The Sundance Film Festival runs from January 21st through the 31st and the list of movies being screened are out and Adrien is in two of them!  ‘HIGH School’ and ‘Splice’ are considered out-of-competition films that will be featured during their Park City at Midnight showings.  The category is for horror films and crazy comedies.  I guess we know where Adrien will be at the end of January.  He’s broken his nose skiing during a visit to Park City, Utah a few years back so I hope he’s careful this time while having some winter fun.

I blogged on here a while back about the upcoming sci-fi creature feature, Splice coming out starring Adrian Brody and Sarah Polley. There wasn’t really too much info out there at the time on this one. But today I saw a cool little featurette that sheds alot more light on this movie. Directed by Vincenzo Natali who also helmed the awesome sci-fi classic “Cube” ( if you have not seen that movie go rent it now!), I have high hopes and with Guillermo Del Toro as the executive producer it’s a safe bet this won’t be a peice of trash. Check this out and towards the end you’ll get to see a clip from the movie that I think looks pretty promising…  

Check out the Cube trailer too if you’ve never seen it before..

Tja als guter Oakley Händler habe ich vor Paar Tagen die neue Oakley Fuel Cell Brille bekommen. Neues Design, etwas von der Gascan und der Monster Dog und sie sieht cool aus vorallem in der neuen Farbe Clear violett.

Aber auch in weiss, brown und matt schwarz ganz schön stylisch

kommt vorbei probiert sie an

Die neueste Goggle aus dem Hause Oakley, sehr gute Passform optimal für alle Ski und Snowboardhelme.  Durch das neue Design, lassen sich die Gläser einfach problemlos wechseln. Es gibt wirklich tolle neue Design des Rahmens und natürlich auch Signature Modelle

Senior Assistant Editor, Suzie Moore, recently submitted a piece to the Splice Capades and placed as First runner up! If you are not familiar, Splice Capades is an annual competition in which assistant editors show off their editing chops by “splicing” two different films together to create a :90 trailer! This year’s mash-up featured the films “Anchorman: The Legend of Ron Burgundy” and “Network”.

http://www.youtube.com/user/foundationcontent#p/u/0/m6WVv7ijlZU

Suzie says of the experience, “I just love Steve Carrell so when I watched the movies I knew I wanted to do something funny with him as the main character. It was a lot of fun to put together. As first runner up I won a blu-ray player!” Her trailer is absolutely hilarious, so be sure to check it out at the link above!!

There were 25 entries from assistants in Chicago. We’re proud of Suzie every day – this is just “splicing” on the cake!

 El lunes día 12 de octubre se otorgaron los premios correspondientes a la 42ª edición del Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña. La británica “Moon” de Duncan Jones fue la gran triunfadora obteniendo los galardones a la Mejor Película, Mejor Actor y Mejor Guión. Para más información sobre la citada película, podéis leer la reseña realizada por Minos pichando aquí. 

A continuación os presentamos el palmarés completo:

OFICIAL FANTÀSTIC

Jurado: Neil Marshall, Amanda Plummer, Tuomas Riskala, John Saxon y Jordi Battle Caminal.

-Mejor Película: “Moon” de Duncan Jones

-Premio Especial del Jurado: “Enter the Void” de Gaspar Noé

-Mejor Director: Brillante Mendoza por “Kinatay”

-Mejor Actor: Sam Rockwell por “Moon”

-Mejor Actriz: Ex-aequo para Elena Anaya por “Hierro” y para Kim Ok-vin por “Thirst”

-Mejor Guión: Nathan Parker (basado en la historia original de Duncan Jones) por “Moon”

-Mejor Fotografía: Benoit Debie por “Enter the Void”

-Mejor Banda Sonora Original: Teresa Barrozo por “Kinatay”

-Mejores Efectos Especiales: C.O.R.E. Digital Pictures, Mac Guff, BUF por “Splice”

-Mejores Efectos de Maquillaje: Kaatje Van Damme por “Mr. Nobody”

-Mejor Diseño de Producción: Tony Noble por “Moon”

-Mención Especial: “The boy who wouldn’t kill” de Linus de Paoli

-Mejor Cortometraje: “One of those days” de Hattie Dalton

CARNET JOVE

-Mejor Película FANTÀSTIC: Ex-aequo para “Dogtooth (Canino)” de Yorgos Lanthimos y para “Les derniers jours du monde” de Arnaud Larrieu y Jean-Marie Larrieu

-Mejor Película MIDNIGHT X-TREME: “Wasting Away” de Matthew Kohnen

NOVES VISIONS

-Mejor Película: “Deliver us from Evil” de Ole Bornedal

-Mención Especial: “Van Diemen’s Land” de Jonathan auf der Heide

-Diploma Película No Ficción: “Best Worst Movie” de Michael Paul Stephenson

-Diploma Película Discovery: “Amer” de Hélène Cattet y Bruno Forzani

PREMIO NOVA AUTORIA SGAE – INSTITUT BUÑUEL

-Mejor Dirección: “Swingers” de Javier Rodríguez Espinosa (ESCAC-Escándalo Films)

-Mejor Guión: “44987373-V” de Robert Ors Griera (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya-CECC)

-Mejor Música Original: “The last drag” de Gonçal Perales Roy (Centre d’Estudis de Tècniques d’Animació de Catalunya · 9 ZEROS)

-Mención Especial por la calidad general del trabajo: “Pin up” de Tania Verduzco (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya-CECC)

ORIENT EXPRESS – CASA ÀSIA

-Mejor Película: “Ip Man” de Yip Wai-shun

ANIMA’T – Premio Gertie

-Mejor Largometraje de Animación: “Summer Wars” de Mamoru Hosoda

-Mejor Cortometraje de Animación: “Le petit dragon” de Bruno Collet

-Mejor Largometraje de Animación para Niños: “Panique au village” de Stéphane Aubier y Vincent Patar

 MÉLIÈS DE PLATA

-Méliès d’Argent a la Mejor Película Europea: “The Eclipse” de Conor McPherson

-Méliès de Plata al Mejor Cortometraje Europeo: “One of those days” de Hattie Dalton

MÉLIÈS DE ORO

-Méliès de Oro a la Mejor Película Europea: “Martyrs” de Pascal Laugier

-Méliès de Oro al Mejor Cortometraje: “Cold and Dry” de Kristoffer Joner, codirigido y producido por Bjørn Arne Odden

Gran Premio del Público El Periódico de Catalunya

-Mejor Película: “Zombieland” de Ruben Fleischer

PREMIOS DE LA CRÍTICA

-Premio de la Crítica Jose Luis Guarner: “Les derniers jours du monde” de Arnaud Larrieu y Jean-Marie Larrieu

-Premio Citizen Kane al director/a revelación: “Dogtooth (Canino)” de Yorgos Lanthimos

BRIGADOON Paul Naschy

-Mejor cortometraje: “Torbellino de hostias” de Adrián Cardona

Premio Ben & Jerry’s

[REC]² de Jaume Balagueró y Paco Plaza

Podéis consultar los Premios Honoríficos aquí.

Briony 

Si Species tuviera pretensiones morales y hasta mesiánicas, quisiera emular lo peor de Spielberg y vulgarizar el discurso morfológico y filosófico del primer Cronenberg, se llamaría Splice y la filmaría el sobrevalorado dire de Cube y Cypher, Vicenzo Natali. Entretenida por funcional, pero sin fulgor alguno, está desarrollada a corta pisas, narrada con prepotencia y petulancia, ignora sus posibilidades, ya en sí escasas, y tan solo emergen un buen y característico golpe de efecto sangriento (que no es el de la foto de encabezado de este post) y un casquete mutante que se hacía esperar. Por lo demás, CF sonrojante de puro ridículo, gratuita, superflua, irrelevante, blanda y aburrida.

[mierdolo infame]     [la va a volver a ver su puta madre]     [una colega]     [sienta como una mamada]     [absolutamente gloriosa y orgiástica]

Amb de la meitat de les pel·lícules previstes pel festival ja projectades, intentarem fer un recull de les que hem pogut veure en les jornades de dimarts, dimecres i dijous. Destaquem unes quantes:

KINATAY, de Brillante Mendoza (SOF Competició). Embolic fosc i avorrit.

La pel·li del millor director de Cannes ens ha semblat enrevessada, inintel·ligible en certs moments i fins i tot pesada. Motius? L’inici sembla una filmació d’estar per casa que sembla fer un estudi sociológic sobre el jovent filipí. Posteriorment, hi ha un segrest, sempre en càmera en mà, fet que provoca claustrofòbia i cert embolic. La trama queda prou clara, però la narració és ferragosa i pobra. La massacre es consuma després del segrest, i per molt que intentis veure una crítica social, el que veus és un exercici monòton i previsible sobre un segrest que acaba en una tortura cruel que ja veus venir. Fosca, incòmoda, tediosa i molt fluixa.

BRONSON, de Nicolas Winding Refn (NV Ficció). Magnètica però cansosa.

Contundent, hiperrealista, violenta, impactant…però exagerada en forma per molts motius. El pastitx kitsch del director britànic sobre el delinqüent Michael Peterson anomenat Charlie Bronson d’entrada promet, perquè explica la vida del perla basada en fets reals utilitzant un recurs narratiu a priori interessant: intercala situacions quotidianes de família i de baralles del protagonista amb una obra de teatre que ell mateix interpreta a modus de monòleg on el públic és l’espectador del cinema. Actúa al seu favor que el metratge es limita a 92 minuts i escaix, i que té alguns moments certament atractius, com la presentació del personatge, inclús com arriba a fer-se el pres més respectat, però finalment trobem que és excessiva, tant en forma, com comentàvem, com en la interpretació de Tom Hardy (Oliver Twist, Rocknrolla, i pròximament a Inception), que sí té mèrit, però acaba per esgotar.

IP MAN, de Wilson Yip (Orient Express-Casa Àsia). Arts marcials.

IP Man o Yip Man, fou el mestre de Bruce Lee. Amb aquesta dada un ja es pot imaginar quina és la trama d’aquesta pel·li d’acció del 2008 hongkonesa. El mestre en arts marcials Donnie Yeng, vist a Blade 2 i coreògraf de les escenes d’acció de Hero és el protagonista. El films s’inicia amb un Yip Man pacífic i que tothom admira pel seu art lluitant. Altres mestres el repten, i Yip Man, quan accepta lluitar, ho fa aporta tancada per no humiliar ningú. La pel·li dóna un gir amb la invasió japonesa. Yip Man ha de guanyar-se les garrofes a una fàbrica de carbó; el menjar escasseja per culpa de la guerra. El general Miura, un japonès obsessionat amb les arts marcials, repta a Yip Man en una lluita en la que està el joc l’orgull dels xinesos. Ben filmada, les coreografies són espectaculars; la història es fa molt amena, per tant, molt recomanble pels fans del cine de Bruce Lee.

THE HURT LOCKER, de Kathryn Bigelow (SOF Panorama British Focus). Antibel·licisme insubstancial.

La pel·li antibel·licista de Kathryn Bigelow té com a gràcia, precisament aquesta, la de ser una proposta que intenta denunciar la guerra, en concret la d’Irak. Un grup de soldats amb la missió de desactivar bombes es troba en més d’un merder que poques vegades saben solucionar. La seva idiotesa els hi dificulta la seva tasca, permetent a l’espectador qüestionar lleugerament la intervenció militar, no només a Irak, sinó a tot arreu. Entre Black Hawk Derribado i Redacted, més propera a la primera, sense arribar ni tan sols al nivell acceptable d’entreteniment que tenia la pel·li de Ridley Scott.

HEARTLESS, de Philip Ridley (SOF Competició). Un thriller fosc i distret.

Nova pel·lícula del britànic Philip Ridley, autor de The Reflecting Skin i The Passion of Darkly Noon. Amant de temes sobre l’ocultisme, Ridley s’endinsa en un Londres fantasmal sacsejada per la violència de les bandes juvenils. Els personatges mostren la seva por davant d’un món apocalíptic, fent alguna reflexió sobre el sense sentit de la vida. Jim Sturgess és el protagonista d’aquest conte de por, interpretant a un jove fotògraf marcat per una taca a la cara. El seu pacte amb el diable en persona li neteja la cara i li ofereix l’oportunitat d’una nova vida, però a canvi haurà de treure el cor a una persona. Narrada de forma clàssica, la pel·li es podria entendre com una metàfora de la situació de cert caos en les grans ciutats, provocats per gent sense estímuls que són capaços de qualsevol cosa perquè la seva vida tingui sentit. Aquí Ridley juga amb la violència i amb les decisions que un ha de prendre per sentir-se persona. No obstant, la pel·li finalment no passa de ser un lleuger entreteniment, perquè s’atura innecessàriament en la incomprenssió d’ Sturgess davant del dia a dia; arriba un moment que la pel·li s’estanca en els problemes existencials de Jamie (Jim Sturgess), quan ja d’entrada queda clar que els fantasmes que veu com a integrants de la més temuda de les bandes juvenils són els que du a sobre i que no li permeten sentir-se viu. Al seu favor, direm que és prou entretinguda i la proposta és ben honesta.

9, de Shane Acker (SOF Panorama). Al nivell de la magnífica Wall-E.

Entenem el cinema com una possibilitat de donar un punt de vista sobre un tema i alhora entretenir. 9 és l’exemple perfecte. Pel·li animada on Tim Burton és co-productor, dirigida per Shane Acker, narra la lluita contra les màquines d’uns petits robots que viuen gràcies a que el seu inventor els hi va donar la seva ànima. Un món apocalíptic com el de Wall-E, però sense humans ni tan sols al cel de creuer, on les màquines han acabat amb tota la vida del planeta després de rebel·lar-se per culpa del mal ús que va fer una mena de Hitler en un passat pròxim. Els petits titelles de drap robotitzats s’atreveixen a posar en dubte la dictadura de la tecnologia, i defensar la vida i la llibertat. 9 és el protagonista; es diu nou, perquè senzillament és el ninot número 9, qui s’encarrega d’espavilar a número 1, un líder vell i poruc, i als altres ninots, amb la inestimable ajuda de 7, l’únic que no ha esta al costat de número 1 i sí s’ha dedicat a lluitar contra l’opressor, i de 3 i 4, dos ninots bessons que són com els historiadors de l’època. Finalment, tots units intentaran acabar amb la dinastia robòtica. Una animació magnífica, una trama divertida i amena, amb un rerefons que ja ha quedat prou clar, fan de 9 una pel·lícula de qualitat cinematogràfica indubtable a tots nivells.

ENTER THE VOID, de Gaspar Noé (SOF Competició). Banalitat màxima i extrema.

Palla mental de Gaspar Noé, i així ho entenem per una de les seqüències finals on veiem un penis penetrant una vagina, com si la càmera estigués dins d’aquesta, fins que ejacula a la cara de l’espectador. “He volgut fer una pel·li que parla del més enllà, de com et sents quan et prens un tripi”. Aquest és el discurs del Sr. Noé, segons ha indicat avui mateix a la roda de premsa; si vol saber-ho, que es faci addicte al tripi, però que no malgasti diners ni faci perdre el temps. El que hem vist és un cúmul de despropòsits, com una narració estúpida on la càmera girava 360º sovint perquè sí, on uns personatges estúpids lluitaven per viure i deien tenir un objectiu a la vida mentre es col·locaven durant tot el dia, vivien de nit i no feien res més que ficar-se en embolics i dir tonteries. El tralalarisme fet cinema, perquè una pel·lícula sense punt de vista, amb trama i personatges estúpids i canvis en el narrador continuus, seqüències ridícules com el plans aeris que Noé considerarà impactants i no són més que pura parafernàlia anestesiadora, situacions tan tontes com la d’una protagonista fornicant amb una amiga després de que la poli pelés injustament al seu germà per camell i de patir un avortament, atempta contra la intel·ligència i el cinema. En definitiva, exercici inútil sobre gent, evidentment guapos, a la moda i amb la paraula snob tatuada al front, que es pren la vida amb insultant estupidesa, i que després es queixen del món en el que viuen i de sentir-se maltractats. Per agreujar-ho encara més, el to pedant i pretenciós ho feia tant grotesc, que només se m’acut dir que el valor cinematogràfic de Enter The Void és el mateix que el de Torrente o Resacón en Las Vegas. Sembla una pel·li de Ben Stiller fent una pel·li enfotent-se de Peter Greenaway, amb la diferència que a Enter The Void rius però per no plorar. Parlant més seriosament del que ens permet fer-ho d’una broma com Enter The Void, li diríem a Gaspar Noé que pel·lis sobre drogues bones ja n’hi ha, com Miedo y Asco en Las Vegas, El Hombre Del Brazo de Oro o inlús Requiem for a Dream…i sobre objectius a la vida, doncs miraríem per exemple, La Melodía de la Vida de Gregory La Cava, i com a innovacions cinematogràfiques, doncs apostaríem per Inland Empire. Com es recordarà Enter The Void d’aquí 40 anys? Per l’esquitxada de semen a la pantalla o pels estúpids diàlegs? O per les imatges d’ordinador d’una mena de teixits orgànics que se suposa que veu el protagonista (quan la càmera són els seus ulls), l’Òscar, quan es col·loca amb DMT? O recordarem els cinc minuts on la pantalla era com un flash gegant que encegava? I de provocativa, hipnòtica i psicodèlica, res de res. Un penis, unes llums no són provocadors ni psicodèlics. La proposta és banal i avorrida.

Splice (SOF Competició), Valhalla Rising (SOF Panorama), Morphia (NV Ficció) o Dorian Gray (SOF Competició) ens han deixat del tot freds. Splice de Vincenzo Natali és un film de série B que no acaba de rutllar, ja que la situació familiar dels dos protagonistes, Adrien Brody i Sarah Polley, amb la criatura que han creat, Dren, en el seu intent de crear una monster movie, finalment queda en res. A Valhalla Rising, veiem combats a mort ben filmats i res més en la Finlàndia del S. XI, però no hi ha història. Morphia narra les aventures d’un metge que arriba a un poblat i mica en mica es da addicte a la morfina i a les amputiacions, en un film fosc, on l’equlibri entre cine d’autor i cine blockbuster grinyola per totes bandes. I de Dorian Gray, direm que l’inici és prometedor, que els efectes especials, per qui li agradin, doncs són espectaculars, però que la pel·li avança i no aporta res a la magnífica història d’Oscar Wilde.

Avui, si tot va bé, veurem George A. Romero’s Survival of the Dead, Cold Souls i Accident. Ens ho estem passant d’allò més bé, el temps acompanya, excepte avui, l’organització immillorable, el tracte a premsa magnífic…aviam si avui encertem amb totes les pel·lícules.

The man with the most unusual nose in movies, Adrien Brody, is starring in a movie called Splice. It also stars Sarah Polley from the Dawn Of The Dead remake (yum), and the intrepid pair study and tinker with things in their laboratory until they grow their own beastie baby from a mixture of genetics. Clearly, things are going to go wrong and I’ll put it down to the “unstable” formula that will cause the beastie baby to grow at an accelerated rate and start munching on people. Why’s this? Oh, because I really can’t see Cube director Vincenzo Natali making a family movie detailing the raucous antics of Benny The Beastie Baby whilst delivering a strong heartwarming message about how not to get involved with crack peddlers. Clip please? Thanks.

Speaking of which….

Brody’s one of the lead names joining Danny Trejo in Robert Rodriguez’s and Nimrod Antal’s Predators. Not who I’d had in mind at all, but then we got Trejo for the kick ass scenes, perhaps Brody’s going to inject some intelligence into it. The apparent plot is a human visit to the Predator’s home planet. I presume it has a name like Predatonius, Dreadlockia or at a push, Fangedvaginalips. Yet we will see a new insight into Predator cultures, see if they have pets, a crumbling economy, and adverts galore for companies offering good cash for your gold jewellery.Maybe not all of those things, but possibly rumoured is a Predator dog. Sigh. Interestingly, one name to the cast is a pleasant surprise. That name is Mahershalalhashbaz Ali! The surprise being “how the fuck do you pronounce that for an interview?“.

Another name rumoured to be on board is Topher Grace. Wait? That guy from That 70’s Show? That piss poor Venom? What?! Maybe it’s true, we just don’t know at this time. One thing’s for sure, if he is in, then he’s automatically secured the role Paul Reiser had in Aliens. I can’t imagine he’d be anything else.

Speaking of which….

A Venom movie is back on! Venom minus Topher (hoping) will be written by Gary Ross. Gary Ross wrote Big and along with also directed Seabiscuit and Pleasantville. He also wrote Lassie. Yeah. He’s writing Spidey 4 right now and is in talks with Sony to go over drafts originally written by Zombieland’s Rhet Reese and Paul Wernick. Judging by the praise Zombieland’s been getting lately, I would’ve thought it’d make sense to just stick with their ideas. Hey, who am I, I don’t run these studios! But seriously, LASSIE. Also, Venom and Spider 4 are due to be released in the same year. That’s right, I don’t see it happening either.

Splice (dir: Vincenzo Natali, 2009)

El pasado martes tuvimos la oportunidad de asistir a otra de las pelis más esperadas en Sitges, Splice, de la que muy poco se sabía antes de su respectivo pase. De hecho, por Internet circulan pocas fotos, la mayoría son todas las mismas, y no se encuentra ni el tráiler. Y seguramente, su director tenga algo que ver en todo esto…

Vincenzo Natali nos presentó en catalán (sí, sí… habéis leído bien, en catalán) su película, por así decirlo más intimista, puesto que este señor ha tardado más de 10 años para llevar a cabo a las grandes pantallas dicho proyecto (1999). Evidentemente, todo fan del cine fantástico recuerda al Sr. Natali por esta joya del cine de terror y Sci-Fi como es Cube (1997), una obra magna en toda regla, y que cuenta con dos secuelas más, Cube 2: Hypercube (dir: Andrzej Sekula, 2002) y Cube Zero (dir: Ernie Barbarash, 2004).

En la presentación también pudimos escuchar unas palabras en catalán del productor Steven Hoban y luego, en los créditos vimos que Guillermo del Toro, es productor ejecutivo. Pero Vincenzo Natali podemos afirmar que es el padre de la criatura en muchos aspectos, puesto que se encarga de la historia, guión y realización de Splice, y eso, se nota!

Splice nos narra la historia de dos brillantes bioquímicos, Clive (Adrien Brody) y Elsa (Sarah Polley) trabajando para los laboratorios Newstead y que están desarrollando un importante proyecto genético. Dicho proyecto se encarga de la combinación de cadenas de ADN de todos los animales conocidos, y que como resultado dan lugar al nacimiento de dos especímenes, Fred & Ginger, genéticamente casi perfectos.
Clivd & Elsa (que son pareja) están increíblemente emocionados, acaban de descubrir algo único para la humanidad, la posibilidad de que muchas enfermedades genéticas puedan curarse o tratarse. Pero sus laboratorios, les cierran el grifo (chiringuito) y les piden que se centren en la Fase 2 del proyecto, es decir, en el aislamiento de la proteína CD-356, que permitirá la obtención a Newstead de grandes beneficios con los laboratorios farmacéuticos.

Evidentemente, esto no es lo que habían planeado Clive & Elsa, que ante el logro que tienen antes sus ojos, deciden hacer un paso más allá, y combinar el único ADN que les hace falta con Fred & Ginger, el ADN humano. Para ello, se encierran en su laboratorio personal, NERD, y empiezan a realizar pruebas, hasta que dan con la buena. Para desarrollar esta nueva criatura necesitan las instalaciones de Newstead, así que infrigen cualquier código ético, moral y profesional… Pero el fin, justificará los medios!
Deben mantener estas pruebas secretas, incluso del resto del equipo del proyecto “oficial”, incluyendo Gavin (Brandon McGibbon), hermano de Clive.

Elsa y la criatura

La gestación y desarrollo del nuevo ser es todo un misterio para nuestros protagonistas, y como no tendrán ningún antecedente al respecto, sufrirán complicaciones y variaciones en lo que ellos consideran que sucedería. Por fin, la criatura (y aunque sea con algunos problemas) nace, y es cuando vemos el conflicto entre Clive y Elsa, puesto que Elsa, quiere seguir adelante y Clive, no.
El nuevo ser perfecto es muy raro, pero ya desde el primer momento nos enseña que evoluciona, se transforma hacía lo que entendemos a una criatura más y más perfecta. Clive persiste en todo momento, en que deben cargarse al nuevo ser, que ya han ibo demasiado lejos, pero Elsa se lo impide.

Conforme pasa el tiempo (ellos pensaban que la criatura no duraría mucho), este ser va cogiendo forma más humanoide, y va aprendiendo aspectos cotidianos, así como expresarse con Elsa. A partir de entonces, Elsa llama a la criatura DREN, que son las siglas de NERD y que la criatura ve en una camiseta de Elsa, y compone esta palabra.
Elsa acabará por desarrollar un instinto maternal y de sobre-protección hacía Dren, y Dren le corresponderá en todo momento, aunque no siempre se portará “bien”.
Mientras tanto, Newstead les exige resultados a nuestra brillante pareja, es decir, la obtención de la proteína CD-356, y como cada vez les van cerrando más el cerco a nuestro brillantes científicos, deben trasladar a Dren a la granja donde se crió, Elsa.

A partir de ahí, la madre naturaleza y la evolución de las especies, harán el resto, mostrando a Dren como lo que realmente es, un ser superior genéticamente hablando…

Debo advertiros que todos aquellos que esperéis ver grandes dosis de sangre, gore o violencia en Splice, no las encontraréis, porque Splice es una cinta de ciencia ficción, y no de terror. La grandeza de este fiilm radica en otros aspectos, como por ejemplo, los increíbles efectos especiales, que son capaces de desarrollar a Dren. Y es que cuando ves la película, puedes ver su reflejo en el suelo, los movimientos son increíbles, y no se da la típica sensación de digitalización que en otras películas se da… y eso, se ve reflejado en los créditos, la de gente que ha trabajado para desarrollar a Dren!

Tampoco creo que Splice sea la típica película de Sci-Fi que resuma su argumento en vamos a jugar a ser Dios. Mas bien, es una interpretación de la naturaleza y de la teoría de la evolución de las especies, desde lo desconocido y lo anormal, puesto que para mí, la creación de Dren está más que justificada en el primer momento, que los laboratorios se niegan a desarrollar curas para enfermedades tales como el Parkinson, Alzheimer, cáncer, etc, etc. Ética y moral deben quedar en segundo plano ante una praxis hecha para el bien de la Humanidad!

También, me gustaría comentaros que Dren en su estado evolutivo máximo, me recuerda a una Quimera, ese ser de la mitología griega, que era cabeza de león, cuerpo de cabra y cuartos traseros serpiente o dragón. Además, en la genética se utiliza este término para designar que un organismo o tejido está creado por dos o más fuentes genéticas. Y es que Splice no sería lo mismo sin Dren, magníficamente intrepretado por la guapa Delphine Chanéac, y que uno de los grandes aciertos de la criatura es darle una apariencia semi-humana.

DREN

En definitiva, Splice no defraudó a nadie, bueno supongo que un poco, a los que querían ver más casquería o sangre, y que en cambio, con Splice se encontraron con un film diferente. Esperemos que el Sr. Natali no nos tarde 10 años más en hacernos una película y que su próximo proyecto ya esté gestado y se esté desarrollando bien!

We are Splice Masters!

I’m a week late, but here’s some news I enjoyed (selected from my del.icio.us feed, as usual), which is film related:

• There are a lot of interesting horror films coming out soon. Splice is one of them, you can see a sneak preview here. It looks truly strange. It comes out in November and it’s got Adrien Brody. Also, a film called Corpsey featured at this year’s DOCFEST, looks great.
• Best article on Twitch this month? Definitely, “Where are My Bleepy Crunchies.” A suggestion of the top five films integrated with electronic music. Number one is Pi, but I haven’t seen several of the others and they look superb.
• The new Fantastic Mr. Fox trailer gives the film just about as much “future of film” hype as I’ve heard about Avatar. Anyway, I think it looks sweet (a look at Wes Anderson behind the scenes in the previous link).
• Contenders for Best Picture of 2012, already? Yup.
• I saw two films this week in the theater: Jennifer’s Body, and Zombieland. Both really enjoyable, though I certainly favored the latter (which I’m biased toward because of the cameo [BR], which I won’t spoil in case you haven’t seen it yet, and the genre [I'm a big Zombie fan]). What I haven’t seen yet, and would really like to see is The Informant. Mainly due to, besides the good trailers and promotional materials, an episode of This American Life, that I’d strongly recommend.
• Herzog is hosting a series of lectures/seminars in L.A. about film making. I’d go, except it cost about $1500. It’s titled Herzog Rogue Film School. Speaking of Herzog, a reviewer at TIFF for Twitch has the first look at his collaboration with D Lynch.
• Thom Yorke went out of his way this past month to promote a film called The Age of Stupid. I’d link to the blog article from DeadAirSpace, but it doesn’t have permalinks…
• The villain has been selected for M Gondry’s rendition of The Green Hornet: Christopher Waltz. You may remember him from such great roles as, the best villain ever in Inglorious Basterds (this link is to Tarantino interviews which you may find interesting).
• Other Movies: Reviews for The Road look pretty favorable. Videocracy looks fascinating, though I bet it’s too late to have any useful analysis of the media publicity overhaul by the Obama Administration (could you imagine George Bush on Twitter?). Year of the Carnivore looks like a good indie romantic comedy. More info on Korine’s presumably-fucked-up-as-usual musical: Trash Humpers. The final trailer for [rec]2, hope it doesn’t “ruin the mythology” to quote Tarantino. Terry Gilliam’s got a film (Imaginarium Of Doctor Parnassus) that immediately makes me think of “Mr. Magorium’s Wonder Emporium”, but doesn’t co-star Natalie Portman, to my knowledge. Can’t find anything else about this film, but Я looks awesome (from the 15 seconds I’ve seen). Criterion collection releases a box set of Japanese Noir? You bet! And, they are re-making Plan 9, and I can’t understand why even in the slightest (wish they’d give up on the Barbarella re-make, too)
• One-liners from TIFF, Thanks Vulture.
• I discovered possibly the best food related film I’ve seen all year: Disappearing Manhattan from the always entertaining Anthony Bordain.
• The Best Cut in Cinema. Duh, from 2001: A Space Odyssey. In parallel, the greatest long takes in cinema history. Also, 100 years of Visual Effects (ignore the shitty music).
• Time Travel in popular Film and TV (Primer would be impossible to quantify on this map).

Splice est le nouveau projet de Vincenzo Natali, qui il y a quelques années, nous avait mis le crane en vrac avec son Cube et qui tente de récidiver depuis, et on ne peut pas dire que son Cypher ait réussi. Splice est produit par Guillermo Del Toro, et est interprété par Adrien Brody et Sarah Polley, qui campent deux scientifiques un peu en marge, qui combinent de l’ADN humain avec celui d’animaux de toutes sortes, créant un organisme qui mute en quelque chose de totalement inattendu, et potentiellement dangereux.

Bizarrement, il n’y a toujours pas de date de sortie, et il est possible qu’il aille directement prendre la poussière sur les rayons DVD, et serait même retitré Hybrid.

Voici donc un clip, disponible sur RottenTomatoes, histoire de voir ce qu’on pourrait louper… Et ça a l’air vraiment pas mal.