Photographed by Bern@t

espiadimonis descansant 2

Please, consider to view my most interesting shots acording to flickr and my photos on explore

Safe Creative. If you want to use this image please add in a visible place near the photo: "Photo: Bernat Casero" (link included, please)

take a look at your contacts activity or at your recent photos in explore front page

☆

– License

Este viernes a las 8.00 de la tarde cata i venta de mi vino – S’Alqueria – en la tienda de Esteban : Vermei

This friday at 8.00pm  tasting and sale of my wine  - S’Alqueria - in Esteban’s shop: Vermei

Ce vendredi a 20h00, dégustation et vente de mon vin  - S’Alqueria - à la boutique d’Esteban: Vermei

Divendres  a les 8.00 de la tarde cata venta del meu vi  - S’Alqueria - en: Vermei

VERMEI de Esteban & Esther Pahissa 

Av. Caritat Serinyana ,12

(avenida que baja a la rambla…. avenue qui descend à la rambla…. avenue going down o the “rambla”.)

Tél: 972 116 364

vermeiscp@hotmail.com

IVO

Avui he somniat que volava, amb una nau, fins un planeta llunyà, un planeta vermell i llampant on tot era tou… el terra, les parets, els cotxes… res no feia mal. Un planeta on la gent es movia a poc a poc i tothom era feliç; res no et podia ferir… ningú no moria ni envellia… res no s’acabava ni es trencava… no existien les paraules lletges ni les males cares. Tot era bonic i per sempre, fins i tot els sentiments.

Al arribar a Marrakesh el primer color que el visitant capta és el vermell. La majoria de les cases i edificis estan pintades amb diferents tonalitats d’aquest color, la raó és molt simple, si estiguessin pintades de blanc, per exemple, al arribar l’estiu els seus habitants acabarien cegats per la forta llum del sol. Els marroquins varen elegir el vermell per evitar aquest problema, per això la majoria dels edificis particulars i governamentals són de tonalitats d’aquest color.

El color vermell és el color de la sang, per tant és el color de la vida. Marrakesh està lligada al color vermell per la seva vitalitat, és la ciutat més bulliciosa i activa de tot el Marroc, es respira vida per qualsevol dels seus racons. A Marrakesh sembla tothom està interactuant alhora, tothom parla amb tothom, tothom negocia, tothom riu, tothom treballa i descansa al mateix temps. La plaça Djemaa el Fna, elegida per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat, és el centre de la Medina però et fa sentir com si estiguessis al centre del món per la seva activitat, la seva màgia i la seva personalitat única. Estant allà de nit és impossible no contagiar-se amb el seu encant i sentir-se viu en tot moment.

El color vermell és el color de la passió. Marrakesh és una ciutat completament passional, no només per la seva gent i la seva activitat, com he dit al paràgraf anterior, sinó també pels seus exuberants paisatges: des d’una terrassa del palau El Badi, actualment en ruïnes, es poden veure les muntanyes del Atlas nevades. Paisatges arquitectònics com per exemple el pati central de la Madrassa o el Jardí Majorelle amb els seus colors molt vius on el vermell hi té molta presencia.

Paradoxalment el vermell també s’utilitza per les senyals de tràfic, cosa que a Marrakesh, al menys a la ciutat antiga, serveix de ben poc.

A continuació us deixo un recull de fotografies on el vermell és el protagonista.

Us proposo que participeu amb mi en un petit repte: quin és el color preferit de la gent. No us heu preguntat mai quin és el color preferit majoritari? El blau de la tranquilitat? El vermell de la passió? El verd de l’esperança? La puresa del blanc?

Jo m’he proposat fer un petit estudi estadístic i, un cop recollides totes les dades, analitzar els resultats. I vosaltres podeu ajudar-me! Simplement, ompliu el formulari que veureu al clicar l’enllaç següent amb la informació pertinent, i envieu! Ràpid i fàcil! L’estudi finalitzarà el diumenge 31 de maig.

Votar pel color!

Edit (26/04/2009 a les 23:12): Pel que veig no funciona! Ho arreglo en les pròximes hores.

Edit (27/04/2009 a les 9:02): Funciona!

(Reseña realizada para la web www.maumaunderground.com)

El crítico chino Pi Li explica que fuera de China las exposiciones se han desarrollado bajo dos perspectivas: la confrontación entre Este y Oeste y la relación entre la modernidad y la tradición (citado por Laia Manonelles en un artículo para la revista Lápiz). La muestra “Vermell a part”, que actualmente podemos disfrutar en la Fundacion Joan Miró, no es una excepción, y las seis secciones en las que las 80 obras expuestas han sido clasificadas así lo deja claro (“Transformación: la nueva China” o “El arte occidental visto desde China” son dos ejemplos de ello).
Uli Sigg, coleccionista que ha cedido sus obras para esta exposición, afirma: “Si hay una constante que pueda denominarse específicamente china es, acaso, esta capacidad de asimilar los elementos más atractivos de otras culturas y transformarlos”. Paseando entre las obras enseguida vendrán a nuestra memoria artistas como Andy Warhol (Mao-Marilyn, de Yu Youhan), Jeff Koons (Boy reading Mao book, de Xu Yihui), Boltanski (People Nº 1, de Bai Yiluo)… aparte de referencias explícitas a David (History of revolution, de Wang Xingwei) o Duchamp (Duchamp retrospective exhibition in China, de Shi Xinning). Junto a todo ello encontramos un gran interés por los símbolos capitalistas que invaden la nueva China: el resultado suele ser un conjunto abigarrado y desmedido de productos, que desfilan seductores ante nuestros ojos.
Es obvio que esta mirada diferente nos atrae al plantearnos el hecho de redescubrirnos a través de lo ajeno. Los artistas chinos se recrean en nuestra ya agotada iconografía capitalista como si se tratara de juguetes nuevos, fascinados por esta transformación del poder del castigo en el poder del deseo, con una mirada que, aunque un poco simplista en algunos casos, atrae por su efervescencia y su frescura.
Personalmente, llamaron más mi atención las obras que podríamos incluir en la otra perspectiva, la entroncada con las tradiciones chinas, al ofrecer un resultado más poético y menos explícito. Los delicados bordados de Hu Xiadyuan (entre la escasa representación femenina), realizados con su propio cabello, el sugerente paisaje de Zhen Guogu, Waterfall, o la historia escrita en un grano de arena de Lu Hao nos hablan de un pueblo con una técnica muy cuidada y de una sutil belleza, fruto de una larga tradición y, no obstante, capaz de expresar sus preocupaciones más actuales.
En conjunto, esta exposición nos ofrece una muestra de una cultura brillante, rica, que en un momento de profundo cambio es capaz de amalgamar influencias pasadas y exteriores, aunar lo privado y lo político, lo propio y lo ajeno, enfrentándose directa y serenamente al futuro que ya intuyen.

http://www.nauticavermell.com

Náutica Vermell es más que una empresa de venta de embarcaciones. Es un compromiso con el cliente. Una forma de establecer una relación de confianza que permite ofrecer el asesoramiento preciso, un completo servicio post-venta y un gran abanico de servicios auxiliares. Con la profesionalidad y la experiencia que los aficionados a la náutica requieren.

Punto de venta

PALMA: Avda Gabriel Roca, 37 local A

07014 Palma de Mallorca

Telf 971 22 29 46

E:mail: carme@nauticavermell.com

Embarcación

Nueva

barco segunda mano

nautica vermell

itama 50

itama seventyfive

vermell

náutica

Mallorca

Mediterráneo

Porto Cristo

Portocristo

Mar

Itama

Cantieri

Sarnico

Fabricado en Italia

Baleares

Rodman

Rodman 670

Rodman 810

Rodman 870

Rodman 940

Rodman 1040

Rodman 1170

Rodman 1250

Yacht

Cruceros

Rodman 38

Rodman 41

Rodman 56

Rodman 64

Rodman Muse

Itama Forty

Itama 40

Itama 55

Itama FiftyFive

itama 75

embarcaciones

usada

barcos

Itama 50

Itama Fifty

Itama 45

Itama FortyFive

Itama 60

Itama Sixty

Itama 70

Itama Seventy

Itama 80

Itama Eighty

Sarnico Spider

Sarnico 43

Sarnico 45

Sarnico 50

Sarnico 58

Sarnico 60

Sarnico 65

Lomac

Motor

Cabina

Camarote

Open

Lancha

Catálogo

Crownline

Ferretti

Ferretti Group

Importadores

Exclusivos

importadores exclusivos para españa

Aquest dissabte hem anat a escalar a Montserrat, la zona del Vermell del Xincarró (zona C de la guia de Montserrat cara sur). Aquesta vegada érem en Ricard, en Costa, en Jesús, en CrazyBanana i jo, meés tard arribaria el Manel amb la Conchita.

Morte ensemble V+

Arribem a la zona. Miro la guía i ah mira una via de grau IV, vinga CrazyBanana si vols aquesta la podries fer. Mirem la via tots dos i jo ja veig que la xapa esta bastant amunt, carai ja la podrien haver posat una mica més baixa. En CrazyBanana es posa l’arnes, jo el pillo i vinga cap amunt. Comença a pujar i ja se’l sent murmura, em sembla que es queixava del grau, un IV això! Si esta súper fina la via! però ei! el va encadenar a vista!

En Jesús a la Morte Ensemble

Un noi que estava escalant prop nostra ens diu que la via no és un IV sinó un V o V+… ara tot cuadra més. El Jesús també la fa i també queixes de que la via no és massa maca.

Sense nom V

Mentres el Ricard i el Costa es posen a muntar un V que hi havia més a l’esquerra, una via que jo fa un any ja havia fet i que recordava molt maca. La van fer sense problemes, només va haver alguna queixa que alguna cinta allunyava una mica. Quan ells vans acabar jo vaig voler provar-la per recodar vells temps, i que bé! quin gustasso, allà on fa un any em vaig acollonir amb aquell passet de la trecera xapa (em sembla), aquest cop me’l vaig treure com si res…

En CrazyBanana a la via de grau V

Aquesta mateixa via també la va fer en CrazyBanana i en Jesús em sembla recordar, una altra vegada encadenada a vista! Mentres en Ricard i en Costa es posen a fer una altra via, l’Aina V, molt maca per el que recordo de fa 1 any.

En Ricard a la via de l’Aina.

Nanu 6a+/6b

En Ricard, Costa i jo ens movem una mica a la dreta, on hi ha un 6b, 6a+, i dos 6a.

Jo volia començar per els 6a, però el Ricard al final em va convèncer perquè em poses de primera en el 6a+. Comencem! Primera xapa bé, segona xapa també bé, i uiii ara ve el problema, el passet de la via, el que li dona el grau a la via. Intento arribar a la tercera per la banda esquerra i….. pam volada! Jolin no pensava que volaria, no ho tinc com a costum però aquest cop ha tocat. És un passet que te tres forats de peus, una presa vertical per l’esquerra per aguntar-nos per desplaçar el pes a la dreta i a la dreta te una presa de mà no molt bona que ens servirà per agafar impuls per llençar-nos a una que hi ha més amunt que realment és boníssima! (jo les de la dreta no les vaig provar), era un joc d’equilibri i força. Torno a provar per l’esquerra i un altre cop caic! Em sembla que m’hauré de baixar i deixar a un altre que ho probi.

Autor CrazyBanana. Jo en el passet del 6b

Ho proba el Costa. Ell és més llest i ho intenta per la dreta i ole! Arriba a la tercera xapa! Posa la cinta, agafa la cinta i xapa, millor agafar cinta que no volar (cadascú amb els seus criteris), continua i acaba la via.

Ara no sé si m’hi vaig tornar a posar jo de primera o va fer-ho el Ricard, potser vaig ser jo. El que sé és que m’hi vaig tornar a posar, aquest cop probant per el dreta i aconsegueixo pujar fins a la tecera xapa però quan era el momento de xapa em vaig veure incapaç de deixar una mà per agafar la corda i passar-la per la cinta, així que si no volia volar no em quedaba més remei que fer el mateix que el Costa, agafar amb la mà la cinta i amb l’altra xapar… quina llàstima!!!! I que lleig!!!! Això no es va Núria!!!! (m’ho deia a mi mateixa, quina batalla que vaig tenir dins el meu coco). Vaig acabar la via, però carai com allunyaven les xapas allà dalt! Tot i que era fàcil i era molt difícil caure…. No em va agradar massa aquell final.

Ara li tocava al Ricard, i bueno el temps que si va estar, em sembla que va començar a les 16:10 i cam acabar a les 19 h. i algu… això si que és motivació!!!

Autor CrazyBanana. En Ricard en el 6a+/6b ie n Manel assegurant-lo

Autor CrazyBanana. En Ricard fent un saque en el 6a+/6b

Mentres va arribat el Manel amb la Conchita, ens va dir que aquella via no era un 6a+, sinó un 6b. En aquell moment vaig pensar que carai feia jo intentant muntar aquella via! 6b? Però Núria si tu no fas 6b!! I menys d’aquest tipus! (de bloc).

Desconeguda 6a

Mentres el Ricard anava probant, jo vaig voler probar un 6a, vaig triar el que esta més a la dreta, diria que és nou, perquè el que hi ha a l’esquerra del meu és la via Nando que també és 6a, tot i que la poso de 6a+. En CrazyBanana m’assegura, començo a pujar i en un no res dic Reunió! Carai aquest 6a, molt facilet, per mi que no arriba a 6a. En CrazyBanana el proba de segon i en veure que també va molt bé decideix posar-s’hi de primer i li surt net com una patena!

Nando 6a/6a+

Passem a la via de la seva esquerra, en teoria 6a també. Li havia dit al CrazyBanana que des de l’anterior 6a poses cintes a la primera i segona xapa i hi passes la corda, així no em menjo el terra si no arribo a la segona. Començo a trepar “de segona” i arribo a la segona xapa, miro per pujar fins a la tercer, hi ha un bon forat a l’esquerra i a la dreta em sembla recordar que també. Ho inento i uiiii em sembla que no ho aconseguiré, no tinc masses ganes de volar i aquell passet requereix força i això no és que sigui el meu punt fort, al final aconsegueixo arribar de males maneres, poso cinta, m’hi agafo i passo la corda…. ho sé, mal fet! Acabo la via i el CrazyBanana la va voler probar de segon, a la primera vegada el vaig portar massa tibat, així que va voler repetir per segon cop.

Ninu 6b/6b+

Mentres en Ricard continuava amb el seu 6a+ (6b), el Manel va probar el 6b que hi ha a l’esquerra d’aquest. Nosaltres (Ricard, Costa i jo) ja l’haviem fet, gràcies al Ricard, que ens va muntar la via Amb alguna dificultat que altra però la va fer.

Total, que en Manel comença la via i olé! La fa com si res!!! Només va tenir un problema al passar de la segona xapa a la tercera, una llàstima perquè la podria haver encadenat de sobres!

La Conchita també la va probar de segona, alucinant una mica pequè no sabia on posar els peus, la vam haver de remuntar un mica, però bueno tot arriba Conchita! Una mica cansada ja deuria estar, que havia estat fent vies a la banda esquerra.

La Conchita fent una de les vies de l’esquerra.

I aquí acaba el dia.

Aproximació: Mapa d’accés. Des del poble del Bruc, seguint per la carretera principal girarem a mà dreta per el carrer de les escoles. Seguirem la pista fins que ens creuem amb el carrer de la parroquia, nosaltres anirem a mà esquerra. Seguirem la pista, passant prop dels camps fins a una esplanada d’on a la nostra mà dreta queda un camí senyalitzat amb marques blanques que va direcció al Vermell, a 5 minuts per aquest camí surt un desviament a mà dreta que no agafarem, aquest ens portaria al sector de la Desdentegada, nosaltres seguirem recte. El recorregut que va del punt parking al vermell és aproximat.

Les ressenyes les podreu trobar al llibre de Montserrat cara sur o a la web d’Onaclimb

No em poso vermell amb tanta facilitat com ma amie Irene ni sóc comunista, però sí que sóc vermell…

…i blau, i verd, i groc, i catxumbo, i negre d’agonia!

Estic fart de ‘podemos’ i ’somos rojos’ i ‘a por ellos oe’. Estic fart que els del bar de davant de casa tirin petards per cada gol d’Espanya contra Alemanya i surtin a cridar al carrer en desbandada (que síiiii, que us hem sentiiiit, que no estem soooords).

I estic fart que, diumenge, tot el país es paralitzarà per veure com 22 noiets milionaris repartits en dos equips amb samarretes de colors diferents juguen a futbol. No critico el futbol. No critico que la gent se’l miri. No critico que els jugadors bons siguin milionaris. No critico que els milionaris hi juguin. Però no entenc que, com a país/ estat/ col.lectiu de ciutadans que paguem impostos, ens haguem d’identificar amb uns nanos que van darrere una pilota. Ni entenc com m’afecta a mi com a individu.

Si Espanya guanya, seré més feliç? La meva vida, com a habitant de la monarquia espanyola, haurà millorat en res de substancial???

I si guanya Alemanya, m’hauré de tallar les venes o, en el meu cas com a japonitzat, fer-me el harakiri?

Dit això: com guanyi Espanya, durant 3 mesos no llegiré el 20 Minutos ni El País ni El Periódico, ni posaré CAP canal de televisió per no haver d’aguantar la marea de propaganda nacionalista espanyola (amb toro inclòs) que ens caurà a sobre!

(Sort que marxo a Austràlia de vacances durant un mes!)

Aquests primers dies d’estiu és bonic veure com canvien els colors de tot el que ens envolta. Els sembrats trenquen el verd de la primavera per anar-se’n cap al groc. Els fruiters deixen madurar la fruita perquè aquesta doni pas al vermells, ataronjats i morats. L’aigua blava del mar ja no sembla tan marina i els banyistes li donen un color més clar. La nostra pell també s’apunta al canvi i mica en mica va bronzejant-se per agafar un to més fosquet. Jo també colorejo i quan colorejo, colorejo bé…

Cómo ya os comentaba en este artículo y en la sección “Sobre la Zona Franca” de este Blog, el barrio se encuentra en plena evolución urbanística.

Rebuscando en la Web del Districte de Sants Montjuïc e ido a dar con un dossier sobre lo que será el nuevo barrio de La Marina del Prat Vermell.

En él, se detalla toda la inversión prevista, superficie destinada a zonas verdes y equipamientos, número de viviendas sociales, etc, etc.

La Marina del Prat Vermell es el nuevo barrio que hay previsto construir en la Zona Franca (o La Marina) con una extensión total de 750.339 m2. Vendría a ocupar (calle arriba, calle abajo) lo que nosotros, de toda la vida, hemos conocido como las Casas Baratas o Eduardo Aunós y el barrio antiguo del Port.

Aquí os dejo el mapa que he creado con GoogleMaps para que os hagáis una idea más clara.

Quería incrustar el mapa original de GoogleMaps en el artículo, para que pudierais interactuar con él, pero no se que pasa que WordPress no se lo traga. Pinchad encima de la imagen para acceder al plano original y verlo más detalladamente.

Os dejo el enlace del dossier, para que lo leáis o lo guardéis si os interesa.

La Marina del Prat Vermell (Dossier en pdf).