Es tracta d’un projecte conjunt entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT. Sistematitza per primera vegada la terminologia financera en català i recull gairebé sis-cents termes amb la definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès, corresponents a set àmbits temàtics: organització, estructura i finançament, entitats, actius, operacions, procés de contractació i anàlisi d’actius i emissors.

L’obra aporta al cabal lèxic català més de cent neologismes (la majoria dels quals són manlleus de l’anglès) i pretén ser una eina pràctica per a tots els estudiants i els professionals vinculats al món de les finances, els periodistes especialitzats o els mediadors lingüístics que treballen amb la terminologia d’aquest àmbit.

El Diccionari dels mercats financers està editat en paper i és en procés d’adquisició a les nostres biblioteques, però també existeix la versió electrònica gratuïta.

Per al proper 18 de setembre, hem organitzat una activitat que esperem que sigui del vostre interès. Es tracta d’una xerrada anomenada «El TERMCAT des de dins», que tindrà lloc a la seu del TERMCAT (Diputació, 119, 5a planta) a les 10.30 h. Durant la xerrada, coneixerem com funciona el TERMCAT, quin és l’organigrama del centre, quins són els processos que se segueixen per a la creació de terminologia i la validació de traduccions, etcètera. Tot seguit, ens ensenyaran les instal·lacions i hi haurà un torn de preguntes i comentaris per tal que puguem saber més coses (i aportar la nostra opinió) sobre eines tan útils per als traductors com ara el Cercaterm, la Neoloteca, la Biblioteca en Línia, l’Apunt terminològic, la Finestra neològica i la Consulta del mes que ofereix el web del TERMCAT.

L’activitat és gratuïta, però l’aforament és limitat, de manera que, si voleu assistir-hi, us preguem que escriviu un missatge a secretaria@aptic.cat o bé truqueu al 932 075 706 durant l’horari d’atenció al públic d’APTIC (de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores).

Us hi esperem!

Davant l’enrenou que s’ha produït arrel de l’estandardització de la forma “bloc”, acabada amb “c”, l’Higini Herrero m’ha convidat a explicar els motius que em fan decantar per la forma amb “g”. Ho faré, doncs, basant-me exclusivament en criteris lingüístics i provaré d’explicar els cinc punts fonamentals que em sembla que justifiquen la plena funcionalitat del manlleu, alhora que exposen algunes desavantatges de la forma en “c”.

.

.

Això és un blog o un bloc?

.

1)   La grafia de “blog” amb “g” es resol fonèticament amb [k], tal com si s’escrigués amb “c”, de manera que no produeix dificultats de lectura o pronunciació i s’adequa perfectament al català.

2)   La grafia amb “g” permet derivats més naturals per dos motius: el primer és que les oclusives tendeixen a sonoritzar, és a dir, mots com “blocaire” o “blocosfera” acabarien pronunciant-se, per l’ús, “blogaire” i “blogosfera”, de manera que estandarditzar-les amb “c” em sembla d’alguna manera anar contra el que és natural… El segon motiu és que la grafia amb “c” conduirà a un derivat estrany, com ho és el “bloquejar”. En lloc de dir que “bloguegem” o que estem “blogant”, diríem que “bloquegem” o que estem “blocant”, amb la qual cosa “bloquejar” esdevindria un mot polisèmic (1, impedir el pas i 2, “surfar” a la web), i les polisèmies, encara que siguin un fenomen lingüístic natural, sempre són ambigües.

3)   El fet que “blog” sigui un manlleu no ens hauria de sorprendre: la llengua n’està plena. A més, difícilment en trobarem un altre que s’adeqüi al català tan naturalment com aquest.

4)   Un “blog” no és un “bloc”. El primer té una etimologia pròpia (resulta de la contracció i abreviació de “web log”, que en català seria alguna cosa com ‘registre que es fa a la xarxa’) i només significa el que entenem per “blog”, mentre “bloc”, que en català també té la seva etimologia, significa una cosa totalment diferent (un bloc de notes). És indiscutible, però, que un “blog” i un “bloc” tenen molt en comú, però la metàfora que tan fàcilment establim entre aquestes dues entitats ens ve induïda per la pròpia ortografia, més que no pas per una proximitat conceptual. En altres paraules, si el terme anglès per “blog” fos “cadir”, per exemple, a nosaltres no se’ns acudiria mai de dir-li “bloc” ni tampoc ens adonaríem de les semblances que comparteixen un blog i un bloc de notes. També és molt poc probable que li diguéssim “cadira” només perquè els dos mots se semblessin, ja que s’hauria de ser molt creatiu per veure-hi semblances més enllà de les purament terminològiques…

5)   Per últim, un dels criteris a tenir en compte és el de la internacionalitat i no hi ha dubte que “blog” és molt més freqüent a la xarxa que no pas “bloc”. Si estiguéssim davant d’una paraula fonèticament i ortogràfica molt diferent del que seria natural en català, jo no dubtaria en defensar la seva adaptació, però sent “blog” un mot tan innocu pel que fa la integritat de la llengua catalana, no veig que hi hagi realment necessitat d’adaptacions.

.

Si us interessa aquest debat, us recomano que feu un cop d’ull a la discussió que se n’està fent a La Tafanera. Per altra banda, no me’n puc estar d’escombrar cap a casa i presentar-vos una pàgina web que defensa l’ortografia amb “g” i que hi està promovent una campanya a favor. El principal interès d’aquesta pàgina, que es diu BLOG, no pas BLOC, resideix en un llistat de blogs i d’altres webs que defensen aquesta mateixa postura.  D’aquesta pàgina he tret el banner pro-G que podreu veure més avall. Finalment, si us decanteu per qualsevol d’aquestes possibilitats, us animo a votar a la següent enquesta promoguda per l’Higini i que també trobareu al seu blog:

]]> http://blocdelletres.ub.edu/2009/06/02/talaia-terminologia-de-la-societat-del-coneixement/ Tue, 02 Jun 2009 07:50:55 +0000 blocdelletres http://blocdelletres.ub.edu/2009/06/02/talaia-terminologia-de-la-societat-del-coneixement/

Talaia, observatori terminològic especialitzat en la societat del coneixement:

“L’objectiu de Talaia és posar a disposició pública terminologia neològica de qualitat en català, castellà i anglès, a fi de facilitar les comunicacions especialitzades i afavorir el treball multilingüe i l’elaboració d’estudis sobre neologia emergent o sobre formes que tenen un ús especialment rellevant en la comunitat d’especialistes.” [Sobre Talaia]

Els termes analitzats s’extrauen a partir del buidatge d’articles de les revistes acadèmiques de la UOC, que col·labora amb el Termcat en el desenvolupament del web.

De moment, les 168 denominacions en català i els corresponents equivalents en castellà i anglès que conté actualment l’observatori, procedeixen de la revista Artnodes.

[Via Beat.cat]

Més informació: Sala de Premsa de la UOC.

S’han publicat al DOGC les darreres incorporacions de termes normalitzats pel Centre de Terminologia Termcat. N’hi ha dels àmbits econòmics i jurídic, d’enginyeria i construcció, esports, cuina, indumentària, etc.

Ara ja sabem que podem regalar o comprar-nos tranquil·lament uns bonics bòxers, sortir a sopar i demanar pollastre tenduri i rematar-ho amb una emocionant partida d’snooker, per posar algun exemple.

El TERMCAT, com a centre de referència en el treball terminològic, es proposa garantir la qualitat i la disponibilitat de recursos i mètodes de treball als sectors públics i privats i impulsar la participació i la implicació de la societat en totes les seves activitats per a promoure, en un escenari multilingüe, el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana i contribuir al progrés general d’aquesta llengua en tots els àmbits socials.

Ja teniu a la vostra disposició la versió en línia del Diccionari de la negociació col·lectiva, elaborat conjuntament pel TERMCAT i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya l’any 2000. Conté més de 700 termes catalans amb equivalències en castellà, francès i anglès. És una obra elaborada a partir de textos especialitzats: la terminologia que inclou s’ha extret directament d’una àmplia selecció de convenis col·lectius redactats a Catalunya, dels principals textos jurídics d’àmbit laboral que els emparen i de publicacions puntuals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya com ara la que agrupa el conjunt de models de contracte de treball existents.

El Diccionari es fa ressò, així mateix, de terminologia i fraseologia jurídica molt freqüent en l’àmbit de la negociació col·lectiva que havia estat ja estudiada per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu o normativitzada per l’Institut d’Estudis Catalans.

L’usuari pot consultar els termes directament a partir de la forma catalana, per ordre alfabètic, o bé a partir de qualsevol dels tres índexs alfabètics del final de l’obra, un per a cada llengua d’equivalència, que permeten localitzar els termes a partir de la denominació castellana, francesa o anglesa.

Trobareu documents sobre negociacions col·lectives de treball al Catàleg de la Biblioteca.