Abans de desenvolupar aquest post, deixeu que deixi ben clar que no sóc de cap de les maneres aficionat a les corrides de toros.  Mai no he anat als toros; no els he vist ni per televisió. Sóc dels qui pensen que els animals han de patir el mínim possible. Amb la mateixa serenitat i contundència, però,  afirmo que els animals no poden tenir mai amb les persones una relació simètrica, i em molesten enormement els intents d’humanitzar els animals que ha impulsat el consumisme, amb la creació de serveis per animals que sobrepassen els límits del sentit més elemental. Em refereixo, per exemple, a les perruqueries i els gabinets psicològics per a gossos. A pagès sempre s’ha tingut clar que els animals són bèsties, i les bèsties mengen sempre les restes que deixen els comensals després de l’àpat.

El debat recent sobre la prohibició de les curses de braus és, com deixava anar en Toni Soler a La Vanguardia, un debat ètic:

PROHIBIR. A falta de argumentos más sólidos, los sectores taurinos (sector progresista) han recurrido al ideal ácrata, resumido en el ocurrente lema de nuestros mayores, el prohibido prohibir.”El tema no son los toros, sino la libertad”, afirmaba el portavoz de Ciudadanos, Albert Rivera. Ah, amigos. Pero es que la libertad, por desgracia, no está flotando en el aire, sino que se consigue trabajosamente a base de imposiciones y prohibiciones; es que la ley, la política, el derecho, ¡la ética!, consisten en obligar a hacer una cosas y prohibir otras. Por eso está prohibido asesinar, incendiar, poner la música a tope durante la noche, superar los 80 kilómetros por hora, fumar en los hospitales y llamar chorizo a alguien sin el preceptivo presuntamente.También está prohibido, desde hace años, lucrarse con espectáculos que supongan un maltrato a los animales. Con una excepción notable: los toros. Recordémoslo, la fiesta nacional es -de momento- la excepción; disfruta de un privilegio especial. Todo esto es de una claridad meridiana, también para los promotores del manifiesto taurino, cuyas apelaciones a la Libertad, en este caso, sólo pueden ser atribuibles a la ignorancia o a la demagogia. Más bien a lo segundo, tratándose de tan ilustres firmantes.

Tant de bo el debat a favor i en contra de l’avortament, revifat darrerament al nostre país per l’aprovació de la nova llei, hagués també gaudit de la consideració d’un debat ètic.

Malauradament no ha estat així. Molt de passada, els defensors de l’avortament insinuen que la nova llei s’ha fet justament per evitar que hi hagi tants avortaments. Si ho diuen fins i tot els defensors, deu ser perquè l’avortament és un mal en si mateix, una tragèdia, tant per al “fill no desitjat” com per a la mare que avorta. Una democràcia ha de lluitar per evitar que passin coses tràgiques, negatives, indignes,  com l’assassinat, el terrorisme, la violència contra les dones… i també l’avortament.

Malauradament, el debat al voltant de la nova llei no ha deixat de ser un mer debat sobre la llei, un debat epidèrmic, que rarament ha anat al fons de la qüestió. Hem debatut sobre a quina setmana sí i a quina no, i en quins  supòsits, però no hem anat mai al fons de la qüestió. Perquè anar al fons de la qüestió és reprendre el debat ètic i antropològic sobre l’avortament.

No solament no hem tractat l’avortament com una qüestió ètica, sinó que l’hem enaltit a la categoria de dret. L’estratègia de gestió de l’opinió pública que ha fet servir el govern és digna del maquiavel·lisme dels advocats d’en Millet. Mentre a l’aparador de la botiga escandalitzàvem i anestesiàvem l’opinió pública suggerint la possibilitat que les menors puguessin avortar sense el consentiment dels pares, a la rerebotiga convertíem la despenalització d’un delicte en un dret. La dona espanyola té dret a matar el propi fill, sense necessitat d’oferir cap explicació, durant un període legal. Expulsada l’ètica del debat sobre l’avortament, per apaivagar les consciències ens referim als “drets” i la “legalitat”.

Curiosament, per defensar la vida del toro a la plaça, s’esgrimeixen raons “ètiques” i es fan servir paraules com la “dignitat” dels animals…

Durant segles, les dones han estat injustament invisibilitzades als llibres d’història; han estat excloses durant segles de l’educació o la projecció social. El feminisme ha cristal·litzat la paraula “visibilitat” com a la reivindicació de la justa presència i participació de les dones a tots els àmbits de la societat.

Cal visibilitzar les injustícies del món, per començar a conscienciar tothom de la seva gravetat, i mirar de posar-hi els remeis necessaris. Des d’aquesta entrada, revindico la visibilitat de l’infant que encara no ha nascut. Reivindico la visibilitat de l’ètica en el discurs sobre l’avortament.

A hores d’ara ja soc un petit il.legal a Australia!! Ja he trencat el compromis del meu visat!! Ahir vaig comencar a treballar al Brunelli. Un restaurant italia situat al centre de la ciutat. De moment encara no se els horaris, ni el que cobrare.. pero ahir vaig fer la proba com a waiter (cambrer) i va anar molt be! Ara em queda esperar a que em truqui la jefa per dir-me els dies que podre treballar.. pero ja m’han avancat que de moment podrien ser un parell d’hores per dia!! Ideal, perque puc compaginar-ho amb l’altra feina al Backpacker.. i a mes hi puc dinar de gratis, aixi que benne!! Tot i que confio que amb els dies pugui treballar mes hores.. que m’interessa treballar tan com sigui possible durant aquest mes!

Brunelli's present

Per altra banda, el Ruben ha marxat aquest mati cap a Perth.. i per tan la feina d’Apple Pie quedava vacant!! Vem anar fa un parell de dies a comentar-ho al noi que esta a recepcio a les tardes.. que en Ruben marxava i que em podia ensenyar la professio d’Apple Pie Man, que aixi el lloc no quedava vacant.. i li va semblar be!! Aixi que despres de dos dies de currar de gratis.. avui sere l’autentic i popular Apple Pie Man!!

..ja soc el nou Apple Pie Man!!

jejje.. i val a dir que a la Grumpy Women no li va fer gens de gracia quan es va enterar d’aquest canvi, perque segons ella vem prendre decisions a la seva esquena.. que es faci fotre!! xDD!!

Adelaide's Hell

Aquesta nit, ha sigut un autentic infern!! La veritat es que ja fa uns quants dies que la cosa segueix aquesta linia, pero fins ara encara podia dormir a les nits! Avui ja he sobrepassat els limits!!

A Adelaide he apres que els Backpackers.. sovint estan plagats de puces!! si, si.. tal com ho sentiu.. “Puces”!! Hi ha un moviment constant de persones, que utilitzen el mateix sac per dormir a tot arreu.. al dessert, als cotxes, al camp, a la platja.. i finalment als llits ronyossos dels Backpackers.. Sovint hi ha llocs on esta prohibit dormir amb el teu propi sac.. per evitar aquestes plagues, pero com us podeu imaginar es una cosa quasi impossible de controlar!!

El fet, es que ara mateix el meu cos es una autentica olla de pressio!! Em pica per tot arreu.. sobretot per les cames, aquest mati he comptat 66 picades (o regions de picadetes)!! ..i la idea es estar-m’hi forca temps en aquest Backpacker, aixi que no em quedara altra que aguantar.. ja que possibliment cada dia n’hi hagi mes i mes!! La unica solucio real es aguantar i fotre’s.. realment tornare ben cortit en aquest sentit, perque no em queda altra!!

BSO Mar Adentro – Carlos Núñez

No sos vos, soy yo.

M’has ensenyat a creure’m que sóc important, a créixer a estimar-me, a pujar, a criticar, a no callar, a tantes coses que t’haig d’agrair. He aprés a lluitar, he aprés de les meves reaccions, de les teves, de les nostres.

Mar endins

I ara, com el fi justifica els mitjans, responc preguntes per poder-les fer després, i ara, et deia, ara no cobro la meva part prepagada i ara, et deia, ara activo els esquemes que m’has ensenyat i passo per sobre del passotisme i em mantinc actiu, em crec important i insisteixo, critico, no em callo… i el mètode no funciona amb tu. Fins que no aprengui la nova lliçó, digue’m com porto la impaciència, els nervis, els cops de cor. Què vindrà primer, la impaciència i la lliçó o una resposta teva? Em sembla que ja m’he contestat.

Gràcies, novament.

Adéu.

Radiohead – Karma police

Intercanvis, canvis de ritme, ritmes de canvi.

Canvio la teva pau per la meva guerra interior, només per un moment. Canvio el terror gratuït d’alguns dies per la teva llibertat d’expressió. Canvio la teva capacitat d’escollir per un dels meus “perquè si” que reboten a la meva oïda interna, al meu cervell, al meu caràcter.

Canvia’m el teu dia a dia per un dia, el teu minut més lletj, més odiós, el que més ganes tinguis d’esborrar de la teva memòria. Jo acceptaré el canvi, encantat. T’ensenyaré com se superen certes coses. Ensenya’m tu a no aguantar més.

Siguis qui siguis, has d’arribar aviat. Quan sigui el moment, sé que arribaràs.

Felicitats

Dimecres passat a les 8.10pm vaig viure una de les meves primeres despedides a Australia… em vaig despedir ni mes ni menys que d’en Clement! La veritat es que es forca dur quan t’has de despedir d’algu que com aquell qui diu acabes de coneixer.. pero amb qui t’hi entens de maravella!!

En Clement, des del primer dia m’ha ajudat molt.. es una persona super divertida.. amb qui he viscut mil i una experiencies!! Hem conectat molt be, suposo que pel fet que els dos som igual d’idiotes alhora de fer bromes.. no us podeu ni imaginar la de tonteries que hem arribat a fer, i lo estupides que han sigut les bromes que ens han acompanyat en el dia a dia.. jejje!!

Estic content, perque no ha sigut pas una despedida definitiva.. segurament anire a Melbourne a passar el cap d’any amb ell, i a primers de Gener, agafarem un vol a NZ per comencar el que sera un gran viatge.. primer sera NZ i despres explorarem Australia a lo cutre.. jejje!! es a dir, procurant gastar lo just, i procurant explorar tans llocs com sigui possible!!

Instants previs a la despedida

Doncs be, ja soc aqui!! Ha sigut un viatge amb autocar la mar de tranquil.. la veritat es que he podut dormir forca be.. digueu-me frikie, pero vaig endur-me el sac.. jejje, i he dormit la mar de calento assegut al meu seient, dins el sac.. i amb cinturo posat per si “aca”!! M’ha agradat forca el viatge.. aixi que segurament repetire l’experiencia en autocar, poder es el desplacament ideal; economic, forca confortable, de nit i amb lavabo (cosa a agrair)!!

L'autobus es a proba de Kangaroos

L’arribada a Adelaide ha sigut d’allo mes curiosa.. hem arribar a les 5.45am (tenint en compte que a Adelaide he hagut de retrassar mitja hora el rellotge pel canvi de franja horaria.. i si, nomes mitja hora! Son bojos els Australianas.. van al reves de tothom.. xD!) La temperatura en aquestes hores de la matinada era de 27 graus.. aixi que imagineu-vos la calor que m’espera durant les proximes setmanes.. es veu que abans d’ahir a les 9am estaven a 45 graus.. aghhh!! (sense comentaris..)

..m’he disposat a anar cap al Backpacker que volia anar.. i m’he trobat que estava ple.. he fet reserva per diumenge que ve.. i he anat cap a un altre mes economic.. tot i que encara ho haig de meditar, i a la possibilitat que anul.li la reserva.. perque aquest es $7 mes barat per dia, i no esta pas gens malament!! No hi ha internet gratuit, pero amb $4 em puc conectar 2 hores.. aixi que hi surto guanyant!!

Aquest es el meu nou punt de connexio. Es una agencia de viatges que hi ha a sota el Backpacker.

Ara estic a la State Library (South Australia).. on hi tinc internet gratuit.. pero des d’aqui no puc penjar fotos.. ja que l’ordinador no te instal.lat cap programa per veure les fotos i no se quines fotos estic penjant!! Ja ho fare des del Backpacker quan pugui!

..dema estic convidat a una barbacoa (BBQ), a una casa amb piscina a les afores de la ciutat! M’ha convidat una valenciana que vaig coneixer a Melbourne que estudia aqui, pero que dissabte marxa a Bali de “vacances” ja que em penso que han acabat el curs.. aixi que no podre pas estar massa temps amb ella!

Aquesta setmana procurare coneixer aquesta petita i calorosa ciutat del sud d’Australia, i comencare a buscar feina.. confio que no resulti massa complicat!! De moment, el primer pas es traduir i “maquejar” un bon curriculum.. evidentment no trucaran a Catalunya per corroborar-ho.. aixi que deixare anar la imaginacio (mantenint una coherencia! xD!)

Fins aviat!

Paraules a l’atzar, esborranys al calaix… el temps passa ràpid o sóc jo? Intento agafar el ritme, les paraules noves em semblen velles i no les he pogut mastegar, temps fugit.

M’agradaria baixar-me d’aquest autobus que no m’ha fet cas de quan demanava la parada, o es que jo no l’he demanada?

Temps, necessito més temps per pensar-ho.

Tinc la sort de treballar en un ambient sofisticat, vaporitzat de wifi, envoltat de persones que llegeixen llibres i diaris, que tenen idees i inquietuds. Sóc un afortunat. Un dia, tot esmorzant, una companya de treball culta i refinada, d’uns trenta i pocs, em va adreçar la següent reflexió en veu alta:

-Avui, tot venint cap a la feina, no parava de pensar en les contradiccions de la vida. Jo, una dona de carrera, culta i educada, he sortit de casa per anar a la feina i he deixat els meus fills amb el pitjor de la societat: una peruana analfabeta, mare de quatre fills, que va haver d’abandonar fills i marit al Perú per guanyar-se la vida en un altre país.

La confessió, com a mínim, mereix un post i unes quantes reflexions. Per començar, jo no crec que les peruanes analfabetes siguin el pitjor de la societat. Tot sovint, en la meva vida, les persones menys ortodoxament erudites i viatjades m’han impressionat amb la saviesa de les seves paraules. I és que està escrit: Déu ha revelat als senzills coses que els savis no poden entendre…

A mi, aquell comentari va fer que em centrés en la senyora peruana que no podia cuidar els seus fills i en canvi havia de cuidar els fills d’una família forània, que vivia a milers de quilòmetres de casa seva. Tant parlar de la deslocalització de les empreses, potser seria hora que comencéssim un dia a parlar de la deslocalització de les emocions i els sentiments.

No poder estar amb els teus fills, però, en canvi, haver de cuidar els afavorits fills de les famílies afavorides d’un país afavorit, a milers de quilòmetres d’on el teu cor batega, és el que més s’assembla a un càstig grec. He inclòs a la meva llista  per encomanar en les meves oracions a totes les mares deslocalitzades que es lleven a les sis del matí, es recullen els cabells i l’enteresa, agafen un autobús ple de gom a gom, pugen a la zona alta de la ciutat i truquen a la porta d’un loft amb un somriure de submissió educadíssima. No sé com ho fan. El sentit del deure i la necessitat fan uns replecs dolorosos a les bates de molts servidors invisibles.

I és que no solament sóc un privilegiat per respirar en un ambient laboral amb internet sense cables.

No paralaré de sexe… de moment. Només vull queixar-me, queixar-me d’una cosa que he hagut de fer aquesta setmana, que m’ha trencat la rutina, la gana, la son, el poder veure-la… i es que no m’agrada treballar de nits!

T’he trobat a faltar, molt, poc, regular… he tingut per escollir. De vegades em posava aquesta cançó, només pels moments més baixos. Segur que la coneixes.

Nit sense poguer veure la lluna, nits que no eren d’estiu, nits en que no et tenia a menys d’un metre. Però tot canviarà, ja saps que si, ja saps que molt aviat.

Fins ara mateix, gateta.

Ja ha arribat el dia.. fa 20 dies, quan vaig arribar a Melbourne.. em vestia amb pantalons llargs, 2 samarretes, jersey.. i per sortir al carrer em posava el meu Gore.. Pero la questio es que dues setmanes han estat suficients per canviar radicalment el clima.. durant tota aquesta setmana he anat amb tirnats.. i la veritat es que el meu moreno comenca a treure el cap..

L’altre dia vaig anar a la platja de St Kilda amb en Matti.. com apreciareu li he donat petites classes d’espanyol.. tot i que em sembla que no han servit massa!! ..pero bueno, en aquell moment es sentia orgullos d’ell mateix, aixi que ja va valer la pena.

i per cert, si!! ..es veritat!! …les australianes milloren molt en bikini!!

The Christians – What’s in a word

Paraules que neixen i s’entenen, d’altres que neixen i moren, que han volgut ser enteses i no han tingut la oportunitat, on les puc trobar? Potser entre tu i jo, en el mar del context, aquest context difús que transforma qualsevol contingut en borrós. Paraules no rebudes, que tornen a l’emisor i no arriben mai al destinatari, paraules que elaboren frases i que també s’han perdut ja.

Frases mai més enteses, preguntes que mai més s’emetran i que continuaràn rebotant al meu cap, com pilotetes de goma amb moviment continu, dibuixant infinits segments.

Preguntes senzilles, transformades en complicades per haver de fer més d’un viatge boca-orella, per agafar matiços no desitjats cada vegada, per arrossegar més del que li tocava. Preguntes de fàcil resposta i de difícil emisió, vist des de la meva òptica. Càstigs d’aquells de dir… “deixa’m estar” i de no voler contestar, i de tampoc no dir que no vols contestar. Des de la meva òptica també, és clar.

Tristor, per tot plegat. Estimar és no haver de dir mai “ho sento”.

Impressionant vista de Melbourne

Avui he anat als Botanic Gardens de Melbourne amb en Clement. En Clement es un noi frances que he conegut al Backpacker. La veritat es que m’hi estic fent molt.. m’ajuda molt amb l’angles, i en diferencia a la resta de francessos.. el parla molt be!

Clement i Jordi

Els jardins estan forca be.. hem pogut veure moltissim vegetacio autoctona d’arreu d’Australia.. la veritat es que la vegetacio es ben diferent.. i no se ben be el perque.. pero aqui tot es “a lo grande”.. vull dir que tots els arbres son enormes, es flipant! Hem rondat prop de dues hores pels jardins, hem fet moltes fotos, ens hem apalancat a prendre el sol, hem visitat una casa del 1850, hem conversat, hem vist animals.. la veritat es que ha estat un dia prou complert!

A un dels parcs de Melbourne

a St Kilda.. que hi he anat amb la Jenni

De moment els dies van passant prou be. Ahir vaig quedar amb la Jenni (una noia Finlandesa) per anar a Sant Kilda.. ja hi havia anat pero es un lloc prou xulo com per tornar-hi. La idea era anar a la platja, pero com que feia un dia molt ventos (a windy day), doncs ni se’ns va passar pel cap la idea d’entrari. Vem estar voltant per alla i va ser forca divertit.. tot i que encara soc bastant pessim amb aixo de l’angles.. poc a poc el nire millorant.. Ahir de fet vaig estar estudiant-me el llibre del metode Wilsson (els 5 dies, jejje!)

Al vespre vem anar amb la Jenni i en Ash a jugar a una compticio de billar a un hostel proper. Es veu que cada dia en fan una en un lloc o altre. La Jenni juga forca be, i en Ash es el que va guanyar ahir la competicio al nostre hostel (de fet ell no s’esta aqui.. viu en un apartament, pero va d’un lloc a l’altre emportant-se la pasta dels premis, mai havia vist a ningu que jugues tan be.. es flipant!) i bueno, jo soc bastant penos.. aixi que ja no em vaig apuntar al torneig.. despres al nostre hostel vaig estar jugant unes 5 o 6 partides.. pero queda un llarg cami en aixo del billar.

I és que ara, tot és 2.0. Facis el que facis, diguis el que diguis, escriguis on escriguis, naveguis per on naveguis,… tot és 2.0!

Avui en faig 23 i vés per on, he rebut més felicitacions que mai. Bé, en podríem dir: felicitacions 2.0.

Abans es feien trucades, et venien a veure o fins i tot, et paraven pel carrer per felicitar-te. Amb l’arribada de la telefonia mòbil, es va passar a felicitar per missatges de text (Flictts! Q pssis 1 bn dia!) i dies més tard, per correu electrònic, que va permetre afegir alguna imatge o alguna cançó adjunta. Ara però, tot, o quasi bé tot, es fa pel Facebook (podeu trobar el meu perfil a la part superior de la barra lateral).

I sort en tenen els més despistats en les dates d’aquest invent, i parlo evidentment, del recordatori d’esdeveniments i/o d’aniversaris dels amics, fet que provoca una allau d’escrits al mur. Sí, sí, siguem sincers que ja ho sabem tots: més de la meitat ni es recorden d’un aniversari si no fos per aquest invent!

No us penseu ara que aquestes felicitacions no em facin il·lusió, eh? Per a mi serveixen igual, tot i que no em negareu pas que les millors (i com totes les coses) sempre són les que es fan personalment!

Així doncs, als que avui m’heu felicitat personalment, amb una trucada, per missatge al mòbil, per correu electrònic, pel Twitter, pel Facebook o sigui quin sigui el mitjà que hagueu fet servir, MOLTES GRÀCIES @TOTS per les vostres felicitacions!

Espero que per molts anys ens puguem seguir escrivint i llegint per internet. Que acabeu de passar un bon dia!

]]> http://lifetolaugh.wordpress.com/2009/10/21/english-lesson/ Wed, 21 Oct 2009 08:48:51 +0000 Jordi http://lifetolaugh.wordpress.com/2009/10/21/english-lesson/

jejje.. avui ha sigut un dia ben peculiar!! De bon mati he esmorzar amb en Chris (de Taiwan). Tot preguntant-li que faria avui, m’ha comentat que se n’anava a unes classes gratuites d’angles, a Canterbury.. que pillava el tren en 10 minuts.. aixi que no m’ho he pensat massa i li he demanat si m’hio podia apuntar!! En un tres i no res ja erem cami de “l’escola”.

Un cop hem arribat (forca lluny per cert), m’he trobat dins una esglesia, envoltat per 20 asiatics (de Taiwan, de Hongkong, de Corea, de Thailandia…), i jo.. un pobret catala era objecte de totes les mirades. L’ultim quart d’hora de cada classe estava dedicat a llegir la biblia.. tots teniem la nostra i la anavem llegint en veu alta.. tota una experiencia!! M’he sentit bastant desubicat.. tan pel lloc, com per la gent que m’envoltava.. pero ha sigut divertit.. xDD!

Les classes s’han desenvolupat forca be.. tot i que penso que aprofitaria millor el temps estudiant dels meus llibres i dels apunts que he dut. De 10 a 12.30h, i de 13.30 a 15.30h.. feia molt de temps que no aguantava tanta estona de classe! La questio es que ha sigut divertit, anavem fent exercicis i haviem d’explicar-nos coses per grups. M’he fet amic d’en HoJun (de Corea.. que el paio es veu que mentre esta aqui es fa dir Ryan, perque aixi els Australians ho poden dir millor.. diu que es forca comu quan es marxa a fora del pais.. fer-se un nom angles de cara als demes.. Son bojos.. jo li he agrait pero li he dit que per a mi era en HoJun.)

En HoJun i jo

Entre les dues classes he tingut la possibilitat de jugar a Ping Pong amb els coreans.. vaya maquines, tan nois com noies.. He pogut jugar 4 partides a dobles.. i hem perdut dues, per dues guanyades.. aixi que ja puc dir que he guanyat a uns Coreans.. i els paios pillaven les pales a lo xungo.. jejje!!

La english lesson a Canterbury Church

..fins la propera!!

Moments previs de veure el meu primer Kangaroo

Ohh la, laaa!! Acabo de descobrir com puc fer la pirul.la als ordinadors de l’Hostel.. aixi que nanus, ja podre penjar fotos!! Segurament em costara mes temps d’ordinador, i en resulta mes de la meva butxaca.. pero els blocs quedaran mes macus!! jejje!!

Be, ha sigut un dia forca intens.. de bon mati he estat esmorzant amb un senyor de California, i per sorpresa meva.. l’he entes millor que als australians! A les 8.20 m’ha passat a buscar l’Andy, que m’ha dut a l’autentica costa, no la de la Bahia de Melbourne (a uns 120km). Alla he vist una platja on acostuma a surfejar cada cap de setmana (esta boig.. amb el fred que carda!!) i despres hem anat a casa el seu cosi, una casa forca gran perduda per un bosc d’eucaliptos inmensos.. Alla, he vist de primera ma l’esmorzar d’una gran familia australiana, em penso que com a minim he vist 12 persones.. tots de la mateixa family!! Tot seguit hem anat a donar una volta fins arribar a la platja..

Despres hem anat a dinar amb l’Andy, i nper la tarda m’ha dut a fer una excursio per Bushrangers, un dels seus llocs preferits! Alla hi he podut veure l meu primer Kangaroo.. i l’unic de moment! De fet eren dos, una mare amb la seva cria! pero no els he vist massa be, eren forca lluny.

Bushrangers (L’Andy m’ha dit que tambe era conegutda com la Bahia dels lladres) es un parc natural fantastic, on pots accedir a una platja per fer surf, la pega es que has de caminar 4km amb la taula sota el brac (no es massa comode segons l’Andy). Realment es un lloc precios.. aqui us deixo algunes fotos! Hi hem estat forca estona.. sobretot per la part de les roques, que es impressionant!!

Ara, quan estava demanant que em canviessin d’habitacio (perque estic fart dels meus companys (ahir a les 12pm, el tio estava tot tajat al llit amb la musica a tope, mig dormit.. i no volia tancar la musica (per cert, la musica era un drama..!). La noia pobreta es tan sosa i tan desagradable.. que no tinc massa cosa a dir, ho resumire en el fet que no em dirigeix la paraula, i aixo que innocentment intento parlar amb ella, doncs res.. es limita a girar-me la cara i a callar! ..i li agafen atacs de pirar corrents a mitja nit cridant “Hate.. hate!!”. I l’unic dels 3 que es salvava marxa dema.. aixi que millor fer un canvi d’habitacio que no vull pas que m’amarguin l’estancia a Melbourne!)) Bueno, el kid de la questio es que quan he anar a canviar l’habitacio.. una family de Valencians que estava fent l’entrada.. s’ha percatat del meu accent i em estat xerrant una estona! Ja tinc un nou contacta a Adelaida.. bo de saber-ho! xD!

Fins aqui tot de moment, ara em dutxare i nire a fer-me el sopar!

Un petunet i procurare deixar-vos alguna foto per aqui.. i dema posare tantes com pugui al Flick’r mentre xerri amb la family!!

Jordi.

L'Andy i jo

Impressionant veure-ho en directe.. fins i tot m'he mullat

Un indret precios

Pobre Andy.. el que s'ha de fer per una foto. El mar de Tazmania es forca agressiu com podeu veure.

Com ja he dit, avui ha sigut el millor dia des que estic aqui! ..tambe fa gracia el fet que avui he anat en 2 cotxes particulars, he agafat 2 trams, i he compartit taxi amb 3 persones mes.. diguem-ne que ha sigut un dia forca mogut!! ..jejje, i nuse com m’ho he muntat, pero no he pagat res de res! i no he fet cap pirula ehh, que consti!! m’han convidat a tot arreu.. xD! He conegut forca gent.. i sembla que a partir d’ara les coses milloraran!!

Be, son les 23.45pm acabo d’arribar a l’hostel i nire a dormir.. que a banda que tinc son, dema he quedat amb l’Andy per anar a veure la platja!

(He vist Melbourne de nit, i es forca macu.. hi ha llumetes per tot arreu!)

See you!

M’han picat dos moquits!! grrrr… Casun d’ena!

Buff!! Aquesta nit ha estat un mal son! Ahir vaig fer una siesta que se’m va escapar de les mans, i aquesta nit no he pogut dormir des de les 4 del mati. Ha sigut tota una odissea, perque a aquesta hora han arribat els dos companys d’habitacio.. cadascun d’ells amb una noia (imagineu-vos el percal.. Jo totalment desvetllat, amb dues parelletes a la llitera de sota.. un drama!) A partir d’aqui.. quan ja eren tots dormint, he tingut massa temps per pensar, i m’he desanimat moltissim, xq val a dir que fins avui la cosa ha sigut complicada.. em costa entendre la gent i no conec ningu.. fins i tot he pensat en el fet de tornar!! Perque la cosa de moment ha estat forca durilla (tot i les bones noticies que he anat donant!). Total, que he estat despert, alternant la calor i el fred extrem.. (sense comentaris), i fins a les 7.45 no m’he llevat. I ho he fet en un moment de “flaqueza”, per enviar un mail d’S.O.S a la mama.. jejje!!

Per sort, despres d’esmorzar, m’ha enviat un sms un amic de la Montse, en Matt, que m’ha passat a recollir amb el cotxe per presentar-me l’Andy (un amic seu d’uns 40 anyets, pero molt majete). He passat el mati amb ells, els he explicat les meves preocupacions i les meves pors i m’han animat moltissim!! M’han ajudat a trobar uns llocs per anar a fer Boulder a 5km del meu hostel (que em tocara anar/hi a pota..) i m’han orientat amb el tema de pillar els tranvies..!! He estat parlant amb ells forca estona, i despres he marxat amb l’Andy a casa seva.. on m’ha impres un mapa de l’etapa que faran avui a Melbourne de la “Sun Race”, l’equivalent del Tour du France aqui! i questa tarda l’anire a veure un rato. A casa l’Andy tmb he pogut presenciar com tocava la guitarra.. es un crack, toca flamenc super be.. es un apassionat de la guitarra espanyola.. i ha estat tocant per mi forca estona!! m’han animat moltissim!! Dema he quedat amb l’Andy a les 8am per anar a veure la platja! Diuen que es molt maca.. diuen que es molt maca.. confio poder posar fotos ben aviat!!

Despres he anat al super, i he comprat el que he pogut (es complicat comprar menjar per cuinar per un de sol, tenint en compte que no tinc massa espai per guarda-ho, ni masses diners per comprar pijades individuals..). Al dinar he estat amb dues francesses (els noms de les quals no me’n recordo.. xD! Aquesta nit he quedat amb elles al bar de l’hostel, aixi que confio recordar el nom!).

Be, poca cosa mes.. d’aqui a un rato anire a comprar un bitllet de Tram, per poder veure la Sun Race, i despres he quedat amb en Brenton (el del pis), que m’ha trucat per telefon i m’hi he comunicat com he pogut! No se que fer.. perque no se quan de temps m’hi estare a Melbourne, el clima encara no es massa bo i si agafo el pis m’hi haure d’estar prou temps km perque no s’emprenyin. Per altra banda, al hostel tinc l’oportunitat de coneixer forca gent, cosa que em sera bastant impossible al pis!

Be, en definitiva avui he passat una nit de pena.. durant la qual he dessitjat tornar a Barcelona per la porta del darrera.. Aquests primers dies han estat massa durs (tot i que no ho hagi demostrat en els blogs que he anat deixant!).. Pero el meu anim ha canviat per complert durant el transcurs del dia! Ara ho miro tot amb mes bons ulls, i per primera vegada en tot el viatge em sento felic de ser aqui!

Aps, i he decidit que a les tardes, quan es faci fosc.. estudiare un ratet el meu llibre “Aprender Ingles en 5 dias y viajar el fin de semana”… jeje, que bona falta em fa!! Tot i que de moment, em diuen que m’expresso prou be, el problema es captar el que ells diuen!!

Apa, petunets per tothom!!

..i avui mes que mai, a viure i a riure!!

Be, definitivament noi podre penjar les fotos.. almenys mentre estigui en aquest alberg. Avui he acabat de coneixer els companys d’habitacio.. Som 4, una noia alemana, i dos nois.. un italia i l’altre em sembla que turk pero no ho se ben be (ara, el tio comparteix el llit amb una noia, xD!)

De bon mati m’he llevat per dutxar-me i mare meva quin soplici.. l’aigua estava forca freda i amb la rasca que esta foten per aqui, no acompanya massa. Un cop net, he baixat a esmorcar.. un caos, tot de penya per la cuina i amb prou feines he trobat per picvar alguna cosa (xq l’esmorzar el puc fer de gorra al hostel).

En acabar.. he pillat la motxilla i cap al banc, a solicitar un compte per poder disposar dels diners.. el banc: Commenwealth Bank. M’ha ates una senyora ben simpatica, que em oparlava ben a poc a poc (vist el percal en que s’ha trobat ella, jejje!), fins i tot m’ha ofert una tassa de cafe.. ho tenen ben muntat tot plegat.. En resum, m’enviaran la tarja en una setmana i ja tindre acces sense problemes als caixers.

I ja tinc mobil.. despres del banc he passat per una botiga d’Optus (la companyia) i per $50 ja tinc un mobil nou que em servira tan per Australia com per New Zeland (tot i que mes car). Es un nokia, i tot i que el volia posar en espanyol.. no he pogut, nomes te com a idiomes l’angles, el xino i el filipi.. aixi que em quedo amb les ganes.. :S

Ara acabo de dinar i m’estic sobant.. em penso que nire a fer una bona siesta.. Ups, el dinar a sigut forca complert, he comprat un pinxitos i els he acompanyat amb pasta i mongetes seques de 3 colors diferents (extrany). Lo que francament, sera bastant complicat el tema dels menjars.. perque comprar per un de sol, tenint en compte que no puc guardar massa cosa.. em sortira bastant car tot plegat!

Apa doncs, un servidor que se’n va a sobar-la..

Super pantalleta interactiva de l'avio. Aqui es pot veure el mando que per las part de darrera tenia un teclat per escriure i els botons equivalents a una especies de videojoc.. i a la pantalla, imatges en directe de l'avio en el moment en que vaig fer la foto. Super xulo!

Abans de res, comentar que els teclats d’aqui son diferents.. i pel que sembla els accents son una cosa que no fan servir.. aixi que no m’ho tingueu en compte a partir d’ara.

Be, ja soc a Melbourne.. la veritat es que no m’ho acabo de creure xq nene.. a costat lo seu!! Avui es Dijous i vaig sortir de Barcelona el Diumenge.. aixi que imagineu-vos km cullons puc haver trigat tan.. xq jo encara ho estic paint (buff.. i la dieresi ni pensar-ne!! xD!). El fet, pels que no us hagueu enterat.. es que quan era a Londres, al mati quan estava esmorzant, em van trucar en angles per comunicar-me que el meu vol s’havia anulat per culpa d’una avaria.. i fins l’endema no partiriem! Fins aqui be, un dia d’hotel de gratis.. que no va ser del tot aborrit gracies a que vaig estar xerrant i jugant a cartes amb dues holandesses (Karen i Marloues) i amb en Sergi (el meu traductor d’aeroports.. jejje!!). El Sergi es un noi que per coses de la vida ha decidit donar un tomb i ha emigrat en primera instancia per un mes a Sydney per aprendre una Art Marcial per exterioritzar la forca mental.. jejje, sona algo friki, pero a Singapure em va ensenyar uns videos del Mestre (..un Xino!), i el paio es un crack, es veu com trenca fil ferro amb la panxa i una pedra amb 2 dits (vaig flipar)… La questio, pero, es que en Sergi se’n va a dormir al gimnas d’aquest Xino i provara les classes durant un mes.. si la cosa no es una estafa.. segurament hi tornara durant forca temps mes, per ser un Sen Sei… xDD!!

Tornant al viatge.. ahir, despres de tot el tinglado de Londres.. vem arribar a Sydney amb retard!! Vaig fer l’entrada oficial a Australia i mare meva quins percals.. estava plagat de controls, i cues.. moltes cues!! Pero bueno, un cop fetes totes les formalitats.. em vaig despedir del Sergi i vaig anar a reclamar el meu bou bitllet (perque cosa extranya, havia perdut la connexio amb el vol cap a Melbourne). A la Terminal Internacional, vem accedir-hi que eren les 22.00 em sembla recordar.. total que vaig anar la connexio amb Domestic Flights.. i va i me la trobo tancada!! Quina pua, i que faig.. ja us imagineu al Jordi, sol.. corrent pel mig de l’aeroport que s’estava quedant solitari per moments.. en busca d’algu de la companyia de Qantas.. perque em digues que havia de fer per connectar amb el vol. Total, que despres de preguntar a unes 4 persones.. vaig anar donant un tomb d’un lloc a l’altre de l’aeroport, vaig pujar un pis i quan la cosa ja tenia solucio.. vaig baixar les escales i vaig adonar-me que era el mateix lloc on havia anat des de l’inici, i per tant.. estava tancat!! En aquell moment vaig tornar a pujar al mostrador de Qantas.. i els molt simpatics havien marxat, ja no quedava ningu en tota la planta de sortides.. en serio ho dic, estava totalment sol amb tots els mostradors! Vaig baixar corrents al Hall i vaig abassallar a un de Seguretat, que pobret li vaig fer pena i em va anar acompanyant d’un canto a l’altre.. finalment vaig trobar a una senyora de Qantas que estava amb una parella de jueus que estava amb la mateixa situacio que jo.. Ens van enviar a pillar un bus (que en primera instancia vaig anar-hi jo sol, xq els jueus no tenien les seves maletes). El bus ens va portar a un altre hotel, on vaig poder passar la nit.. de fet no hi he estat massa, xq vem arribar a les 11.30 i a les 5am m’he hagut d’aixecar per agafar un altre autobus cap a la Terminal 3 (la de Domestics). i Fins aqui la cosa ja ha anat tal com havia d’anar! Un cop a Melbourne he pillat l’Skybus cap al centre de la ciutat i he enllacat amb el mateix bitllet amb un altre que em duia al meu Hostel (ho tenen molt ben muntat).

Ara estic esperant a que siguin les 14.00 nque es a partir de quan puc fer l’entrada! Pero ja puc accedir a internet i he nat a voltar pels voltants i hi ha un super super gran on hi tenen de tot.. aixi que sembla que la cosa pinta be ara!

Buff.. vaya rotllo que he cardat avui, em deixo moltes coses per explicar, pero ja ho farem en un altre moment!! Aps, i les fotos les penjare quan tingui l’equipatge, que de moment me l’estan guardant xq encara no he fet l’entrada.

Apa nanus, un petunet i fins aviat!!

A la terminal de Singapore

Hola a tothom.. be, resumint, estic a Singapore i aquest teclat no t’e accents, aixi que sorry for it!! La majoria no esteu enterats del tema, pero el vol cap a Australia me’l van van retrassar 24h i la companyia em va pagar una nit d’hotel al Heathrow Airport.. ja ho detallare amb mes detalls!! Per ara tot be, d’aqui a mitja hora agafo el vol cap a Sydney (unes 6h) i despres haure d’esperar per pillar el vol cap a Melbourne una horeta i mitja, loq haig de canviar de terminal i tot!! espero no liar-la per variar!! En fi, donare noticies quan pugui.. de moment estic sa i estalvi.. Confio que les coses segueixin aixi.. Per cert, l’angles va prosperant.. em faig entendre km puc pero me’n surto..aixo si, m’han de repetir forca coses, pero estic sorpres de lo molt que estic parlant..

Apa macus!! ens veiem aviat!!

..vaig a mirar el senyor dels anells i possiblement despres Star Trek.. jejje!! mola molt aquest avio.. es de 2 plantes i puc pujar escales, tenim neveres, i moltes pujades mes.. jocs, teles, radios, llibres, i mil maneres d’entretenir-te.. fixeu-vos que ni he dormit!!

Apa , un pet’o que no vull perdre l’enllac!!

Fins aviat!!