“El movimiento de la tierra durante un terremoto rara vez es la causa directa de muertos o heridos, ello es más por la falta de adecuadas medidas de prevención y el manejo inadecuado de la situación.

Por su naturaleza impredecible los terremotos siempre logran cundir pánico entre la gente en el momento en el que ocurren y más aún después, debido a las consecuencias que pueden dejar más allá de un simple susto.

Se sabe hasta la fecha cómo ubicar su origen (hipocentro, origen del movimiento en las placas profundas de la tierra, y el epicentro, en la superficie de la tierra, es decir, el punto más alto del hipocentro o foco), incluso hasta que intensidad que varía de acuerdo a la energía que se libera de la tierra, y que se presenta en la famosa escala de Richter (medida en una escala de grados entre el 3 y el 10).

Los terremotos, además de causar la caída de construcciones y llegar a interrumpir servicios básicos (agua, luz, gas, teléfono), pueden desatar avalanchas, incendios o maremotos o tsunamis.

A pesar de ello, el movimiento de la tierra durante un terremoto rara vez es la causa directa de muertos o heridos. Cuando ocurren muertes masivas durante uno de etsos fenómenos se debe a que no se tomaron adecuadas medidas de prevención y sobre todo no se supo manejar la situación con la mayor calma posible.

Saber que en caso de terremoto, podríamos mantenernos protegidos en nuestro propio hogar, nos brindará calma y por ende, salir airosos de un movimiento telúrico fuerte. La calma sólo se logra a través de la prevención, algo en lo que debemos reparar desde nuestra casa.

Al no poder determinar cuanto durará y que intensidad un terremoto, no podemos arriesgarnos a la rotura de vidrios u objetos que nos pueden caer encima, quizás no podamos evitar el colapso o las grietas de algún muro, pero si podemos evitar que nuestro hogar se convierta en una pista de carrera con obstáculos durante un terremoto.

Si tienes niños en casa, te aseguro que estas recomendaciones también te servirán para evitar que corran peligro en los ambientes de tu hogar, y así la seguridad también estará garantizada en caso de terremoto. Siempre que decores o arregles tus ambientes debes pensar en las situaciones peligrosas que te pueden sorprender. Los estantes son los más vulnerables durante un sismo, por ello asegúralos a la pared y los objetos pesados o que se quiebran fácilmente ubícalos en los compartimientos bajos.

Luego, trata de no colgar espejos o cuadros muy grandes sobre camas o sofás ya que estos serán los primeros en caerte encima; de igual manera asegura o elimina los maceteros interiores y exteriores (en balcones) que pueden caerse en caso de un sismo, tanto dentro como fuera de la casa (recuerda que afuera puede caerle a las personas que transitan por la calle).

Para evitar un incendio durante o después del sismo, siempre debes revisar y si es el caso, reparar instalaciones eléctricas o de gas defectuosas o con escapes. Así mismo, Guarda ceras, insecticidas y otros productos inflamables en gabinetes no muy altos y cerrados, para evitar su derrame.

Si ves que tus paredes tienen grietas, haz que un especialista te indique si hay daños estructurales en tu vivienda; Identifica, junto con tu familia, los lugares seguros dentro de su hogar en los que pueda contar con un kit de emergencia (por ejemplo, bajo una mesa, donde no caigan vidrios ni objetos pesados encima) y fuera de su hogar (alejados de edificios, árboles, tendido eléctrico o pasos sobre nivel). En caso de salir a la calle, siempre establece un punto de reunión por si tu familia llega a dispersarse.

Además de saber donde resguardarse, tus familiares deben saber cómo cortar el suministro de gas, luz y agua, así como tener a mano los números de emergencia a los que pueden llamar de ser necesario.

Una vez controlados estos peligros en casa, durante el terremoto no tendras que preocuparte. Ahora sólo te toca mantener actitud serena y constructiva, estás en una situación de emergencia, el pánico que trasmites a los demás puede ser peor que el mismo movimiento. Se han registrado casos en los que las personas han muerto aplastadas entre ellas ante el pánico de escapar desde interior de un edificio. En este caso, nunca salgas del edificio si encuentras un lugar seguro donde permanecer, las salidas y escaleras pueden estar congestionadas. Jamás se te ocurra usar el ascensor, la electricidad puede interrumpirse y quedar atrapado.

Apaga todo fuego, y no enciendas ningún tipo de llama (cerilla, mechero, vela, etc.). En el exterior de un edificio Mantente alejado de edificios, paredes, postes eléctricos y otros objetos que puedan caer. Dirígete a lugares abiertos sin correr por las calles, ya que puedes provocar pánico. Si te encuentras en un vehículo, para en el lugar más seguro posible, aléjate de puentes, postes eléctricos y zonas de desprendimiento.Verás que mientras ibas conduciéndote hacia zonas seguras y de manera ordenada con los demás, el movimiento fue reduciéndose poco a poco. Este es el momento en el que debes encender la radio o la televisión para obtener información sobre la emergencia, y posibles instrucciones de las autoridades a cargo. Si aún permaneces en tu casa cierra la espita del gas, el suministro de luz y el agua. Ante un escape de gas no cortes la luz no enciendas aparatos eléctricos ya que puede saltar una chispa que prenda el escape.

Mientras tu revisas las instalaciones, otro miembro de tu familia puede ir detectando grietas en las paredes, otro de ellos puede ir depositando agua en bandejas, Si no hay suministro del agua, no utilices la cadena del inodoro. El agua de su depósito puede ser muy útil.

Si te encuentras en la oficina o en un departamento donde hay ascensor, y existe la necesidad de bajar, no lo utilices, emplea las escaleras, no uses las de emergencia porque las puertas de seguridad pueden atorarse y quedarías atrapado.

Si hay personas heridas a tu alrededor, procura no moverlas a menos que sea necesario. Si no tienes conocimientos de primeros auxilios espera a que lleguen equipos de rescate. A los heridos puedes vigilarlo y brindarles la mejor seguridad a través de la calma, esa es la mejor manera de ayudar y ayudarte luego de un terremoto.

The outburst of March 11 is quite remarcable. I really hope that this never happens again.

All my heart with Japanese people. 日本頑張れ！

Queden almenys 30 anys per a que la central de Fukushima tanqui de manera segura. Mentrestant, un grup de valents hi treballa nit i dia, exposant-se a greus malalties. Tot, per salvar a les futures generacions.

Que no surti als diaris no significa que no existeixi. Sol passar: una noticia que és portada durant setmanes acaba essent substituïda per altres que, en un futur no llunyà, quedaran igualment obsoletes. I així successivament. Un exemple clar d’això és el Japó.

Ja fa gairebé 9 mesos del terratrèmol i el tsunami que van arrasar amb la vida de 28.000 persones i amb 443 km² del territori japonès, sense oblidar els més de 5.000 ferits i 350.000 desplaçats que van perdre les seves cases. Entre les catastròfiques conseqüències, també s’ha de tenir en compte l’impacte negatiu per a l’economia del país, com l’atur o la destrucció d’indústries i camps de cultiu. Un altre dels problemes als que s’hauran d’enfrontar els japonesos és saber on col·locaran els gairebé 22 milions de tones d’escombriaires generades pel tsunami, així com abaixar els alts nivells de radioactivitat que ha provocat la central nuclear de Fukushima.

Imatge actual de la Central (font: BBC)

Un grup de 30 periodistes d’arreu del món ha tingut la oportunitat de visitar recentment la zona afectada. Edificis en runes, camions calcinats, tanques de metall retorçades, tancs d’aigua abonyegats o alts nivells de radiació són algunes de les descripcions ofertes per aquests periodistes. De totes maneres, el cap de la planta de Fukushima, Masao Yoshida, els va assegurar que la situació ha millorat considerablement i que la situació a la central és “relativament estable”. El ministre de Medi Ambient, Goshi Hosono, va recordar però que el desmantellament de totes les instal·lacions es prolongarà almenys 30 anys més.

Actualment 3.200 persones treballen en la reparació i desmantellament de la central. Els esforços es centren en mantenir per sota de 100 graus la temperatura del combustible de l’interior dels reactors.

M’agradaria rendir un petit homenatge als herois de Fukushima. No només als que van entrar-hi les primeres setmanes després del desastre (bombers, enginyers, tècnics, soldats, policies i voluntaris), sinó també als que encara ara hi treballen, sabent que s’exposen a radiacions extremes. Tots ells són conscients de que desenvoluparan càncer o altres malalties cròniques. Treballen a contrarellotge per evitar el desastre nuclear, sabent que en qualsevol moment pot haver-hi un altre terratrèmol. La majoria han perdut les seves llars i les seves famílies, però no se separen de la central i dormen i mengen allà mateix.

La gran majoria són enginyers ja retirats, majors de 60 anys. Tenen la convicció que han de ser ells, i no els joves, els qui s’exposin als riscos de la radiació nuclear. “Tinc 72 anys i la probabilitat de viure entre 13 i 15 anys més. En el cas que la radiació m’afecti, el càncer trigaria entre 20 i 30 anys en aparèixer”, explica Yasuteru Yamada. Va ser ell a qui se li va acudir congregar a un grup d’especialistes de la tercera edat per a que es fessin càrrec de les reparacions.

(Font: envoyzero.deviantart.com)

Que es trobin el l’últim tram de la vida no treu mèrit a aquestes persones. Aquests herois. Però no són els únics. La societat japonesa en general ha demostrat ser valenta, forta i eficient. Tenen ganes de tornar a començar, superar la tragèdia i aixecar tot allò que el terratrèmol i el tsunami van destruir. La solidaritat i la fortalesa dels japonesos davant les adversitats és brutal i exemplar, però res no curarà el trauma d’haver perdut a 28.000 persones. La publicació El Comercio explica que, després de 9 mesos, ja s’han detectat dos efectes psicològics: l’augment de les depressions i l’alcoholisme i l’augment dels matrimonis. El primer no cal explicar-lo per entendre’l. El segon es deu a la necessitat de tenir a algú, de donar importància a la família.

El terratrèmol ha esmicolat el present dels japonesos i ha endeutat el seu futur. Arrel del desastre a Fukushima, que segueix al de Txernòbil, també es parla del futur de l’energia nuclear. Els seus inconvenients estan sortint a la llum i s’està replantejant la seva existència. Tan de bo la labor dels herois no sigui en va i serveixi per a obrir els ulls de la població. S’ho mereixen.

Article escrit per http://www.llumsdelaciutat.com

So now that the tragedy of the earthquake and tsunami in Japan asks for help from everywhere I think that Barcelona has to be a lighthouse for the help of Japan.

Em sembla que el mínim que es podia fer des de Barcelona és intentar que tots els japonesos que hi ha aquests dies a la capital catalana puguin entrar als monumments de franc. Seria una manera de solidaritzar-nos amb la gran tragèdia que ha ocorregut en aquest país.

Barcelona no pot ser una ciutat més en ajudar al Japó. Barcelona crec que hauria d’ajudar especialment.

Related Articles

• Japan, Earthquake, Tsunami (tasmith1122.wordpress.com)
• Japan’s earthquake markets, then and now (ftalphaville.ft.com)
• Japan Quake: Scenes of Devastation (newser.com)
• Japan Earthquake (chicagoblend.wordpress.com)

Hace un año un terremoto de 6,3 grados con epicentro en l’Aquila dejó 294 muertos, 1.500 heridos y unas 50.000 personas perdieron sus casas. Hacia tres meses que se repetían pequeños terremotos, y un científico heterodoxo avisó que habría un terremoto, pero la protección civil italiana le hizo callar.

El azar y la profesión me hicieron acabar en la ciudad, y la foto está tomada poco antes de una replica de 5,6 grados que destruyó, entre otras muchas cosas, parte de la estación de trenes, donde estaba yo.

F/9 – 1/200 – 400 ISO

Mi trabajo como enviado especial del Avui:
-Els tremolors continuen a Itàlia i els habitants de la zona afectada no saben on passar la nit – Tarde del día 6 de abril
-Fugir de les rèpliques – Mediodía del 7 de abril
-Onna, el poble arrasat – Tarde del 7 de abril

Li he llevat el títol del post a un programa de TV3, allà pels inicis dels dos mil, que ens va servir als que aleshores havíem escollit amb cautela les geociències com ofici que hi havia futur i matèria per a fer i pensar. En dies com avui malauradament es demostra. En riscos naturals es sol definir el risc com un producte entre la perillositat i la vulnerabilitat. La perillositat seria el que és intrínsec a la Terra, que en terratrèmols series les zones amb sismicitat. La vulnerabilitat estaria relacionada amb els béns exposats, més vulnerable una casa vella que un búnquer de formigó armat. Potser en alguna zona de Sibèria la perillositat és elevada però si no hi ha res a perdre com a bé, el risc és nul. No cal dir que a Itàlia avui el producte ha donat un resultat elevat.  Dins del producte es sol assumir la perillositat com un valor constant i si reduïm la vulnerabilitat reduirem el risc. Esta és la línia actual. No obstant, un geòleg  italià havia anunciat per les televisions que hi hauria un terratrèmol fort a finals de març, ja que la concentració de radó augmentava, i això és un indici de sismicitat, no sempre és així, pot fallar, no esta vegada. S’ha equivocat d’una setmana, què hauríem d’haver fet? Desallotjar amb pànic tota una província d’Itàlia, sense saber quan perdrien la seua casa? I si s’hagués allargat una setmana més?

En fi, tota la solidaritat amb els italians i italianes i  per a la nostra corresponsal que ha passat un mal dia.

Ignasi Bosch acaba de publicar el seu nou treball Funkciones vitales.

Aquest guitarrista espatarrant ha estat involucrat en un bon nombre de formacions com a músic, productor, lletristra, col·laborador o arreglista. D’aquestes bandes moltes són de l’Alt Empordà: Rockson, Ignot, Cardoner, Bosk o Terratrèmol… però ara Ignasi Bosch ens presenta en solitari aquest treball ple de ritmes funkys, “trempera” de la bona i riffs que t’atrapen… i per si no n’hi ha prou, Funkciones vitales es pot descarregar gratuïtament des de la seva web…. I ben aviat també trobaràs el cd disponible a la Biblioteca de Figueres, naturalment

Pots saber més d’Ignasi Bosch visitant la seva web o el seu MySpace.

Un fort terratrèmol de 7,2 graus a l’escala de Richter ha sacsejat les zones rurals del nord de Japó causant, almenys, cinc víctimes mortals i més de 200 ferits. El seu epicentre s’ha registrat a Iwate, una zona poc poblada a uns 300 km al nord de Tòquio. El terratrèmol també ha provocat importants esllavissades de terra que han destrosssat carreteres i han deixat part de la població de la zona incomunicada. La Universitat de Tòquio ha alertat que la xifra de víctimes podria augmentar en les pròximes hores. 

Una forta rèplica del terratrèmol del 12 de maig agreuja la tragèdia humana a la Xina. La sacsejada d’avui, de 5,8 graus, ha acabat amb la vida d’almenys una persona i n’ha ferit a 400 més. El seu epicentre s’ha localitzat a 40 km de Guangyuan, al sud-oest del país. La preocupació per una crescuda desmesurada dels llacs formats pel moviment de terra ha mobilitzat l’exèrcit. Els especialistes intentaran redreçar el curs del riu Jian a Tangjiashan abans que la pressió de l’aigua provoqui desastrosses inundacions a la zona. La gent està sent evacuada, ja que no es pot garantir la seva seguretat.

Les contínues rèpliques del terratrèmol han afectat l’equilibri nerviós de la població. Chengdu, capital de la província de Sichuan i ciutat de més de 10 milions d’habitants, està a uns 100 km de l’epicentre del terratrèmol que va arrassar ciutats com Yingxiu, on el 80% de la població no va sobreviure. Ahir, dia 20 de maig, el govern xinès va alertar la població sobre una possible rèplica, recomenant als ciutadans el refugi en espais oberts. Les sortides de la ciutat es van col·lapsar mentre la gent deixava les seves llars i ocupava els carrers de la capital, enmig d’una sensació de pànic global.

La lluita per trobar més supervivents continua, enmig de la desesperació dels ciutadans afectats pel terratrèmol. Les tropes xineses s’han endinsat a les zones més afectades per repartir les 12,5 tones d’ajuda humanitària. La manca d’aigua i les pèssimes condicions d’higiene estan elevant el risc de possibles malalties.  

El balanç de víctimes mortals del terratrèmol ja s’eleva a 14.800, segons l’agència oficial Xinhua. A més a més, s’han de comptar els més de 14.000 desapareguts, 25.700 persones enterrades sota les runes i uns 64.000 ferits. 50.000 soldats han estat enviats a les zones afectades per afegir-se a les tasques de rescat. Les autoritats oficials xineses han advertit a la població dels perills d’inundacions, com a conseqüència de les esquerdes dels embassaments.

L’actualitat està sent especialment colpidora. Les informacions del desastre humà de Birmània han cedit el protagonisme al terratrèmol de 7,8 graus que ha afectat avui, dilluns 12 de maig, el sud-oest de la Xina. Segons l’Institut Nacional Geològic dels Estats Units, l’epicentre s’ha localitzat a 93 km de Chengdu, la capital de la regió de Sichuan que té uns 10 milions d’habitants. L’agència local Xinhua ja està parlant de més de 8.500 víctimes, encara que l’abast de la tragèdia podria estar per sobre d’aquestes primeres dades oficials. El govern xinès ha començat a desplegar l’exèrcit a la zona per ajudar les possibles víctimes del terratrèmol.

Una de les coses que ens feia més il·lusió visitar era Noto. Però sobretot el seu duomo i la seva cúpula. El 1996, la ciutat va patir un important terratrèmol que enderrocà part de la cúpula de la catedral de San Nicolò. Noto és una ciutat barroca, plena de palaus i esglésies, però no se n’havien preocupat abans. Fins que mitja cúpula del duomo quedà a terra. Va ser a partir d’aquell moment que els ciutadans i les administracions van valorar tot el que tenien. De fet un intel·lectual de la ciutat, va arribar a dir que el seu únic futur era quedar com Pompeia, per tal d’esdevenir un atractiu. La veritat és que des de totes les institucions s’han abocat molts euros per tal de recuperar l’esplendor perduda.

La famosa cúpula estigué uns quants anys a terra. Les imatges que havíem vist abans d’anar-hi ens havien captivat. En certa manera, teníem una ‘il·lusió’ per veure-ho, per poder contemplar el cel des de dins la catedral.

Però la nostra sorpresa fou una altra. Després de sopar férem una volta pel corso Vittorio Emmanuele direcció la Porta Reale. Arribem a la Piazza Municipio, podem veure la catedral esvelta que ens observa des de dalt, amb aire de majestuositat. Al fons la cúpula. Els ulls la volten, esperen trobar el cràter. No hi és. Finalment, cap al 2004, l’administració i la Unió Europea acabaren les obres de restauració.

Una mica més d’història

El passat de les poblacions sicilianes està marcat pel dolor. Un dolor provocat pels homes, però també per la natura. Els volcans i els terratrèmols són el pa de cada dia. L’actual Noto és relativament jove. El 1693 un terratrèmol, més ben dit: el terratrèmol, va ensorrar la ciutat. Un noble, Giovanni Battista Landolina encarregà a Rosario Gagliardi -arquitecte local i amb influència de Borromini- el projecte d’una nova ciutat. La nova Noto es va construir a 9 quilòmetres de l’antiga. El fet de començar des de zero va permetre planificar una ciutat seguint els cànons barrocs més perfectes.

L’espectacularitat i majestuositat de Noto van fer que entre els anys 1837 i 1865 desbanqués la capitalitat a Siracusa, ja que havia participat en les revoltes contràries als Borbons. Una raó més que explica perquè ens va captivar tant l’actual capital.

La famosa cúpula estigué uns quants anys a terra. Les imatges que havíem vist abans d’anar-hi m’havien captivat. En certa manera, tenia una “il·lusió” per veure-ho, per poder contemplar el cel des de dins la catedral.

Però la nostra sorpresa fou una altra. Després de sopar férem una volta pel corso Vittorio Emmanuele direcció la Porta Reale. Arribem a la Piazza Municipio, podem veure la catedral esvelta que ens observa des de dalt, amb aire de majestuositat. Al fons la cúpula. Els ulls la volten, esperen trobar el cràter. No hi és. Finalment, cap al 2004, l’administració i la Unió Europea acabaren les obres de restauració.

Una mica més d’història

El passat de les poblacions sicilianes està marcat pel dolor. Un dolor provocat pels homes, però també per la natura. Els volcans i els terratrèmols són el pa de cada dia. L’actual Noto és relativament jove. El 1693 un terratrèmol, més ben dit: el terratrèmol, va ensorrar la ciutat. Un noble, Giovanni Battista Landolina encarregà a Rosario Gagliardi -arquitecte local i amb influència de Borromini- el projecte d’una nova ciutat. La nova Noto es va construir a 9 quilòmetres de l’antiga.

L’espectacularitat i majestuositat de Noto varen fer que entre els anys 1837 i 1865 desbanqués la capitalitat a Siracussa, ja que havia participat en les revoltes contràries als Borbons.

La primera nit a Sicília la passem a Gibellina, de fet, Nuova Gibellina. És una vila de 4.500 habitants que, si més no, hauria de rebre el qualificatiu de curiosa. I és que l’any 1968 un terratrèmol va destruir completament el nucli original i van construir, a 16 km de distància, l’actual poble.

La percepció al passejar (de fet en transitar-hi en cotxe) és que estàs a Salou o Cambrils fora de temporada. Com si faltés la gent… Malgrat que alguns deuen celebrar la Pasqua lluny de casa, segurament un dels elements que provoca aquesta sensació és la mateixa trama urbana. Avingudes i carrers molt amples, molta zona verda i espais (a priori) comunitaris, habitatges unifamiliars i grans equipaments amb aire de monumentalitat decadent. A banda de la construcció d’una nova ciutat -de ben segur que és un cas d’estudi per arquitectes i urbanistes- el municipi va pretendre crear història i identitat a partir de l’art contemporani. En aquest sentit, arreu hi ha grans monuments d’artistes de diverses parts del món. Aquests elements, si hi sumem el (poc) manteniment típic sicilià, esdevenen la rematada perfecta per a Nuova Gibellina.

Tanmateix, més enllà d’aquest paisatge urbà, es percep el drama del terratrèmol. Ho hem notat avui mateix, quan l’amo del bed and breakfast on dormim ens ha ensenyat les fotos de Gibellina Vechia. S’ha fet un silenci que ho ha explicat tot. [A la foto Gibellina Vechia, on un artista va cobrir de formigó les restes de la ciutat].

La percepció al passejar (de fet en transitar-hi en cotxe) és que estàs a Salou o Cambrils fora de temporada. Com si faltés la gent… Malgrat que alguns deuen celebrar la Pasqua lluny de casa, segurament un dels elements que provoca aquesta sensació és la mateixa trama urbana. Avingudes i carrers molt amples, molta zona verda i espais (a priori) comunitaris, habitatges unifamiliars i grans equipaments amb aire de monumentalitat decadent. A banda de la construcció d’una nova ciutat -de ben segur que és un cas d’estudi per arquitectes i urbanistes- el municipi va pretendre crear història i identitat a partir de l’art contemporani. En aquest sentit, arreu hi ha grans monuments d’artistes de diverses parts del món. Aquests elements, si hi sumem el (poc) manteniment típic sicilià, esdevenen la rematada perfecta per a Nuova Gibellina.

Tanmateix, més enllà d’aquest paisatge urbà, es percep el drama del terratrèmol. Ho hem notat avui mateix, quan l’amo del bed and breakfast on dormim ens ha ensenyat les fotos de Gibellina Vechia. S’ha fet un silenci que ho ha explicat tot.