El propòsit de l’auditoria és verificar que l’entitat auditada treballa d’acord amb la normativa interna i externa. L’auditoria la realitzen auditors o auditores que han de complir una sèrie de normes que assegurin essencialment la seva capacitat, objectivitat i independència. De moment, a Sils no han prosperat les demandes d’auditories externes.

Les auditories de l’Ajuntament

ICV-EUiA-EPM varem presentar també en el ple del dia 19 de desembre una moció proposant la realització de tres auditories a l’Ajuntament: una auditoria econòmica, una auditoria urbanística i una auditoria de gestió. Expliquem la nostra proposta com a mitjà de tenir un bon anàlisis de la situació per a poder prendre decisions responsablement, amb coneixement de causa.

La nostra moció no va prosperar a pesar del recolzament d’AMS, gràcies als vots en contra de CiU i d’ IdS-PM. Creiem que CiU ha perdut l’oportunitat de demostrar que podia passar sense cap problema les auditories, però va rebutjar la nostra proposta al·legant que costaria diners en un moment que poden ser necessaris per a altres coses.

IdS-PM es va oposar a pesar de que l’equip de govern resulta que ha encarregat un estudi extern de anàlisis de la situació econòmica municipal, a una persona externa a l’Ajuntament, que suposem que ha de ser de la seva confiança. Aquest estudi, per encàrrec d’ IdS-PM, suposa per a ells que ja no és necessari fer les auditories. Curiós, per cert, que aquest estudi amb data d’Octubre del 2007 no s’ha donat a conèixer als grups municipals fins que s’ha incorporat a l’expedient del ple del 19 de desembre junt amb la carpeta de les auditories.

Font: bloc La Veu de Sils i article del nostre bloc

Moció ICV-EUiA-EPM d’Auditories Ajuntament

En data 9 de novembre de 2007 i amb registre d’entrada núm. 3603, ICV-EUiA-EPM sotmet una proposta al Ple que textualment diu:

Fets:

Els resultats electorals de les últimes eleccions municipals han fet possible un canvi de govern després de 28 anys de continuisme.

En aquest ple hi ha regidors que ara són oposició i que han estat al govern molts anys.

Ells saben molt bé com estan les coses de l’Ajuntament des de dins, i la resta de regidors ho ignorem.

Per poder exercir amb responsabilitat les nostres obligacions com regidors no volem estar en inferioritat respecte ells.

Volem conèixer la realitat per exercir la nostra responsabilitat, per això proposem :

Acord:

Fer tres auditories de l’Ajuntament :

- una auditoria econòmica
- una auditoria urbanística
- una auditoria de gestió

Proposem que un cop realitzades, passin a ser publicades a la web municipal.

En l’expedient figura un informe sobre la situació econòmica del pressupost de l’Ajuntament de Sils del 2003-2007 encarregat per Decret de l’Alcaldia del 18 de setembre de 2007 a MPYC Gestió i Administració SL.

Debat :

Albert Miralles diu que l’auditoria no és una arma de buscar mala gestió, sinó tenir més elements d’informació i coneixement, per ser coherents amb ells i poder treballar amb millors condicions.

Comenta que no és tant car fer una auditoria de gestió de l’últim període de 4 anys.
L’equip de govern ha fet un encàrrec d’un estudi que seria com una auditoria reduïda.
Aquesta proposta o moció va ser entrada en data 9 de novembre i ells no han tingut coneixement d’aquest document fins al dia 15 de desembre i vol lamentar una vegada més la manca de voluntat política de no voler compartir i dialogar temes concrets.

Antonio Tello creu que ara seria una despesa inútil fer una auditoria, però estant d’acord amb ho manifestat per ICV-EUiA-EPM, que s’ha fet una auditoria interna i no se’ls hi ha comunicat, com moltes altres coses. Estan decebuts i això condicionarà el seu vot.

Francisco Anoro no creu que sigui necessària l’auditoria.

Andreu Arredondo diu que els comptes ja estan fiscalitzats, primer pel secretari interventor i després per la Sindicatura de Comptes.

Albert Miralles diu que la Sindicatura de Comptes no fiscalitza totes les trameses rebudes.

Votació :

Dos vots a favor d’ICV-EUiA-EPM, una abstenció d’AMS-AM i set en contra de
IdS-PM i CiU.

Font: Acta del ple extraordinari de 19/12/2007 [lectura 28/11/2009]

L’empresa MP&C, GESTIO I ADMINISTRACIO, SL UNIPERSONAL es dedica a assessoria comptable i financera:

2.346,10 Fra honoraris assessor comptable i financer
1.572,65 Fra honoraris assessor comptable i financer
1.729,56 Fra. suport liquidacio pressupost mpal 2006
1.260,11 Fra. suport tancament compt ex2005_rev2006_elab2007

Font: Acta_081215.pdf ; JGL_070611.pdf [lectura 28/11/2009]

Llegiu també: Transparència

L’exalcalde Rovira s’interessa pels Estanys. Fotos diverses dels dies d’agost en què s’ha fet el dessecament artificial de la llacuna permanent dels Estanys de Sils.

• Joaquim Rovira, 28 anys d’alcalde
• Dessecament artificial, agost 2009

Tensions entre el naturalista i l’alcalde

En la recerca dels orígens dels Estanys de Sils com a espai natural protegit estem documentant tensions i enfrontaments entre un ecologista foraster i l’alcalde del poble. D’una banda en Lluís Motjé, “Moia”, un jove naturalista i ornitòleg que vivia a Riudellots de la Selva. De l’altra, en Joaquim Rovira, “Quimet”, alcalde convergent de Sils.

L’adhesiu “Volem salvar els Estanys de Sils” formava part d’una campanya iniciada l’any 1985 per part de l’Associació de naturalistes de Girona, en una època de desmobilització total on “ningú no s’havia mobilitzat per la defensa i recuperació de l’estany de Sils”.

Reproduïm aquí un escrit d’en Lluís Motjé redactat en un moment en que els Estanys no estaven protegits i tot just es començava a parlar de la seva conservació, quan encara no s’havien iniciat les greus desavinences entre els naturalistes i l’Ajuntament de Sils:

“Estany de Sils, 9 de marc de 1986. Potser caldria que us digués, primer de tot, que en el moment d’escriure aquestes pàgines em trobo enmig de l’estany, serenament assegut en un prat i envoltat d’aigua gairebé per tots els cantons. És el capvespre i la vida bull al voltant meu, en un espectacle en molts pocs indrets comtemplable a casa nostra. No puc evitar recordar aquella ocasió en què, amb la intenció de descobrir la increïble varietat d’ocells d’aquest indret, vaig trepitjar per primera vegada els estanys. D’aleshores ençà han passat uns quants anys, he arribat a trobar-hi ja prop de dues-centes especies diferents i, de mica en mica, potser volent-ho, m’he anat enamorant fidelment i incondicionalment d’aquest preciós racó de la nostra comarca. Aquí, ja molta gent visita els estanys i coneix les seves belleses naturals: estudiants, naturalistes o simplement curiosos. I de veritat que no puc evitar sentir-me content per aquest cada cop més elevat interès del públic per la zona. Sé que molta gent de Sils s’està preguntant darrerament què passa amb els estanys. De veritat que se’m fa difícil d’explicar-ho amb poques paraules, però no per això puc deixar d’intentar-ho.

Com la majoria de vosaltres ja sabreu, la comarca de la Selva compta amb un patrimoni natural respectable: tenim des de zones litorals càlides fins a cims subalpins al Montseny. Tenim una reserva de la biosfera de la Unesco que és el Montseny, tenim el cràter volcànic més gran de la Península Ibèrica (la Crosa de Sant Dalmai) i tenim uns boscos que són dels més extensos i variats de Catalunya. Molts anys enrera, la majoria de la plana era ocupada per un sistema de llacs, estanys i aiguamoixos que la feien gairebé inhabitable. Sota un clima ja d’ell mateix humit i entorn d’aquestes zones empantanades, nombroses comunitats vegetals centreeuropees i atlàntiques aconseguiren davallar fins gairebé tocar el Mediterrani (rouredes, vernedes, prats), en una distribució totalment atípica a Catalunya. Avui, els estanys de Sils i els seus voltants, malgrat la greu alteració a què han estat sotmesos, constitueixen la millor resta d’aquest passat d’aiguamoixos i vegetació humida i representen, doncs, un patrimoni natural del qual ens hem de sentir orgullosos (i del qual, sota cap concepte, no hem de renegar, si res més no per qüestions de patriotisme comarcal). Per descomptat que si deixem degradar més aquest entorn natural, on viuen plantes gairebé úniques a Catalunya i on és possible trobar la més elevada concentració d’ocells de la comarca, els nostres fills mai no podran saber com era realment, molt abans que ells veiessin la llum, el lloc on els tocarà de viure. Personalment, jo no vull ser responsable d’això, ni vull que ningú em recrimini en el futur, si arribo a vell, per aquesta pèrdua. Estic segur que si féssim una enquesta sobre la necessitat de salvaguardar la natura, la immensa majoria deis ciutadans d’aquest país es mostrarien totalment a favor. L’experiència ens demostra, però, que quan es tracta de posar-hi el coll i renunciar a determinats interessos, tothom es tira enrera. Tant de bo a Sils es trenqui aquesta contradicció i tots plegats puguem donar una autèntica mostra d’autèntica civilització.

Sé que en aquests moments molta gent s’estarà preguntant : què és, què representa i quines funcions té un espai natural protegit. En poques paraules podem dir que un espai natural protegit és un indret on, per les seves especials característiques naturals (flora i fauna rares, formacions geològiques especials), paisatgístiques, històriques, etc., no hi són permesos usos i activitats que puguin alterar aquestes característiques principals. Les modalitats de protecció són diverses, en funció de la importància natural de l’indret. Un espai natural protegit té com a funcions, a més de la protecció de determinats elements (comunitats, especies, paisatges, etc.), l’experimentació científica, l’educació ambiental (per a mainada o per a gent més gran) i, en general, la divulgació dels valors naturals de la zona. Genera, lògicament, un turisme d’ordinari molt específic, d’aimants de la naturalesa, turisme que podríem qualificar de turisme de “qualitat”. En certa manera les jornades naturalistes dels dies 18, 19 i 20 d’abril d’enguany poden servir de mostra del que es pot derivar de la protecció dels estanys. I si us hi doneu un tomb, podreu veure amb els vostres ulls l’interès real de determinats grups de persones per salvaguardar aquest patrimoni col·lectiu que és la natura -de la qual, en el fons, tots depenem- i comprovar les dificultats existents a’ l’hora de lluitar contra la seva creixent destrucció. Tant de bo ben aviat aquests ànecs, bernats, cigonyes, etc., que s’aturen a l’estany, puguin trobar-hi un ambient ben acollidor, amb prats on reposar, aigües netes omplertes de peix on poder-me alimentar i refugis on poder fundar, igual que els homes, una família per perpetuar l’espècie. Tant de bo sigui ben aviat i tant de bo sigui perquè tots hi hem posat el nostre gra de sorra.

Al capvespre de l’estany, ressonen els crits llastimosos deis ocells aquàtics. No és estrany, penso, que en altre temps existís la creença que als estanys hi havia l’entrada de l’infern. Si els deixem perdre, mai més ningú no podrà saber per què.

Font: programa del XXII Aplec de la sardana de Sils (abril 1986), publicat en un article de Los Sitios/Diari de Girona del dimecres 9 d’abril de 1986.

¿Què se n’ha fet d’aquell noi que als anys 80 i 90 era el cap visible de la lluita per convertir els estanys de Sils en una reserva natural i que no era gaire ben vist per alguns estaments de Sils, d’acord amb els retalls de premsa que estem consultant?:

- La seva empresa, Sorbus SC (Serveis Ambientals), ofereix visites guiades per l’Estany de Sils:
http://www.sorbus.cat/sils_guies.htm

- L’any 2006 va rebre un premi molt significatiu:

divendres, 10 de març de 2006
L’historiador Joan Badia i Homs i el naturalista Lluís Motjé rebran el 24 de març els premis Fundació Valvi

L’historiador Joan Badia i Homs i el naturalista Lluís Motjé i Costa han guanyat la primera edició dels premis Fundació Valvi, que es lliuraran el divendres 24 de març. Concretament, Lluís Motjé rebrà el premi Joaquim Codina i Vinyes, creat en homenatge al reconegut micòleg de la Cellera de Ter. Aquest guardó té com a objectiu reconèixer persones o entitats que treballen per la preservació del patrimoni mediambiental i paisatgístic de les comarques gironines. Naturalista i empresari de serveis mediambientals, Motjé ha participat de manera activa en la recuperació i preservació dels estanys de Sils i de la zona volcànica de la Crosa, a Sant Dalmai. Lluís Motjé és el responsable de l’associació Server de promoció ambiental (…)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1775919

- Lluís Motjé i Costa és l’autor, entre altres publicacions, de l’opuscle L’Estany de Sils:

http://www.estanysdesils.com/docs/estany_de_sils_04.pdf

Comenteu a Mercuri, crancs i domingueros (article en construcció)

Article en construcció …

Mercuri, crancs i domingueros

Els orígens d’un espai protegit

Diumenge 3 de juliol de 1988: centenars de domingueros entren a Sils per a pescar crancs americans a la sèquia, probablement contaminats amb mercuri. Durant els darrers anys, els crancs forasters han envaït el municipi i tot per culpa d’un pagès. L’objectiu dels domingueros és fer una bona paella, un bon arròs?. La Guardia Civil els vigila. Diuen que a Mercabarna es venen crancs de les clavegueres de Sils fent-los passar per exemplars del Guadalquivir. L’alcalde Quimet no vol alarmar ningú però, per si de cas, ha redactat un ban on recomana que no es mengin crancs de l’estany. Des de fa anys, els naturalistes gironins (que no volen ser anomenats ecologistes) sospiten d’una empresa: la Paperera de Sils.

I. Novembre 1983. Vichy Catalan neteja dipòsits de fuel-oil

II. Abril 1986. Els naturalistes entren en escena

III. Octubre 1986. Paperera de Sils, al jutjat per delicte ecològic

IV. Tensions entre l’alcalde de Sils i el naturalista de Riudell0ts

V. Juny 1988. Els naturalistes de Girona s’oposen a les obres de neteja de la sèquia de Sils promogudes per l’Ajuntament. Els pagesos i el doctor Garrido fan costat a l’alcalde.

VI. Juliol 1988. Centenars de domingueros i altres arriben a Sils per a pescar crancs americans, malgrat un ban d’alcaldia desaconsella menjar-ne, per la contaminació existent.

VII. El drenatge de la sèquia: qui tenia la raó?

VIII. …

Article en construcció …

Més Històries de Sils:

• Carles Adroguer, el cap de l’oposició al rovirisme
• Can Cabirol, els orígens

Demanen la paralització de les obres, per presumptes greus irregularitats. Arquitectura de polígon industrial al mig de Sils. ¿Pati del darrera del supermercat o Carrer Bastiments?

• 1. Rampa de baixada dels vehicles dels clients
  
• 2. Sortida de tots els vehicles dels clients
  
• 3. Tros de la parcel·la sense definir
  
• 4. Pàrquing del supermercat
  

Fotos i comentaris enviats al bloc pels veïns.

• 1. Planta alta amb compressors i aparells d’aire condicionat
  
• 2. “Vorera” (?) per on entraran els camions
  
• 3. Façana a zero centímetres de la vorera
  
• 4. Mur de 8 metres o més d’alçada
  
• 5. Aquí és on els camions faran maniobra per recular cap al moll situat davant del magatzem
  
• 6. Minúscul moll de càrrega i descàrrega

~~~~~~~~~~

Llegiu també:

2009

• Tàctiques dilatòries
• Al·legacions a l’estudi de detall que vol aprovar l’alcalde
• Segona superfície comercial
• Cronologia del Nyap
• El Ban del Nyap
• AMS contra el ban del Nyap
• El ban del Nyap al Diari de Girona, 7F
• Petit comerç versus Nyap

2008

• Fragments de l’escrit dels veïns a l’Ajuntament, 25/11/08
  
• Els veïns porten el Nyap al Síndic i a Urbanisme
• Resposta al decret d’Alcaldia de 23 desembre 08. Article del Diari de Girona del diumenge 4 gener 09. Text del decret d’Alcaldia
• Aturem el Nyap: cartells, pancartes
• Cronologia del Nyap
• Reprenen les obres del Nyap: I, II
• Fil directe de TV Girona
• Zones 8 i 9
  
• ICV es mulla
• ICV porta el Nyap al Síndic i a Urbanisme
• AMS es mulla

Més

• Conflictes urbanístics a la comarc
• L’advocat de l’Ajuntament de Sils va ser secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona

Article del periodista Martí Santiago, DdG, 3 desembre 08

El Punt, diumenge 30 novembre 2008

~

4. Les NNSS:

• Normes subsidiàries de planejament, text refòs

~

3. Novembre 2008:

Fotos comentades enviades al bloc pels veïns.

~

2. Agost, setembre, octubre 2008:

1. Imminent inici de les obres (agost 08 )

Agost 2008: Fonts generalment ben informades informen que pròximament començaran les obres per a construir un supermercat Consum a la gran parcel·la lliure que hi ha al costat de la rotonda pròxima a la benzinera, a la zona de Can Cabirol.

Més pancartes

Fotos superiors enviades pels veïns al nostre correu electrònic (7/12/08)

~

Cartell enviat pels veïns al nostre correu electrònic.

Si el voleu imprimir el cartell, cliqueu aquí:

• Comentaris clicant aquí.
• Llegiu també l’article Supermercat: veïns i veïnes demanen la paralització de les obres per presumptes greus irregularitats urbanístiques.

Foto: Flickr

• Normes subsidiàries de planejament, text refòs
• POUM de Sils

Ordenances no fiscals:

Ordenances fiscals:

• Ordenança general de gestió i recaptació dels ingressos municipals de dret públic
• Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles
• Ordenança reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica
• Ordenança reguladora de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana
• Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques
• Ordenança reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres
• Ordenança general de contribucions especials
• Ordenança fiscal reguladora de les taxes per l’estudi, anàlisi i expedició de documents
• Ordenança reguladora de la taxa del servei en cementiris municipals
• Ordenança reguladora de la taxa pel subministrament d’aigua potable
• Ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’autorització, llicència i permís municipal ambiental de les activitats
• Ordenança reguladora de la taxa de clavegueram
• Ordenança reguladora de la taxa pel servei de recollida d’escombraries
• Ordenança reguladora de la taxa per la retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via pública
• Ordenança Fiscal reguladora de la taxa per la prestació de serveis mitjançant la utilització d’instal•lacions municipals
• Ordenança Fiscal reguladora de la taxa per les ocupacions del subsòl, sol i vol de la via pública
• Ordenança Fiscal reguladora de la taxa per entrada de vehicles per les voreres i les reserves de via pública per aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol classe
• Ordenança fiscal reguladora de la taxa per aprofitament especial del domini públic local, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general
• Ordenança fiscal reguladora de la taxa per usos excepcionals dels camins i vies rurals municipals.
• Ordenança fiscal general dels preus públics municipals
• Preus públics pel lloguer de bicicletes en el Centre BTT
• Ordenança fiscal reguladora del preu públic per a la prestació del servei d’accés a la xarxa inalàmbrica municipal de Sils
• Ordenança fiscal reguladora del Preu Públic pel servei de subscripció i venda d’edicions corporatives

• Comentaris i més informacions
• Factures març 08
• Quant cobren alcalde i regidors. Altres factures municipals
• Les darreres factures del vell Ajuntament
• Indemnitzacions 2003/07
• Extraordinari !
• Indemnitzacions ICV
• Tres edils de CiU cobren 80 euros tot i l’advertència del Síndic
• Sous batlle i regidors 2007
• CiU i sous de regidors

Homenatge Joaquim Rovira

Jordi Pujol a La Llacuna

CDC de Sils organitza un acte d’homenatge i reconeixement a l’ex-alcalde Joaquim Rovira i Planas, presidit per l’ex-president Jordi Pujol: dissabte 20 de setembre de 2008, Sala La Llacuna de Sils. Hi haurà refrigeri. El bloc CiU de Sils no informa: http://ciusils.blogspot.com . MDV ho veu així: imatge jpg.

Joaquim Rovira, alcalde de Sils durant 28 anys

1. L´alcalde de Sils deixarà el càrrec després de 28 anys. L´alcalde de Sils, Joaquim Rovira (CiU), no tornarà a repetir com a candidat a alcalde en les properes eleccions al municipi. Rovira, que fa més de 26 anys que és al càrrec, deixarà l´alcaldia a finals d´aquest mandat. En total, haurà estat 28 anys al capdavant de l´Ajuntament de Sils, sempre amb majoria absoluta. Actualment es treballa amb qui pot ser el seu successor. Rovira haurà culminat l´any 2007 una etapa que va iniciar l´any 1979 quan va accedir a l´alcaldia de Sils per primera vegada, en substitució de Jaume Pastells i Clota. Hauran estat 28 anys de govern amb majoria, un fet que, segons Rovira, ha estat molt important per tirar endavant projectes per al municipi. Amb més de 70 anys, assegura que se´n va perquè «acaba una etapa» i «convenen generacions amb noves idees i il·lusions» i diu que a partir d´ara li toca «viure». Sosté que la seva marxa de l´Ajuntament és fruit de la lògica «perquè totes les coses tenen el seu inici i el seu final». Rovira es mostra «satisfet» de la feina feta fins ara i assegura estar «tranquil» amb tot el que ha fet per al municipi. Diu que el canvi que ha experimentat Sils des que està a l´alcaldia ha estat important i es mostra especialment content per la zona esportiva, el manteniment i restauració de l´estació de tren de Sils, que durant un temps es volia tirar a terra, o per la restauració del local social de La Laguna, que durant quinze anys va estar tancat perquè amenaçava ruïna. «De la manera com em vaig trobar el poble a la forma que el deixaré, el canvi de Sils ha estat important», diu Rovira. A més, actualment Sils està tirant endavant un dels aspectes més importants en un municipi, com és la revisió del planejament urbanístic. En aquest cas, el nou Pla General permetrà afrontar el repte del creixement i de la incorporació de nous habitants, però «no suposarà la pèrdua d´identitat. Es guanyarà en qualitat de vida». El nou Pla comptarà amb espais públics i equipaments suficients per tal que el poble sigui «amable» i faciliti la vida «cívica i la convivència dels seus habitants». Entre els punts negatius dels seus mandats, Rovira recorda l´enderroc de les Escoles Velles a inicis dels anys vuitanta per fer-hi una plaça. Les escoles van anar a terra després de fer una consulta popular, però Rovira afirma que «sempre més m´ha sabut greu haver tirat les escoles». Reconeix que si s´haguessin conservat podrien haver tingut altres utilitats per al municipi, com ara ser seu d´un centre cívic o casal d´avis, una biblioteca o un arxiu municipal. Respecte a qui serà el seu substitut, Rovira no dóna pistes. Diu que en breu sortirà la persona i l´equip per presentar-se a les properes eleccions municipals i confia que seran «les persones idònies i adequades per tirar endavant l´Ajuntament». En les darreres eleccions municipals, CiU va treure 7 regidors. A l´oposició hi ha el PSC, amb un regidor i Independents de Sils (IdS), amb tres.

ACN/DDEG, SILS, Diari de Girona, 29 novembre 2005

2. Joaquim Rovira. : «Acabaré aquest mandat i quan deixi de ser alcalde em dedicaré a viure»

- Ha anunciat que no es torna a presentar. No es deixarà convèncer com en les anteriors eleccions?

- «Aquesta vegada no! Seran vint-i-vuit anys al càrrec i ja està bé. Ara correspon fer un canvi de cicle, donar pas a gent jove.»

- Ja sabrà no fer d’alcalde?

- «Serà un problema estar desvinculat. Hi haurà uns costums que es tallaran de cop. Però ja fa temps que m’estic mentalitzant.»

- De ben segur que ha canviat molt la feina des del 1979 fins ara.

- «Moltíssim. Per posar un exemple, el 1979 només hi havia tres funcionaris. I poca gent tenia el costum de venir a l’Ajuntament a explicar els seus problemes o a demanar ajut. Avui, hi ha més de trenta treballadors municipals i s’exigeix molt més a l’Ajuntament.»

- Al llarg d’aquests anys l’han definit de diverses maneres. Alguns diuen que és un alcalde personalista i altres el consideren paternalista. Amb quina es queda?

- «Ser la persona que està al capdavant del govern fa que es generin diferents opinions de la manera de ser i actuar. Si l’oposició opina que sóc personalista, en part és lògic. L’alcalde és la persona que té la decisió final, que ha de tenir criteri i actuar. I també tinc una part paternalista. Sempre he intentat escoltar i ajudar tothom. Potser totes dues opinions són certes.»

- I vostè com es defineix?

- «Sempre intento pensar en positiu. Hi ha solucions per a tot. Es tracta de lluitar i posar-hi el coll.»

- De què se sent més orgullós?

- «Hi ha moltes coses que et fan sentir orgullós. Vam lluitar durant set anys per aconseguir el CAP i podríem dir que em vaig barallar amb tothom. Considerava que Sils estava al centre geogràfic dels municipis que en aquell moment necessitaven un CAP. I el vam aconseguir. També estic molt satisfet de tenir una bona captació d’aigua, encara que ara hi ha molt poca gent que se’n recorda, d’allò. Tenim un pavelló fantàstic. També vam aconseguir que Renfe, després de quinze anys de reivindicar-ho, remodelés l’estació. I com aquests projectes, molts d’altres.»

- I s’arrepenteix d’alguna cosa?

- «Sempre voldries més, però estic content del que hem fet. Potser del que m’arrepenteixo és d’haver enderrocat les escoles velles. Va ser a principis dels anys vuitanta. Després d’una consulta popular, es va decidir tirar a terra l’edifici i fer-hi una zona verda. Avui no ho faria perquè estem necessitats de locals.»

- El moment més difícil ha estat…

- «Sens dubte aquest estiu, amb l’assassinat de Consol Galceran. I és que el desenllaç ha estat molt greu. La part negativa és que el culpable és una persona coneguda, un amic. I la part positiva és que el poble ara està tranquil.»

- Quin és el secret de governar durant gairebé trenta anys i sempre amb majoria?

- «La veritat és que no sé el perquè ni quin és el secret. Només puc dic que al llarg d’aquests anys he tingut al costat uns companys responsables i amb seny. I això és molt important. I també vull expressar el meu agraïment al poble, que ha confiat en mi.»

- Acabarà el mandat o farà un relleu abans?

- «En un principi acabaré el mandat. Però mai saps amb què et pots trobar.»

- I ja té pensat el relleu?

- «No vull posar noms. Al grup hi ha gent molt trempada i amb il·lusió. Hi haurà un bon relleu i això em tranquil·litza.»

- I a què es dedicarà després?

- «A viure.»

Foto i text d’Anna Puig, El Punt Diari a Vilaweb, Comarques Gironines, 05 desembre 2005

3. Tota una vida dedicada al poble. Rovira tindrà 72 anys quan deixi el càrrec d’alcalde. Ha estat tota una vida dedicada a la política municipal i a Sils. Sense fer enrenou, sense buscar protagonisme i sense ànsies de pujar com l’escuma ni d’obtenir càrrecs supramunicipals. Sempre s’ha envoltat de gent amb aquest mateix tarannà. Dels que encara queden al seu costat, cal destacar Xicu Anoro, regidor i gran impulsor de la iniciativa La Cuina de Sils. Temps enrere, era impensable imaginar Rovira sense una cigarreta a la boca. En fumava una darrere l’altra. Ara fa gairebé un any que ha deixat de fumar, tot i que ell mateix reconeix que ha estat difícil deixar el vici, sobretot els dies després de l’assassinat de Consol Galceran. Però, malgrat tot, no hi ha tornat. Fent repàs del passat, ens explica que fins als cinquanta anys va ser comerciant de fusta. El 1977 va ser un dels impulsors i promotors de l’actual polígon industrial, del qual se sent molt satisfet. I el 1979 va iniciar una carrera política que ha tingut continuació fins ara. Que Rovira fos cap de llista a Sils era sinònim de guanyar amb majoria. I per això mai l’han deixat plegar. Però ara ha dit prou. Res el farà canviar d’opinió.

El Punt Digital a Vilaweb,5 desembre 2005

4. Setanta municipis gironins tenen el mateix partit al govern des de fa més de vint anys … Prop del 32 per cent dels municipis de la demarcació de Girona s’han mantingut fidels almenys des de 1983 a la mateixa formació política i alguns, des de 1979. En part d’aquests casos, l’electorat també s’ha mantingut fidel al mateix alcaldable –en molts pobles només hi ha hagut sempre una sola candidatura–, com ara, des de 1979, a Josep M. Molas (CiU) a Cantallops, Jaume Coderch (CiU) a Espolla, Pere Moradell (PSC) a Torroella de Fluvià, Antoni Brancós (CiU) a Foixà, Josep Grau (CiU) a Jafre, Benjamí Artigas (CiU) a la Pera, Jordi Cruïlles (CiU) a Urús, Josep Vidal (CiU) a Juià, Ramon Vidal (CiU) a Sant Joan de Mollet, vicenç Domènech (CiU) a Sant Feliu de Buixalleu o Joaquim Rovira (CiU) a Sils.

El Punt digital, a Vilaweb; 11 agost 2006.

Llegiu també:

• Blocs davant Ajuntament, 2003-07
• Inaugurada nova oficina Finques Planes a Residencial Plana de Sils, amb la presència de l’alcalde en funcions
• Zona zero, gener 2008
  

Quan l’Ajuntament volia assecar els estanys

En Pere Porter ens explica un conte dels Estanys de Sils

3 Respostes a ‘Quant cobraven alcalde i regidors? Altres factures municipals.’

1. factures municipals diu, el 8 de Juny del 2007 a les 15:21

   He llegit les informacions que doneu al bloc i m’he quedat amb la sana curiositat de saber quan cobren MENSUALMENT l’alcalde i els regidors d’un poble petit com el nostre. Poden viure del càrrec o només reben una mena de dietes simbòliques?. He seguit la pista que doneu, o sigui les actes municipals, una mica de Google i ja tinc el que buscava, un llistat de factures aprovades a una reunió de desembre de 2006.L’adreça: http://www.webgipal.net/Sils/download/JGL_291206.pdf

   l’alcalde Joaquim Rovira, 2.104 euros (indemnització novembre 2006 més viatges); li hem de sumar 14 euros (altres viatges)

   un regidor de l’equip de govern, Francesc Anoro, 660 euros (indemnització novembre)

   un regidor de l’oposició, Martí Nogué, 240 euros (indemnització novembre)

   No sé quantes hores dediquen al càrrec, ni si per la important responsabilitat que tenen estan mal o ben pagats.

   Canviant de tema, hi ha moltes factures curioses, com les dues que fan referència al lloguer de llums de Nadal que sumen 11.624 euros. Més factures de Nadal: lots de Nadal pel personal de l’Ajuntament, 3.014 euros. Una de les factures més altes: neteja dependències municipals desembre 2006, 9.062 euros.

   I una de ben curiosa, que és la del Centre d’Estudis d’Innovació i Comunicació Política: “Informe procés participatiu Sils, Joves i Futur”, 3.480 euros (580 mil peles)

   Oriol, un ciutadà que paga impostos

2. 3.480 euros diu, el 26 de Juny del 2007 a les 07:52

   ¿Algú que ens informi de l’ Informe procés participatiu Sils, Joves i Futur que li va costar a l’Ajuntament 3.480 euros? ¿Va tenir alguna utilitat?

   Copio i enganxo de la web de l’ajuntament:

   “El passat 2 de desembre va finalitzar el procés participatiu dirigit als i a les joves de Sils, impulsat per l’Ajuntament de Sils i el Centre d’Estudis d’Innovació i Comunicació Política, que s’ha portat a terme durant els mesos de setembre a desembre de 2006.

   Els objectius principals del procés eren impulsar el Pla Local de Joventut 2007, incidint en els eixos de Participació i Emancipació dels Joves, i fomentar la participació dels joves en les polítiques locals de joventut.”

   Sona bé, oi?
   I per això es van pagar 3.480 euros, equivalents a tres mesos i mig de treball d’un currante mileurista?

   Mark, tu que ets “jove”, en saps alguna cosa del “procés participatiu”?
   Potser enviant un correu a joves@sils.es en treurem alguna resposta.

   Maria, ciutadana que també paga els seus impostos

3. Mark diu, el 26 de Juny del 2007 a les 09:09

   Jo vaig anar a la majoria de debats i sessions que es van fer i d’alguna cosa va servir (establir les directrius generals dels pisos de joves, deixar constatades els principals interessos juvenils…) però la cosa està en una situació que, si més no, dón sensació de bloqueig. Potser les eleccions ho han parat tot.

   La veritat la participació jove era escassa i algú ha reconegut un cert fracàs del projecte o una desmotivació a curt termini dels resultats. Jo considero l’evolució molt lenta…

   Preguntat per si ha servit d’alguna cosa… hem aconseguit una dotació anual per activitats juvenils, hem decidit punts importants pel que fa als pisos de joves, hem pogut decidir alguna part de la propera festa major (destacant que amb una limitació marcada que em va disgustar)… però hi haurà correfocs i la nit jove, en teoria, a la nostra manera (en teoria).

   Ara s’hauria de constituir una taula rodona de joves per engegar diverses activitats però la cosa no arrenca. També falta una major implicació juvenil. Sort del “JAS”, l’esplai i els nous “Gent Amb 7″.

Font: El Vell Bloc de Sils com més serem més riurem

Llegiu també: Sous alcalde i regidors actuals

Independents de Sils a les eleccions municipals 2003

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
Xavier Triguero Genís, Maruja Fernandez Cabeza, Nati Adroger Esteban, Narcís Negre Carreras, Anna Mª Suñé Pujol, Marc Morales Freixes, Joan Andreu Arredondo Rodríguez, Joan Cot Porcell, Joan Planas Dantí, Neus Gené Massuet, Albert Miralles Güell, Martí Nogué Selva, Narcís Figueras Capdevila i Juan Carlos Blázquez Ramos.

Text i foto: Bloc IDS

2 Respostes a ‘Independents de Sils i POUM’

Retroenllaç a ‘Independents de Sils i POUM’.

1. pepet diu,

   el 11 de Maig del 2007 a les 17:47

   el que han fet amb el POUM es de jutajt de guardia, varen ” arreglar “les propietats dels ciutadans sense que els afectats sense informar-los i es pot dir que d’amagat, no tothom llegeix els diaris ni té internet a casa, per sort a aquest poble queda gent honrada i noble que els hi va informar, desprès el sr. alcalde per justificar-se va dir que ell no ho sabía i jo em pregunto : com pot ser que la màxima autoritat del poble i la que va signar els acords no ho sàpigues,??? es que pot ser aquest sr. ja té la demencia senil??? i els que governen amb ell s’aprofinten ???
   Sr. Torres quan acabi amb Marbella passi per Sils

2. Raimon diu,

   el 11 de Maig del 2007 a les 22:07

   “Jutjat de guàrdia” :O , “Marbella” :’( , “arreglar” :’( …

   No ho acabo d’entendre, a veure si ens ho expliques amb més pèls i senyals, amb més detall. Són rumors o alguna cosa més? :O

28 gener 2008: el bloc “Des de Sils, camí d’Itaca” publica un suposat recurs dirigit a l’actual junta de govern local referent a una denegació de llicència d’obres. Al suposat recurs, publicat a Internet en format pdf, es llegeixen frases com aquestes:

… ens trobem davant d’un nou exercici d’autoconvenciment que pretén amagar l’actuació dolosa i negligent del secretari municipal – que convé recordar, no és llicenciat en dret, es veí colindant i amic personal de l’anterior batlle i esdevé la persona que a la pràctica regeix realment les decisions de la corporació actuant amb frau de llei i abús de dret- i de l’arquitecte municipal –que actua com un empleat a les seves ordres- …

… que l’anterior junta de govern i el propi secretari generessin una situació de monopoli en l’oferta d’edificis plurifamiliars projectats al centre del poble, davant de l’ajuntament.

… La normativa legal aplicable preveu que un cop aprovades normes especifiques subsidiàries –que ho van ser amb l’oposició llavors de l’actual alcalde sota l’argument, entre altres, que “semblava fet contra certes persones de Vallcanera”- donat que han significat una disminució de la superfície construïda, haurà d’existir dret d’indemnització que, en aquest expedient, la part actora valora, com acreditarà a les actuacions judicials posteriors, en 900.000 € (NOU-CENTS MIL EUROS)…

Font: http://losilenc.blogspot.com/2008/01/durssim-recurs-de-reposici-duna.html

Font: http://lncsils.iespana.es/900.pdf

Edictes i anuncis municipals consultables al BOP, cliqueu les imatges:

Etc …

• Anys 2005-08 Actes de sessions: Actes de plens, Juntes de govern local
• Anys anteriors Google , Arxiu Municipal, etc …

Actes de plens:

Juntes de govern local:

Font: Ajuntament de Sils

2 Respostes a ‘Antoni Tello liderarà una candidatura independent: Acord Municipal per Sils

a) una candidatura independent liderada per l’Antoni Tello afirma que està en contra del “creixement urbanístic que s’està promovent” (a la secció “ajuntament”)

b) l’Antoni Tello era el regidor d’urbanisme (amb l’alcalde Joaquim Rovira, ambdós de CiU), quan l’any 2003 es va promoure la gloriosa idea de crear 700 habitatges davant de l’Ajuntament (a la secció “creixements”)

O hi ha alguna cosa que se m’escapa?

Ids-PM marca blanca del PSC, AMS marca blanca de l’ERC

Les marques blanques de l’esquerra

PSC , ERC i ICV des de 2003 patrocinen llistes independents en molts municipis. Els paguen la campanya a canvi que els seus vots comptin per al propi partit a les eleccions a Consells Comarcals i a les Diputacions. Així, tenim Acord Municipal (ERC), l’Entesa pel Progrés Municipal (ICV) i Progrés Municipal (PSC). De fet, algunes de les llistes que es presenten ara per AM, EPM o EM ja existien com a agrupacions d’electors i el que s’ha fet és integrar-les; altres s’han creat de nou. Hi ha doncs molts municipis on no apareix el nom del partit sinó només la sigla de la marca blanca junt amb el nom que prenen els independents en aquella població. Per exemple: Cellera Acció Municipal -AM; Espinelves un Poble-PM o Nou Maçanet-EPM.

CiU ha criticat als tres partits d’esquerres de no donar la cara i amagar quin partit està darrera d’unes sigles tan genèriques. Ha impugnat aquestes llistes perquè considera que no s’haurien de poder comptabilitzar conjuntament si no duen el mateix nom. Tot i que el litigi encara no està tancat, en principi la Junta Electoral no els ha donat la raó. Els d’ICV es defensen dient que en el seu cas es tracta d’un pacte amb un partit diferent d’ICV i registrat que es diu EPM.

Font: Bloc d’en Roger Buch, 19 maig 2007

2 Respostes a ‘Inaugurada nova oficina Finques Planes a Residencial Plana de Sils, amb la presència de l’alcalde en funcions’

Retroenllaç a ‘Inaugurada nova oficina Finques Planes a Residencial Plana de Sils, amb la presència de l’alcalde en funcions’.

1. carmeta diu,

   el 20 de Juny del 2007 a les 07:29

   venen ganes de vomitar, la veritat…

2. Per sucar-hi pa diu,

   el 20 de Juny del 2007 a les 22:04

   Una notícia sucosa de veritat. Jo en lloc de parlar de vómits crec que és una notícia per a sucar-hi pa … No sempre les coses són tan explícites . Una pista segurament falsa: el senyor Rovira es diu Planas de segon cognom. Què passa? No és normal que els polítics retirats ocupin llocs de responsabilitat a les grans corporacions transnacionals La presència de l’alcalde: són d’aquestes coses molt legals, però profundament lletges. Deu ser que el sr. Rovira té esperit empresarial, allò de fer país, que en els cas de les immobiliàries sovint es “destruir país” :’(

   Ara “en serio”. Crec que el sr. Rovira era empresari i com a alcalde se li han de reconèixer mèrits com la creació del polígon de Sils o la promoció del petit comerç local. Sabeu quins negocis té? Té capital invertit a Finques Planes?

   De veritat: no me’n sé avenir.
   Valga’m Déu !!! L’alcalde d’un poble ajudant a vendre pisos!!!

D’acord amb les fotos, avui dilluns 12 de gener s’han reprès les obres a la nau industrial (vulgarment, Nyap) que vol encabir un supermercat Consum. Concretament s’ha detectat activitat a la zona on es volen instal·lar les dues estacions transformadores. Recordem que, fa uns dies, els veïns argumentaven que el decret d’alcaldia, que segons algunes fonts havia aturat les obres, era només una estranya “jugada” per intentar legalitzar o regularitzar les obres i, a més a més, procurar legalitzar o regularitzar una segona activitat a la part superior de la parcel·la. Més informació i comentaris: Supermercat.

La resposta als veïns, es fa esperar

A la fotografia, ordre del dia de la Junta de Govern extraordinària de 31/12/08 (Font: tauler d’anuncis dels baixos de l’ajuntament). Se suposa que el punt 17 donava resposta a l’escrit dels veïns i veïnes presentat el 25/11/08. Els veïns ignoren quins són els arguments de la Junta i confirmen que encara no han rebut resposta oral ni escrita per part de l’Ajuntament. Es reafirmen en l’opinió que el decret d’alcaldia de 23/12/08 no ha aturat les obres del Nyap. Si les obres s’han aturat temporalment, opinen, és per algun pacte, acord o decisió al marge del decret d’alcaldia.

Llegiu també:

• Fragments de l’escrit dels veïns a l’Ajuntament, 25/11/08
  
• Els veïns porten el Nyap al Síndic i a Urbanisme
• Resposta al decret d’Alcaldia de 23 desembre 08. Article del Diari de Girona del diumenge 4 gener 09. Text del decret d’Alcaldia
• Aturem el Nyap: cartells, pancartes
• Cronologia del Nyap
• L’advocat urbanístic de l’Ajuntament de Sils, va ser secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona
• Fil directe de TV Girona
• Zones 8 i 9
  
• ICV es mulla
• ICV porta el Nyap al Síndic i a Urbanisme
• Conflictes urbanístics a la comarca

Podeu deixar els vostres comentaris a : Supermercat

L’advocat urbanístic de l’Ajuntament de Sils, va ser secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona

• A la foto, construcció de la nau industrial que està comportant una gran polèmica urbanística a Sils.

Narcís Sicart i Marfà, advocat urbanístic de l’Ajuntament de Sils, va ser secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. Aquest advocat presta a l’Ajuntament serveis d’assistència jurídica en matèria urbanística. Durant els darrers anys ( 2007, 2008…) ha estat cobrant factures de 995,83 euros mensuals en concepte d’ assessorament urbanístic a l’Ajuntament de Sils. Aquest lletrat actua també com a advocat defensor en diversos recursos que afecten a l’Ajuntament de Sils. A més, és funcionari de l’Ajuntament de Lloret de Mar, entre altres ocupacions.

Tres recursos:

Nomenament advocat defensor en personació assumpte recurs ordinari 6/2008.
Proposta de l’Alcaldia. (…)
Fets :
- En data 6 de febrer de 2008 i amb registre d’entrada núm. 440 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala contencioso administrativo, sección tercera de Barcelona notifica el recurs interposat per J(…) contra l’acord núm. 251/07 de la Junta de Govern Local de data 15 d’octubre de 2007 que desestima el recurs de reposició contra la denegació de l’aprovació del Pla Especial de Millora Urbana de la Cra. Sta Coloma núm. 27. (…)
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD : (…)
Encarregar la defensa i representació de l’Ajuntament de Sils al lletrat Sr. Narcís Sicart Marfà del Col·legi d’Advocats de Girona, amb núm. de col·legiat 1.175 (…) Font

~

Nomenament advocat defensor personació recurs ordinari 218/2008.
Proposta de l’Alcaldia. (…)
Fets :
- En data 29 d’abril de 2008 i amb registre d’entrada núm. 1546 el Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona notifica el recurs interposat per Fundació Privada Plataforma Educativa contra l’acord núm. 13 de la Junta de Govern Local de data 22 de gener de 2008, que declara la incompatibilitat de l’activitat de Centre Residencial d’Acció Educativa, i contra l’acord núm. 42 de la Junta de Govern Local de data 18 de febrer de 2008 que desestima la llicència d’obres, expedient 2008/9, per a la reforma d’un habitatge unifamiliar aïllat, i la llicència per a l’exercici de l’activitat de Centre Residencial d’Acció Educativa, expedient 29/2007, al carrer Països Catalans, 4. (…)
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD : (…)
Encarregar la defensa i representació de l’Ajuntament de Sils al lletrat Sr. Narcís Sicart Marfà del Col·legi d’Advocats de Girona, amb núm. de col·legiat 1.175. (…) Font

~

Nomenament advocat defensor en personació assumpte recurs ordinari núm. 179/2007
Fets :
- En data 7 de juny de 2007 i amb registre d’entrada núm. 1902 el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona notifica el recurs interposat per F (…) contra l’acord de la Junta de Govern Local de data 18 de gener de 2007 en relació a la restauració de la tanca al carrer Primer de Maig, núm. 2. (…)
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD : (…)
Encarregar la defensa de l’Ajuntament de Sils al lletrat Sr. Narcís Sicart Marfà del Col·legi d’Advocats de Girona, amb núm. de col·legiat 1.175. (…) Font

Si la zona 8 que era per a “vivendes amb tolerància comercial” acaba així (cliqueu aquí), ¿com acabarà la zona 9 que és “zona comercial”?

Més informació consultant les Normes de planejament, text refòs. Comentaris clicant aquí.

Fragment de plànol de 1999 que acompanya les Normes de Planejament.

Ortofoto del Google Earth