Després d’un meravellós viatge a Brussel·les amb els alumnes del Màster en Lideratge Polític, avui dedico el post mensual del bondia.cat a Europa!

Gràcies a tots!

Parlament Europeu

Com sabeu, quan tot va començar (el 9 de maig de 1950), després de dos guerres mundials, després de morts, de tragèdies i de distanciament i autarquia, va ser una declaració per la Pau i la Cooperació la què va assentar les bases del què avui és Europa.

Una Europa, gran, diversa, multicultural i tolerant, on s’ha sabut combinar la promoció del creixement econòmic i de mercat conjunt, amb l’aposta pels drets i llibertats de ciutadania de la unió, i no només pels drets dels nacionals propis, sinó amb un clar convenciment que la única via per el desenvolupament i l’autonomia de tots els països dels món, és arribar a una entesa i un tractat humanitari mundial.

Avui, gairebé 50 anys després d’aquell naixement, s’ha anunciat un pas més per Europa, l’Europa que de sis ha passat a ser la dels 27 (tenint 3 països encara a la cua que en demanen l’adhesió i per tant podent arribar a ser l’Europa dels 30 en breu).

La República Txeca ha dit que si al tractat de Lisboa, que entrarà en vigor el proper dia 1 de desembre. I aquest si, significa que:

• Apostem per una Europa més democràtica i transparent: dotant de més capacitat de decisió al Parlament Europeu (què és l’única institució de la unió escollida directament pels ciutadans), garantint un procés d’iniciativa ciutadana i detallant la distribució competencial entre estats membres i institucions de la unió.
• Volem una Europa més ràpida i eficient: eliminant els vetos i vots per unanimitat però establint el sistema de doble majoria (territorial i poblacional), creant la figura del President de la unió europea. I prioritzant com a horitzó a aconseguir en breu: una política energètica comuna, salut pública, protecció civil, canvi climàtic, cohesió territorial política comercial, ajuda humanitària…
• Una Europa amb valors: solidaritat i llibertat per damunt de tot, reconeixent la carta de drets fonamentals com amb efectes jurídics vinculants directes per als estats (excepte a Regne Unit i Polonia), i consolidant les 3 llibertats de la ciutadania europea: política, econòmica i social.
• Dotem de major personalitat i representativitat jurídica internacional a Europa, amb la creació d’un servei europeu d’acció exterior i l’Alt Representant de la Unió per a Assumptes exteriors i política de seguretat (que serà a la vegada vicepresident/a de la comissió) que donarà major presència i coherència davant la resta d’interlocutors internacionals.

L’1 de desembre d’aquest any entrarà en vigor aquest nou marc europeu, què a més de donar una major representativitat parlamentària a l’Estat Espanyol (per pal·liar “errors” de les azores històrics) donarà un impuls a Catalunya amb el tractament específic de les regions de la unió que veuran no només la possibilitat d’obtenir un major respecte a la identitat nacional i a la llengua pròpia sinó introduint un mecanisme de control polític del principis de subsidiarietat per tal que els estats on les competències estan compartides internament puguin establir un desplegament normatiu europeu més eficaç i sense invasions ni interferències de competències de cap tipus.

El gran nom de la política europea aquesta setmana ha estat el de José Manuel Durao Barroso. El curs polític europeu, s’ha estrenat amb un nou Parlament Europeu que ha procedit a la reelecció del polític portugués, membre del PPE, com a president de la Comissió Europea.

Duran i Lleida amb Durao Barroso

Hi havia diverses opinions sobre si la elecció del nou president de la Comissió s’havia de fer en aquests moments, que amb l’aplicació del Tractat de Niça actualment en vigor, ha de ser per majoria simple, o bé esperar la ratificació i entrada en vigor del Tractat de Lisboa, en que seria necessària la majoria absoluta. El cas és que Durao Barroso ha convençut a la majoria de diputats per donar-li suport, pel que el debat a quedat tancat. No s’esperava a l’inici de les negociacions que aconseguís la majoria absoluta, però ha estat així. Tenia el suport de tots els governs de la UE, fins i tot els socialistes, que no van voler presentar candidat alternatiu.

La seva elecció també dóna un missatge de fortalesa política de la Unió, de no haver-hi desgovern, quinze dies abans del decisiu i important referèndum a Irlanda per la ratificació del Tractat de Lisboa.

En Durao Barroso potser no és un líder carismàtic, però és un bon gestor. I és el que es demana al president de la Comissió Europea. Bon gestor, i que defensi ‘interès comú europeu enfront dels Estats. I això ho ha fet. Amb aquesta elecció encara una presidència que no serà fàcil per la importància dels problemes en que es trobarà (crisi econòmica, polítiques sobre el canvi climàtic, una política energètica europea o la implantació de Lisboa entre d’altres), però ha demostrat que la falta de carisma polític l’ha suplit perfectament en la negociació amb els grups parlamentaris que li han donat un suport majoritari.

I cal destacar una cosa: els diputats socialistes espanyols, van votar a favor. Els diputats del PSC s’hi van abstenir. Molt estrany!!! Resulta que la unitat de grup no funciona a Brussel·les però si a Madrid. A veure si són capaços de també trencar la disciplina de vot al Congrés dels Diputats per defensar els interessos de Catalunya?

Acabades les eleccions europees els reptes romanen. La Unió Europea serà, fins i tot més important que ara, i els valencians hem d’estar molt presents perquè es van a prendre decisions clau que condicionaran el nostre futur.

 La campanya per a les eleccions europees no va permetre aprofundir en les respostes als reptes que tenim davant nosaltres com a valencians i com a europeus. És, sense dubte una paradoxa, però, els reptes romanen i no els podem ignorar.

 La dura crisi econòmica i la seua especial profunditat al País Valencià posen en evidència que no estem només davant d’una conjuntura concreta, sinó davant d’un canvi profund del nostre entorn. La situació que estem vivint també demostra que els problemes no tenen solució sense una acció concertada que supere el límit dels actuals estats.

 El més probable, és que en pocs mesos, el Tractat de Lisboa siga una realitat i que la institucionalitat europea es reforce notablement. El Tractat millorarà la capacitat d’acció de la Unió per tal d’enfrontar amb major eficàcia els nous desafiaments globals com ara el canvi climàtic, el terrorisme i la delinqüència internacional, la seguretat energètica o les migracions.

 A més a més, el nou Parlament Europeu, que molt prompte començarà el seu camí, ampliarà substancialment les seues competències i tindrà l’ultima paraula en quasi tots els afers legislatius, particularment en l’aprovació del pressupost de la Unió.

 El Tractat, està orientat a oferir solucions més eficaces a problemes com el canvi climàtic i, orienta a la Unió cap al desenvolupament sostenible. L’energia és un capítol molt important i, concretament, la garantia del subministrament energètic. Les oscil·lacions del preu de l’energia i la nostra dependència del gas i del petroli són conseqüència de la nostra extraordinària vulnerabilitat en aquest àmbit.

 A partir d’ara, hi haurà una política energètica europea comuna que orientarà la nostra acció pública i privada cap a l’eficiència i l’estalvi, les energies renovables i la cerca de noves formes de generació.

 Aquests paràmetres, definiran el canvi de model econòmic, i els valencians i valencianes no podem perdre el temps. O reaccionem prompte, o la nostra decadència serà inevitable.

 A més d’aquestes matèries, el Tractat impulsarà la I+D+i creant un verdader Espai Europeu d’Investigació i ampliarà la seua intervenció en matèria de política comercial.

 També es va a ampliar la capacitat d’acció en matèria de llibertat, justícia i seguretat i s’impulsarà la millora de les polítiques sanitàries i la capacitat de resposta davant les amenaces pandèmiques.

 Respecte la política regional, el Tractat reforça el paper de les regions al incloure-les en la nova definició del principi de subsidiarietat que abans només estava reservada als Estats.

 A més del Tractat, les noves perspectives financeres de la Unió suposen un progressiu retall dels enormes recursos que el conjunt d’Espanya i per tant, la Comunitat Valenciana rebíem des de 1986. Desapareix la xarxa seguretat de la nostra pista i haurem d’utilitzar millor els nostres recursos i capacitats i definir millor els nostres objectius.

 Davant d’aquests desafiaments, cal preguntar-se: Tenim alguna cosa a dir els valencians davant aquest procés? Som conscients dels reptes que tenim davant nosaltres? Com enfrontarem aquesta realitat amb una Generalitat paralitzada i presidida per un imputat dedicat al seu procés judicial i no a governar el país?

 En els últims anys, Camps a penes ha xafat Brussel·les si no ha estat per a enfrontar-se des d’enllà al Govern central. Tampoc no ha informat la societat valenciana dels profunds canvis que es van a produir en la Unió Europea, ni ha obert un debat en la societat valenciana per tal d’analitzar les conseqüències d’aquesta nova realitat. Menys encara, ha convocat a la nostra intel·ligència com a poble per tal d’aportar, des d’un mínim consens bàsic, la visió valenciana del que ha de ser l’Europa del futur, tampoc no ha dissenyat estratègies perquè eixa visió es tinga en compte.

 Aquesta és la realitat després de les eleccions europees. Els reptes romanen i la societat valenciana ha de posar-se en peu per a superar aquesta crisi i construir un nou model de desenvolupament. Haurem de participar més i més activament en les decisions europees perquè influiran sobre les nostres vides i sobre el nostre futur col·lectiu en molta major mesura que fins ara i, a més a més, en un moment crucial. 

 Joan Calabuig Rull

Per a Saó

Aquests dies hem sentit parlar i molt d’aquest tractat. Voldria donar-vos tres pinzellades de què és i com ens afecta.

El 13 de desembre de 2007 els dirigents de la UE van signar el Tractat de Lisboa, culminant així unes negociacions sobre assumptes institucionals que havien durat diversos anys.

El Tractat de Lisboa modifica els Tractats de la UE i la CE ara en vigor, però no els substitueix. El nou text proporcionarà a la Unió el marc jurídic i els instruments necessaris per fer front als reptes del futur i donar resposta a les exigències dels ciutadans.

Una Europa més democràtica i transparent: el Parlament Europeu i els Parlaments nacionals tindran major protagonisme, hi haurà més oportunitats per a que els ciutadans facin sentir la seva veu i serà més fàcil saber com es reparteixen les tasques a nivell europeu i nacional.

1. Major protagonisme del Parlament Europeu: el Parlament Europeu, elegit directament pels ciutadans de la Unió, estrenarà noves competències sobre la legislació, el pressupost i els acords internacionals de la UE. L’impuls donat al procediment de co-decisió col·locarà al Parlament Europeu en peu d’igualtat amb el Consell, que representa els Estats membres, per la major part de la legislació de la UE.
2. Major participació dels Parlaments nacionals: els parlaments nacionals podran participar més en les activitats de la UE, principalment a través d’un nou mecanisme per controlar que la Unió actuï exclusivament quan la intervenció a nivell de la UE resulti més eficaç (subsidiarietat). Aquesta novetat, unida a la major protagonisme del Parlament Europeu, per augmentar la democràcia i la legitimitat de les actuacions de la Unió.
3. A l’escolta dels ciutadans: gràcies a la “iniciativa ciutadana”, un grup d’ almenys un milió de ciutadans de un nombre significatiu d’Estats membres podrà demanar a la Comissió que faci propostes de legislació.
4. Repartiment de tasques: la relació entre els Estats membres i la Unió Europea quedarà més perfilada gràcies a una classificació precisa de les competències de cadascú.
5. Retirada de la Unió: el Tractat de Lisboa preveu explícitament per primera vegada la possibilitat que un Estat membre es retiri de la Unió.

Una Europa més eficaç, amb mètodes de treball i votació simplificats, institucions modernes i adaptades a la Unió dels Vint-i-set i més capacitat per actuar en els àmbits prioritaris per a la UE d’avui.

1. Eficàcia en la presa de decisions: l’aprovació per majoria qualificada en el Consell s’ampliarà a altres polítiques, per tal d’agilitzar les decisions i incrementar la seva eficàcia. A partir de 2014 la majoria qualificada obeirà al principi de doble majoria (majoria dels Estats membres i de la població), que reflecteix la doble legitimitat de la Unió. La doble majoria s’assolirà quan els vots favorables representin, com a mínim, el 55% dels Estats membres i el 65% de la població.
2. Un marc institucional més estable i racionalitzat: el Tractat de Lisboa crea el càrrec de president del Consell Europeu elegit per dos anys i mig, vincula directament l’elecció del President de la Comissió als resultats de les eleccions europees, preveu noves disposicions relatives a la futura composició del Parlament Europeu i a la reducció de la Comissió i introdueix normes més clares sobre les cooperacions reforçades i els aspectes financers.
3. Millorar la vida dels europeus: el Tractat de Lisboa millora la capacitat de la UE per abordar qüestions que avui dia són prioritàries per a la Unió i els seus ciutadans. És el cas de l’actuació en el camp de la justícia, la llibertat i la seguretat, ja sigui per lluitar contra el terrorisme o combatre la delinqüència. El mateix passa, en certa mesura, amb altres camps com a política energètica, salut pública, protecció civil, canvi climàtic, serveis d’interès general, investigació, política espacial, cohesió territorial, política comercial, ajuda humanitària, esport, turisme i cooperació administrativa.

Una Europa de drets i valors, llibertat, solidaritat i seguretat, que potenciï els valors de la Unió, concedeixi rang de Dret primari a la Carta dels Drets Fonamentals, estableixi nous mecanismes de solidaritat i garanteixi una millor protecció als seus ciutadans.

1. Valors democràtics: El Tractat de Lisboa especifica i consolida els valors i objectius sobre els quals es basa la Unió. Aquests valors constitueixen un punt de referència per als ciutadans europeus i representen el que Europa pot oferir als seus socis de tot el món.
2. Drets dels ciutadans i Carta dels Drets Fonamentals: el Tractat de Lisboa conserva els drets ja existents i introdueix altres nous. En particular, garanteix les llibertats i els principis enunciats en la Carta dels Drets Fonamentals, les disposicions passen a ser jurídicament vinculants. La Carta conté drets civils, polítics, econòmics i socials.
3. Llibertat dels ciutadans europeus: el Tractat de Lisboa conserva i consolida les “quatre llibertats” i la llibertat política, econòmica i social dels ciutadans europeus.
4. Solidaritat entre els Estats membres: el Tractat de Lisboa estableix que la Unió i els Estats membres actuaran conjuntament amb esperit de solidaritat si un Estat membre és objecte d’un atac terrorista o víctima d’una catàstrofe natural o d’origen humà. També es fa èmfasi en la solidaritat en el sector de l’energia.
5. Major seguretat per a tothom: la Unió tindrà més capacitat d’actuació en el camp de la justícia, la llibertat i la seguretat, la qual cosa redundarà en benefici de la lluita contra la delinqüència i el terrorisme. Les noves disposicions sobre protecció civil, ajuda humanitària i salut pública també pretenen impulsar la capacitat de la UE per enfrontar-se a les amenaces contra la seguretat dels ciutadans europeus.

Fer d’Europa un actor en l’escena global combinant els instruments amb què compta la política exterior europea a l’hora d’elaborar i aprovar noves polítiques. Gràcies al Tractat de Lisboa, Europa estarà en condicions d’expressar-se amb més claredat davant dels seus socis internacionals. Es posaran en joc totes les capacitats econòmiques, humanitàries, polítiques i diplomàtiques d’Europa per fomentar els seus interessos i valors en tot el món, respectant els interessos particulars dels Estats membres en el marc de les relacions exteriors.

1. L’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat – que també serà vicepresident de la Comissió- donarà major pes, coherència i visibilitat a l’actuació exterior de la UE.
2. El nou Servei Europeu d’Acció Exterior assistirà al Alt Representant en l’acompliment de les seves funcions.
3. La personalitat jurídica única de la Unió fortificarà el seu poder de negociació, convertint-la en un actor més eficaç a escala internacional i un soci més visible per a altres països i organitzacions internacionals.
4. El desenvolupament de la Política Europea de Seguretat i Defensa es farà conservant un sistema especial de presa de decisions. No obstant això, també prepararà el terreny per a la cooperació reforçada d’un grup més reduït d’Estats membres.