I insisteixo en el tema de la poblemàtica idiomàtica.

Una de les fonts que -personalment- crec que utilitzem poc en la nostra docència, és la possibilitat d’accedir a classes magistrals, conferències o simples dissertacions que ens ofereixen algunes de les millors universitats americanes. La major part de les millors universitats americanes (com la Universidad de Berkeley, Stanford, MIT, Yale, UCLA, Duke, UCTV, Columbia, etc.) ens ofereixen a través dels seus propis canals a Youtube autèntiques “perles” atenent a que sovint conviden als experts més punters o fins i tot a molts premis Nòbel. No cal esmentar que el potencial didàctic de gaudir d’aquest tipus de “convidats” -ni que sigui a través del vídeo- és altament recomanable per als nostres estudiants. Però molt sovint, a més d’un el tira enrera el fet de la limitació de poder seguir una conferència completament en anglès.

Google amb Youtube ens ho vol posar un xic més fàcil. Aquesta setmana Youtube ha afegit una nova característica que genera subtítols als vídeos basant-se en un reconeixement automàtic de veu. La idea és senzilla per bé que complicada d’implementar: s’ha combinat la tecnologia ASR (automatic speech recognition) amb el sistema de subtítols per a oferir transcripcions automàtiques. No cal dir que les traduccions automàtiques anglès-català deixen força que desitjar, però les converses amb transcripció “només” a l’anglès (com les pel·lícules subtitulades) crec que són de molta utilitat per poder fàcilment seguir una xerrada. Aquesta nova característica només funciona per els vídeos en anglès i ha estat habilitada a un petit nombre de canals que normalment pugen entrevistes com les ja esmentades universitats americanes o canals temàtics de divulgació com National Geographic.

Per veure-ho en funcionament…

No cal dir que els estudiants continuen sovint amb la cançoneta de com de difícil i entretingut és traduir entre idiomes. Tant que, fins i tot qualsevol documentació que no sigui en català, castellà o anglès és generalment rebutjada sense ni tan sols fer-hi una ullada.

Ja fa temps que Google té una eina -Google Translate- que ens ajuda a traduir qualsevol mena de text entre parelles d’idiomes i que, per lògica, ens pot ser de gran ajut a l’hora d’enfrontar-nos a idiomes que desconeixem. Avui aquest Google Translate a rebut un bon rentat de cara i ja ha passat de ser un infantó força limitat a una jove promesa malgrat que encara li queda camí per créixer. Algunes característiques d’aquest creixement? Un servei que pot traduir entre 51 idiomes diferents – el que significa “només” 2.550 parells d’idiomes – i que el propi Google se sent orgullós de que representa més del 98% dels usuaris d’Internet en l’actualitat.

I quines són les novetats d’avui??? 1) traducció en temps real, 2) transcripció oral del text traduït i 3) diccionaris ben a l’abast. I sempre, com ens té acostumat Google, amb una interfície neta i d’allò més minimalista. Vols veure-ho en funcionament? Guaita aquest vídeo!

En resum, sinó el tens ben a mà…. tu t’ho perds!!!

Sant Jeroni va traduir la Bíblia de franc: no va pactar tarifes amb ningú ni va veure un duro en concepte de drets d’autor. Santificar-lo potser va ser una manera de saldar-hi el deute a posteriori. Però el 2009 els traductors no vestim túniques ni demanem altars, només una mica més de dignitat econòmica i professional, perquè en segons quins sectors no estem pas tan lluny d’aquell pobre desgraciat que va fer intel·ligible el primer best-seller de la història.

Avui dia hi ha traductors que traduirien la Bíblia de franc, sense pactar tarifes amb ningú ni arribar a veure mai ni un duro en concepte de drets d’autor, i sense ni tan sols esperar cap trista beatificació post mortem. I també hi ha traductors que s’asseuen a negociar preus abans d’engegar cap ordinador ni obrir cap diccionari, sense cap mena d’al·lèrgia a parlar de xifres tot i ser del ram de la lletra. I encara n’hi ha que tenen un catxet i tot, i el mimen, el cuiden i li donen pinso del bo, del que es compra al veterinari a vint euros el paquet de quilo.

Hi ha de tot, com a tot arreu. I els traductors que ahir van maldar per omplir la plaça del Rei de Barcelona eren d’aquells que, tot i traduir sols davant de la pantalla, són conscients que n’hi ha més com ells i saben fer pinya quan toca. Tampoc no duien túniques, però sí samarretes (amb el lema «Traduïm, ergo existim») i màscares, i van demostrar no solament que el nostre gremi existeix, té vida i fa feina, sinó que van fer saber a tothom qui passava per aquella plaça que a banda de traduir llibres també traduïm pel·lícules, sèries, revistes, instruccions, comunicats, programes, etc. Perquè ahir era sant Jeroni, patró dels traductors.

Potser perquè al nostre patró ni cristo no li va pagar la incommensurable feinada que va perpetrar, avui dia encara hi ha romàntics que pensen que la nostra feina és tan maca i enriquidora que si no la cobrem com Déu mana (ehem) tampoc no passa res, perquè ens agrada fer-la i això ja és mig sou. Però diria que no som els únics que gaudim del que fem durant vuit hores diàries cinc dies a la setmana (ehem 2), també hi deu haver metges, advocats, mestres, lampistes, carnissers, modistes, etcètera, que xalen amb el que fan i no per això estan disposats a cobrar menys del que toca. I no sempre ens ho passem tan bé traduint, perquè com he dit abans no traduïm només llibres, i, és més: no traduïm només llibres bons.

Dies com el d’ahir, doncs, tot i que a algú li puguin semblar pintorescos, graciosos o fins i tot anecdòtics, són necessaris per anar fent camí cap a una normalització de la professió, perquè quan ens asseiem amb un possible client per parlar de quartos, aquest no ens visualitzi abillats amb una túnica i una corona de sant surant-nos damunt del cap, ni comenci a arrufar el nas perquè li fa l’efecte que sent olor de sofre. No som pas tan diferents de la resta, només ens volem guanyar guanyem la vida traduint.

Hom no és gaire aficionat a les matemàtiques; de fet, hom va patir les matemàtiques durant força temps. No pas per manca de capacitats cognitives, sinó, segons un professor que hom tingué quan els televisors encara eren en blanc i negre, per desinterès: com que no m’agradaven, m’esforçava el mínim per aprovar. No en faig gala, al contrari: potser m’hi hauria d’haver esforçat més… però fins que no inventin la màquina de viatjar en el temps o vingui el Doctor Who a convidar-me a fer un volt en la seva cabina telefònica, no hi ha res a fer per canviar-ho —i ara, ho reconec, em fa mandra.

Però vet aquí que de cop i volta les matemàtiques m’interessen. O, més ben dit, m’ha agafat la pruïja de conèixer la trajectòria vital d’un matemàtic, Alan Turing, a qui sembla que devem, entre altres coses, l’existència d’aquestes màquines endimoniades que s’han apoderat de les nostres llars i llocs de treball: els ordinadors. Aquest bon senyor, com manaven els cànons vigents a la Gran Bretanya a la seva època, fou jutjat i condemnat per un únic crim: ser homosexual.

I gràcies a una recomanació ara tinc a les meves mans la biografia de Turing que escriví David Leavitt i, com no podia ser d’altra manera, a poques pàgines del començament han començat a aparèixer les matemàtiques: no res que demani una especial preparació en el camp, si més no de moment, ni que impedeixi continuar la lectura. Però, ai las, vet aquí l’errata. Hom va llegint tan tranquil, intentant de no perdre el fil del que llegeix, quan de sobte… paf! Un mot del tot correcte però del tot incorrecte. Un mot parany, d’aquells que en un dia de poca atenció pots obviar completament… malgrat que no fa sentit. O que, desconeixedor del tema del text que tradueixes o corregeixes, no t’atures a comprovar. Un mot que, malgrat no ser matemàtic, saps que no hi ha de ser.

I així la paradoxa de Russell, també coneguda com a paradoxa del barber o antinòmia de Russell, es converteix, per obra i gràcia d’una distracció, en l’«antimoni de Rusell».* I el senyor Russell, pobret, sense haver dit ni piu, passa de filòsof a químic en un dir Jesús. I hom, escombrant cap a dintre, té un motiu per divagar una mica al blog.

* En castellà, esclar: on hauria de dir «antinomio de Russell», diu «antimonio de Russell» (p. 38). En català és un error difícil de cometre.