La poesia grega del segle XX ha estat fonamental en el conjunt de la poesia occidental, amb un autor imprescindible, com Kavafis, i diversos autors de gran qualitat i ressò universal gràcies al premi Nobel de literatura. Mentre buscava referències i traduccions he trobat una pàgina de resum poc vistosa, però molt minuciosa: La cultura grega moderna. Pel que fa als llibres, vegeu sobre tot l’apartat de Traduccions.

Comencem pel clàssic «Ítaca», de Kavafis, potser especialment conegut per la versió de Lluís Llach (vídeo de You Tube a Verges, 2007). És la traducció de Carles Riba:

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

En el nostre lloc de traducció trobareu una nota sobre les versions de poesia neo-grega moderna al castellà. Recentment, el PEN català va organitzar un divendres de poesia i música grega, amb la presència tant de Vicente Fernández (un dels principals traductors de la literatura neo-hel·lènica al castellà, de qui parlem a la mencionada nota) i de Carles Miralles (potser l’hereu més destacat de la tasca traductora de Riba). Un altre traductor molt destacat de Kavafis és Joan Ferraté; a Tinta xinesa podeu llegir Murs.

La imatge la vaig trobar a A não perder. El llibre de Riba està editat per Curial i compta amb una segona part traduïda per Alexis Solà. Són diferents d’estil, però tots dos són fonamentals a una biblioteca de poesia del segle XX en català.

Sàlvia, de la biblioteca alacantina de Cocentaina, que manté entre d’altres els blocs de Poesia infantil i juvenil i de Pinzellades al món (que us recomanem visitar regularment, perquè són molt enriquidors), ha tingut l’amabilitat de concedir a aquest lloc un «Thinking Blogger Award». Per a agrair-li, em vaig posar a jugar amb un dels poetes més lúdics que conec, l’americà Shel Silverstein, un autor de qui també parlo en aquesta nota (poemes en anglès) i aquesta altra (poemes en castellà).

Això en va resultar:

LA CANGUR

La senyora Glamur em sol fer de cangur.
I quan tornen els pares,
els entrega un bossot
i els explica: «Aquí està; s’ha pres tot el sopar».
I se’n va, d’un gran bot!

RAT-EN-PENA

De matí, el rat-penat
es queixa de costum:
«Enceneu-me la fosca,
que em fa nosa la llum!»

El costum dels TBA passa per anomenar ara cinc punts de la xarxa blocaire que em facin rumiar. Però no ho faré fins més endavant, si em disculpeu, per simple desconeixement d’aquest infinit al que gairebé acabo de llençar-me. A la columna de la dreta trobareu molts vincles que em semblen interessants.

Enllaços:

• Vint poemes, en anglès, en aquest lloc web.