El dia 25 de Novembre va ser el dia internacional contra la violència de gènere i al voltant d’aquests dia s’organitzen moltes activitats que per al gran públic es fan desconegudes… aquest és un post per a tothom però especialment per a les dones… les dones que som tant com els homes i ens em de trobar moltes vegades denigrades, discriminades, condicionades per al nostre gènere… em de continuar lluitant per les nostres oportunitats en la vida, som diferents si però no em de patir per això…

Vull informar que qualsevol dona que vulgui tenir assessorament jurídic, psicològic o vulgui informació sobre tallers gratuïts o sobre associacions i qualsevol qüestió social, cultural i formativa. Pot acudir al PIAD (punt d’informació i atenció a la dona). Hi ha molts PIADs a tota Barcelona, informa’t en la web de la ciutat.

No m’ha donat temps per possar abans aquest post amb més activitats que s’han fet durant aquests dies sobre el dia internacional contra la violència de gènere. Poso les que encara es poden anar:

- Teatre: Algún amor que no me mate (de Dulce Chacón) Lapsus teatre.

En el auditori de les Corts (c/Dolors Masferrer, 33-35. Metro: les corts, linea verda o bus: 59, 43, 15, 7).

El 29 (18:00 h), el 12 de Decembre (a les 21.30) y el 13 diciembre (a les 18:00 h). Agafar les entrades en el PIAD de les Corts, gratuït.

- Audiovisual de Drac Màgic i debat: “la construcció de la feminitat al melodrama”.

El dia 1 de Decembre a les 19:30 en el Centre Cultural Riera Blanca (Riera Blanca 1er 3ª).  Entrada lliure.

- Pel·lícula: “Las redes de prostitución africanas” dins del “cicle de cinema documental sobre la trata de dones amb fins d’explotació sexual”.

El dia 2 de Decembre a les 18 hores a la sala d’actes de la Seu del districte de Gràcia (Pl de Vila de Gràcia nº3).

 I sobretot heu de venir a veure:

- Monòleg de la Nunila (autora de “la cenicienta que no quería comer perdices”): “Pénelope”.

El dia 03 de Decembre a les 20 hores al Convent de Sant Agustí.

Us adjunto el conte que va escriure i el cartell amb tota la informació d’aquest event!!!

nuestro_cuento 

Cartel_nunila2

Per desè any consecutiu, els alumnes de la ESO de la nostra ciutat participen en un concurs coincidint amb el dia contra la violència de gènere. Enguany, la guanyadora de “Escriu una carta o un missatge a un maltratador” ha estat l’Òdena Rodríguez Polo, de l’escola el Cim. Que sigui aquesta la nostra mostra de solidaritat contra totes les dones que pateixen la violència de gènere.

FORA D’AQUÍ !!!

Autora: Ódena Rodríguez Polo

4art ESO Escola El Cim

Ja n’hi ha prou de mans aixecades, d’insults, de nits sense dormir i dies plens d’angoixa. Ha arribat l’hora de dir-te el que sento.

No tens idea del mal que em fas, de com pesen dins meu els cops, les paraules que deixes anar sense preocupar-te res del que pugui ferir-me.
No puc més… Els dies es fan eterns a casa. Però, vols saber una cosa? Prefereixo mil cops una vida avorrida i monòtona tancada aquí dins, que viure esperant que siguin lleus els cops.

Sóc forta, però l’únic motiu que fa que encara lluiti són els meus fills. I dic meus perquè no et mereixes que et cridin “pare” pel passadís, els nens no són ximples. Saben que ets un mal home, i jo també ho sé. El problema més gran que trobo a tot això és que penso que ets tu qui no en tens ni idea de tot el mal que causes. A mi, als teus fills i a tu mateix. Ets un maltractador.

Vull pensar que no n’ets conscient, però després de les disculpes, sentides o no, em trobo amb més del mateix.

No sé com mirar-te a la cara, la veritat és que no et conec. Abans eres una altra persona increïblement diferent, i ara… Et comportes d’una manera estúpida. Ets un home violent, maleducat, interessat i descarat.

Al principi no tenia valor per enfrontar-me a tu, no sabia com fer-ho, com expressar-me i sentir-me una mica més lliure. Però veus que ara sí que sóc capaç, sóc capaç de començar de nou i de viure com em mereixo, feliç i lluny de tu.

Em sembla que només em queda recomanar-te que prenguis consciència del que fas. Potser reflexiones, o potser no t’importa res del que estàs llegint ara mateix, però ho necessitava. I ho necessitava tant perquè no tinc aire per respirar. Totes les il·lusions que tenia, mes les has preses tu, i no consentiré que em prenguis res més meu.

Ni ara ni mai, tornaràs a fer-me mal, perquè això s’ha acabat.

Adéu.

Telèfons d’urgència en cas de maltractaments

Avui dia 25 de novembre es commemora del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones.

Et mostrem un seguit de recursos que poden ser del teu interès:

• Web Institut Català de les Dones.
• Directori de recursos educatius per la igualtat i la prevenció de la violència de genere.

A biblioteca trobaràs tots els llibres sobre violència de genere a l’apartat 1.9. Et recomanem:

• Mujeres maltratadas : los mecanismos de la violencia en la pareja. Disponible a biblioteca a l’apartat 1.9 HIR
• Dones del nord dones del sud. Es tracta d’un DVD amb material multimèdia per a la prevenció i identificació de la violència masclista en els col:lectius de dones immigrades.

Roda d’homes contra la violència masclista. Barcelona, 21 d’octubre de 2009. Plaça Sant Jaume

El 21 d’0ctubre de 2009, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, l’associació Homes Igualitaris-AHIGE Catalunya va organitzar una roda-concentració d’homes contra la violència masclista. Ens sentim orgulloses d’aquests homes!!!

     El matí d´aquest diumenge 22 de Novembre l´Ajuntament de Castellbell i el Vilar ha organitzat una marxa per la igualtat que ha estat oberta a tothom , la caminada s ha fet des del Burés fins al Turo de Morralius .
 

Aquesta activitat ha estat un acte simbòlic que ha tingut com a objectiu la sensibilització envers a aquesta problemàtica a 2/4 de 10 del Matí s´ha efectuat la sortida a peu des de la mateixa Plaça Lluís Companys, a les 11 ho ha en fet en cotxe fins a prop de la zona per aquelles persones poc acostumades, hi ha hagut un esmorzar que cada participant ha portat el seu, i seguidament s´ha elaborat un Mandala amb pedra natural i s´ha llegit un manifest contra la Violència de Gènere que ha estat molt aplaudit pels assistents .

Acabat l´acte tocava el retorn a casa desprès de una jornada de fred i de molta boira i que el sol ha començat ha lluir just abans del migdia..

La Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere organitza el V Fòrum per a la prevenció de la violència vers les dones els dies 19, 20 i 21 de novembre de 2009 a Barcelona al Centre Francesca Bonnemaison.

FEMTICC ha assistit avui al taller “Noves masculinitats: reflexionant a través dels mitjans audiovisuals”, ofert per l’associació Homes en Diàleg.

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional Contra la Violència cap a la dones, en la primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib celebrat a Bogotà (Colòmbia) al juliol de 1981. En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere a l’àmbit domèstic, la violació i l’assetjament sexual per part dels Estats, incloent la tortura i els abusos soferts per presoneres polítiques. Es va triar aquest dia per a commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Pàtria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer en el fons d’un precipici. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana aquestes dones han simbolitzat històricament la lluita i la resistència.

Per tot això, des de l’AJPB-CAJEI hem preparat un seguit d’actes per a recordar als veïns de la Plana Baixa que a dia d’avui moltes dones són maltractades, tant física com psicològicament, per la seva parella, pels seus companys de treball o pel conjunt de la societat.

Aquests actes tindran lloc el 28 de novembre al Casal Jaume I de Vila-real. Començarà la jornada a les 19h amb l’anàlisi crític : “Per què la violència sexista?” on s’explicarà, primerament, perquè apareix la violència sexista i com, per a passar a realitzar un debat entre els assistents. Tot seguit, es procedirà a realitzar un sopar de pa i porta, on us oferirem beguda i alguna cosa de picar (no oblideu portar el vostre entrepà). Per a finalitzar, es projectarà la pel·lícula “Te doy mis ojos” on la directora Icíar Bollaín intentarà reflexionar sobre què és el que provoca que en una parella hi hagi una situació de violència.

Construïm relacions lliures de violència!

Es cierto que ha aumentado el número de denuncias tanto a hombres como mujeres por malos tratos. Esto es consecuencia, en mi opinión, de un aumento de concienciación de las víctimas de ambos sexos (más de mujeres que de hombres porque si ellos denuncian malos tratos todavía se sienten como débiles y la sociedad los trata como tal, cosa que no debería ser así).  

En primer lugar, considero que no ha subido la violencia de género porque desde la era primitiva ya existía así que es algo con lo que hemos aprendido a vivir. Simplemente considero que desde hace unos años ha habido un boom increíble en las noticias relacionadas con este tema. El bombardeo noticiario es tal que ahora cuando nos dicen que una mujer más a muerto en manos de su marido casi no le hacemos ni caso. Las típicas frases de los vecinos diciendo: ‘era una pareja muy normal’, o ‘a veces se oían gritos’, se han hecho comunes en nuestras vidas.

Aún así, los medios de comunicación no han conseguido normalizar el hecho de que una mujer haya matado o maltratado a su marido. Esto es algo a lo que no se hace hincapié, quizás por la sencilla razón de que no esta de moda.

En segundo lugar, la cobertura mediática de estos casos de malos tratos en sucesivas noticias y reportajes ha hecho que la conciencia de muchas mujeres se haya desarrollado o simplemente se hayan dado cuenta que la violencia no debería ser habitual en las familias. Así es que las campañas hechas por algunos medios de comunicación o el propio gobierno y la concienciación social han hecho que cada vez sean más las mujeres que des de la primera vez que su marido las toca ya denuncien.

Pero, esto ha llevado a un problema. Y es que las mujeres ahora mismo denuncian por denunciar. En seguida que hay una denuncia de este tipo no se contrasta lo que dice el denunciante y están apareciendo cada vez más casos de hombres que han sido condenados pero que eran inocentes.

En definitiva, esta bien la concienciación de la sociedad civil pero los abusos nunca son buenos.

Sabía que no tenía escapatoria. Me aferré a la pata del sofá. Cerré los ojos e imaginé la relación al principio.

Llegaba a casa con una rosa, me acariciaba lentamente aunque en su mirada había un brillo especial. Notaba que le pertenecía. Al principio eso me gusto. Siempre había tenido relaciones turbulentas, donde yo siempre quería más. Ahora lo tenía y sólo quería no haberlo pensado nunca.

Cuando por fin el paró, empezó el mismo número de siempre.

-Lo siento, lo siento muchísimo, pero ha sido por tu culpa, dijo él.

Yo agache la cabeza, asentí i me quede callada. Tenía el cuerpo magullado, sangre en la cabeza y supe que lo nuestro había terminado. Después de 3 años de relación tenía que denunciarlo.

Y ahora nosotros nos planteamos si hay más que antes o si los medios han exagerado sus informaciones. Sólo debo decir que aún hay demasiadas mujeres maltratadas.

http://www.eldiariomontanes.es/20081126/nacional/destacados/ministerio-igualdad-cifra-numero-20081126.html

La ONU condemna la violència sexual contra dones i nenes en zones de guerra.

Els abusos sexuals en zones de conflicte armats són una arma utilitzada extensament (es documenta la violació de 500.000 dones durant el conflicte de Ruanda del 1995, 60.000 al conflicte dels Balcans i 64.000 a Sierra Lleona entre el 1991 i el 2001) i fins avui no ha estat considerada de forma específica per organismes internacionals.

El 15 de maig passat vaig tenir la oportunitat de participar en una conferència de WIDE a Brusel·les i conèixer la visió de Muliri Jeanne Kabekatyo coordinadora del projecte sobre Gènere i Justícia de Heal Africa a Goma, la República Democràtica del Congo. Muliri Jeanne explicava com el conflicte que havia viscut el país havia normalitzat la violència sexual – diàriament 36 dones i adolescents hi pateixen violacions -  destruint a la vegada el teixit social de les comunitats. El sexe s’havia convertit en una moneda de canvi per a tot. Una dona per anar al metge, havia d’accedir a favors sexuals, i el mateix per molts altres serveis, on la violència sexual era la moneda de canvi. L’exèrcit encara en zones rurals portava mesos sense rebre els salaris que havien de ser pagats per part del govern. Muliri Jeanne, preguntava retòricament davant una audiència que quasi no podia contenir les llàgrimes: Us imagineu el que és tenir un regiment d’homes entrenats per matar, sense cobrar? Us imagineu el que significa per les dones que treballen al camp?  Amb una integritat colpidora explicava com el seu programa a través de treball comunitari amb les víctimes de violència, mediació familiar, educació i un llarg etcètera,  s’esforçava per a guarir ferides profundes, prevenir la violència i a poc a poc tornar a teixir una comunitat on la igualtat de gènere, el respecte i la convivència fossin valors fonamentals.

Davant d’aquests fets s’ha de celebrar que la secretària d’estat Hillary Clinton, exercint de secretària de la ONU en el darrer dia del mandat del seu país a les Nacions Unides, liderés l’aprovació per unanimitat de la condemna de la violència sexual contra dones i nens en zones de guerra.  Això té importants implicacions pràctiques com la creació de la figura d’enviat especial de la ONU que coordini els esforços per combatre l’ús de la violació com arma, la creació d’un equip tècnic del mateix organisme que assessori als governs sobre la millor forma de perseguir als infractors, i el més important, l’enviament d’un missatge clar i contundent de la comunitat internacional de rebuig moral a aquest crim contra les persones.

Més informació sobre la notícia: Hillary Clinton leads UN fight against rape in war | Reuters.

El bloc Diferència i Repetició d’Aurora Mora, que des d’aquí seguim sovint i us recomanem, fa uns dies  informava de l’existència d’un documental impressionant. Sobre  el tractament que la televisió italiana fa de les dones i els seus cossos. És un exemple molt ben explicat de la violència, l’abús i la idiotització a què ens sotmeten valors masculins que sovint fem nostres, si bé no de forma tan exagerada. Reproduïm la introducció de Diferència i Repetició.

“Us deixe un documental clar, concís i directe, sobre l’ús que del cos de les dones es fa en la televisió. Tal i com explica la seua realitzadora, Lorella Zanardo, parteix de la constatació que les dones reals estan desapareixent i són remplaçades per una representació grotesca i humiliant. Una pèrdua que considera enorme, doncs la cancel·lació de la identitat de les dones ocórre sota la mirada de tots, però sense que hi haja una reacció adequada, ni tan sols per part de les dones mateixes.

Des del meu punt de vista, és un documental dur, però també necessari, perquè el poder de la televisió i la violència simbòlica que aquest mitjà exerceix contra les dones és tan brutal que sols hi ha una única manera de combatre’l: tancant la tele i obrint els ulls.“

Podeu verue el documental El cos de les dones, aquí.

Iñaki Soto, Llicenciat en Filosofia és l’autor d’aquest article publicat a GARA el 29 de setembre i traduït al català per La Paella pel Mànec.

La lectura de “Millenium” provoca especulacions i reflexions sobre temes com el control social, l’abús de poder per part de l’Estat, el valor del periodisme per a destapar aquests abusos… Però és difícil concentrar-se en aquests aspectes i deixar r la temàtica central: la violència i la discriminació contra les dones, d’una banda, i l’autodefensa enfront d’aquesta violència estructural, d’altra banda.

Del tercer volum de la trilogia destacaria en aquest sentit el prefaci. En ell Larsson defensa el paper de les heroïnes, les dones lluitadores que malgrat haver estat en primera línia han estat amagades com a protagonistes de la història, quan no directament sepultades pels historiadors. En definitiva, es tracta de tota una reivindicació de les dones com subjectes de canvi social i polític. El secretari d’Estat per a la UE i portaveu del PSOE, Diego López Garrido, ha afirmat encertadament que els seus personatges femenins «són les “amazones” del segle XXI».

Mentre llegia el tercer lliurament va arribar a les meves mans un article de “The Guardian Weekly” escrit pel seu corresponsal a Madrid, Giles Tremlett, titulat “Deadlier than the male” (“Més mortals que els homes”). L’article tracta sobre com cada vegada més dones ingressen a ETA i com, segons l’autor, algunes fins i tot arriben a formar part de la seva direcció. Després de citar llocs comuns de la premsa hispana sobre activistes com ara Idoia López Riaño, Tremlett anomena diverses activistes que segons la Policia estan actualment a la cúpula d’ETA. Em va cridar l’atenció que cités també Iratxe Sorzabal sense esmentar les tortures que va denunciar, moltes de les quals són agressions sexuals greus. Vaig pensar que a Madrid fins el mateix Mikael Blomkvist hagués hagut de convertir-se en un vulgar Martí Prieto. Però vaig decidir, atès que es tracta de ficció, que no, que hauria estat condemnat a l’ostracisme o empresonat. Després vaig pensar què dirien aquells que parlen d’amazones si un dels seus portaveus despertés tatuat amb un: «Sóc un misògin i un mentider». Res més que ficció.

CONCENTRACIÓ a plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19:00 hores.

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït vam celebrar que per fi una llei vinculés la interrupció voluntària de l’embaràs a la salut sexual i reproductiva (d’acord amb la definició de l’OMS), reconegués el dret a la maternitat lliurement decidida, la gratuïtat de la interrupció voluntària de l’embaràs, o l’adequació de la majoria d’edat requerida al règim general d’autonomia de la pacient.

No obstant això, i a més dels retalls que la proposta inicial pugui patir, ens preocupen molts aspectes que en absolut  recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes.
1. En primer lloc, la regulació que es proposa, suposa una forta intervenció i tutela de l’Estat. La nostra decisió i autonomia continua limitada i en mans dels serveis sanitaris o altres institucions.

2. El termini de catorze setmanes és insuficient perquè vulnera i limita el dret de les dones a decidir lliurement sense aportar alternatives que no sigui posar novament les dones en una situació de desemparament legal.

3. Els requisits que s’imposen per poder avortar dins de les catorze setmanes són inacceptables. D’una banda, la informació a la qual es fa referència hauria de ser accessible per a qualsevol dona, estigui o no embarassada, es plantegi o no avortar. D’altra banda, no s’hauria d’imposar cap termini de reflexió a la dona que ja ha meditat i decidit interrompre el seu embaràs.

4. El límit temporal de vint-i-dues setmanes en cas de greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada suposa una reculada injustificada respecte a la regulació legal vigent que, per aquest supòsit, no estableix termini.

5. En el cas de la interrupció per causes mèdiques fins a les vint-i-dues setmanes de gestació, l’exigència d’un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges i/o metgesses especialistes és exagerada i tendenciosa, suposa una reculada respecte a la regulació actual (que per greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada solament requereix el dictamen d’un metge o metgessa) i alenteix i burocratitza aquest dictamen.

6. La regulació que s’estableix per a la interrupció voluntària de l’embaràs en cas d’anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic no ens sembla suficientment garantista. La necessitat d’una autorització del “comitè clínic” ens sembla un atac a l’autonomia de les dones que han decidit interrompre el seu embaràs en aquesta situació especialment dura, en la que l’embaràs està ja molt avançat i moltes vegades és desitjat; la composició d’aquest comitè no queda suficientment protegida de possibles factors (entre ells, ingerències de grups ultraconservadors o grup antielecció) que podrien bloquejar la “concessió” de permisos per avortar; i, finalment, malgrat establir que el comitè ha de pronunciar-se amb caràcter urgent, no estableix un termini màxim ni es preveuen mesures per prevenir possibles dilacions.

7. La permanència de la interrupció legal de l’embaràs al Codi Penal ens sembla inadmissible, a més d’un incompliment de les promeses governamentals. No es pot criminalitzar les dones per exercir un dret, ni tan sols si la pena és de multa. En segon lloc, la regulació penal s’enceba amb el sector mèdic, tot afegint-se al tipus penal ja vigent, un de nou. En ambdós casos la pena es presenta com completament desproporcionada en relació al fet tipificat: practicar un avortament a petició d’una dona embarassada.

8. La redacció dels objectius de l’actuació dels poders públics en matèria de salut sexual i reproductiva, les mesures en l’àmbit sanitari i, molt especialment, les mesures en l’àmbit educatiu ofereixen una regulació excessivament laxa. Volem una assignatura obligatòria en salut sexual i reproductiva impartides en tots els nivells de l’educació (primària, secundària, i batxillerat).

9. Exigim que a Catalunya l’avortament es realitzi a la xarxa pública, de forma gratuïta, i amb una atenció de qualitat i calidesa.

10. Volem accedir gratuïtament a la píndola del dia després sense controls i tuteles ni per part de metges, ni farmacèutics, ni de ningú.

Campanya pel Dret a l’Avortament
dretalpropicos@gmail.com
telèfon 934127161

Ca la Dona
www.caladona.org
Casp, 38, principal, 08010 Barcelona
telèfon 934 127 161 i fax 934 123 996

• Article extret del bloc feminista i socialista Género con Clase,  per Carolina S. Romero de Kaosenlared

Exigeixen que els senadors rebutgin el nomenament d’Arturo Chávez Chávez com procurador general de Mèxic

“No passarà!” van cridar unes 50 manifestants davant la seu del Senat de la República, per a exigir que els legisladors votin en contra del nomenament d ‘Arturo Chávez Chávez com a procurador general del país. El mateix dia, dimarts 14 de setembre, van haver-hi protestes a Ciutat Juárez pel mateix motiu.

“El nomenament d’Arturo Chávez Chávez és intolerable”, va dir Malu García Andrade, germana de Lilia Alejandra, noia de 17 anys assassinada l’any 2001. Les familiars i activistes de Les nostres Filles de Retorn a Casa, Justícia per a Les nostres Filles, Observatori Ciutadà Nacional del Feminicidi i diverses organitzacions de drets humans, van denunciar l’auge “de casos de feminicidis a Ciutat Juárez” quan Chávez Chávez tenia l’autoritat per a frenar aquests crims. Durant el sexenni d’Ernesto Zedillo, ell era delegat a Chihuahua de la Procuraduria General de la República (PGR) per sota d’Antonio Lozano Gracia, i era subprocurador i procurador de Chihuahua sota el mandat del governador del PAN, Francisco Barri Terrasses. No obstant això, en lloc d’acomplir amb el seu deure d’investigar, perseguir i empresonar als presumptes responsables”, Arturo Chávez Chávez “va posar traves les investigacions”, “va incriminar persones innocents” i “va encobrir” nombrosos crims. La Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH), la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), Amnistia Internacional i l’ONU han reprovat la seva gestió i han emès recomanacions demanant una investigació dels fets.

Després de dirigir-se a la gent reunida, les activistes es van acostar a la tanca de policies amb l’esperança de ser rebudes per la Taula Directiva i els comitès del Senat per a exposar els motius del seu rebuig al candidat nomenat per Felipe Calderón. No obstant això, un funcionari va sortir per a donar el pretext burocràtic que els distingits Senadors estaven molt ocupats. No tenien temps per a considerar les morts, mutilacions i tortures de més de 430 dones de Juárez que han suscitat indignació i protestes arreu del món. A més, va dir el funcionari, els comitès encara no estan formats. Aquesta mentida es va descobrir quan una companya va fer una crida per a verificar la informació. Després es va saber que els priistas ja havien pres la decisió de no oposar-se a la designació del president panista i que el PRD no s’ha definit. Malgrat el menyspreu i la complicitat dels senadors, les familiars i els defensors de drets humans van reiterar la seva decisió de seguir amb les seves accions de protesta fins a assolir el seu propòsit.

“Ja n’hi ha prou de l’encobriment de poderosos!” va cridar un manifestant. No és una consigna sense sentit. Com ja s’ha assenyalat en els llibres de Diana Washington Valdéz “Cosecha de mujeres”  i de  Sergio González Rodríguez “Huesos den el desierto” , així com en el documental “Bajo Juárez”, és un secret conegut per tothom que, a banda de dos probables assassins en sèrie i uns narcotraficants, un bon nombre dels sàdics torturadors i assassins vénen de les famílies més riques i poderoses de Juárez i altres ciutats frontereres. Els júniors i no tan júniors busquen la seva potència sexual en l’agonia de les joves treballadores de famílies humils.

En el seu llibre “Huesos en el desierto”, Sergio González Rodríguez diu: “D’acord amb fonts federals, es tracta de sis prominents empresaris del Paso, Texas, Ciutat Juárez i Tijuana que patrocinen i testifiquen els actes que cometen els sicaris, dedicats a segrestar, violar, mutilar i assassinar dones… Les autoritats mexicanes –del més alt nivell– estan al corrent d’aquestes activitats des de fa temps, i s’hi han negat a intervenir. Aquests empresaris –del sector del gas, dels transports, de mitjans de comunicació, i d’establiments d’oci, jocs i apostes– tenen nexes amb polítics del govern de Vicente Fox Quesada (2002: 251).

A “Cosecha de mujeres”, Diana Washington diu: “Les investigacions mexicanes federals contenen relats d’oficials i altres persones que facilitaven orgies on s’ultratjaven dones que apareixien mortes després. Els investigadors diuen que algunes de les persones també participaven en els assassinats. Entre els cognoms que funcionaris d’Estats Units i mexicans coneixen de persones que suposadament podrien saber dels fets o podrien estar involucrats estan: Molinar, Sotelo, Hank, Rivera, Fernández, Zaragoza, Cabada, Molina, Fuentes, Hernández, Urbina, Cano, Martínez, Domínguez i altres” (extracte publicat a La Jornada 31 octubre, 2003).

A “Huesos del desierto”, González Rodríguez exposa el paper que va jugar Arturo Chávez Chávez en la falsa incriminació de la presumpta banda dels “Rebels” (p. 101) i d’Abdel Latif Sharif (p. 156) com a autors dels assassinats per a desviar l’atenció dels veritables culpables. També ressalta la manipulació de les xifres per a lloar a la policia i presumir “que al voltant del 80% de tots els homicidis de l’estat de Chihuahua estaven ‘resolts’” (p. 123). D’altra banda, l’autor explica que després de la trobada binacional de desenes de cossos en “els narcocementiris al desembre de 1999 “, el dirigent de la AFAPD (Associació de Família i Amics dels Desapareguts) Jaime Hervella va comunicar que les autoritats havien d’investigar també, per complicitat o negligència, a Arturo Chávez Chávez…” (p. 172). I si tot això no fos suficient, després de l’assassinat del policia Felipe Lardizábal Hernández, que era qui  “investigava de forma encoberta els negocis tèrbols dels seus col·legues, els seus vincles amb Amado Carillo Fuentes, el cap del Càrtel de Juárez”, els familiars de Lardizábal van responsabilitzar a Arturo Chávez Chávez, entre d’altres, per l’homicidi (p. 179).

Quin tipus tan recte i honrat! Un veritable cavaller per la justícia!

Quantes dones torturades i assassinades a Juárez estarien vives i gaudirien de bona salut avui dia si no fos per la tasca realitzada per l’ex-procurador de Chihuahua? Està clar que la seva ratificació significaria la continuïtat d’un infern per a centenars de joves dones d’aquesta ciutat i, a més, per a unes altres milers de filles, germanes, mares, núvies i companyes del país sencer.

Encara que a Arturo Chávez Chávez li falta l’experiència del seu antecessor, Eduardo Medina Mora, en la repressió brutal del poble rebel i organitzat, segurament la seva experiència en el laboratori del sadisme contra dones indefenses a Juárez serà valuosa per al nou equip de Calderón, el qual farà tot el possible per a esclafir les rebel·lions que esdevindran a Mèxic.

Les familiars i activistes han convocat protestes per dilluns vinent coincidint amb la compareixença d’Arturo Chávez Chávez al Senat.

Publicat a Género con clase el 16 de setembre de 2009

• La Federació d’Assocacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, (FAVB) va fer públic ahir aquest comunicat que signen també ÀMBIT DONA, GENERA, LLOC DE LA DONA i SOS RACISME i que està obert a més adhesions demanant la derogació de l’ordenança del civisme.

Aquest any ens trobem novament en una dinàmica similar a la generada l’any 2005 i que va conduir a l’aprovació de les denominades Ordenances del Civisme. En aquella ocasió ja vàrem denunciar que la barreja de problemàtiques socials amb actes d’incivisme o noves formes d’ús de l’espai públic representava una vulneració de drets dels col·lectius afectats en especial d’aquells més vulnerables. Alertàvem també sobre la ineficàcia de les mesures sancionadores. La situació actual és entre altres coses una bona mostra que no ens equivocàvem i que l’Ordenança ha estat un fracàs.

Altres problemàtiques que es donen en alguns espais de la ciutat i de forma especial als barris de Ciutat Vella, tenen a veure amb un model d’oci i de turisme que ven literalment, l’espai públic com un element de consum més que com un bé d’ús col·lectiu de la ciutadania. La permissivitat, la manca de límits en aquest aspecte ens ha dut a la situació actual de saturació i d’excés. Una situació de sobreocupació i d’us irregular que no vol posar en perill els importants negocis que es mouen entorn del turisme i que castiga el veïnatge de Ciutat Vella amb brutícia i sorolls. No es tracta de saber quantes són les multes imposades sinó de constatar l’impacte real que aquestes han tingut sobre la millora de la convivència. Un turisme sostenible social i ecològic no passa per promoure un turisme d’alt nivell adquisitiu sinó per promoure un ús dels espais públics que respecti la convivència entre les persones que ens visiten i les que hi residim a la ciutat.

Tampoc en aquest sentit l’ordenança ha estat útil.

En el cas de la prostitució, l’ordenança del Civisme, lluny de resoldre l’ús de l’espai públic, ha incrementat els conflictes. Les conseqüències de la implementació de l’ordenança que les entitats que treballen amb els col·lectius de les treballadores sexuals han pogut constatar, han estat un increment de la precarietat de les seves condicions laborals i de la seva fragilitat social. De les multes al·legades totes han estat per la concertació de serveis sexuals i no per la seva realització a l’espai públic, tot i que el tancament d’espais per l’exercici del treball sexual ha conduït a la dificultat de trobar llocs adequats.

L’Ajuntament no es pot inhibir de la seva responsabilitat en la gestió de la convivència i de l’ús de l’espai públic. Cal que faci una autocrítica de les polítiques sancionadores i de les seves conseqüències.

Per això demanem:

1. Posada en marxa efectiva d’un projecte de mediació comunitària.

2. La revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella i que es permeti l’obertura de locals.

3. Un canvi en la política d’estrangeria per evitar noves situacions de irregularitat com la que viuen moltes d’aquestes dones, i a curt termini revocacions de les ordres d’expulsió no executables tal com ja va recomanar el “Defensor del Pueblo”, així com la coordinació interdepartamental per protegir les dones que es troben en situació de vulnerabilitat o que pateixen explotació, de forma molt especial les noies menors d’edat.

4. La derogació de l’Ordenança del Civisme.

5. La implementació de programes educatius que promoguin un ús socialment sostenible del l’espai públic i la dignificació de la imatge de Barcelona en la promoció turística de la Ciutat.

Observaotrio de la Violencia. Instituto de la Mujer. Ministerio de Iguladad

Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género. Consejo General del Poder Judicial

Variables d’Anàlisi:

• Nacionalitat de la víctima
• Nacionalitat de l’agressor

L’Observatori està regulat per Reial Decret. Es pot trobar una breu descripció en l’adreça: http://www.migualdad.es/violencia-mujer/Observatorio.html

R.D. 253/2006, de 3 de marzo, por el que se establecen las funciones, el régimen de funcionamiento y la composición del Observatorio Estatal de Violencia sobre la Mujer, y se modifica el R.D. 1600/2004, de 2 de julio, por el que se desarrolla la estructura orgánica básica del Ministerio de Igualdad (B.O.E. 14 de marzo de 2006).

De quin caire és aquest òrgan?

Quines són les seves funcions?

Article 3. Funcions

“a) Colaborar institucionalmente en materia de violencia de género, así como promover la colaboración entre el resto de instituciones implicadas. “b) Actuar como órgano de recogida, análisis y difusión de información periódica, homogénea y sistemática relativa a la violencia de género, procedente de las Administraciones Públicas, de otros órganos del Estado con competencias en esta materia y de entidades privadas. “A tal efecto, se creará una base de datos de referencia y se normalizará un sistema de indicadores mediante el establecimiento de criterios de coordinación para homogeneizar la recogida y difusión de datos. “c) Formular recomendaciones y propuestas tendentes a mejorar los indicadores y sistemas de información relacionados con la violencia de género. “d) Recabar información sobre medidas y actuaciones puestas en marcha por las Administraciones Públicas, así como por entidades privadas, para prevenir, detectar y erradicar la violencia de género. “e) Evaluar el impacto de las políticas y medidas que se desarrollen con el fin de erradicar la violencia de género y paliar sus efectos. “f) Elaborar informes y estudios sobre la violencia de género, con el fin de conseguir un diagnóstico lo más preciso posible sobre este fenómeno social. “g) Asesorar a las Administraciones Públicas y demás instituciones implicadas, en materia de violencia de género, así como constituir un foro de intercambio y comunicación entre organismos públicos y la sociedad. “h) Realizar propuestas de actuación, en distintos ámbitos, tendentes a prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género y a mejorar la situación de las mujeres víctimas de la misma, así como el seguimiento de estas propuestas. “i) Participar y mantener relaciones con instituciones internacionales similares, sin perjuicio de las competencias de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. “j) Elaborar, difundir y remitir al Gobierno y a las comunidades autónomas, anualmente, un informe sobre la evolución de la violencia ejercida sobre las mujeres, con determinación de los tipos penales que se hayan aplicado y de la efectividad de las medidas acordadas: preventivas, educativas, jurídicas, sociales, asistenciales y de atención posterior a las víctimas. El informe destacará, también, las posibles necesidades de reformas normativas, con objeto de garantizar que la aplicación de las medidas de protección adoptadas puedan asegurar el máximo nivel de tutela para las mujeres víctimas de esta violencia. “k) Realizar cuantas actuaciones le sean encomendadas para el mejor cumplimiento de sus fines.”

Hem traduït aquest article de la Gemma Lienas publicat a El País el 2 de setembre del 2009. La Gemma Lienas és una escriptora i feminista catalana presidenta de Dones en Xarxa i de la qual podeu trobar més informació en el seu bloc o a la pàgina de l’AELC. Aquest article sobre “l’escàndol” de la prostitució al Raval ens sembla que conté bons arguments i un punt de vista interessant. Per això el reproduïm.

“Ahir unes imatges brutals il·lustraven la secció de Catalunya en aquest diari. Al fons de les porxades de la Boqueria, es distingeixen clarament dues parelles practicant sexe, cadascuna sota un arc. En el més proper a l’espectador, un home dret realitza una penetració anal a una dona que es doblega sobre si mateixa per a oferir millor el seu darrere; els pantalons abaixats d’ell –el mínim d’abaixats per a permetre l’execució- deixen a l’aire unes natges blanques que contrasten amb el color xocolata de les d’ella. En l’arc més allunyat, un home –també blanc- es recolza amb actitud passiva en una de les columnes, mentre una dona –també com l’altra, de pell fosca-, d’esquena a l’espectador, sosté enlaire la samarreta d’ell perquè no destorbi la més que probable fel·lació que està a punt de fer-li. No cal que cap peu de foto aclareixi que es tracta de prostitució en la via pública; resulta obvi.

Les imatges fereixen a qui les suporten diàriament en viu i en directe i a qui les veu impreses al diari. És vergonyós, diuen les boques d’aquestes mirades. I jo em pregunto què estan qualificant de vergonya: aquest acte sexual realitzat al carrer o la violència que representa que un home abusi de la situació de vulnerabilitat d’una dona? Em temo que una gran majoria de persones senten repugnància perquè consideren que el sexe ha de practicar-se en la intimitat –raonament que comparteixo-, però deixarien de sentir-se afectades si aquest mateix acte es desenvolupés darrera d’unes parets. I, no obstant això, la violència contra aquesta dona -aquestes dones- se seguiria perpetrant.

Quan són preguntats els comerciants de la zona sobre aquest fenomen creixent diuen que “hi ha moltes més putes que mai”. No és difícil establir, doncs, una relació entre la crisi econòmica en què vivim i la proliferació de dones en situació de prostitució. I, no obstant això, no és aquesta l’única explicació; n’existeixen coma mínim dues més.

D’una banda, les màfies duen temps passejant-se al seu gust i operant amb total impunitat no només pel Raval sinó, posem per cas, per les carreteres de l’Empordà. A les carreteres, de vegades, els proxenetes ocupen el lloc de les seves pupil·les sota el para-sol i fan la migdiada a la cadireta de plàstic a l’espera que elles tornin amb els 20 miserables euros que han cobrat per “un complert”. A la Rambla de Barcelona, els  macarrons  -15 a tot estirar, diuen aquells que coneixen la zona- van cap aquí i cap allà controlant a les noies i propinant-los alguna pallissa si no compleixen com cal.

D’altra banda, la clientela no deixa de créixer. En els anys casposos de la postguerra, anys d’una repressió sexual intensa -especialment per a les dones-, anar de putes era considerat un mal menor, que servia per a alleujar la solitud d’homes grans i per a dotar als joves amb els mínims coneixements indispensables. En les primeres dècades de la democràcia, cap home jove hagués presumit de freqüentar prostitutes ja que es considerava propi de xarucs reaccionaris. I, no obstant això, en les primeres dècades del segle XXI, els homes joves ho consideren gairebé obligat.

Aquestes són les dades: un de cada quatre espanyols admet haver pagat a canvi de sexe, encara que és probable que aquesta xifra quedi molt per sota de la realitat. L’edat dels puters –res d’anomenar-los “clients”- ha baixat i la mitjana se situa en els 30 anys, encara que hi ha nois de 18 que ja han provat aquesta forma de “diversió”. I, finalment, no és fàcil obtenir un perfil de l’usuari: se’ls troba en qualsevol professió, en qualsevol estat civil i en qualsevol franja d’edat, i l’única característica que els agermana és la seva incapacitat per a establir relacions d’igualtat amb les dones.

El més curiós d’aquesta situació és que si les companyes de classe o de feina d’aquests puters tenen una conducta sexual lliurement promíscua són titllades per ells de “putes” , potser amb la intenció que es mantinguin verges fins al matrimoni. Una fal·làcia masclista, no creuen?

El País, 2 de setembre de 2009

—————————————————————-

Una reflexió interessant al bloc de l’Arqueòleg Glamurós.

Sobre el tema podeu consultar en aquest mateix bloc l’entrada: Debat feminista entorn la prostitució.

El 9 NOU, 18/04/09

“Victimització secundària o revictimització: el maltractament addicional exercit contra les dones que es troben en situacions de violència masclista com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits .quantitatius i qualitatius. de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions desencertades provinents d’altres agents implicats.” (LLEI 25/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. DOGC núm. 5123, 2/05/2008)