Quina vergonya senyor Monegal, quin oprobi. Vergonya pel massatget que li va practicar a aquest element menyspreable, i a sobre fent-li publicitat del vinil que acaba de treure.

Això és publicitat oi?

També paga cànon el vinil? Alerta! Molta canya al chumari, a la dels 21 dies i d’altres pardalets però al negre voltor aquest, sabó. Molt de sabó.

Surrealista, la veritat no me’n se avenir.

D’on treu vostè els invitats? Ramoncín, lo puto Ramoncín, que no fot res a la tele des de fa segles. Jurat d’OT? Però qué és això? Que em tornin els diners que ha costat portar el pàjaru aquest a casa nostra. Un dels personatges més repudiats del panorama cultural espanyol massatgeat pel mossegador oficial del regne. S’ha preguntat perqué li van fotre de pedrades? Qué creu que ha de fer un músic per que li facin fora d’un escenari a base de pedres, desafinar potser? Coneix bé la trajectòria de l’element que va ensabonar l’altre dia? Si ni tan sols gosava tallar els infumables monòlegs que li anava soltant, per favor!

Si ha estat una imposició des de dalt, permeti’m la observació que se l’han ben ficada, amb perdó. Sino, ja li val, Monegal: no ho entenc. He estat al seu programa com espectador i li ben asseguro que si m’arriba a tocar presenciar el massatge tailandés que li va practicar a aquest pollastre hauria perdut vosté un membre del públic als cinc minuts. La pitjor entrevista que he vist en molts anys de fidel seguidor.

Últim vinil de Ramoncín

Comença l’anàlisi dels programes:

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=6964

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=7038

Pel que fa als Telemonegal dels dia 20 i 27 d’octubre passats, la crítica de Ferran Monegal es podria sustentar en diversos punts del Codi Deontològic de la professió periodística de Catalunya. Alguns dels punts de reflexió són:

1. Difusió d’informació fonamentada
2. Llibertat d’expressió i dret a la informació
3. Actuar amb especial rigor i responsabilitat amb les informacions que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social.

Pel que fa al punt 1, al programa de dia 20 d’octubre, Monegal posa en evidència la cobertura extraordinària que es va fer als mitjans d’un fals succeït a Denver on un nin viatjava suposadament en un globus. Així aprofita per reflexionar sobre la difusió d’informació fonamentada i el dret del públic a rebre una informació veraç. D’altra banda, també critica el pes excessiu que tenen les notícies de succeïts als informatius “seriosos” i ironitza sobre el cost d’aquesta cobertura amb doblers públis ( TV1 i TV3). Pel que fa al cost de la possible connexió al satèl·lit per donar cobertura a la notícia, Monegal es veu obligat a rectificar amb diligència la següent setmana, actuant d’acord amb el codi deontològic català.

És al programa emès dia 27 d’octubre quan Monegal aprofita per reflexionar sobre la llibertat d’expressió i el dret a la informació a través de la notícia de la reacció social contrària a que la BBC convidàs el polític ultradretà, Nick Griffin, del Partit Nacional Britànic (que té 2 eurodiputats en el Parlament Europeu) al programa de debat Question Time. Segons Monegal, les urnes legitimen l’aparició política en televisió del polític xenòfob. Això no obstant, llegint el Codi deontològic Europeu del periodista, al punt sobre situacions de conflicte o casos de protecció especial se’ns parla de defensar els valors de la democràcia: “En este sentido los medios de comunicación deben ser factores importantes para prevenir momentos de tensión y deben favorecer la comprensión mutua y la tolerancia y la confianza entre las diferentes comunidades”. La xenofòbia no és precisament un valor democràtic ni afavoreix en res la tolerància ni la confiança entre les distintes comunitats d’un mateix país i es fa molt difícil acceptar que es pugui donar publicitat a aquests valors en nom de la llibertat d’expressió i a la vegada fer calaix, augmentant l’audiència de la cadena.

Al mateix programa, critica la morbositat pura i dura, per part dels mitjans. Monegal, analitzant el programa “Mientras duermes” de TV5, critica la inclusió d’unes imatges que mostren un jove drogant-se. Al Telemonegal ens les mostra íntegrament, de principi a fi, tot advertint del contingut, pel que fa als menors. Crec que l’advertència que fa sobre les imatges actua gaire bé de reclam i que si realment el programa es torna a emetre els dissabtes en horari de tarda, es podria haver evitat mostrar-les íntegrament.

Post d’Irene Peña

Telemonegal és un programa de televisió conduit pel periodista Ferran Monegal basat en l’anàlisi i la crítica televisiva. Cada setmana, Ferran Monegal repassa els continguts i tractament de les imatges que es veuen per televisió i en fa una anàlisi, una crítica, o, fins i tot, una lloança. En tot cas, el programa reflexiona sobre l’ens televisiu, el seu paper en la societat democràtica i el desequilibri que es produeix degut a la seva pròpia naturalesa mercantil on s’instal·la allò de “tot per l’audiència”. A Internet, Telemonegal es troba dins els 10 més vistos de la cadena, prova de la bona salut del programa. A més, el programa té un blog propi on es publica la columna que diàriament escriu a El Periódico de Catalunya.

La primera part del programa es basa en l’anàlisi de notícies tractades a diferents informatius; de fets suposadament noticiables; de programes d’humor que satiritzen als polítics, cosa que aprofita, a més a més, per ironitzar sobre els afers polítics i econòmics d’actualitat. Monegal esmenta especialment els programes de l’entitat pública catalana (TV de Catalunya).

A la segona part del programa, manté una entrevista amb un convidat que prové del món de la televisió, amb qui, repassant la trajectòria del personatge, aprofita per continuar amb la crítica televisiva, amb una acidesa que, a vegades, descol·loca els entrevistats.

Telemonegal és en sí mateix un observatori del Codi Deontològic Periodístic

(post, Irene Peña)

DESCRIPCIÓ

Barcelona tv és la televisió pública de la ciutat de Barcelona, amb un Consell d’Administració i un Reglament d’organització i funcionament propis.

La gestió directa del servei públic de Barcelona tv la porta a terme la societat privada municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA Smp (ICB).
ICB és una societat amb capital 100% de l’Ajuntament de Barcelona que es regeix pels seus estatuts, pel reglament d’organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona .

És una televisió de proximitat, amb una aposta clara per la qualitat, la participació i la informació.

Es pot veure des de diferents suports, fins i tot internet (permet veure’s des de qualsevol lloc del món)

Mètode d’anàlisi

La nostra feina consistirà en l’anàlisi i valoració dels continguts a partir del seguiment dels programes que hem escollit.

El que es preten és veure si el mitjà analitzat aplica:

• valors ètics i morals per part dels seus professionals, en el marc de la nostra societat democràtica.
• Sistema de valors concretat en els drets humans i les llibertats bàsiques. Cal que hi hagi llibertat d’informar, que la informació emesa sigui veraç i complerta, plural i objectiva

• garantir el respecte dels drets i de la transmissió de valors positius: preservació de l’honor, la imatge, la intimitat de les persones (especialment en menors)

• utilització d’uns valors i d’unes actituds cíviques, que actuin amb independència dels poders polítics i econòmics.

• Mecanismes de regulació, en funció de les lleis i institucions establertes.

• Mecanismes d’autoregulació: estatuts del periodisme, codis deontològics…

• La no activitat professional amb una finalitat persuassiva (respecte a la veritat, refus de tècniques subliminals,…)

• Respecte al públic (no tractar-lo amb menyspreu)

PROGRAMES QUE S’ANALITZEN:

Connexió Barcelona

La Tarda

Els uns i els altres

Informatius Diaris

Telemonegal

El crítico de televisión Ferran Monegal presenta en El Radiador su libro “Los pájaros de la tele”, un análisis sobre presentadores y estrellas de la televisión.

Escucha el programa clicando aquí.

Es veu una mica a destemps, pero més o menys es veu be. Va ser el mes passat al Telemonegal on feia la crítica de l’espectador. Després de veure el reportatge de “Callejeros” sobre la Barceloneta vaig enviar una crítica al programa i em van enviar un correu per si volia assistir al programa. El Ferran Monegal molt amable, com sempre, i el Peret (que era el convidat) una bellíssima persona.

El meu germà ho ha recuperat de la web i l’ha pujat al youtube.

En una entrevista que ha hecho Ferran Monegal en su espacio “Telemonegal” de BTV al director general de RTVE, Javier Pons, este último ha confirmado que mañana empezarán las emisiones en HD de la cadena pública.
La entrevista ha sido incisiva, sacando temas como la entrevista no emitida a Jose Mª García en el programa de Jesús Quintero, la no emisión del himno de España en la final de la copa del rey de fútbol, la destitución por publicidad encubierta de Manuel Torreiglesias (director del programa Saber Vivir desde hacía 11 años), el ataque por publicidad del programa España directo producido por Mediapro, el fenómeno Chiquilicuatre y su posible interés como anterior director general de la productora impulsora “El Terrat” y también comentarios sobre el futuro de la TV pública sin publicidad a partir de Septiembre.
Ha comentado que a pesar de todo, y de errores cometidos, el balance global era positivo, que se cumplen 50 años de TVE Catalunya y que se empezará a emitir en HD mañana mismo. Yo como no tengo TV HD, si veo la TV, pues no podré comentar nada.

¡Gran invento, sí señor!

Las discusiones sobre este aparatejo y su conveniencia son de sobras conocidas por todos.

Es, quizás, la mayor herramienta de la que se valen estados y corporaciones para influir y controlar a la societé.  No es un electodoméstico más, ha conseguido establecerse en una posición privilegiada en muchos hogares. Tan privilegiada, que dirige la vida de muchas personas. Te dice lo que tienes que hacer, lo que tienes que comprar (básicamente es esto lo que tienes que hacer), lo que tienes que opinar, cómo debes ser…

Es bonito que se preocupen tanto por tí e intenten orientarte hacia lo que más te conviene, lo hacen por tu bien, no sé de qué se queja tanto la gente…

Yo veo la tele. Es un buen método para evadirse de la realidad, tan legítimo como leer libros, escuchar música, jugar a videojuegos, darse una vuelta por la playa o lo que sea que haga la gente.. hay gente que se evade de la realidad yendo de compras.. ¡o mejor! haciendo ver que van de compras (entras en la tienda, das cuatro vueltas, te pones un par de modelitos encima, frente al espejo, te quejas de que te hace el culo gordo y te largas).

Porque siendo todo tan asqueroso ahí fuera, a veces está bien dejar la mente en blanco (Y la meditación y el “om” y el yin y el yan y el karma y todo eso es demasiado complicado, ocupa demasiado tiempo y requiere de paciencia, concentración y esfuerzo).

Y sí, aborrega, es una mierda, la gente se atonta, se lo cree todo y le hace caso como si fuera su propio cerebro. ¿Y qué? Hay mucha gente que busca el aborregamiento, hay mucha gente a la que le interesa más estar aborregada (Y obviamente, hay muchos interesados en que esto suceda) y si encima le pides a la gente – que tiene una vida de mierda (quizás porque quieren) – que no la vea porque es mala (Obviamente también se lo dices por su bien), pues es normal que no te hagan caso.

La televisión manipula sí, pero nosotros nos dejamos manipular, quizás conscientemente.

No considero que la televisión sea un gran problema mientras seas consciente de qué va todo el tinglado. De hecho, tampoco creo que sea un problema si no eres consciente de ello.  ¿Qué más da?

Y todo este rollo porque  me hacía gracia colgar el video y no quería limitarme a enlazarlo y me había propuesto escribir algo hoy.

El vídeo lo vi el otro día en “TeleMonegal” y hoy lo he buscado en el yiutuv, pertenece a la película “El Televisor” de  Chicho Ibañez Serrador.

]]> http://comescoltiveig.wordpress.com/2009/01/24/telemonegal-o-com-estripar-la-teleporqueria/ Sat, 24 Jan 2009 01:06:20 +0000 escoltiveig http://comescoltiveig.wordpress.com/2009/01/24/telemonegal-o-com-estripar-la-teleporqueria/

     El vídeo (boníssim i altament recomanable) ho diu tot: “les trampes de la tele”. Això és TeleMonegal, el programa de crítica televisiva de referència en el panorama comunicatiu en català. El podem veure a [M] Televisió de Mallorca (divendres vespre). Cada setmana, Ferran Monegal fa un repàs als continguts i tractament de les imatges que l’espectador veu per televisió i en fa un anàlisi, una crítica, una explicació, una ironia, o simplement, ens fa partícips d’una visió totalment diferent. El programa també convida a la reflexió i ajuda a prendre una certa distància de la realitat televisiva.

     Ferran Monegal és llicenciat per l’Escola de Periodisme de Barcelona (1973). Té una àmplia trajectòria professional que començà amb l’exercici de la crítica de teatre en el diari TeleExprés, i que continuà com a entrevistador de La Vanguardia, sots-director del diari El Noticiero Universal, i fundador i primer director del Diario Claro. Des del 1993 es el crític de televisió del diari El Periódico de Catalunya; la seva columna diària s’ha convertit en un referent per als seguidors del mitjà televisiu. També ha intervingut amb aguts comentaris a COM-ràdio, Ona Catalana, i Punto Radio; actualment intervé regularment a Onda Cero (en el programa “Julia en la Onda” de Júlia Otero).

     Des de setembre del 2003 dirigeix i presenta l’espai TeleMonegal, de periodicitat setmanal, a Barcelona Televisió (una tv pública municipal), i a un grup de cadenes agrupades en la Xarxa de Televisions Locals, que inclou, a més d’una seixantena d’emissores catalanes, les illenques [M] Televisió de Mallorca i a la Televisió d’Eivissa i Formentera. Amb aquest programa de crítica de TV-des-de-la-TV, Ferran Monegal ha aconseguit un enclau insòlit en el panorama audiovisual, assolint xifres d’audiència sorprenents, no obtingudes mai per les televisions locals, i essent, probablement el primer crític de TV que sovint surt parodiat a un espai d’humor. L’1 d’abril del 2008 va aconseguir una fita històrica en celebrar el programa número 200 en un Palau de la Música de Barcelona estibat de fidels seguidors.

     I tot això …per què? Perquè en Monegal ha sabut dur a la televisió un estil de crítica irònica, sarcàstica,… que ja havia donat a conèixer a la seva columna d’El periódico, però amb un component imprescindible per a parlar de tele: la imatge. El programa conté un recull d’imatges de la setmana, de diverses cadenes, sotmeses als àcids comentaris de Monegal: Tele5, Antena3, La1, Tv3,… amb més o menys intensitat, ningú no se’n salva. També inclou una entrevista amb qualque estrella (o estrelleta) de la tele; pel seu plató han passat personatges tan diversos com Jordi Pujol (veient-se parodiat per primera vegada, o això diu), Paqui Peña (la reportera d’Está Pasando), Isabel Gemio (en el programa d’aquesta setmana), Bruno Oro i Agnès Busquets (Polònia) o Àngel Martín (Se Lo Que Hicistéis) –amb rectificació de Monegal inclosa–.

     Les relacions del crític amb les celebrities del panorama televisiu han provocat més d’una polèmica pública, com la que manté amb Boris Izaguirre. Emperò, per ventura, una de les entrevistes més encertades va ser aquella en què Jordi Gonzàlez va ser acusat de fer “groguisme”, “sensacionalisme” (per exemple, amb el grip aviar) …i ell –com si cada dissabte a La Noria representàs un paper– ho va reconèixer, tan tranquil: al cap i a la fi “és un gènere televisiu” …“Pobre Lloro”

   La veritat és que és d’admirar que puguem gaudir a un espai de televisió d’una crítica tan ferotge per a la “teleporqueria”, tan freqüent en els temps que vivim. Emperò en ocasions, Monegal “es passa” (sobretot en les formes) filant massa prim i demanant un rigor que és exigible als informatius, però no gaire fàcil de pair pels espectadors en els programes d’entreteniment. A més, també compta amb la intervenció d’un espectador que ha escrit a TeleMonegal per a comentar qualque programa que considera criticable (i això, com tots sabem, és realment fàcil: La Noria, Está pasando, Dónde estás corazón, El programa de Ana Rosa…), i argumenta les seves crítiques amb l’ajuda de les compromeses imatges que haurien de fer pujar els colors als responsables de més d’una cadena. Per acabar, en un espai d’animació de producció pròpia, “El Papitu” s’anima a dir tot allò que tal vegada fos massa fort per esser pronunciat en directe pel propi Monegal. Els crítics també tenen les seves limitacions.

No tinc gaire temps d’escriure, perquè estic d’exàmens, però ahir en un d’aquells moments de desconnexió em van passar un vídeo força interessant. Es tracta d’una campanya anomenada “Pais de mierda”, l’ha engegada un espanyol afincat a Israel on explica que el que ens mostren a la televisió és simplement una versió manipulada del que realment passa al seu país.

Abans de que veieu el vídeo, us adverteixo: Alerta… com diu el mestre Ferran Monegal, es tracta d’una campanya pensada única i exclusivament amb un objectiu clar de netejar la imatge d’Israel. Hem de comptar que el vídeo es va fer abans dels atacs sobre Gaza, i ara més que mai és interessant de mirar. Són 3 minuts.

Al marge del que opini cadascú sobre l’aberració que està patint el poble palestí (ja sabeu que opino jo), fixem-nos en el vídeo. Un nano simpàtic, una veu tendre, un muntatge molt ben fet que amaga el següent missatge: Nosaltres som els bons de la pel·li.

El vídeo s’inicia entrant aquí:  “Pais de mierda” : http:www.paisdemierda.org

He estat indagant una miqueta i he trobat que algun internauta anònim, s’ha molestat en fer la rèplica al youtube, no està tan treballada però obre els ulls als que han picat amb el vídeo anterior. (El principi forma part de més fragments del video israelià, la rèplica comença a partir del minut 1:44″ ).

Rèplica: http://www.youtube.com/watch?v=N53lqBQv9Kk

Telemonegal es un programa que emite la televisión local pública de Barcelona, Barcelona Televisió, los martes a partir de las 22:50h. En cada una de las entregas semanales, el periodista Ferrán Monegal  repasa con vocación crítica las trampas, el sadismo y, por qué no, las cosas bien hechas que nos sirven las grandes cadenas de televisión del Estado. Se trata, en definitiva, de “l’expremuda de la llimona televisiva”, como el mismo Ferrán dice.

El programa tiene una duración de alrededor de una hora y media y consta de dos partes: una primera en la que se hace la crítica televisiva propiamente dicha a partir del comentario de cortes y fragmentos de programas televisivos, y una segunda en la que se entrevista a alguien que, por su trayectoria profesional, está ligado o ligada al mundo de la televisión. Esta segunda parte incluye un inserto de animación cuyo protagonista es Papitu, un canario flauta que hace una crítica ácida a un personaje del medio. 

Antes de despedir al entrevistado, Ferrán Monegal abre su programa al público invitando a la mesa a un ciudadano que expone su punto de vista sobre un corte seleccionado por él mismo. Esta sección responde a la consigna de que cualquier persona que quiera puede hacer crítica televisiva, ya que para ello sólo es necesario tener un televisor.

Si pincháis en la imagen accederéis a la página donde está colgada la edición del pasado martes 24 de junio, que recoge los mejores momentos de los últimos tres meses de programa. Si preferís ver una de las entregas convencionales de Telemonegal, os recomiendo ésta, en la que Ferrán entrevistó a Olga Viza. 

Estar a la caixa d’un súper, sobretot quan portes quatre merdetes i el de davant teu tot un carretó ple, és tot un viatge antropològic.

Tenia la nevera literalment buida. I he anat al Consum del costat de casa (m’agrada més que el Condis perquè és més barat, hi ha molta menys gent i no tenen uns crosanets de xocolata de vici que no puc evitar comprar si vaig al Condis). M’he comprat

- Un pack de iogurs marca Consum bíffidus desnatats de pruna: em tornen boig. Són moooolt més bons que els Danone i de preu menys desorbitat (parlar de què ha pasast amb el preu dels iogurts donaria per un altre post)

- Un pack de tomaquets cherry que hi van la meitat vermells i la meitat grocs. Visca l’enginyeria genètica. Són un altre vici!!!! Tb em tornen boig

- Dues aranges

- Un brick de llet desnatada marca Not’hifixis

- Galetes maries daurades marca Consum (una tercera part del preu de les Marbú Doradas, digeu’m rata)

Quan he anat a caixa a pagar, m’he quedat garratibat. Davant meu hi havia una parella joveneta amb un carro enorme i ple de detot, menys de lo sa: pa bimbo blanc, natilles, copes Danone, galetes de 10.000 tipus diferents, gelats, preparats per fer pastissos, pizzes Tarradellas, precuinats a dojo: calamars a la romana, patates McCain (les del presidenciable nord-americà), bunyols de bacallà i croquetes. No us penseu, que sí que portaven verdures: pastanaga… ratllada i en conserva, no fos cas!

El senyor de darrerre meu devia ser divorciat/ separat/ vidu segur: d’uns 50 anys, venia acabat de sortir de la feina (amb corbata i jaqueta de pell inclosa) i la compra consistia, bàsicament, en peix fresc, amanida de bossa, una ampolla de vi blanc i una altra de Ballantine’s.

Lo fort del cas és que tots fem el mateix: igual que jo em mirava sorprès la compra dels altres, aquest home mirava sorprès la meva: quan m’ha vist posar sobre la cinta de la caixa el paquet de tomàquets cherry, ha aixecat lleugerament les celles; quan m’hi ha vist posar les maries, ha tornat a la normalitat. Però quan hi he posat el bífidus light de pruna, la sorpresa ha estat majúscula.

…i acabo la nit al Palau de la Música

És que avui estava previst que la Laura Rodríguez vingués a sopar a casa, però al migdia m’ha trucat per ajornar perquè li havien donat invitacions per anar al Palau de la Música a veure, en directe, el programa del Monegal.

Feia 200 programes i l’emetien des d’allà.

I al vespre, suposo que penedida d’haver-me plantat, m’ha trucat per dir-me que si la volia acompanyar. I hi hem nat.

No hi havia estat mai, al Palau, i és més que preciós! Quina passada, col.lega!  I suposo que més ara, que l’han restaurat integralment i tal!!

El Monegal divertit com sempre i amb l’Otero i el Rubianes de convidats. Divertit! Llàstima que estàvem al primer pis, el senyor de davant nostre no parava de moure’s (qui digui que som els joves, els qui no tenim educació, me’l carrego), i algunes bromes no se sentien.

Però ha estat genial!! I el Palau és preciós!!

El programa dirigit i presentat per Ferran Monegal celebra l’emissió del programa 200 el dimarts 1 d’abril a les 22.45h amb un especial en directe des del Palau de la Música Catalana. Per a aquesta ocasió, Monegal repassarà el que han estat les cinc temporades a la tele municipal i, a continuació, entrevistarà Júlia Otero i Pepe Rubianes.

TeleMonegal és el programa de crítica televisiva de referència en el panorama comunicatiu català. Cada setmana, Ferran Monegal fa un repàs als continguts i tractament de les imatges que l’espectador veu per televisió i en fa un anàlisi, una crítica, una explicació, una ironia, o simplement, ens fa partícips d’una visió totalment diferent. Sigui com sigui, el programa convida a la reflexió i ajuda a prendre una certa distància de la realitat televisiva.

 Aquesta cinquena temporada, Telemonegal continua amb una segona part del programa dedicada a una entrevista a personatges relacionats amb el món de la comunicació. La darrera temporada van passar, entre d’altres, pel programa: Gemma Nierga, Paco Lobatón, Tomás Molina, José M. Garcia, Michael Robinson, Juan Echanove, Risto Mejide i Juan Carlos Ortega.