Per: Dina Pérez.

Un aspecte que no podem deixar d’esmentar és el que té a veure amb el tractament que se’n fa dels continguts dels informatius, especialment pel que fa a les imatges gràfiques, sobretot aquelles que poden ferir la sensibilitat dels telespectadors. Així mateix, és imprescindible exigir que el TN sigui sempre molt respectuós amb el patiment de les persones.

No podem negar però que en ocasions és inevitable acostar-se al dolor, ja que els fets que el provoquen són noticiables. Tot i així, segons la CCRTV, cal seguir criteris informatius i reflectir la realitat, però mai mostrar el dolor dels afectats més enllà del que sigui necessari. S’han de presentar els fets en la seva justa mesura, evitant l’explotació gratuïta de la violència o la búsqueda de sensacionalisme, i sempre deixant un espai a la intimitat dels afectats.

Això implica evitar la presentació de morts en directe, i ser molt prudent amb els cossos sense vida, que no podran ser identificats en cap cas. A més, caldrà evitar detalls descriptius sempre que no siguin estrictament necessaris per la informació. Aquest fet implica tenir una cura especial també pel que fa a casos de suïcidi, dels que només s’informarà si es tracta d’informacions d’interès general, però mai presentant la mort en directe.

Per exemple, el recent succés on va morir un home en un incendi al Raval, el TN evita presentar imatges que puguin ferir la sensibilitat dels espectadors, i es basa en criteris informatius i no sensacionalistes.

Telenoticies – 16/11/2009

Un mort i diversos ferits en un incendi al Raval.

more about “Un mort i diersos ferits en un incen…“, posted with vodpod

Un altre aspecte important referent a la violència és el que te a veure amb el terrorisme. Generalment veiem que el TN no fa servir el llenguatge dels terroristes com si fos propi, i evita qualsevol tipus d’apologia o defensa de les seves accions.

En la següent informació, els TN especifiquen en diverses ocasions que la informació prové d’un comunicat oficial d’ETA i sempre deixa clar que es tracta de declaracions fetes per la banda terrorista i no pas pel TN.

Telenotícies – 27/02/2009

ETA titlla de frau polític les eleccions.

Finalment, el sexe també s’ha de tractar amb una especial cura. Així, el TN pot presentar imatges de cossos sense roba sempre que la seva finalitat sigui divulgativa, informativa o educativa, però mai abusar d’aquest tipus d’imatges ni fer-les servir amb objectius morbosos.

Conclusió: En els documents gràfics s’ha de presentar el patiment només en la justa mesura necessària per informar, mai buscant el sensacionalisme, i ser prudent amb l’aparició de cossos sense vida, que mai hauran de poder ser identificats. També cal ser prudents amb les imatges de cossos sense roba. Sense oblidar la necessitat de no incitar a la violència.

Per: Dina Pérez.

Un altre punt a tenir en compte és que la informació ha de ser plural i diversa, i tota la població ha de poder tenir accés.

En primer lloc podem parlar del llibre d’estil de TV3, que específica el model de llengua que els professionals han de fer servir, inclòs el TN. Ens referim a això perquè algunes d’aquestes indicacions poden tenir a veure amb l’ètica del mitjà, especialment pel que fa al fet d’arribar a tothom. En aquest sentit, a més de determinar la normativa lingüística a seguir, i fer us d’un vocabulari correcte, no ofensiu i adaptat al context… també indica l’ús d’un vocabulari estàndard que faciliti la comprensió a la major part de la comunitat lingüística, tot i que es permet als seus presentadors que s’expressin en els seus propis dialectes. A més, cada cop és fa un major foment també de la llengua aranesa.

Telenoticies – 13/11/2009

Ronda informativa en aranès.

more about “Roda informativa del 3/24 en aran 13/…“, posted with vodpod

Però garantir la pluralitat i l’accés a la informació també implica que tothom pugui tenir-hi veu, així que totes les persones i col·lectius que ho vulguin puguin donar la seva versió dels fets.

Un exemple el trobem en la possibilitat que han tingut les famílies dels tripulants de l’Alakrana de manifestar la seva opinió i les seves reclamacions.

Telenoticies – 06/11/2009

Els familiars de “l’Alakrana” passen a l’ofensiva.

Però també parlem de la possibilitat de tothom a rebre les informacions. En aquest sentit, observem con cada cop és més fàcil l’accessibilitat als continguts per les persones amb discapacitats, amb serveis com subtítols, interpretació de signes, etc. Però a més, en els últims anys els TN han ampliat la seva presència a la xarxa, no només garantint l’accés a les informacions i els vídeos dels programes dins el propi portal de la cadena a 3alacarta, sinó fins i tot creant un portal específicament informatiu com és el 3cat24.cat, apostant així per les noves tecnologies, però sense variar els seus objectius, adaptant els continguts als nous sistemes multimedia.

http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta/

http://www.3cat24.cat/

Així mateix, el públic també disposa d’un canal de noticies 24 hores.

També tots els partits polítics han de tenir accés als TN com a mitjans públics que són, però sempre cal tenir molt pressent la necessitat, com ja hem dit, de garantir la màxima neutralitat del mitjà. En aquest sentit, en campanya electoral la CCRT va establir uns criteris d’aparició en funció de la representació parlamentària de cada partit, amb els que els treballadors del TN no estan d’acord, ja que segons afirmen no els permet seguir criteris d’interès periodístic.

Finalment diem que el TN ha de presentar les informacions de manera que mai s’inciti a la discriminació de cap col·lectiu.

Telenoticies – 14/11/2009

Les entitats marroquines a Catalunya es reuneixen.

Conclusió: Tota la població ha de poder tenir accés a la informació, però també ha de poder tenir veu. De manera que el mitjà públic ha de garantir la pluralitat i la no discriminació.

(Per Joan Carles López)

Aquest capítol no té dos protagonistes, sinó quatre: l’Oscar, el Quico, la presó de Quatre Camins i la Model. El Quico i l’Oscar són germans i per primer cop han pogut coincidir junts en una galeria de la presó de Quatre Camins. Al igual que en capítol anterior amb el Michael i el Quique, en aquest també es fa una comparativa encara més dramàtica: l’Oscar, el germà gran, té una visió totalment fatalista i negativa sobre la presó i sobre la vida; en canvi, el Quico, tot i reconèixer la gravetat de la situació, busca aprofitar les oportunitats que li dóna la presó. I sembla que les seves vides es van construint en base a aquesta actitud. Per exemple, tots dos actuen al grup de teatre de la presó: a l’hora d’actuar l’Oscar no es veu capaç mentre que el Quico sí. I amb les seves relacions de parella igual: mentre que l’Oscar rep una ordre de divorci cursada per la seva dona; el Quico ha trobat l’amor amb una noia de fora de la presó.

Pel que fa a les presons, es fa un tractament similar. El capítol es fixa en la galeria de presos perillosos de les dues. Però la Model, al ser la presó més antiga que hi ha a Catalunya, es mostrada com una presó obsoleta, insuficient i limitada en quant a capacitat i seguretat. En canvi, es mostra la presó de Quatre Camins com una presó moderna, funcional i totalment preparada per acollir els presos.  A la Model trobem el Jesús, que es un funcionari que es troba al capdavant de la galeria abans esmentada. El programa incideix en els aspectes negatius de la presó a través de les seves opinions, remarcant encara més la insuficiència de la presó.

Pel que fa al tractament que ofereix el capítol de les persones que en surten, es pot dir que és respectuós. Persones accessòries a les històries surten difuminades i es respecta la imatges de menors: es mostren unes fotos de la filla del Quico en les quals no se la pot reconèixer. També trobem una imatge d’un pres de religió musulmana al que es mostra amb respecte.

En canvi, com a imatges inadequades podríem esmentar unes filmacions dels robatoris en sucursals bancàries que ha fet l’Oscar i no són necessàries per comprendre la història: sembla que s’adjunten per aconseguir un impacte més notori sobre l’actitud negativa de l’Oscar.  Resumint, sembla que el capítol és una mica partidista cap a una de les parts en cadascuna de les diferents visions que es mostren però d’una forma subjectiva: remarcant la part dolenta de l’Oscar i la Model i enaltint les virtuts del Quico i la presó de Quatre Camins.

(Per Joan Carles López)

Si el segon capítol tractava la vida dels més grans, en aquest tercer es parla dels més joves. Com a fil conductor del trobem el trasllat dels interns de la presó de joves de la Trinitat al Centre Penitenciari de la Roca, ja que la primera havia quedat obsoleta i s’ha d’enderrocar.

Aquest tipus de presons només contenen reclusos d’entre 18 i 25 anys; davant la idea que hi ha discriminació d’aquests presos respecte els de més edat, el programa ho deixa clar: aquesta separació es fa perquè es considera que és més fàcil incidir en la conducta dels joves si se’ls manté separats dels altres reclusos.

Els protagonistes del capítol tenen realitats molt diferenciades. Primer trobem el Michael, de 24 anys, que és el segon cop que està a la presó i afirma que ell mai ha treballat i que no ho faria mai. El seu mitjà de subsistència: el robatori. El Quique és un pres de 19 anys que només porta tres mesos a la presó amb una realitat ben diferent: té parella i una filla.

Per això, el programa fa un tractament diferent. En el cas de Michael ens mostra totes les seves opinions negatives: com per ell el robatori és la vida, com renega dels cursos de formació, una petita discussió amb la seva tutora en la qual afirma que no pensa treballar… Però quan ja el Michael ja veu que s’acosta l’hora de la llibertat, comença a tenir dubtes de si aquest és un estil de vida adequat. I aquests dubtes són els que mostra el programa com a punt i final, com si volgués mostrar que té un futur incert. En canvi, amb el Quique el tractament és diferent. Ell es mostra penedit d’estar a la presó i disposat a canviar de vida. Es va veure involucrat en una baralla en la qual un noi va quedar ferit amb un arma blanca i ell va ser acusat d’haver estat qui portava el ganivet.

Al capítol hi ha una sèrie de situacions en les quals el respecte és màxim cap a les persones que surten al capítol: quan el Quique mostra una foto de la seva parella, la seva cara surt difuminada. També se’ns mostra una roda de reconeixement a on no es pot identificar en cap moment als testimonis. Però, tot i així,  també es veuen una sèrie d’imatges que no semblen adequades: quan arriba un equip de futbol de sordmuts a la presó per jugar un partit, són increpats. O quan, al final del capítol, el Michael es recollit pels seus amics quan surt en llibertat es mostra clarament la matrícula del cotxe en el qual el venen a buscar. Un altre punt negatiu seria el fet de la diferenciació de tracte que es fa entre els dos protagonistes.

Per: Dina Pérez.

En aquest sentit, el TN sempre ha de respectar els drets fonamentals de l’honor, i mai difondre informacions que puguin lesionar la dignitat de les persones. A més, aquesta informació sempre haurà de ser considerada d’interès públic, i no simplement informació morbosa amb l’únic objectiu de captar audiència.

Relacionat amb això, veiem que al TN no es fa ús d’expressions denigrants o qualificacions injurioses al presentar les noticies, ni es recorre a la calumnia i la difamació. A més, cal respectar en tot moment la presumpció d’innocència de les persones fins que aquestes no hagin sigut jutjades amb una sentència ferma, així com evitar publicar la identitat de persones properes al inculpat, tret que sigui estrictament necessari per oferir una informació completa i veraç. En aquest sentit, el TN ha de tenir especial cura en no avançar possibles hipòtesis que no han estat provades respecte l’autoria dels delictes.

En el següent vídeo es fa referència en tot moment a un cas de “Presumpte corrupció”.

Telenoticies – 27/10/09

Presumpte cas de corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramanet.

more about “TV3 obtes primeres imatges de Bartome…“, posted with vodpod

En qualsevol cas, sempre que una informació s’ha comprovat falsa o bé hagin resultat perjudicials per als drets de les persones, l’afectat ha de tenir la possibilitat de rèplica, i el mitjà ha de rectificar la informació donada.

Referent a això, tot i que no disposem del document audiovisual que ho il·lustri, hem comprovat que en aquestes últimes setmanes, diversos directius del Palau de la Música han pogut rectificar diferents informacions que els vinculaven al cas Milllet, de manera que s’han pogut declarar públicament innocents i desvincular-se del cas de corrupció.

En altre sentit, cal respectar el dret a la intimitat i la imatge de les persones, de forma que ningú que no ho vulgui pugui ser gravat o reconegut. Així mateix, el TN fa ús de diferents tècniques per garantir l’anonimat de qui així ho vulgui, com pot ser difuminar les cares per evitar identificacions. Aquest dret però es torna més feble quan parlem de personalitat públiques, davant els qual preval el dret a informar sobre fets d’interès general.

A continuació veiem un vídeo on podem comprovar algunes tècniques emprades per evitar la identificació dels policies que hi apareixen en imatge.

Telenoticies – 15/10/09

Cau una xarxa de proxenetes.

Ara bé, la protecció de la intimitat i la imatge dels menors pren un caire encara molt més important. Per tant, mai ha de ser possible identificar un infant que aparegui en una noticia, excepte en els casos que hi hagi una autorització expressa dels seus tutors  responsables. El TN tampoc difon les dades de menors acollits o adoptats, o en procés de ser-ho, ni emet imatges de menors de 16 anys implicats en fets delictius. Encara més estricte cal ser pel que fa a la identitat de menors víctimes d’agressions sexuals i els seus familiars, i molt menys difondre imatges eròtiques en les que els protagonistes siguin menors.

Conclusió: Les informacions sempre han de ser d’interès públic, però s’ha d’evitar lesionar la dignitat de les persones i vulnerar la seva intimitat, a més de garantir que ningú que no vulgui pugui ser reconegut.

Per: Dina Pérez.

Relacionat amb el que hem dit a la intervenció anterior, un dels punts més importants per analitzar en un informatiu és que la informació difosa hagi estat prèviament contrastada, reflecteixi la realitat, les dades siguin el més exactes possibles, i siguin presentades amb el major rigor informatiu, de forma veraç i objectiva.

En aquest sentit, cal prestar especial atenció al tipus de llenguatge, així com la gestualitat i comportaments dels periodistes, que han de reflectir en tot moment la màxima neutralitat davant els fets, ja que del contrari es podria arribar a modificar el sentit d’una informació.

Mirant els primers minuts d’emissió del següent vídeo podem veure la neutralitat de les seves presentacions.

Telenoticies – 06/11/2009

Emissió completa del TN Vespre.

more about “TN Vespre 5: Informació contrastada, …“, posted with vodpod

Però això no és tot, les imatges i altres continguts audiovisual també han de quedar sota el punt de mira, i mai han de ser manipulades ni tractades de manera que alterin el sentit de les informacions. Així doncs, s’ha de tenir cura en el tractament que se’n faci, ja que aspectes com l’enquadrament, els punts de vista, els sons i músiques, i el muntatge… poden influir en la interpretació dels continguts. Observem que generalment, els documents visuals presentats al TN eviten transformacions de la realitat, i no actuen davant l’objectiu d’aconseguir la màxima espectacularitat de les imatges, sinó davant l’objectiu estricte d’informar.

Al següent vídeo veiem un exemple de document audiovisual fet amb criteris informatius

Telenoticies – 16/11/2009

Comença la campanya de vacunació de la grip A.

Per: Dina Pérez.

Un cop arribat aquest punt és important analitzar alguns dels criteris ètics que el TN hauria de complir. Així doncs, com ja hem vist, un dels drets fonamentals a tenir en compte és el que té a veure amb el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions. El compliment d’aquest dret garanteix l’existència d’una premsa lliure en una societat plural i democràtica. Diem doncs que la seva importància rau en la necessitat de que hi hagi una lliure circulació de les idees que permeti la formació d’una opinió pública lliure.

En aquest sentit però, no podem oblidar que el programa analitzat és un informatiu, l’objectiu del qual no pot ser altre que informar de forma veraç i rigorosa. És per això que observem que el TN treballa per que no es confonguin les informacions amb les opinions, i evita presentar interpretacions o rumors com si fossin informacions veraces, a més de presentar les noticies sense fer judicis de valor per part dels periodistes.

Un exemple el trobem en el següent vídeo. Observeu concretament la presentació dels titulars als primers minuts, on s’evita fer cap mena de judicis de valor al presentar les informacions:

Telenoticies – 02/11/2009

Emissió completa del TN Vespre.

Això no vol dir que els entrevistats no puguin expressar opinions, de fet tota cadena pública ha de garantir aquest dret de forma lliure, però en aquest cas sempre ha de constar que són opinions de tercers i no dels professionals del Telenoticies, de manera que es garanteixi la màxima neutralitat i objectivitat del informatiu.

En el següent vídeo veiem com s’especifica que l’opinió que es presenta és d’un expert en la matèria, i no del TN:

Telenoticies – 08/11/09

Transparència contra la corrupció: Opinió d’un expert.

Conclusió: El TN ha de respectar el dret a difondre lliurement idees i opinions, però sense que els seus professionals facin judicis de valors al presentar les informacions.

Per: Dina Pérez.

Ja hem esmentat en intervencions anteriors algunes normatives que el TN, com a servei informatiu de la televisió pública catalana, està obligat a complir. Arribat aquest punt, i abans de passar a l’anàlisi dels comportaments ètics, cal parlar també dels organismes reguladors que garanteixen el compliment d’aquestes normes.

• Consell de la informació de Catalunya. Garanteix el compliment de la deontologia periodística. A més atenen les queixes i suggeriments dels ciutadans, sempre que aquests no portin el cas per via judicial, ja que la missió del CIC és conciliadora. Per aquest motiu no tenen la capacitat d’impartir cap mena de sanció als mitjans.

• Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Autoritat independent amb personalitat jurídica pròpia, que està regulada per lleis parlamentàries, concretament la Llei 2/2000 del Parlament de Catalunya. En aquest cas, a part de tenir una missió reguladora dels continguts dels mitjans, també disposa de capacitat sancionadora  En qualsevol cas, vetlla per garantir el compliment de la normativa pel que fa a la programació i la publicitat, promovent el pluralisme, la neutralitat informativa, així com el foment de la llengua catalana i aranesa. Però a més, el CAC també respon a les queixes i peticions dels ciutadans.

• Corporació Catalana de Radio i Televisió. Estableix els criteris que han de seguir les emissores de radio i televisió públiques de Catalunya pel que fa a les informacions i continguts de la seva programació.

• Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Vetlla pel compliment dels compromisos ètics, garantint la promoció de la cultura i la llengua catalana, i es basa en la Llei 11/2007 d’11 d’octubre de 2007.

Telenotícies – 12/06/09

Sessió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

• Defensor de l’Audiència. Rep les queixes dels ciutadans pel que fa a qüestions referents a la veracitat, el rigor, la pluralitat, els principis d’igualtat i no discriminació, així com la garantia dels drets a l’honor, la intimitat, la pròpia imatges i la protecció dels menors.

TVist – 24/04/09

Carles Pérez, el defensor de l’audiència

• Síndic de greujes És el defensor dels drets dels ciutadans, que tot i no ser específicament un sistema de control dels mitjans audiovisuals, és un estament al que el ciutadà pot recórrer per comunicar les seves queixes i reclamacions.

Tots els criteris ètics han d’exigir-se tant als presentadors dels TN com a la resta de treballadors, tant els que fan funcions editorials de cerca de la informació, així com els corresponsals, i els responsables dels continguts audiovisuals.

Per: Dina Pérez.

Abans d’entrar de ple en l’anàlisi dels comportaments ètics observables en aquest programa, que es durà a terme al llarg de les properes intervencions, considerem interessant conèixer quines són algunes normatives que han de complir els mitjans de comunicació catalans, inclòs TV3 i evidentment els seus informatius:

• Constitució Espanyola: L’article 18 ens parla dels drets fonamentals que els mitjans han de garantir en els seus continguts, referits al honor, la intimitat i la pròpia imatge de les persones. Per la seva banda, l’article 20 insta a respectar els drets a la llibertat d’expressió, i el dret a transmetre i rebre informació veraç, evitant la censura prèvia, permeten l’accés als mitjans, i garantint la pluralitat.

• Estatut d’Autonomia de Catalunya. A més del ja esmentat, insta a promoure els valors de llibertat, democràcia, igualtat, pluralisme, pau, justícia, solidaritat, cohesió social, equitat de gènere, etc. A més de l’ús del Català en els mitjans de comunicació públics de Catalunya.

• També s’han de complir altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen els drets i les llibertats fonamentals, com: Declaració universal de drets humans, Conveni europeu per a la protecció dels drets humans, etc.

Però no tot el referent a l’exercici professional dels periodistes està recollit en les lleis, per la qual cosa es fa necessària una autoregulació. Alguns dels codis deontològics que regulen l’activitat periodística del TN de TV3 són.

• Principis internacionals d’ètica professional de la UNESCO.

• Declaració de principis sobre la conducta dels periodistes de la Federació Internacional de Periodistes (FIP).

• Resolució 103 del Consell d’Europa sobre ètica del periodisme.

• Codi deontològic de la Federació Nacional d’Associacions de la prensa d’Espanya (FAPE),

Aquests estableixen unes pautes de comportament, que en el cas d’un servei informatiu d’una cadena pública s’han de tornar més estrictes, ja que la informació, més enllà de l’entreteniment, s’ha de considerar un bé social, un servei públic de qualitat al ciutadà, sense caure en interessos econòmics o polítics que posin en risc la neutralitat i credibilitat.

Altres normatives autoreguladores més específiques dels mitjans de comunicació catalans són:

• Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya.

• Principis per a l’actuació dels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió.

• Estatut professional dels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió.

• Llibre d’estil de TV3.

Telenotícies – 06/10/09

Benach: “El Parlament rebutja la publiacció d’SMS”

]]> http://eticauoc.wordpress.com/2009/10/28/tn-vespre-compromis-amb-el-rigor-i-la-veracitat-3/ Wed, 28 Oct 2009 18:20:02 +0000 Ètica UOC http://eticauoc.wordpress.com/2009/10/28/tn-vespre-compromis-amb-el-rigor-i-la-veracitat-3/

Per: Dina Pérez.

Els Telenoticies de TV3 són els espais informatius de referència a la televisió pública catalana. Considerats un dels pilars de la cadena, proporcionen informació sobre l’actualitat al món, i es presenten en diverses franges horàries, de manera que el telespectador té la possibilitat de ser informat pels diferents professionals que formen els equips del TN migdia, TN vespre, TN comarques i TN caps de setmana.

Per realitzar l’anàlisi del comportament ètic dels serveis informatius de TV3 ens centrarem en l’observació diària del TN vespre. És tracta d’un espai conduït per Raquel Sans i Ramon Pellicer, qui també s’encarrega de la seva edició, i amb la col·laboració d’Artur Parera al capdavant de la informació esportiva. Sense oblidar l’espai del temps, conduït per Tomàs Molina. A més, seran també objecte de la nostra observació les intervencions dels corresponsals distribuïts arreu del mon.

És important doncs analitzar el seu comportament ètic, perquè com ells mateixos afirmen, un dels seus objectius és “fer arribar al ciutadà la millor informació, rigorosa, de qualitat, donant veu als diferents punts de vista i posant tots els recursos a l’abast per ser presents al lloc on es produeix la notícia”.

Fes clic aquí per veure el vídeo

En aquest sentit, i tenint en compte que es tracta d’una cadena de titularitat pública, podem exigir que el contingut del Telenoticies sigui de qualitat, que ofereixi una informació amb la màxima credibilitat i objectivitat, i garanteixi la pluralitat. Tot això allunyant la seva activitats d’objectius comercials i/o polítics.

Tot això determinarà en gran mesura el seu comportament ètic, així com la tipologia i presentació dels seus continguts.

Som conscient però, que hi ha aspectes del funcionament intern del TN com: l’obtenció d’informació, el secret professional, la censura prèvia… que per tenir lloc fora d’antena i ser de caràcter privat, no podem fer un anàlisi exhaustiu, motiu pel qual ens centrarem en aspectes ètics que arriben als telespectadors. De manera que durant les properes intervencions intentarem analitzar punts com:

• Normatives que regulen el contingut i comportament ètic del TN.
• Organismes controladors.
• Llibertat d’expressió.
• Dret a comunicar i rebre informació veraç, objectiva i contrastada.
• Dret a l’honor, intimitat, imatge, i protecció dels infants.
• Pluralitat.
• Violència i discriminació.
• Dret a rèplica i rectificació.
• Tractament d’informacions que poden ferir la sensibilitat.

Des de l’any 1992, la Marató ha repartit 64.514.409 euros entre 489 projectes de recerca però, tot i ha­ver participat infants en algunes edicions, no s’ha destinat cap projecte a la investigació a nivell infantil.

Estic satisfeta després d’aconseguir acordar amb el Tripartit una proposta de resolució de CiU que té com a objectiu que la Marató de TV3 dediqui una part dels fons que es recapten a investigar la malaltia en qüestió en la seva vessant infantil. A la Marató es presenten cada any aproximadament uns 120 projectes de recerca dels quals 20 són escollits per a rebre els fons recaptats. CiU proposa que un percentatge d’aquests projectes es reservi per a aquells que es dediquin a la investigació i prevenció de malalties infantils.

Així doncs, la proposta de resolució de CiU, aprovada amb una esmena del Tripartit, exposa textualment: “El Parlament de Catalunya recomana a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a la Fundació Marató de TV3 tenir especialment en compte en les diferents edicions de la Marató les necessitats específiques dels infants en aquelles malalties que els afecten tant pel que fa a la sensibilització social com els projectes de recerca subvencionats”.

Aquesta iniciativa de CiU, sorgeix en col·laboració amb l’Associació contra el càncer infantil FADAM, la qual ha aconseguit 30.000 signatures per a reclamar una especial sensibilització per a les malalties infantils. Des de l’any 1992, la Fundació de la Marató ha repartit 64.514.409 euros entre 489 projectes de recerca però tot i ha­ver participat infants en algunes edicions per a sensibilitzar sobre la malaltia objecte de la Marató, no s’ha destinat cap projecte a la investigació a nivell infantil. El càncer, per exemple, és la segona causa de mortalitat infantil.

La Marató de TV3 va ser creada l’any 1996 impulsa­da per Televisió de Catalunya (TVC) i la Fundació La Marató de TV3 amb l’objectiu d’obtenir recursos econò­mics per a la investigació científica sobre malalties, que ara com ara, no tenen una curació definitiva. Acabada el programa de La Marató es reuneix la Co­missió Assessora Científica de la Fundació per a aprovar las bases que regiran la convocatòria publica per a la presentació de projectes de recerca i investigació sobre la malaltia.

Un cop finalitzat el termini de la convocatòria el pro­jectes rebuts són revisats per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques del Departament de Sa­lut per a avaluar-ne la viabilitat. Quan l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques del Departament de Salut, retorna avaluats els projectes a la Fundació, es convoca novament la Comissió Assessora Científica per a decidir sobre els projectes que són proposats als Patronat pel seu finan­çament.

Quan, fa uns dies, us penjava una de les promocions del programa “El paisatge favorit de Catalunya” la veritat és que no tenia gaire clar de què aniria (per això només vaig penjar el vídeo) ni donava dos duros per què fos un bon programa. No sé. No em sabia imaginar per on anirien els trets i deuria estar en plan pessimista. Doncs… gran sorpresa de la temporada!!

Em sembla un programa genial. Un exemple de bona programació. Amb interès, ben realitzat, entretingut i, fins i tot, educatiu. Una bona part de l’audiència (jo mateix) coneixerà, gràcies al programa, paratges i indrets de Catalunya que fins ara ens eren del tot desconeguts. A més, el fet d’afegir-hi un punt de concurs li dona unes gotes d’emoció.

Es tracta d’una adaptació d’un format de la cadena ITV britànica. Segurament el format ja és molt bo, però l’adaptació està molt i molt bé!

Si voleu veure alguns vídeos del programa amb bona definició els teniu a l’apartat HD del 3alacarta.

El 19 de maig TV3 estrena un nou programa: “El paisatge favorit de Catalunya”. Ja tenim la promo:

Sabíeu que els documentals que s’emeten setmanalment a l’Sputnik de Televisió de Catalunya també es poden veure (durant una setmana després de la seva emissió) a través del blog del programa? Doncs si. Una bona opció per si l’horari no us va bé i no penseu mai en programar el vídeo o el disc dur per gravar-lo…

Per cert! Moltes felicitats als de l’Sputnik! 20 anys de programa són molts anys!

Este año 2008 Televisió de Catalunya ha decidido acabar con dos grandes programas.

Loops! nos dejó el pasado jueves de 18 de diciembre con un programa recopilatorio de lo mejorcito de sus cuatro años de vida dedicados a la música. Un magazine que te podía gustar más o menos, pero que era una buena ventana abierta a las nuevas tendencias de la música y un referente en Catalunya.

Silenci? emitió su último episodio el 24 de diciembre tras siete años de trabajo dedicados a la cultura urbana y las tendencias. El equipo del programa dice adiós con la publicación de un libro donde 80 artistas de múltiples disciplinas reflexionan sobre el concepto vertebrador del programa, el silencio.

No comparto los motivos que han llevado a la dirección de la televisión pública catalana a cerrar las dos producciones. Pero es algo que nos hemos de acostumbrar a vivir con resignación y es que no es la primera vez que ocurre algo similar.

A continuación las últimas entregas de los dos programas.

Loops! – El millor de quatre anys de Loops!

Silenci? Una imatge de Silenci? per tancar el programa.

Las que han salido en antena de las enviadas. Muchas gracias a tv3 y a Tomás Molina en particular

foto de El Temps de tv3

“Una cierta verdad” competirá por la espiga de oro en la 53 edición de la semana internacional de cine de Valladolid.

La ópera prima de Abel García Roure supone un acercamiento a la realidad de cinco personajes en el enigmático universo de la locura.

Una cierta verdad, el debut en la dirección de Abel García Roure (Ay. de dirección en En construcción, El cielo gira, La leyenda del tiempo, entre otras), participará en la sección oficial de la Semana Internacional de Cine de Valladolid. La película retrata, casi en primera persona y en el entorno del servicio de salud mental de un Hospital, la misteriosa realidad de cinco pacientes cuya vida diaria es reflejo de una lucha constante.

Una cierta verdad asume un doble reto: acercarse a la realidad del continuo e inquietante pulso entre los dos mundos de los protagonistas (el que les rodea y el suyo propio) y el de descubrir los mecanismos del funcionamiento de sus mentes. Una cierta verdad es, en su esencia, un documental, aunque utiliza un lenguaje narrativo cercano a la ficción para acentuar la identificación con el espectador.

Sinopsis:
Durante el periodo de casi dos años, las vidas de cinco personajes se entrecruzan en el entorno del servicio de salud mental de un Hospital. Los cinco han visto o verán severamente alteradas sus capacidades de comprender y percibir la realidad; perdiendo todo aquello que conforma su propia identidad.

Siguiendo la estela de estas historias íntimas, la película nos muestra, a través de un viaje emocional, la búsqueda de un resquicio de luz en el enigmático universo de la locura. Como en una novela de intriga, el film revela la historia humana que se oculta detrás de todo proceso de trastorno mental.

Una cierta verdad ha sido rodada en la ciudad de Sabadell (Barcelona) y en el Complejo Hospitalario Parc Taulí de la misma ciudad, y ha contado con la estrecha colaboración y asesoría de responsables médicos que se implicaron en el proyecto, incluso durante la elaboración de su guión, y la de un equipo técnico responsable de títulos de referencia como En construcción, El cielo gira y La leyenda del tiempo.

Coproducida por Evohé Films y Notro Films, la película cuenta también con la participación de Televisió de Catalunya, ICAA, ICIC, IDEC, Corporació Sanitària Parc Taulí y Fundación Obra Social de Caixa Sabadell.

Abans de tot dir que a mi l’esport no em crida gaire a no ser que jo el practiqui (a part de córrer, pocs practico normalment) o que estigui al camp, i no sempre m’animo. Em considero del Barça tant per sentiments com per herència familiar. Tot i això no crec que TV3 hagi de modificar la seva programació pel simple fet que un jugador marxa d’aquest club. Ho trobo innecessari i totalment forassenyat. No crec que ho facin amb cap altre equip per més català que sigui tot i que també és cert que la imatge que pot donar el FCBarcelona del país no la pot donar cap altre entitat esportiva catalana però tampoc crec que en Ronaldinho hagi fet gaire pels catalans. Crec que va ser una bona jugada, una bona estratègia per guanyar unes eleccions, per tornar la il·lusió als barcelonistes i fer-los tornar a estar orgullosos del seu equip.

Aquest any Televisió de Catalunya celebra els seus primers vint-i-cinc anys. L’onze de setembre, com moltes de les coses més importants d’aquest país, va néixer la nostra primera cadena pública. Ha estat líder durant molts anys i ha ajudat a crear una presumpta normalitat nacional fent-nos creure que érem un país normal dintre del nostre microcosmos. El problema arriba quan els fills dels immigrants no adaptats (i no parlo d’en Mohamed o la Luisa Patrícia, vinguts del Marroc o d’algun país del sud d’Amèrica, sinó de la Carmen i en Manolo, vinguts d’Extremadura o Andalusia, per exemple) no volen acceptar aquesta diferenciació pròpia que és tan real com la que ells tenen amb els portuguesos o els francesos.

TV3 representava el sentit comú català i l’espai de llibertat que ens calia com a poble en el moment en que va sorgir. Catalunya necessitava un canal a l’altura del país. Una televisió moderna, posada al dia, tecnològicament immersa i el més important: que donés una resposta a la pregunta de què érem.

Els temps han anat passant, la gent hem anat canviant així com el país i això ha provocat un canvi en el canal que sembla que no sap on té el nord (ni on viu i com pensa la seva audiència). Potser intentant captar noves audiències que, en molt pocs casos arriba a tocar, ha canviat la seva forma d’entretindre i, fins i tot d’informar, a la seva societat natural.

Sembla que amb el canvi en la direcció, posant-hi algú d’ideologia més catalanista i alhora més moderna, actual i objectiva la cosa està canviant i podríem tornar a tindre la televisió que ens mereixem (si més no, la que ens hauríem de merèixer) durant el seu mandat.

De moment li està tocant celebrar el vint-i-cinquè aniversari del canal i crec que ho està superant i amb molt bona nota. Per la meva part, vull destacar una cosa que em va impressionar moltíssim i és el fet que la cançó sigui d’un grup que, primer, no es troba dintre la òrbita de la cadena i, segon, no és un grup que, diguem, sigui comercial al 100%. Per una banda, es defineix com a un grup de l’escena pop independent però també trobem que està pujant en popularitat com l’escuma i, en part, l’ha ajudat molt la seva intenció de participar a Eurovisió ja que la diferència d’assistència de públic entre el concert d’abril, que va ser abans del programa per seleccionar els participants i el del dissabte passat és abismal.

TV3 l’ha encertat de ple. La cançó és realment bona i podria fer que, per segon cop a la història, una cançó en català pugui ser considerada com a cançó de l’estiu a Catalunya, després del super èxit que va suposar el ja mític “Bon dia” dels Pets.

Realment és genial, no us sembla?

Ayer me acerqué al Palau Robert para matar dos pájaros de un tiro. En primer lugar vi la recopilación de contras que llevan publicando Lluís Amiguet, Víctor Amela e Ima Sanchís desde hace 15 años en La Vanguardia, y en segundo lugar aproveché para darme una vuelta por la exposición que da título a este post.

En cuanto a la parte visual y de puesta en escena, la muestra divulgativa es coherente con el tema sobre el que trata. Pantallas de televisión por todas partes, dispositivos táctiles para seleccionar el contenido a reproducir, ejemplos 3D de los presentadores del futuro, un miniplató de televisión para ejercer de presentador del tiempo por un día, y ejemplos de los pasos que ha dado Televisió de Catalunya para adaptarse y explotar las posibilidades de la TDT o de la High Definition TV.

Esto por lo que respecta a la fachada de la exposición. En cuanto al contenido de la misma, debo reconocer que esperaba un repaso más profundo sobre la verdadera tendencia que, tanto la televisión como la radio están siguiendo últimamente.

A juzgar por el subtítulo de la exposición (Entra a la Tele i a la Ràdio del Futur), esperaba que hicieran sumario de los nuevos fenómenos en materia de TV2.0, bien sea citando herramientas como Joost, webs como Youtube o el fenómeno de los videocasters, y del mismo modo, ya en el ámbito de la radio, heché en falta una mención a los podcasters.

Por este motivo, creo que la muestra gratuita que estará abierta hasta finales del mes de Agosto, es en realidad un mero escaparate de la Corporación Catalana de Radio y Televisió, de cara a familiarizar a los posibles visitantes con las nuevas formas que están adoptando. Siendo así, creo que un título mucho más acorde con lo expuesto sería ‘El Futur de la CCRTV‘.