[50 blogs against three!] [50 blogs contre trois!] [50 Blogs gegen drei!]  [50博客对三个！] [50 блоги против трех!] [50 blogs contra el tripartito!]  [50 بلوق ضد ثلاثة!]

Darrerament m’estic acostumant a fer el manta amb el pobre canari. Si jo piulo poc, el meu canari encara menys. Malgrat tot, si avui publico una entrada que no és pròpia, és perquè el motiu s’ho mereix. Formo part, com tants d’altres blocs, d’una xarxa anomenada Blocs Against Tripartit (BATblogs), que demà ha decidit que hi havia una raó per celebrar-ho, i és que ja som més de 50 blogaires a la xarxa. I la forma que hem triat ha estat la de publicar el manifest que transcric i que, òbviament subscric plenament. Els motius que em van fer decidir a formar part d’aquesta xarxa eren molt clars. Eren els de compartir una mateixa il·lusió (la de la fi d’aquesta regnat de taifes espanyolitzant i desorganitzat) amb altra gent de la xarxa. És evident que no hi som tot, atès que  hi ha molts blogaires que encara no hi són, per desconeixement o bé per ignorància. Eixamplar la xarxa serà una de les múltiples formes amb què podrem fer caure… aquesta estaca podrida que ens governa!

BATBLOCS EN FA MÉS DE 50, ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT

Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit… a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!

Tras editar dos discos con Elikat: “Caught in love” (1989) y “Electrikat” (1991) , el vocalista Luis Massot formó parte del grupo Mr. Cheese en Londres, ahí fue donde empezó a forjar la idea de fusionar el rock con las raíces propias de nuestra cultura.

Ya de vuelta la idea toma forma con el nombre de Ziryab, realizando diversas actuaciones hasta consolidar la banda .

Pocos meses después son fichados por la compañía Avispa cambiando su nombre por TAIFA. Con esta compañía editan “Más allá del sur” (1999) producido por el cantante de Medina Azahara Manuel Martínez y se auto-producen el videoclip “Guitarra. Espejo de mi alma”, recibiendo muy buena acogida por parte de los medios especializados y del publico en general.

A partir de entonces realizan conciertos tanto en Mallorca como en el resto del territorio nacional, dejando fuera de dudas que el fuerte de la banda es el directo.

Pasado un tiempo, TAIFA se plantea actualizar su estilo haciéndolo más duro, más flamenco y más electrónico ( con la incorporación de samples), adentrándose también en la Música Andalusí. Por este motivo la banda evoluciona hasta convertirse en trío: Luis Massot (voz, bajo y samples), Martí Riera (guitarra) y Antonio Medina (batería) . Actualmente, tras su participación el festival AL-LAMA en OUED LAOU ( Tetuán-Marruecos) y diversas actuaciones entre Andalucía, Mallorca, etc… tenemos el placer de presentar su segundo LP:

ALHAMBRA

junto a su videoclip “LAS TORRES DE BABEL” ( filmado en el norte de Marruecos).

ALHAMBRA ha sido grabado entre Mallorca, Andalucía y Marruecos. Resultado de una ilusión, hecha realidad con el esfuerzo de un grupo de músicos de diferentes razas, culturas y estilos musicales (andalusíes, flamencos y de rock), haciendo de este trabajo algo genuino dentro del panorama musical actual, siendo la única banda que fusiona el metal progresivo, la música andalusí y el flamenco.

Dedicado a Obiwan con el deseo que acabe pronto su "retiro".

Página oficial de Taifa.

Información anteriormente aparecida en El Gato.

Según las palabras del grupo

ALHAMBRA ha sido grabado entre Mallorca, Andalucía y Marruecos. Resultado de una ilusión, hecha realidad con el esfuerzo de un grupo de músicos de diferentes razas,
culturas y estilos musicales (andalusíes, flamencos y de rock), haciendo de este trabajo algo genuino dentro del panorama musical actual.

No dice nada de fechas, así que supongo que estará pronto en la calle. De todas formas el grupo ha tenido un detallazo con nosotros y te regala estas canciones:

http://www.reinodetaifa.com//archivos/Alhambra.mp3

http://www.reinodetaifa.com//archivos/Tarde.mp3

http://www.reinodetaifa.com//archivos/Libertad.mp3

Y de postre “Las Torres de Babel” con imágenes de fondo de ese bonito pueblo serrano-rifeño de Chefchauen.

A la llibreria Taifa, del carrer Verdi, hi venen llibres de segona mà a 3 euros.

Ahir hi vaig comprar Doble indemnització, de James M. Cain, dins de la col·lecció de La Cua de palla. Explica la història d’una dona que sedueix un agent d’assegurances perquè aquest assassini el seu marit i així poder els diners de l’assegurança -pels cinèfils, és la novel·la que Billy Wilder adaptà a Perdición.

Abans de començar a llegir-lo, trobo un rastre de l’anterior propietari del llibre: a la pàgina 5 hi ha estampat un ex-libris amb un dibuix d’uns ocells volant en llibertat, que serveixen de logotip de l’Associació Catalana de Dones Separades.

Veient els llibres amb què omplien la biblioteca, m’assalta un dubte: l’associació esmentada, exactament, quin tipus d’assessorament donen a les dones separades?