Elämää muuttavan Transmission ihme
Live Online-henkinen opetustuokio, Internet
24. lokakuuta 2009, Lauantai

Transmissio on ihme. Se antaa sinulle tarkalleen sen mitä tarvitset ja lopulta koko Luomakunnan.

Viimeaikainen kokemukseni Transmissiosta on että ihmeitä on kaikkialla. Tässä online-opetustuokiossa haluan ilmaista tämän sinulle, niin että sinä ymmärrät Transmission sinulle tuoman valtaisan mahdollisuuden kasvuun, muutokseen ja kehitykseen, ja sen mielenrauhan joka leviää yhteisöösi.

http://enlightenment-now.com/meetings/2009/1024-miracle-transmission.html

http://daveoshana.com/

http://enlightenment-now.com/

Llegia coses sobre socialització primària i socialització secundària i em trobo en estes interessants dades sobre la transmissió dels valors polítics a Estats Units:

Agustí Bosch, que és l’autor de Com votem i per què, manifesta:

Hi ha una estreta relació entre els valors polítics dels nens i nenes i la dels seus pares. Tal com mostra la taula segúent, la relació és clara.

Aquesta relació tan clara sembla indicar que efectivament hi ha una tranmissió de la identificació amb un partit des dels pares cap als fills. La identificació amb un partit és només un exemple d’un valor polític, però la mateixa relació la poodríem verificar en qualsevol altre valor polític, com la ideologia esquerra-dreta o el nacionalisme.

Interessant l’anàlisi paral·lel que es pot fer de la transmissió de valors polítics, comportaments sociolingüístics i tantes altres coses transmeses en els processos de socialització.

Moltes vegades penso que estudiem molt però prestem poca atenció al coneixement més accessible, humà i desinteressat que existeix: el de boca-orella.

Crec que tothom té molt a dir a dins seu, per això intento parlar amb gent desconeguda a trens, parades d’autobús, sales d’espera, etc. I us asseguro que he après moltes coses d’aquests desconeguts, potser no m’han ensenyat física quàntica, però recordo un dia que vaig anar a una cursa atlètica a Sabadell i vaig parlar amb un senyor d’uns 65 anys al tren, la mà de coses que vaig aprendre d’història de Manresa! I de tornada vaig estar parlant amb 3 nois senegalesos vestits amb túniques de mil colors, la mà de coses que vaig aprendre del Senegal! Recordo que aquest dia vaig agrair haver-me deixat el reproductor de música.

La setmana passada vaig estar a la Vall d’Aran, a la Ribagorça i als Pallars fent una ruta de bicicleta de muntanya i vaig parlar amb molta gent; des de paletes que m’explicaven coses del poble, grups de nois que feien la Transpirinàica, etc. Però ara que he tornat a Manresa veig que aquest costum tan sa és més de poble que de ciutat, aquí molta gent ni parla ni escolta.

Però, per què subestimem el coneixement desinteressat de l’altra gent? Penso que per vergonya, quan llegim un llibre d’història i ignorem completament alguna cosa no ens fa vergonya perquè ningú veu que ho ignorem, però quan parlem amb algú ens fa vergonya mostrar la nostra ignorància, i com va dir Sòcrates, aquest és el primer pas per aprendre mitjançant el diàleg. En aquests casos va bé recordar la cita d’Einstein que diu que tots som ignorants però de coses diferents.

Però no només a vegades no volem aprendre d’altra gent, sinó que moltes alters vegades no acceptem el simple fet que no som perfectes, recordo que un dia em vaig despedir d’uns amics i tot seguit vaig aprendre que el que havia de fer era acomiadar-me, òbviament no em vaig enfadar perquè em corregissin! Gràcies a ells sé una cosa més!

Ara bé, quantes vegades m’he trobat amb gent que es creu que té raó amb tot i no pot acceptar cap rèplica? Que es tanquin en una cova si creuen que parlar és només exposar la seva opinió! Quin problema hi ha en que ens corregim i intentem millorar entre tots? Quanta gent no estudia per l’examen de català de demà però es prenen malament que els hi comentis que la perífrasi verbal d’obligació en català és “haver de” no pas “tenir que“? Suposo que estan estudiant per aprovar l’examen més que per aprendre, cosa bastant trista.

Altra motiu d’aquests enutjos és la ignorància voluntària, gent que compra pastilletes d’aigua (altrament dit homeopatia), i es prenen malament que els hi comentis que no tenen cap base científica i que curen tant com ser esquizofrènic (resar, alguns en diuen). Si realment vols ignorar el teu entorn, si no acceptes que els teus errors siguin corregits, si et creus perfecte sense ser-ho… per què no et tanques en una cova i així ningú et corregirà molestarà?

És per això que hem d’acceptar els nostres propis errors i agrair-ne la correcció aliena, recuperant així la capacitat de conversa amb tothom i oblidant, temporalment, els llibres i Internet com a única font d’informació, o estarem usant el progrés tecnològic d’una forma deshumanitzadora.

PD: Si creus que no tinc raó o m’he equivocat amb qualsevol cosa corregeix-me als comentaris, em faràs un favor!