Aris Ananta

Nunun (bukan nama sebenarnya) seorang yang penuh dedikasi pada pekerjaannya. Bekerja keras, tidak pantang lelah. Kalau pun dia merasa letih, dia atasi dengan minum kopi. Nunun lalu merasa segar lagi, dan bekerja keras lagi. Setelah pekerjaan selesai, dia baru istirahat. Di saat lain, muncul lagi kegiatan yang sangat menyita waktu dan tenaga dia. Lagi lagi dia atasi semua ini dengan minum kopi.
Namun, tubuh tidak dapat terus dipaksa. Kopi hanya dapat mempertahankan kesegaraan Nunun untuk sementara. Akhirnya, dia sakit. Dia tidak bisa bekerja lagi. Pekerjaan dia berantakan.

Nunun masih untung. Dia masih dapat pulih lagi, walau butuh waktu yang lama. Banyak kasus yang tidak seberuntung Nunun. Mereka terkena sakit parah seperti tekanan darah tinggi dan jantung. Kalau pun dapat sembuh,mereka tak dapat lagi bekerja seperti sediakala. Lebih parah lagi, ada pula yang kemudian meninggal dunia.

Bayangkan banyaknya kerugian yang muncul akibat sakitnya, atau meninggalnya, orang orang yang bekerja penuh dedikasi itu. Kalau mereka tetap sehat, mereka masih dapat berproduksi dengan baik. Gara gara sakit (bahkan meninggal), banyak pekerjaan yang tak dapat mereka kerjakan lagi. Mereka rugi, masyarakat banyak pun rugi.

Banyak kasus semacam ini di sekitar kita. Itu pula yang terjadi dengan pembangunan yang tidak ramah lingkungan. Pembangunan yang mengejar pertumbuhan ekonomi setinggi-tingginya, 7 atau 8 persen atau bahkan lebih, dan mengabaikan kondisi lingkungan ibarat Nunun, si pekerja keras yang penuh dedikasi tetapi tidak memperhatikan kondisi tubuhnya. Ekonomi yang dibangun dengan merusak lingkungan hanya akan bertahan sementara. Akhirnya, setelah lingkungan benar benar rusak, ekonomi pun akan ikut hancur. Masyarakat menderita.

Fungsi lingkungan hidup dalam pembangunan ekonomi bagaikan fungsi kesehatan untuk pekerjaan kita. Kita perlu sehat agar pekerjaan kita berhasil. Berhasil bukan hanya untuk sementara waktu, tetapi untuk waktu yang lebih lama.

Selain itu, sehat sendiri merupakan sumber kebahagiaan. Itu pula dengan kondisi lingkungan hidup kita. Lingkungan hidup yang baik merupakan hal yang amat penting untuk terjadinya pembangunan ekonomi jangka panjang. Namun, selain itu, yang lebih penting lagi, dengan lingkungan hidup yang lebih baik, hidup kita pun menjadi lebih baik, walau pertumbuhan ekonomi tidak tinggi.

Pertanyaannya adalah apakah kita mau mengorbankan kesehatan kita demi pekerjaan kita, seperti yang terjadi dengan Nunun? Apakah kita mau mengorbankan kondisi lingkungan hidup kita demi pertumbuhan ekonomi?

Sayangnya, sebagian ekonom tidak mau “mengorbankan” pertumbuhan ekonomi demi lingkungan hidup yang baik. Buat mereka, pertumbuhan ekonomi adalah panglima. Lihat saja, program ekonomi sering dimulai dengan target pertumbuhan ekonomi yang tinggi. Keberhasilan pembangunan ekonomi diukur dengan kemampuan mencapai pertumbuhan ekonomi yang tinggi. Ini persis yang dikerjakan Nunun, bekerja keras tanpa memperhitungkan kondisi kesehatan. Bahkan, Nunun juga menghancurkan kesehatannya dengan minum kopi terus menerus. Ini lah yang terjadi dengan berbagai program ekonomi yang menghasilkan pertumbuhan tinggi dengan merusak lingkungan.

Mungkin, pertanyaan kongkritnya adalah bagaimana melaksanakan hal ini. Salah satu contoh, adalah bagaimana mengembangkan proyek turisme bebas dari asap rokok. Mungkinkah suatu daerah menjadi terkenal sebagai daerah turisme yang bebas dari asap rokok? Dan, kemudian, daerah akan dikunjungi oleh mereka yang mencintai daerah yang bersih dari asap rokok? Hal ini sangat mungkin terjadi karena kesadaran terhadap bebas asap rokok sudah makin meningkat. Dearah yang bebas asap rokok ini pun dapat menarik turis asing karena di dunia ini kecintaan pada udara yang bebas asap rokok telah meningkat dengan luar biasa. Apalagi bila mendapat bantuan dari pemerintah setempat dan pemerintah Indonesia.

Namun, ironis, kadang kadang kita mendengar bahwa orang ingin berkunjung ke Indonesia karena Indonesia adalah “surga para perokok”. Orang dapat dengan mudah merokok dan merusak mutu udara kita. Alasan yang kita dengar, kita membutuhkan uang mereka. Akibatnya, kita lalu takut melarang orang merokok, kuatir turis tidak akan datang lagi, dan pertumbuhan ekonomi kita akan terganggu. Tetapi, apakah kita rela kondisi lingkungan kita dirusak dengan arus rokok yang terus berdatangan ke Indonesia, semata demi uang jangka pendek?

Sesungguhnya berupaya menciptakan turisme tanpa rokok tidak harus berarti menurunkan penghasilan. Sekarang, termasuk dan terutama di dunia internasional, kesadaran tentang pentingnya bebas dari asap rokok makin meningkat. Oleh sebab itu, kita tidak perlu kuatir menciptakan daerah turisme yang bebas asap rokok. Para perokok memang akan menjauh dari kita, tetapi, turis lain, yang mencintai udara bebas asap rokok, akan berdatangan. Ekonomi pun tumbuh, bersamaan dengan peningkatakan mutu udara kita.

Asap rokok hanya lah satu contoh kasus perusakan lingkungan. Kesadaran perlunya lingkungan hidup yang baik (bukan hanya bebas dari asap rokok) pun telah terus meningkat, termasuk di dunia internasional. Gaya hidup yang ramah lingkungan makin dicari orang. Kita pun dapat terus membantu memasarkan gaya hidup ramah lingkungan ini, agar gaya hidup ramah lingkungan menjadi trendy. Permintaan akan barang dan jasa yang ramah lingkungan pun akan meningkat. Kita pun kemudian menciptakan barang dan jasa yang ramah lingkungan untuk memenuhi kebutuhan yang meningkat ini.

Perekonomian akan tumbuh, produksi barang dan jasa berlimpah, yang semuanya adalah barang dan jasa yang ramah lingkungan, yang memuaskan gaya hidup ramah lingkungan.

Kita dapat menciptakan pembangunan ekonomi yang ramah lingkungan, yang bermanfaat untuk rakyat kita sendiri. Kalau lingkungan kita rusak, kita sendiri yang menderita dengan banyak isu seperti masalah kesehatan, banjir, tanah longsor, serta polusi udara dan air.

Mari kita laksanakan pembangunan ekonomi yang ramah lingkungan. Pertumbuhan ekonomi antara 4 dan 5 persen sudah bagus asalkan terjadi perbaikan dalam kondisi lingkungan hidup. Adalah bonus, bahwa ekonomi dapat tumbuh di atas 5 per sen. Pemerintah seyogyanya menjadikan kemajuan dalam kondisi lingkungan hidup sebagai salah satu indikator utama keberhasilan pemerintah setempat dan pemerintah Indonesia. Statistik lingkungan hidup dapat dilaporkan setiap 3 bulan bersamaan dengan laporan pertumbuhan ekonomi.

Kita telah menciptakan Kawasan Ekonomi Khusus (Special Economic Zones) di Batam, Bintan, dan Karimun, untuk mengejar pertumbuhan ekonomi yang tingi. Pemerintah Kepulauan Riau, pemerintah Indonesia, dan pemerintah Singapura berusaha membuat ketiga daerah ini melonjak dengan cepat dalam pembangunan ekonomi, dalam arti mencapai pertumbuhan ekonomi yang tinggi. Berbagai fasilitas khusus diberikan untuk tiga daerah ini. Kalau berhasil, program semacam ini akan diperluas ke daerah daerah lain di Indonesia.

Namun, masalah lingkungan hidup tampaknya belum mendapatkan perhatian khusus dalam proyek Kawasan Ekonomi Khusus itu. Apakah ketiga daerah itu akan mencapai pertumbuhan ekonomi yang tinggi dengan mengorbankan kondisi lingkungan hidup di daerah itu? Kalau hal itu yang terjadi, apakah pertumbuhan ekonomi tersebut akan berkelanjutan? Semoga perencanaan dan pelaksaan Kawasan Ekonomi Khusus di Batam, Bintan, dan Karimun telah memperhatikan kondisi lingkungan hidup. Semoga proyek ini juga memberi perhatian prima pada peningkatkan lingkungan hidup di kawasann tersebut.

Sudah saatnya kita menciptakan proyek “Kawasan Ekonomi Ramah Lingkungan”. Tekanannya bukan pada pengejaran pertumbuhan ekonomi yang tinggi, tetapi pada pencapaian kondisi lingkungan hidup yang baik. Tentu saja, ekonomi di kawasan ini harus tumbuh, tetapi pertumbuhan yang tinggi bukan lah target utama pembangunan di daerah ini. Pemerintah Indonesia dan pemerintah Kepulauan Riau telah berani bereksperimen dengan Kawasan Ekonomi Khusus. Maka, pemerintah Indonesia pun, bekerjasama dengan pemerintah setempat, dapat pula membuat eksperimen dengan menciptakan Kawasan Ekonomi Ramah Lingkungan, yang bertujuan utama meningkatkan kondisi lingkungan hidup.

Kita pilih daerah yang dapat dijadikan pilot project. Kita berikan fasilitas khusus agar daerah itu dapat berkembang dengan kondisi lingkungan yang bagus. Kalau berhasil, proyek ini diperluas ke daerah lain. Kita pun dapat bekerja sama dengan pemerintah negara lain untuk menciptakan “Kawasan Ekonomi Ramah Lingkungan” di Indonesia. Mungkin, Bali dapat dijadikan sebagai salah satu kawasan tersebut. Bali memiliki banyak potensi untuk menjadi contoh keberhasilan dalam pembangunan ekonomi yang ramah lingkungan.

22 November 2009

Reopen - Kast Loss

Well well well… Da prøver vi å fyre opp et utbrent bål igjen, og vi starter med å lage en artikkel der vi kaller stand by for stand byE!
Må si, hvor mange år skal man tilbringe i Risæ for å forstå at det faktisk heter Stand By og ikke Stand Bye. Må si at jeg er mektig imponert over  journalisten Steinar. Trenger jo ikke å se lengre enn på det bildet du har tatt selv STEINAR!

Anywho, når det er sagt så kan vi jo fokusere litt på artikkelen igjen.  Dagens… Fint ord, men hvor dagens blir det?
Jeg skal ikke være så negativ til dette. Jeg synes det er flott at unge sjeler ønsker å prøve noe i Risør. Ikke minst, som jeg har påpekt tidligere… Så har Kast loss vært en intim og koselig restaurant. Det jeg ønsker er at de skal klare å vekke liv i de gamle tradisjonene som “spis så mye du vil for… ” og gamle enkle retter som er sterkt savnet., som f.eks frityrstekte reker om sommeren.

Jeg skal spandere et forsøk på dere… Og alt fra servering, menyutvalg, smak, pris og holding skal vurderes.

Lykke til!

DISSABTE 21 DE NOVEMBRE

11.30 matí Casalot de Santes Creus

Sortida per a totes les edats.

Durada aproximada: 2h.

Preu: 3 € adults / 2 € infants fins a 14 anys

Informació i opció de reserva anticipada: Topia    topia@tinet.org 666282904 / 977602158

Topia inicia un cicle de sortides dedicades a la Descoberta de l’Alt Camp.

Les nostres sortides, aptes per a tot tipus de públic, s’adequaran als interessos i necessitats de cada grup.

Periòdicament es penjarà el calendari que preveu almenys una sortida guiada al mes.

Podeu consultar el calendari i cadascuna de les cortides. Igualment posem a la vostra disposició el full de responsabilitat.

SORTIDES DE TARDOR

400 kilometer vest for Tokyo finnes en by som heter Obama.

Allerede da den nåværende presidenten ble nominert, jublet byens souvenirselgere og hotelleiere. Turismen til byen økte etterpå faktisk med 20 prosent.

Nå som president Obama er på besøk (men riktignok ikke besøker Obama), er Obamas ordfører invitert til å høre på president Obamas tale i Tokyo, skriver Japan Times.

Sønderborg kommune skal endnu engang kendes på vores gåpåmod og jernvilje. I Venstre ønsker vi at skabe og understøtte de vilkår, som gør det muligt for erhvervslivet at gennemføre den omstilling, der er nødvendig for at skabe vækst og arbejdspladser i Sønderborg-området. Fremtidens nøglebegreb bliver omstilling. Erhvervslivet skal være klar til at gå ind på nye markeder, i nye dele af verdenen med nye produkter og ydelser.

Tid til en jobbørs

En kommunal taskforce skal gennem tæt kontakt til erhvervslivet spotte de kompetencer erhvervslivet efterspørger i dag og i morgen. På den måde får den kommunale jobformidling en mere central placering i erhvervslivets bevidsthed.

Tid til kvik sagsbehandling

Sagsbehandlingen af landbrugets miljøsager må ikke overskride ni måneder.

Behandlingen af almindelige byggesager skal tage maksimalt en time, hvorefter ansøger ved om projektet kan gennemføres eller ej. Med en forhåndsgodkendelse i hånden, kan ansøger gå gang med projektering.

Tid til at droppe dækningsafgift

Ved at fjerne dækningsafgiften genvinder erhvervslivet sin frihed til selv at disponere sine midler til eksempelvis tilskud til kulturelle aktiviteter. Dækningsafgiften skal være helt væk i 2013.

Tid til salg af erhvervsjord

Salg af erhvervsjord sker fremover ved udbud. Køber forpligter sig til at gå i gang med byggeprojekt inden for et år - ellers går handlen tilbage.

Tid til samarbejde

Samarbejdet mellem de sønderjyske kommuner og med Flensborg skal udvikles til et kraftcenter på linje med Øresundsregionen og Trekantområdet.

Vi garanterer vores sønderjyske samarbejdskommuner, at vi overholder indgåede aftaler.

Vi vil udvikle samarbejdet mellem de fire sønderjyske kommuner, og styrke de kulturelle og historiske bånd, der knytter os sammen.

Et stærkt sønderjysk kommunesamarbejde kan sikre regionen en bedre infrastruktur. Dobbelt tog-spor ned gennem Sønderjylland og bedre vejforhold i Vestsønderjylland er nødvendigt. Det vil Venstre i Sønderborg Kommune arbejde aktivt for i samarbejde med vores Regions- og Folketingsmedlemmer.

Med skov, strand og vand, kultur, historie og moderne teknik på Danfoss Universe, er Sønderborg det helt rigtige sted at holde ferie. Vi kan byde på det hele. Kanoner på Dybbøl, gode strande og gode traveture i skovene.

Men det kræver en stærkere og mere koordineret indsats end vi har set hidtil, hvis vi skal gøre Sønderborg området til en turistmagnet. Venstre støtter styrkelsen og fusionen af erhvervs- og turistorganisationerne i området. Samarbejde er vejen frem.

I Venstre ønsker vi at man kan tilbyde turister “All in” pakker, så vi gør det nemmere for potentielle turister at vælge Sønderborg. Derudover skal der være en mere koordinerende indsats for at få turister til at blive nogle dage ekstra, når der eksempelvis er koncert ved Augustenborg slot eller andre stor begivenheder. Venstre er garant for en styrket turistindsats.

Omstillingen skal blot gennemføres i lyntempo, og hurtigere end andre steder i landet.

I Japan finner  har overivrige ingeniører gjerne støpt betong der det tidligere var elvebredder, kystlinjer eller fjell.

Men på øya Ishigaki, som en en del av Yaeyama-øyene,  400 km sørøst for Okinawa, er kanskje det nærmeste man kommer tropisk paradis på japansk jord, skriver Japan Times

Her er en noe amatørmessig video fra øya, men musikken er iallefall passende:

SESSIÓ D’INFORMACIÓ
Estratègies de costos: Com millorar la competitivitat en el context actual DATA INICI: Dimecres, 04 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 04 de novembre de 2009 ORGANITZA: AICON Difusió empresarial Criteris temàtics: Formació, Gestió empresarial Jornada empresarial de gestió en estratègia de costos Seminari matinal – Transferència tecnològica i serveis de suport gratuït d’ACC1Ó i IPR Helpdesk – CIP program DATA INICI: Dimecres, 04 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 04 de novembre de 2009 ORGANITZA: ACC1Ó Criteris temàtics: Transferència Tecnològica Seminari teòric-pràctic sobre la transferència tecnològica com a mitjà per a l’explotació de resultats d’R+D+i impartit per la Sra. Alicia Blaya. El comerç exterior en 50 documents DATA INICI: Dijous, 05 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 12 de novembre de 2009 ORGANITZA: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Criteris temàtics: Comerç exterior Amb l’objectiu de facilitar les tasques de gestió documental del comerç exterior a les PIME, es donaran a conèixer i es treballaran els 50 documents fonamentals implicats en aquests processos. Terminals lleugers en Linux DATA INICI: Dijous, 05 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 05 de novembre de 2009 ORGANITZA: OPS Consulting Abox Criteris temàtics: Transferència Tecnològica, Formació, Gestió empresarial, Innovació R+D+i Sessió on es mostrarà com connectar amb software lliure usuaris d’oficines remotes amb terminals de baix cost a través d’Internet als sistemes centrals, amb equips sense configuració local. Jornada PIMESTIC sobre Seguretat de la Informació a Terrassa DATA INICI: Dijous, 05 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 05 de novembre de 2009 ORGANITZA: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ACC1Ó Criteris temàtics: Ajuts i subvencions, Formació, Inversió i finançament La STSI i ACC1Ó impulsen el Pla PIMESTIC amb l’ objectiu de millorar la competitivitat de les pimes amb les noves tecnologies, i per això us conviden a la jornada PIMESTIC de Terrassa. Productes Gourmet i Vins a Rússia DATA INICI: Dilluns, 09 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dilluns, 09 de novembre de 2009 ORGANITZA: INSTITUT ESPANYOL DE COMERÇ EXTERIOR Criteris temàtics: Comerç exterior, Formació, Oportunitats en mercats exteriors En la jornada es presentaran les oportunitats de negoci dels sectors Gourmet i vins a Rússia. Reptes culturals i lideratge adaptatiu en els processos d’internacionalització d’empreses DATA INICI: Dilluns, 09 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dilluns, 09 de novembre de 2009 ORGANITZA: Cambra de Comerç de Barcelona Criteris temàtics: Comerç exterior Aquest seminari vol ajudar a entendre la importància de la multiculturalitat, així com diagnosticar els reptes adaptatius als que s’enfrontaran les empreses durant la seva internacionalització Tria Innovació DATA INICI: Dimarts, 10 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 10 de novembre de 2009 ORGANITZA: CAMBRA DE COMERÇ Criteris temàtics: Transferència Tecnològica En el context actual de competitivitat és necessari tenir una indústria productiva potent i diversa. La Innovación como respuesta DATA INICI: Dimarts, 10 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 12 de novembre de 2009 ORGANITZA: ESADECREAPOLIS APTE Criteris temàtics: Altres VIII Conferència Internacional de l´APTE (Associació de Parcs Científics i Tecnològics d´Espanya) 2009 que es fa coincidir amb la inauguració oficial d´ESADECREAPOLIS. Jornada sobre fonts de finançament DATA INICI: Dijous, 12 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 12 de novembre de 2009 ORGANITZA: Invest in Catalonia-ACC1Ó Invest in Spain Criteris temàtics: Inversió i finançament Jornada organitzada conjuntament entre Invest in Catalonia-ACC1Ó i Invest in Spain sobre els instruments de finançament disponibles per a la inversió empresarial. La gestió de la qualitat: La norma ISO 9001:2000 I MODEL EFQM DATA INICI: Dijous, 12 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 17 de desembre de 2009 ORGANITZA: CTM CENTRE TECNOLÒGIC Criteris temàtics: Formació, Gestió empresarial El curs explicarà i donarà a conèixer els requisits de la nova norma UNE-EN-ISO 9001:2008 Com fer negocis amb països de l’Àfrica Mediterrània DATA INICI: Dimarts, 17 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 17 de novembre de 2009 ORGANITZA: Cambra de Comerç de Manresa Criteris temàtics: Gestió empresarial Seminari d’anàlisi de Marroc, Tunísia , Algèria , Llívia i Egipte, analitzant casos reals de negociació i implantació en aquests mercats d’empreses espanyoles. Com crear un pla de comunicació internacional DATA INICI: Dimecres, 18 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 18 de novembre de 2009 ORGANITZA: Cambra de Comerç de Girona Criteris temàtics: Comerç exterior, Formació Jornada informativa que contempla la creació d’una guia d’accions en comunicació que abarqui tot el procés de vendes internacionals de l’empresa El consum del Segle XXI. Comprar i vendre a través d’Internet DATA INICI: Dijous, 19 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 19 de novembre de 2009 ORGANITZA: Agència Catalana del Consum Criteris temàtics: Altres El proper 19 de novembre, l’Agència Catalana del Consum (ACC) organitza la Jornada “El consum del segle XXI. Comprar i vendre a través d’ Internet” a l’Auditori AXA de Barcelona. Claus de futur per a la Indústria Manufacturera a Europa DATA INICI: Divendres, 20 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Divendres, 20 de novembre de 2009 ORGANITZA: AITPA Criteris temàtics: Gestió empresarial Taula rodona on es debatran les claus de futur per a la indústria manufacturera a Europa Com liderar des de Gerència la millora del compte d’explotació en el context econòmic actual DATA INICI: Dijous, 26 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 26 de novembre de 2009 ORGANITZA: AICON Difusió empresarial Criteris temàtics: Formació, Gestió empresarial Jornada empresarial de gestió estratègica i financera Gestió i Operativa dels Crèdits Documentaris i les Remeses DATA INICI: Dilluns, 30 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 02 de desembre de 2009 ORGANITZA: Cambra de Valls Criteris temàtics: Comerç exterior Gestio i Operativa dels Crèdits Documentaris i les remeses Recuperació de l’IVA estranger i representació fiscal DATA INICI: Dimarts, 01 de desembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 01 de desembre de 2009 ORGANITZA: CAMBRA DE COMERÇ DE LLEIDA Criteris temàtics: Formació Sessió informativa sobre la recuperació de l’IVA estranger i representació fiscal. Com automatitzar la informació estratègica d’exportació DATA INICI: Dijous, 03 de desembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 03 de desembre de 2009 ORGANITZA: Cambra de Comerç de Manresa Criteris temàtics: Gestió empresarial L’objectiu és mostrar la metodologia i procediment a utilitzar, per a seguir la informació de mercats i sectors, per a conèixer que estan fent els meus competidors internacionals.		Com reinventar-se i afrontar nous reptes empresarials DATA INICI: Dimecres, 04 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 04 de novembre de 2009 ORGANITZA: CECOT Criteris temàtics: Transferència Tecnològica Actualment ens trobem en un moment difícil per a moltes empreses del sector TIC. Jornada PIMESTIC del sector turístic a la Seu d’Urgell DATA INICI: Dimecres, 04 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 04 de novembre de 2009 ORGANITZA: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ACC1Ó Criteris temàtics: Ajuts i subvencions, Inversió i finançament La STSI i ACC1Ó impulsen el Pla PIMESTIC amb l’ objectiu de millorar la competitivitat de les pimes amb les noves tecnologies, i us conviden a la jornada PIMESTIC de la Seu d’Urgell. Troba el teu soci tecnològic a Califòrnia DATA INICI: Dijous, 05 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 05 de novembre de 2009 ORGANITZA: ACC1Ó Criteris temàtics: Transferència Tecnològica Taller informatiu per aquelles empreses que busquen un soci tecnològic a Califòrnia dins els sectors del medi ambient, les energies renovables i les tecnologies netes. 5S DATA INICI: Dijous, 05 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 05 de novembre de 2009 ORGANITZA: Fundació Privada Centre CIM Criteris temàtics: Formació Seminari on es tractarà la metodologia 5S en la producció Programa Cambra Valls al món DATA INICI: Dijous, 05 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 05 de novembre de 2009 ORGANITZA: Cambra de Valls Criteris temàtics: Comerç exterior Presentacio del programa Individualitzat Cambra Valls al món Tractament dels riscos a l’Exportació DATA INICI: Dilluns, 09 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 18 de novembre de 2009 ORGANITZA: CAMBRA DE COMERÇ DE LLEIDA Criteris temàtics: Formació Sessió Formativa sobre el tractament dels riscos a l’exportació. La millora de la productivitat de les organitzacions amb l’ús eficient de les TIC DATA INICI: Dimarts, 10 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 10 de novembre de 2009 ORGANITZA: Parc Tecnològic del Vallès Microsoft Innovation Center Columbus IT Criteris temàtics: Gestió empresarial, Innovació R+D+i En un context global com l’actual, el canvi tecnològic i la societat del coneixement tenen un protagonisme absolut. Cómo gestionar sus traducciones y terminología DATA INICI: Dimarts, 10 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 10 de novembre de 2009 ORGANITZA: SDL Criteris temàtics: Transferència Tecnològica, Formació Descubra cómo planificar una gestión profesional y eficiente de sus contenidos, traducciones y terminología, a cualquier idioma. Ahorre y garantize su máxima calidad. Jornada pel Sector TIC: Innovació i Transferència Tecnològica DATA INICI: Dimecres, 11 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 11 de novembre de 2009 ORGANITZA: CATIC Criteris temàtics: Transferència Tecnològica La Fundació Catic ha iniciat una línia d’actuació per potenciar el sector TIC de la Catalunya Central, alineada amb el pla TIC.cat. L’èxit a la Gestió de Projectes DATA INICI: Dijous, 12 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 12 de novembre de 2009 ORGANITZA: CONEIX Criteris temàtics: Formació, Gestió empresarial, Innovació R+D+i, Altres Durant la sessió es pretén motivar la reflexió al voltant de la Gestió de Projectes i Gestió del Coneixement. Xerrada Tecnològica: Aspectes tècnics de la certificació digital DATA INICI: Dimarts, 17 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 17 de novembre de 2009 ORGANITZA: CECOT aseitec Criteris temàtics: Transferència Tecnològica Una de les funcionalitats que cada cop té més demanda per part de les empreses és un bon suport de certificació digital integrat amb les seves eines actuals. És vital el termini pels seus projectes? DATA INICI: Dimarts, 17 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 17 de novembre de 2009 ORGANITZA: teocéconsultors Criteris temàtics: Formació, Gestió empresarial, Innovació R+D+i Disposar de velocitat i capacitat de previsió forma part dels somnis dels directors de projectes. Jornada PIMESTIC a Roda de Ter DATA INICI: Dimecres, 18 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimecres, 18 de novembre de 2009 ORGANITZA: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ACC1Ó Ajuntament de Manlleu Criteris temàtics: Ajuts i subvencions, Inversió i finançament La STSI i ACC1Ó impulsen el Pla PIMESTIC amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les PIME amb les noves tecnologies, i us conviden a la jornada PIMESTIC de Roda de Ter. Com liderar des de Gerència la millora del compte d’explotació en el context econòmic actual DATA INICI: Dijous, 19 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 19 de novembre de 2009 ORGANITZA: AICON Difusió empresarial Criteris temàtics: Formació, Gestió empresarial Jornada de gestió empresarial dirigida a Empresaris, Directors generals i Gerents La competitivitat, la responsabilitat social i la ocupabilitat en temps de crisi en les organitzacions DATA INICI: Dimarts, 24 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 24 de novembre de 2009 ORGANITZA: ACEDE Criteris temàtics: Gestió empresarial L’ACEDE organitza aquesta jornada de sensibilització, per tal d’informar i reflexionar sobre la importància que té la responsabilitat social en tots els nivells de la societat Garanties de Cobrament a les Exportacions DATA INICI: Dilluns, 30 de novembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dilluns, 30 de novembre de 2009 ORGANITZA: CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA Criteris temàtics: Comerç exterior Identificar, valorar i gestionar les noves i més satisfactòries formes de garantir el cobrament de les exportacions, aprofundint en la seva operativa i els seus costos. Operacions triangulars en el comerç exterior DATA INICI: Dimarts, 01 de desembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dimarts, 01 de desembre de 2009 ORGANITZA: CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA Criteris temàtics: Comerç exterior Quins són els requisits formals i documentals? Quins beneficis obtindré a través d’una operació triangular? Negociació d’un contracte de compra-venda Internacional DATA INICI: Dijous, 03 de desembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 03 de desembre de 2009 ORGANITZA: CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA Criteris temàtics: Comerç exterior Identificar i valorar les principals característiques de la compra – venda internacional. Com fer presentacions efectives DATA INICI: Dilluns, 14 de desembre de 2009 DATA FINALITZACIÓ: Dilluns, 14 de desembre de 2009 ORGANITZA: Parc Tecnològic del Vallès Asgard Consulting Criteris temàtics: Altres En el món empresarial, les presentacions han esdevingut un fet quotidià.

Via: Agenda de l’empresa d’Acc10

Hei,

over lengre tid har jeg irritert meg om hvordan Risør har utviklet seg over tid. Jeg har ikke klart å se noe positiv utvikling i det hele tatt, og det syns jeg er synd.

Derfor skal jeg prøve å holde liv i denne bloggen så godt som mulig og ta opp forskjellige ting som har gjort byen til en real nedtur. Forhåpentligvis er det noen der ute som vil forstå hva som skjer med byen jeg en gang vokste opp i.

Vil også påpeke at mange av disse innleggene som kommer vil være basert mest på min frustrasjon, tanker og meninger.

PRESSEMEDDELELSE

28. oktober 2009

Taiwans parlament (Executive Yuan) har meddelt d. 23. oktober, at det vil åbne et touristkontor i Beijing, nemlig det såkaldte Taiwan-stræde Tourisme og Rejseselskab i begyndelsen af næste år. Kontorets funktion er at fremme turismen til Taiwan, øge antallet af besøgende fra det kinesiske fastland i Taiwan og etablere mekanismer til at fremme kommunikationen for turister og reagere på nødsituationer. Yang Rui-Zong, viceformand for Taiwans parlaments (Executive Yuan) tredje division skal være direktør for det nye touristkontor.

Taiwans premierminister Wu Dan-Yih bemærkede, at etableringen af Beijing-kontoret er en milepæl, og han forudser, at det vil være en velsignelse for turismen og yde bistand til byer og amter med turistmesser i Kina.

I mellemtiden vil pendanten på fastlandet, nemlig Cross-Strait Tourism Exchange Association oprette et kontor i Taipei med hr. Fan Guishan som organisationens vicegeneralsekretær. Dette markerer den første gang at de to parter vil åbne semi-officielle kontorer i hinandens respektive territorier.

Ifølge Tourstbureauet er antallet af turister fra Kina, der ankom i dette års første 9 måneder på over 680.000 turister, hvilket gør fastlandet til den andenstørste touristleverandør efter Japan. Touristbureauet anslår, at det samlede antal af besøgende fra fastlandet vil nå 900.000 inden udgangen af 2009.

Hent pressemeddelelsen i pdf.

Hver uge udsender Taiwans Informationskontor (GIO, Government Information Office) en pressemeddelelse om regeringens arbejde i Taiwan.

Pressemeddelelsen er leveret af
Taipei Representative Office in Denmark
Information Division
Amaliegade 3-5, 2. sal
1256 København K
Tlf.: 33 93 53 66
Email: tpenews@tiscali.dk

Explore posts in the same categories: Pressemeddelelser fra Taiwan

Aquest diumenge 25 d’octubre l’illa dels vegetals es va omplir de parades d’entitats i artesanes i públic d’arreu. De fet, es van confirmar les previsions que havíem esmentat al post anterior. Cal agrair la participació de les entitats i l’esforç organitzatiu i d’animació de la Comissió de Gresques.
Com que una imatge, de vegades, val més que mil paraules, vegeu el reportatge en vídeo.

Festa del bolet 2009

El proper diumenge 25 d’octubre tindrà lloc als Camps Elisis de Lleida la Primera Festa del Vi que sorgeix a partir de la recent creació de l’Associació de la Ruta del Vi de Lleida.

És una iniciativa que s’ha d’aplaudir, tot i que arriba amb una mica de retard respecte altres regions, però que contribuirà sens dubte a desenvolupar una modalitat turística de qualitat que està en expansió.

L’Assemblea de Regions Vitivinícoles Europees (AREV) defineix l’enoturisme com el gaudi de la potencialitat turística de les zones amb una clara vocació vitivinícola. L’enoturisme es basa en un interès enogastronòmic, però necessàriament s’ha d’acompanyar d’un interès pels aspectes de la producció, la transformació, pels aspectes paisatgístics i arquitectònics i les manifestacions culturals.

Les principals característiques de la demanda són:

• Per l’enoturisme el vi no és només una beguda, sinó que esdevé un objecte de descoberta i degustació òptim per a compartir amb els amics o la família.
• Com a argument turístic el vi engloba les característiques d’unicitat i d’especificitat. Unicitat en tant que del consumidor de vi tradicional s’ha deixat pas a la figura de l’afeccionat pseudoexpert no professional, i especificitat perquè el vi correspon a una motivació precisa de descoberta i degustació.
• Des del moment en que un consumidor de vi es proposa esdevenir un “afeccionat pseudoexpert”, s’interessa per totes les etapes de l’elaboració del vi com si l’hagués produït ell mateix.
• Els “incondicionals” per als què el vi esdevé una passió, el seu coneixement s’apropa al nivell dels professionals. Així, l’enoturisme constitueix una forma de turisme de plaer que s’apropa al turisme tècnic.
• Per als professionals del vi l’enoturisme enriqueix els seus coneixements i competències. És una forma de turisme de negocis tècnic.

Per desenvolupar amb èxit l’enoturisme en les nostres contrades, hem de fer cas als gustos de la demanda. No ens hem de limitar a ensenyar les vinyes, els cellers i tastar els vins, cal una oferta més àmplia i més creativa.

És necessari que les empreses i les institucions innovin, oferint productes que permetin una participació activa del turista: Veremar i trepitjar el raïm a la tardor, podar les vinyes a l’hivern, participar en tasts de vins diferents als tradicionals (tasts de vins verticals, maridatges, etc.), participar en tot el procés d’elaboració del vi i endur-se com a souvenir el vi creat per ells mateixos.

La clau està en la satisfacció del turista i en la repetició de la visita, si cada cop que ens visita li oferim una experiència diferent a l’anterior, el nostre èxit està assegurat.

Rollag, Numedal

Når kulturlandskapet blir kjernen i den norske opplevelsesøkonomien, har aktører innenfor næringen både ansvar og interesse av en felles forvaltningen av det. Som produsent av opplevelse er landskapet fortsatt en økonomisk faktor i distriktene, men det kreves lokalt samarbeid for å utnytte det

I regjeringens Soria Moria-erklæring fra 2005 var turisme ett av fem prioriterte satsningspunkter. Innovasjon Norge har som mål å øke det årlige antallet turister til Norge – fra tre til fire millioner innen 2010. De har samtidig pekt ut Fjordene, Det arktiske Norge, Kyst og kystkultur og Fjell og villmark som de fire hovedproduktene som skal markedsføres i utlandet. Turismen i Norge er styrt via nasjonale strategier, og (kultur)landskapet utgjør bærebjelken i satsningen. Dette er ikke noe nytt; naturen og landskapet har hele tiden vært det som har trukket besøkende til landet siden det ble oppdaget som reisemål for snaue 150 år siden. Det norske landskapet er, sammen med en rekke andre landskapsdestinasjoner, et nisjeprodukt i global turismesammenheng. Folk som velger å bruke feriene sine her, kommer ikke først og fremst på grunn av attraksjoner eller tradisjonelle severdigheter, de kommer for å oppleve stedet. Selve reisen blir en opplevelse i seg selv, noe satsningen på Nasjonale Turistveger er et godt eksempel på. Turistnæringen utgjør i denne sammenhengen kun en underliggende infrastruktur som tilgjengeliggjør selve opplevelsesproduktet; landskapet.

Landskapet produserer fortsatt
Kulturlandskapet som begrep benyttes i dag som regel om gamle produksjonslandskap med en historisk og/eller estetisk verdi som vi ønsker å ta med oss inn i fremtiden. Felles for disse landskapene er at de har mistet sitt opprinnelige eksistensgrunnlag; produksjonen har opphørt, eller produksjonsformen har forandret seg så mye at de verdiene vi ilegger de gamle produksjonslandskapene, forsvinner som følge av den. Samtidig er det kommet en ny produksjonsform som understøtter de historiske kulturlandskapstypene; det norske landskapet skal nå også kunne produsere opplevelser. Denne produksjonen setter også sitt preg på landskapet og er med på å holde liv i gamle kulturlandskap som ellers har mistet sitt opprinnelige eksistensgrunnlag. Sammenhengen mellom ny produksjon og ivaretakelse av gamle kulturlandskap åpner opp for andre tankebaner enn en mer konservativ vernetankegang – en tankegang som er grunnleggende paradoksal når den er knyttet til kulturlandskapet – siden det av natur hele tiden er i forandring. Med fokus på den nye opplevelsesøkonomien i distriktene som ny produksjon knyttet til landskapet, kan arbeidet med pleie av kulturlandskap legitimeres på en mer konstruktiv måte og bidra til mer bevissthet om dets verdi. Premisset for en bæredyktig utvikling av både landskapet og turistnæringen, er lokalt samarbeid og samhandling, og kulturlandskapene må tenkes inn i en helhetlig stedsutvikling.

Kollektivt rom
Landskapet som grunnprodukt i turistnæringen krever helhetlig forvaltning. I motsetning til det tradisjonelle produksjonslandskapet har ikke opplevelseslandskapet noen klare eiendomsgrenser. Et områdes karakter og kvalitet spiller inn på hvert enkelt turistprodukt og dets potensielle suksess. Aktørene i turistnæringen har ikke direkte eierskap til det grunnproduktet de ”selger”, og har derfor en felles interesse av at kulturlandskapet blir forvaltet på en bæredyktig måte. Derfor stilles det store krav til lokalt samarbeid og samhandling knyttet til områdeutvikling og landskapsforvaltning for å kunne ivareta lokal stedskarakter, og i forlengelse av det bygge opp en turistøkonomi. Som produsent har turistnæringen et stort ansvar når det gjelder å forvalte landskapet – det vil si det produktet de selger. Her ligger en av de største utfordringene i distriktene i dag; både med tanke på å beholde fortsatt levende kulturlandskap, men også for å få til en bæredyktig utvikling på bygda generelt. Overgangen fra produksjonsøkonomi til opplevelsesøkonomi fører til nye økonomiske strukturer. Som fundament for nye konsepter og konkrete løsninger må det ligge en bred plattform for samarbeid på tvers av vante nærings- og interessefelter, der alle involverte ser verdien av å bidra til en felles stedsutvikling, og dermed en felles landskapsforvaltning.

På bakgrunn av kravet til samarbeid kan man godt si at et steds mest dyrebare ressurs innenfor opplevelsesøkonomien verken er natur, historie eller bygningskultur, derimot stedets egne innbyggere. Premisset for at et område lykkes med en turistsatsning, er at området tenkes som en enhet, der alle tjener på samarbeid innad og felles satsninger utad. Det er ikke étt prosjekt eller én organisasjon som driver utviklingen fremover. Utviklingen er et resultat av en rekke små og store initiativer, både offentlig og privat, regionalt og lokalt. Disse er gjensidig avhengig av hverandre. Landskapet binder aktørene sammen, fordi de alle er avhengige av dets kvaliteter, samt tiltak som kun indirekte gir avkastning. Eksempler kan være landskapspleie, servicefasiliteter, informasjonsfasiliteter og markedsføring av stedet. Man må derfor sørge for å skape et kollektivt rom som kan bidra til en lokal utvikling der alle drar i samme retning. Gode løsninger kommer til kort hvis ikke de lokale aktørene står bak dem. Ett av verktøyene man kan bruke til å samle aktører bak en felles visjon, er et merkevarebyggingsprogram.

Rollag, Numedal

Geografisk merkevarebygging
I forlengelse av utviklingen av landskapsbaserte reiselivsdestinasjoner er merkevarebygging blitt en sentral del av prosessen; i en konkurransesituasjon er det kort vei fra stedsutvikling til produktutvikling. Tradisjonell merkevarebygging handler grovt sett om å knytte positive bilder til et bestemt produkt. Samtidig må man sørge for å handle på en måte så det står i forhold til det bilde man ønsker å fremstå i. Hvis det ikke er samsvar mellom handling og bilde, oppstår et mistillitsforhold. Man er dermed nødt til å leve opp til merkevarens løfte, og det krever at det er samsvar mellom merkevaren og det de lokale aktørene foretar seg. Igjen er samhandling mellom aktørene et nøkkelord; de må ha en felles ide om hva slags sted man vil skape og i felleskap bidra for å nå dit. Hvis merkevaren man ønsker å skape er knyttet til kvaliteter i kulturlandskapet – noe det ofte er – er man da også nødt til å videreutvikle de kvalitetene som finnes der. En geografisk merkevare kan godt oversettes til stedsbilde, mer presist et steds-ønskebilde. Hvis merkevaren man bygger, kan klare å skape entusiasme lokalt og dermed et kollektivt fremtidsrettet handlingsrom, kan det fungere som et sterkt verktøy i stedsutviklingen.

Sentral styring
Med et så skarpt fokus på lokalt samarbeid, både i forbindelse med landskapsforvaltning, destinasjonsutvikling og merkevarebygging, blir det grunnleggende viktig for kommuner og regioner som er en del av denne utviklingen å skape gode handlingsrom for samarbeid blant lokale aktører. For å få dette til, kreves en sterk prosjektstyring, og det må etableres sentralt i bygda eller kommunen. Man må sørge for å skape en klar visjon for veien videre, og denne visjonen må gro ut fra stedet og de som forvalter det. Man må dyrke relasjoner mellom prosjekter like mye som prosjektene i seg selv, det samme gjelder aktører. Visjonen for stedet utgjør også kjernen i merkevarebyggingen, siden den sier noe om hvilket sted man ønsker å skape. Man må se sammenhengen mellom de lokale prosessene innenfor kultur, næring og planarbeid, slik at de kan løfte hverandre frem – de er del av den samme stedsutviklingen. Hvis man klarer å skape et slikt handlingsrom, der man kollektivt drar i samme retning, er veien kortere til å lykkes innenfor hvert enkelt tiltak og prosjekt.

Som effekt av dette vil man kunne legge et godt grunnlag for fortsatt levende kulturlandskap og levende bygder. Å tenke landskap som produkt og opplevelsesøkonomien som produksjon kan bidra til å sette parter og aktører i et nytt system. I alle tilfeller er en fremtidig utvikling først og fremst avhengig av menneskelige ressurser, vilje til å tenke nytt, og vilje til å gjøre det sammen.

Christoffer Olavsson Evju

Ou de reig

Us recordem les activitats de la festa del bolet d’enguany. Com bé sabeu, aquesta diada té molt ressó enllà del nostre municipi i esdevé un element important de promoció del poble. Haureu rebut a casa el diari de les festes del bolet amb la presentació de la festa de Sant Iscle. També apareixen els restaurants de Sant Iscle en el fulletó de promoció de la gastronomia del bolet al Maresme editat pel Consorci de Promoció Turística. El fulletó està present per tot el Maresme i alguns punts de Barcelona. L’edició ha tingut el suport de la regidoria de promoció Econòmica de l’Ajuntament.
Aquí teniu les activitats previstes:

On es du a terme: Tots els actes de la Festa del Bolet d’enguany es realitzaran a l’illa dels vegetals

Organitza: Regidoria de cultura i festes – Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta Tel. 937946128

De les 9 i fins a les 11 hores:
ESMORZAR POPULAR: Botifarra amb bolets

A les 9 hores:
3r Ral·li fotogràfic “tocats pel bolet”
Aquest ral·li vol promoure els valors naturals, culturals i històrics del Parc Montnegre i el Corredor i dels municipis que hi pertanyen.

A partir de les 10 hores:
Exposició, fira de bolets i productes artesans

De les 10 i fins a les 14 hores
Campanya de donació de sang

A partir de les 11 hores
Mostra gastronòmica

A les 12 hores
“Festa salada” espectacle familiar amb la companyia “Encara farem salat”