brutal inici amb els classiquíssims “Israel” i “Arabian Nights”
El pitjor-> Que la majoria del públic no se sabia les seves cançons i estava totalment apàtic.

MORRISSEY- Deu existeix!!

BRUTAL!! INCREÏBLE!! Quin glamour! Quina ploma! Quina ironia! Quin virtuosisme muscial! Quina veu! Morrissey ens va demostrar que està al millor moment de la seva carrera professional amb un concert de 10 sobre 10. Després de projectar videos de Nancy Sinatra i les New York Dolls sobre una tela blanca es va desplegar un fons d’escenari adornat amb fotografies de presos històrics i de sobte… pam! Apareix ELL (que per cert estava a escasos 2m de mi) entonant “The Last of the Famous International Playboys” i amb un públic completament embogit i entregat va anar desgranant els seus hits més recents (First of the gang, Irish Blood, Life is a Pigsty…) barrerjats amb els grans clàssics dels Smiths (Ask, Vicar in a tutu, How soon is now?, Sister I’m a Poet...), així com una versió dels Buzzcocks i un tema del seu proper àlbum, encara inèdit.

El millor-> Tot! Però sobretot la extraordinaria qualitat del só i el talent de la seva banda. Em van encantar també els seus mítics comentaris sarcàstics sobre Espanya (que si els toreros, qeu si el mal gust musical que tenim, que si no venia a Madrid des de 1952…). “Life is a pigsty” i “The world is full of crashing bores” em van fer posar la pell de gallina i l’espectacular final amb “How soon is now” va ser apoteòsic.

EL pitjor-> Que no toqués “There is a light that never goes out”. Si! Ja sé que no la pot otcar sempre, però joooo… per una vegada que ve a España….

MY BLOODY VALENTINE- La meva rentadora fa el mateix soroll i no la conviden a festivals.

Vaig aguantar 30 sg de concert fins que vaig fugir despavorit a estirar-me a la gespa per recuperar forces. Quina cosa més espantosa!! Bàsicament es dedicaven a tocar una sola nota amb guitarres ditorsionades al màxim durant 5 min seguits imitant la turbina d’un avió… Aixó és música?? Bleeeaggh

Un cop a la gespa vaig aprofitar per veure una passarela “Do It Yourself” on la gent podia desfilar davant un jurat, del plan Risto Mejide, fent el freak amb la roba del revés o improvitzant un streeptease.

HOT CHIP -Let’s dance!

No tenia cap esperança dipositada en un grup anomenat “patatona calenta” però, tot i que no els coneixia ni sa mare van aconseguir que tothom es recuperés del Holocaust sonor anterior i es poses a ballar technopop com per art de màgia, i de pas calentar l’ambient per la festa que vindria després.

MIKA - I just can’t get enough (of you)

Quin peaaazo de concert!! Tot i que la majoria del públic no havia vingut a veure’l a ell, va aconseguir que amb tan sols 20 sg de “Relax, take it easy” els milers de persones que estavem allí aplegats comencessim a ballar, saltar i cridar durant una hora, sense parar per respirar ni un instant.
Amb un escenari decorat com una floristeria, que anava canviant d’atrezzo a cada cançó, ballarines, coristes disfressades, seprentines, gloubus gegants, confetti… I que dir d’ell? Doncs que és una estrella del glam de dalt a baix, que ho viu, ho disfruta i s’ho passa teta al escenari i es nota! Impossible no contagiar-se del seu entussiasme desfassat o de la seva sobrecollidora emoció amb les balades com “Any other world” o “Happy Ending“. Un fi de festa a l’alçada d’un concert mític!

El millor-> La versió del celebèrrim i arxiconegut clàssic dels Depeche Mode “I just can’t get enough”. EL públic va entrar literalment en histèria col·lectiva… i jo el primer (vegeu video).
El pitjor-> Que tan sols tingui un disc i per tant no pugui fer els concerts més llargs, perqué relament ens vam quedar amb ganes de més!

I per acabar la festa i fer temps fins que obris el metro a les 6:00h DJ SUPERMARKET, que va convertir el recinte en una rave a ritme de Daft Punk, MGMT, Primal Scream o Prodigy.

PD: Si, ja ser que estar a 1a fila és molt freak, però així compenso que a la MAdonna l’haurè de veure amb telescòpi!

PPD: Vaig aconseguir una pua de Morrissey (me la va tirar el guitarrista a la ma) i ara no la trobo dins la meva motxilla! Es injust!!

Primer de tot dir-vos que CONJUNTBUIT ha publicat la segona part del nostre mític combat filosòfic!!
Aneu al seu blog i comenteu allí!

WOO!! Ja la tenim aquí!!

Finalment després de molts estira-i-arronsa amb la productora Live Nation, ha estat la ciutat de València qui s’ha endut el gat a l’aigua amb el concert de la DEESA absoluta del pop el proper 18 de Septembre! I res, jo, a dos dies de marxar a Madrid per retre culte a Morrissey, Mika i Siouxie, ja m’embarco amb una nova aventura: aconseguir anar a l’event musical del any!!!

La cosa està xunga, però no impossible! Demà es posen a la venta 60.000 entrades a 69 euros, també hi han pijades VIP de fins a 250 e, però la veritat és que no necessito tenir el llibre de la gira ni estar a 1ª fila! A les 10:00h es podran aconseguir els passis mitjançant venda telefònica, per internet a “Tick tack tickets” o bé al FNAC; així doncs ens hem coordinat amb una amiga, a qui finalment he convençut: ella farà cua al FNAC mentre jo ho intento via telemàtica i telefònica!

El concert es farà al “Circuito Ricardo Tormo de Cheste” un lloc que es va col·lapsar completament durant el concert d’Hèroes del Silèncio i molta gent es va quedar atrapada en un embús de tràfic sense poder arribar a temps al show. Aquest cop la Diputació Valenciana (qui ha subvencionat generosament l’event) ha assegurat que augmentarà el transport públic per tal que aixó no succeeixi. Quina por! Però en fí, suposo que aixó li dona més emoció al assumpte!

No m’he pogut estar de mirar els rumors que corren pels fòrums de fans sobre l’espectacle: el muntatge costa 4 milions d’euros, el set list es basarà amb el darrer àlbum saltejat amb els seus grans hits com: Vogue, Impressive Instant, Borderline, Hung Up, Ray Of Light, Music, In to the Groove, Isla Bonita, Express Yourself i possiblement LIKE A PRAYER.. vaja, una passada!!

Desitjeu-me sort!!

PD: Acaben d’anunciar una altre data a Madrid el dia 16! Bueno! Millor!! Així hi haurà menys demanda i sempre ens quedarà una altre oportunitat!

PPD: Operació Madonna finalitzada amb èxit!! Finalment he hagut d’anar al FNAC a substituir a la meva amiga a la cua, ja que per telefon i internet xungo i amb 15 min ja les tenia!! Doncs res, demà piro a Madrid, ja actualitzo Diumenge o Dilluns amb la Crònica del event!!! Sigueu dolents!

]]> http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/13/com-veure-madrid-en-8-hores/ Sun, 13 Jul 2008 11:34:38 +0000 Arqueòleg Glamurós http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/13/com-veure-madrid-en-8-hores/

Estimats lectors us demano un favor!!

Dissabte vinent marxo, tot solet, a la capital del nostre estat per veure el “Saturday Night Fiber“: un festival de música independent on podré gaudir de les actuacions en directe de Morrissey, Siouxie, Babyshambles, Mika i My Blody Valentine.

La qüestió es que vaig en AVE (el meu pare es ferroviari i em surten els bitllets a preu de targeta de metro), arribo a les 10:00 del matí a Atocha i el recinte del concert no obre les portes fins les 18:00, així doncs tinc 8 hores per veure Madrid, i en tinc moltes ganes ja que no hi he estat mai!

Que em recomaneu? Heu de tindre en compte que no tinc cap mena de sentit de la orientació! Seria capaç de perdrem pel meu barri, així que no em proposeu visitar coses rebuscades!

De moment m’han dit que:

- No vagi al Museu Arqueològic, que és decimonònic i cutre.

- No em dona temps a visitar el Prado ni el Reina Sofia, a menys que passi corrents pels passadissos

- Dissabte pel matí no hi ha gens de marxa a Chueca.

- Un amic meu, especialista en Història Moderna em va proposar fer la Ruta del Madrid dels Austries i ja li vaig comentar que, a menys que ell em fes de guia, jo podia acabar a Burkina Faso!

Prometo fer una crònica detallada si m’ajudeu!

Alguna altre proposta?

Todavía no nos ha dado tiempo de comentar a fondo la edición de este año del FiB Heineken y ya han publicado la distribución por días. Espero poder hacerlo pronto, de momento el cartel por días.

Jueves 17 de Julio

Battles
Black Lips
Facto Delafé y Las Flores Azules
The Futureheads
Krakovia
Nada Surf
Sigur Rós
These New Puritans

Viernes 18 de Julio

American Music Club
Babyshambles
La Casa Azul
Danton Eeprom
DaPuntoBeat
El Guincho
Erol Alkan
Fujiya & Miyagi
Gentle Music Men
The Glimmers
Hot Chip
Josh Wink
Mika
My Bloody Valentine
The New Pornographers
Róisín Murphy
Robert Babicz
The Rumble Strips
Spiritualized
Tobi Neumann
Vincent Vincent & The Villains

Sábado 19 de Julio

Ascii.Disko
Booka Shade
Bracken
The Brian Jonestown
Massacre
Eef Barzelay
Gnarls Barkley
Heavy Trash
John Acquaviva
José González
Kiki
The Kills
Manos de Topo
The Marzipan Man
Metope
Metronomy
My Morning Jacket
The Raconteurs
Tiefschwarz
The Ting Tings
Tricky

Domingo 20 de Julio

Calvin Harris
David Duriez
Death Cab For Cutie
El Hijo
Ewan Pearson
Joakim
Justice (live)
Leonard Cohen
Lori Meyers
Marc Marzenit
Micah P. Hinson
Morente Omega con Lagartija Nick
Moriarty
Morrissey
The National
Radio Slave
Richard Hawley
Siouxsie
Supermayer
Tommie Sunshine
Vive La Fête
Yelle

Vía | Indiespensables

web | FiB

La reina ácida, o la reina del punk.

O una princesa gótica.

Siouxie siempre fue imposible de definir.

Cities in dust (simple de Tinderbox, 1986 ) es lo que Siouxie ve en la tragedia de Pompeya.

Cities in dust

El agua corría ; los niños corrían
Te estabas quedando sin tiempo

Bajo la montaña, una fuente dorada
Estaban orando en la capilla de Lares?

Pero oh tu ciudad yace en el polvo, mi amigo

Los encontramos escondidos los encontramos echados
sofocados en la arena y la suciedad

Sus pasadas glorias y todas sus historias
Pulidas y lavadas por manos impacientes

Pero oh tu ciudad yace en el polvo, mi amigo

Caliente y ardiendo en tus narices
Vertiéndoseen sus bocas entreabiertas

Sus cuerpos fundidos cubiertos en cenizas

Atrapados en la angustia…

Y tu ciudad yace en cenizas.

la gran siouxie, con los banshees … kiss them for me … nothing or noone will ever make me let me let you down … que retro se ve el show

Tothom té una adolescència i la meva la vaig passar rodejat d’ampolles de calimotxo de dubtosa qualitat i porros mal liats en improvisats concerts a cases okupes i aporrejant una bateria en el pitjor grup musical de la història (Berserker es deia) que, afortunadament per a la resta de la població mundial, mai va arribar a tocar en directe.

Els superokupis radikals dels que em vaig rodejar obeïen una sectària ideologia segons la qual trepitjar un centre comercial o portar roba de marca era un acte d’alta traïció: tothom havia de vestir i pensar com ells, això si, sempre en nom de la llibertat. El fet que Evaristo, cantant de La Polla Records i guru d’aquest fanatisme, estigués casat per l’església i tingués un xalet de luxe a Majalahonda, era una nimietat sense cap importància.

No hi havia música més enllà de les bandes que es dedicaven a plagiar els vòmits d’un ionki esquizofrènic com Manolo Kabezabolo. I mira que hi havia grups bons dins aquest moviment estètic per haver anat a triar el pitjor! Mai podré deixar d’escoltar bandes tan genials com The Clash, Parálisis Permanente, Ramones, Blondie, Siouxie, The Damned…

I clar, ja em veieu a mi escoltant grunge  d’amagat a casa… fins que un dia un amic meu va trobar-me una entrada de Mónica Naranjo a la butxaca i no vaig poder dissimular més: allò no acabava d’encaixar amb mi!

Quan veig a punkarras de 30 anys no puc deixar de somrriure pensant com es pot seguir allargant l’agonia de pertanyer a un moviment el lema del qual és “Viu ràpid i more jove”, com a mínim Sid Vicious i Eduardo Benavente van ser conseqüents… perquè no em digueu que no és graciós seguir fent botellons a un parc quan el teu poder adquisitiu et permet sopar al Via Venetto !

GET OVER IT!!

.

I per acabar us deixo amb l’únic grup punk actual que, per mi, es pot escoltar sense sentir vergonya aliena- THE DISTILLERS